Memòria històrica de l'obrerisme a Mallorca
1876.08.01 Neix Llorenç Bisbal Barceló a Alcúdia (Es Clot), futur dirigent socialista.
1876.08.31 Francesc Tomàs forma part de la Comissió federal espanyola en la clandestinitat.
1877.01.21 La Comissió Federal de la Federació Regional manifesta en una circular la necessitat d'organitzar grups d'acció revolucionària per tal d'impulsar la subversió republicana.
1877.05.27 Es posposa la sublevació republicana organitzada per Manuel Ruíz Zorrilla i Salmerón perquè alguns militars implicats abandonen, fet que posa e alerta l'Estat i intensifica la repressió.
La situació origina un trencament ideològic sobre les formes d'acció, i una gran dispersió i desavinences entre els militants obrers federals.
1878.10.25 Un atemptat de Juan Oliva Moncusi,partidari de la República Federal, contra Alfonso XII incrementa la repressió contra les activitats obreres.
1879.05.02
1879.11 Jules Guesde, antic militant de l'Aliança fundada per Bakunin i altres , sempre oposat a Marx, funda el partit Federació d'Obrers Socialistes a Marsella.
1879.12.30 Nou atemptat fallit contra Alfonso XII de Francisco González Lendín
1880.06.15 Es limita absolutament el dret de reunió que es contempla a l'article 13 de la Constitució Espanyola
1880.10.16 Les conferències comarcals de la Federació Regional ratifiquen el programa d'acció revolucionària de 1879, contra els burgesos i col·laboracionistes, però es desvinculen de les accions individuals.
1880 Francesc Tomàs defensa la necessitat que els militants de la federació tenguin calls a les mans i s'exclogui als qui no en tenen
1881.02.06 Francesc Tomàs participa per València en la Conferència Regional extraordinària de la Federació Regional que es va celebrar a Gràcia.
1881.02.08 Sagasta accedeix al govern en el lloc del conservador Cànovas, i es restitueix la llibertat de reunió i associació.
1881 L'anarco-sindicalisme clandestí es reorganitza en la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola.
1881.07.14 Congrés de Londres de l'AIT.Es manifesta per l'acció revolucionària i la propaganda pels fets, a més de l'oral i escrita. Es declara contra la política parlamentària. Les seccions i grups adherits tenen autonomia plena de relació, i els Congressos es convocaran per acord de les federacions.
Manifesta que la lluita il·legal és l'únic camí per a la revolució. Proposa una premsa clandestina, única manera de fer front a la persecució de la premsa revolucionària. Declara també que un fet pràctic contra el poder és molt millor que milions d'impresos i paraules.
El Congrés recomana l'aprenentatge de les ciències tècniques i químiques al servei de la revolució.
Aquests acords no es corresponien a la voluntat de la Federació Regional Espanyola.
1881.09.23 La Federació Regional celebra el seu Congrés al Teatre del Circ de Barcelona on s'acorda la refundació de la Federació Regional en Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE). H ha militants partidaris de l'acció pública (majoria), i altres de mantenir-se en la clandestinitat.
1882.03.24 "Las Tres Clases de Vapor" amb influència de cooperativistes i republicans es separa de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola
1882.09.24 Al Segon Congrés de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, que es va celebrar a Sevilla, la representació de Balears consta dins la comarca catalana, i el Sindicat d'Oficis Varis de Palma només tenia 15 cotitzants. La desfeta era important. La FTRE tenia aleshores 57.934 cotitzants, i es considerava l'associació obrera més nombrosa, radical i revolucionària de les que havien existit i existien en aquell moment a l'Estat Espanyol.
1882.10.05 Francesc Tomàs forma part de la Comissió Federal de la FTRE en un moment en que 3500 afiliats a la central es trobaven en vaga i 11.000 en atur
1882.12.02 Detencions de 75 afiliats de les societats obreres de Xerez
1882.12.25 El tinent de la guàrdia civil, el mallorquí José Oliver Vidal manifesta haver trobat un document davall una pedra amb el títol "La Mano Negra.Sociedad de Pobres contra sus ladrones y verdugos.Reglamento-Europa.Siglo XIX".
Aquí comença la`fàbula de "la Mano Negra" que va servir per a reprimir el moviment obrer andalús. S'atribueixen a membres de les societats obreres, robatoris i crims propis de la delinqüència comuna, i es practiquen detencions en massa. La premsa, al servei de la burgesia, s'encarrega de generar el rebuig criminalitzant a les societats obreres. Més de 5000 persones varen ser detingudes a la província de Càdis.
