És necessari sortir de la crisi amb receptes alternatives i d’esquerres

Llorenç Buades Castell

L’economia de mercat  conviu des de sempre amb períodes de crisi. Són aquests períodes els que manifesten els límits del sistema capitalista i quan la humanitat arriba a la percepció de què un altre món és necessari, a més de ser possible. Però s’equivoquen les persones que pensen que el capitalisme caurà per si mateix, per molt podrit que estigui, sense l’acció i la voluntat dels subjectes del canvi, és a dir, d’els i les que fan possible la producció de béns i de serveis. Si aquesta voluntat de canvi no es manifesta, el capitalisme superarà la seva malaltia, de manera cada vegada més dura i més punyent per a la classe treballadora.

 Els símptomes de la “refundació del capitalisme” ja es manifesten en l’actual debat institucional sobre la supressió del descans dominical a França, en virtut de la llibertat de treballar, eufemisme que també es fa servir en el cas de l’ampliació possible de jornada fins a les 65 o 70 hores, o l’allargament de la jubilació als 70 anys. Així que d’aquesta crisi en sortirà, si no ho evitam i podem fer-ho, un capitalisme més autoritari , més dur, més piramidal, més antiobrer.

Kraft Foods ha anunciat que tancaria la planta de Maó (Menorca) durant el 2009, i que 163 treballadors seran acomiadats. I això passa perquè moltes inversions de les multinacionals  són destructives,.

De quina és la resposta dels governs en tenim un clar apunt: el Ministeri de Treball ha autoritzat l'acomiadament de 436 treballadors de Spanair . En total són més de 1700 les baixes patides pel sector aeri, i els sindicats del règim han fet ben poc i malament: una manifestació de 200 persones quan el mal està fet i el cadàver es  a punt de caure a la fossa, després de legitimar amb la seva firma retrocessos laborals inexplicables. Tenim altres casos en marxa: Salom IB3, Futura, LTE, ben aviat el RCD Mallorca, Casa Jacinto,  Localia,  ONO… En qualsevol cas no són els expedients de regulació d’ocupació (ERO) els que motiven que més de 400 treballadors es registrin cada dia en les llistes de desocupats del SOIB. Des que començà l’any fins a dia 30 de novembre  s’han tramitat 58 expedients que han afectat 546 persones.

La majoria de les persones en atur, hi arriben per la via de l’acomiadament més simple, de manera que hem arribat al 1 de desembre amb 70.144 desocupats registrats a les Balears (un 14,7% de la població), 51.093  dels quals són del sector serveis (72,8% del total), 13.761 procedeixen del sector de la construcció (19,6%), 2.824 de la indústria (4%), 1.821 sense ocupació anterior (2,6%) i 645 del sector agrícola (0,9%). Però no hi són tots perquè  hi ha molta gent que ja és aturada i que té cita per al 15 de gener de 2009, de manera que a final de 2008 ens trobarem amb unes 78.000 persones aturades registrades, i al voltant de 5.000 sense registrar.

Hem de tenir en compte també que el SOIB havia atès a final de novembre més de 2.000 aturats que no tenen dret a cap tipus de prestació, interessats en l'ajuda de 350 euros mensuals durant tres mesos que aportarà el govern. Ara ja, els serveis de menjadors socials tenen llistes d’espera i encara no hem començat a veure realment els efectes de la crisi, que es visualitzaran quan s’acabin les prestacions.

D’altra banda no hem tocat fons ni molt menys perquè la directiva Bolkestein provocarà que a partir de 2009 al Govern balear no pugui evitar que s'obrin grans establiments comercials . Les patronals del sector comerç de Balears, creuen que podrien arribar a tancar uns 2.000 establiments i a perdre's més de 5.500 llocs de treball directes a conseqüència de la directiva europea.

Les polítiques institucionals

L’Ajuntament de Palma calcula que la disminució d'ingressos de base immobiliària a causa de la crisi suposarà 11,4 milions menys per a les arques municipals. Aquest fet, en altres nivells i condicions és generalitzat i fa que el governs municipals i altres institucions  incrementin la recaptació per la via d’increments impositius superiors sempre als increments dels preus al consum (IPC), i en alguns casos molt impopulars perquè afecten a la població més afectada per la crisi.

L'Empresa Funerària Municipal de Palma,  puja un 4,5% els serveis funeraris i un  5% per als del cementiri. Es tracta d’una empresa que el “govern progressista” vol privatitzar. L’EMT manté els preus dels bitllets només per als usuaris de més de 50 desplaçaments mensuals, i afavoreix a un sector d’adolescents, però incrementa els preus fins a un 13% en un bitllet normal, i passa de 0,46 euros a 0,56 per als usuaris de la targeta ciutadana. Recaptarà dos milions d’euros més el proper any .

El Consell de Mallorca incrementa la taxa del fems del 9,8%. Tot i que es descompti el 50% als que cobrin menys de 750 euros al mes, encara així la pujada duplicarà l’increment del IPC. L’equip de govern municipal de Manacor, (PP-AIPC) incrementarà un 5 per cent a totes les taxes, imposts i preus públics per al 2009.

Els projectes estrella del govern de progrés, en part coincidents amb els del PP beneficien interessos privats con és el cas del futur hospital de Son Espases o de la xarxa tramviaria quan arribi. En canvi el Metro, amb tots els seus defectes, és de titularitat pública.

L’oferta hotelera il·legal, serà legalitzada, sense que aporti més llocs de feina. I la remodelació de la Platja de Palma es practica una vegada més a benefici d’interessos privats. Ens ha quedat a la memòria el compromís d’Antich amb l’interès zero cap als empresaris hotelers quan l’euribor no baixa als nivells del IPC, i quan els bancs i caixes als quals han oxigenat amb doblers públics, segueixen sense concedir prèstecs, i quan ho fan incrementen les comissions d’apertura , els percentatges sobre l’euribor, i exigeixen assegurances de vida, llar, etc.

Sobre el pla de la Platja de Palma el degà del Col·legi d'Arquitectes de Balears ha denunciat que el decret per a la modernització dels hotels contravé les normes urbanístiques i afavorirà el desgavell. No cal dir res més, com diria Schuster.

En la Sanitat el Govern central aportarà 31 milions menys als pressuposts de la Conselleria de Salut i Consum per al 2009… I en podriem escriure més, però ens bastarien els fulls.

Canviar el xip

Hi ha receptes alternatives per a sortir de la crisi, i algunes com el repartiment del treball, la disminució de la jornada laboral, la socialització de la banca, l’increment dels salaris, l’increment del sector públic  i del treball cooperatiu, van en una lògica antagonista dels receptaris que ens volen fer empassar i que a la fi són els que han provocat la crisi.