1883.03.10 El periòdic El Porvenir denuncia el complot de "La Mano Negra" com una maniobra governamental.
1888 Llorenç Bisbal , que ha fet de porqueret a Alcúdia passa a residir a Ciutat on es traslladen els seus pares
1890.05.01 Amb motiu del Primer de Maig es constitueix l'Ateneu Obrer Mallorquí. En la seva constitució hi participen socialistes i anarquistes. El seu primer president va ser el sabater anarco-sindicalista Sebastià Alorda, i el primer secretari va ser Francesc Roca (sabater socialista). Altres que hi participaren van ser Joan Francesc Aranda, Josep Rodríguez, Salvador Gelabert, Bartomeu Bestard,sabater, Miquel Forteza, Jaume Orell (sabater socialista), Josep Rosselló, Ricard Sanjuán, Bartomeu Alorda, sabater anarco-sindicalista i Fèlix Mateu
1890 Sembla que es constitueix una agrupació socialista a Manacor.
1890.06.01 Una vaga de fariners a la fàbrica Pieras i Mateu acaba amb el processament de 32 empleats
1892 Fundació de la societat obrera de sabaters "la Igualdad" , controlada pels socialistes. Es reunirà sovint als locals dels republicans.
1892 Es constitueix l'Agrupació Socialista de Ciutat
1893.01.04 Es presenta al govern civil el Reglament de la Federació Local de Societats Obreres que consta de cinc societats d'ofici (sabaters,fusters,ferrers,lampistes i diversos) i 330 afiliats.
1895 La Federació local i les associacions es reuneixen al Cafè Reñidero de la Plaça de l'Olivar 4 de Ciutat.
1897 Baltasar Champsour, catedràtic d'institut, republicà, constitueix l'escola obrera i el centre de conferències del Centre Instructiu Obrer
1899 Algunes societats obreres s'estableixen al Centre Instructiu Obrer, al carrer de la Pau, que era presidit per Pere Canyelles. Només havien de pagar la meitat del lloguer.
1899.04.09 García Quejido visita Mallorca on hi ha dues agrupacions socialistes constituïdes: a Palma i a Manacor. Es realitzen dos mítings on el ponent exposa que el partit socialista no rebutjarà mai alguns pactes, i que creu necessari una aliança de tots els partits des del lliberal fins al socialista per fer front a la reacció conservadora. A conseqüència de la visita de García Quejido, Llorenç Bisbal, sabater Miquel Porcel i Jaume Marí Marí , fusters, s'afilien al Partit Socialista.
1899.05 Unió Republicana aconsegueix 6 regidors a Ciutat.
1900 La Federació local de Societats Obreres té la seva seu al carrer de Rubí, 31 de Ciutat.
1900.06 Els socialistes intenten posar les societats que es reuneixen en el Centre Instructiu Obrer sota el seu control. Com que no ho aconsegueixen, es separen del mateix.
1900.07 Joan Escudero, Josep Sitjar (tipògraf) i Jaume Orell (sabater), socialistes, elegits vocals de les juntes locals de Reformes Socials. Per la part patronal hi ha representants de la Unió Republicana,
1900.07 El Centre de Picapedrers reivindica una jornada màxima de 9 hores i exposa que la seva voluntat no és l'antagonisme entre patrons i obrers sinó l'armonització entre els interessos del capital i el treball.
Unió Republicana implanta la jornada de 8 hores en les obres i serveis municipals de Ciutat.
1900.07 La Federació local de Societats Obreres agrupa els fusters d' "El desarrollo del Arte", el Centre de Picapedrers, pintors, flassaders,tipògrafs, sabaters i ferrers
1900.08 La Unió Tipogràfica Balear convoca una vaga, i els patrons responen amb el tancament patronal.
1900.09.23 La Unió Tipogràfica Balear inicia la lluita per la jornada màxima de 9 hores de treball,el reconeixement del dret d'associació i millores en les condicions de treball.
1900.10. Sebastià Crespí, socialista, és el ponent d'una conferència al local dels republicans sobre l'Exposició Universal de París a la qual havia assistit en representació de la Federació local.
1900.10.29 Els tipògrafs aconsegueixen la jornada de 9 hores i el dret dels socis de la Unió a no ser acomiadats, però no aconsegueixen imposar a la patronal la exclussivitat de la contractació als seus afiliats.
1900.10 La Societat Obrera de fusters "El Desarrollo del Arte" lluita contra l'acomiadament de tres socis serradors de la Casa Piera i Mateu, sense èxit.
1900.10 Vaga de flassaders a Can Martí Barceló
1900.11 Vaga en els tallers de Pere A. Magraner
1900.11 Constitució d'una associació de treballadors del camp a Alaró vinculada als socialistes.
1900.12.Vaga a l'empresa de Bartomeu Barceló
1900.12.08 Els socialistes comencen a editar "El Obrero Balear"
1901.04.24 Francesc Roca, socialista, proposa i aconsegueix excloure els anarquistes de la Federació Local de Societats Obreres.
1901.08 Una vaga de fusters en favor d'un augment del 25% en els jornals, i que afecta a 500 treballadors durant 12 setmanes és sostinguda per la Federació Local.
1901.08 Amb un nou reglament societari, el Centre Instructiu Obrer s'adhereix a la Federació Local de Societats Obreres.
1901.10 La vaga de fusters dura dotze setmanes. Aquests havien aconseguit sense lluita la jornada màxima de nou hores, i acaba amb un increment del 10%. Es demanava un increment del 25%.
1901.11 Mítings contra el projecte de llei de vaga
1901.11 Els socialistes es presenten per primera vegada a les eleccions municipals i es beneficien del suport republicà (2.838 vots i 9 electes), amb l'elecció del socialista Francesc Roca que obtingué 452 vots.
1902 El Centre de Picapedrers amb la influència anarquista de Gabriel Binimelis i Joan Ordines es separa de la Federació Local controlada pels socialistes.
1902.02 Els socialistes defensen un projecte de llei d'accidents laborals
1902.02 Setè congrés de la UGT espanyola.
1902.02 La Unió d'Adobadors, organitzada per Josep Llonchs, Miquel Garau i Julià Cardell té 20 cotitzants, i La Igualdad, dels sabaters,només en té 70.
1902.06 El Desarrollo del Arte, societat obrera dels fusters arriba als 400 cotitzants..
1902.07 La societat obrera de la càrrega i descàrrega "La Marítimo Terrestre" participa del Congrés de fogoners i mariners d'Espanya.
Els seus dirigents són Pere Moll, Joan Marroig i Llabrés, i tenen 200 cotitzants.
1902.09 La Unió d'Adobadors demana un 15% d'augment salarial i el reconeixement associatiu.
1902.09.08 Mítings contra l'incompliment de la llei d'associacions, organitzats per l'agrupació socialista i la Federació local de Societats Obreres.
1902.09 La Societat Obrera La Marítimo Terrestre reivindica de la companyia La Isleña Marítima l'augment d'una pesseta de jornal, augments per a les hores extres i festives i reconeixement de l'associació
1902.09.24 A l'article "las Huelgas" a la "Unión Republicana" s'expressa el pensament dels republicans sobre la poca efectivitat de les vagues. Es reflexava el pes dels patrons dins el partit.
1902.10 Un total de 24 obrers adobadors del taller de Gil al Molinar es posen en vaga en demanda de les reivindicacions expressades abans.
La vaga s'eixampla aviat a 290 vaguistes de més de 33 tallers.
Després de quatre setmanes de conflicte la patronal accedeix al 10% d'augment i el compromís de no acomiadar obrers associats.
1903.02 Es funda "La Verdad", societat dels picapedrers d'orientació socialista, dirigida per Maties Quevedo, Pere Columbram i Antoni Gelabert, però no aconsegueix llevar l'espai als picapedrers anarquistes.
1903.03.20 Una assemblea general de societats obreres decideix la constitució de la Federació de Societats Obreres de Balears, centralitzada i amb hegemonia dels socialistes. Jaume Marí Marí (fuster d'El Desarrollo del Arte) és el president del seu primer comitè central, i Maties Tomàs el secretari.
1903.03 Els obrers de La Marítimo Terrestre intenten seguir la vaga nacional, però La Isleña Marítima, que disposa del dret a contractar un 33% del personal entre els no associats, romp la vaga amb nous contractes,
1903.11 Els socialistes només aconsegueixen 243 vots a les eleccions municipals de Ciutat que guanyen els republicans (12 electes)
En canvi aconsegueixen elegir Mateu Soler a Manacor i Jaume Rotger a Marratxí.
1904.01 Es constitueix un nucli socialista a Marratxí format per Miquel Sans, Pau Corró i Jaume Rotger
1904.02.02 Miting socialista amb escassa assistència a la plaça dels braus de Ciutat contra l'encariment de subsistències. Jaume Vicens i Francesc Roca critiquen l'encariment i l'adulteració dels productes de consum, demannen la supressió dels impostos que graven el consum i que s'incrementi la vigilància de la qualitat dels productes.
1904 Els socialistes critiquen les despeses que fan els republicans de l'Ajuntament de Ciutat en ocasió del Carnaval, "fiestas de aspecto grotesco y crapuloso",segons manifesta "El Obrero Balear", i les despeses que fa el consistori de majoria republicana per al festeig de la vinguda del rei a Mallorca.
1904 Sebastià Crespí, Jaume Marí, Francesc Roca,Llorenç Bisbal, Jaume Vicens i Antoni Palmer, socialistes, elegits vocals de les juntes locals de Reformes Socials.
1904.09.19 Els vocals socialistes de la Junta de Reformes Socials s'oposa a les curses de braus: "restringir lo más posible, el que la clase obrera tenga ocasión de concurrir al bárbaro espectáculo" i volen que les tavernes tanquin els diumenges: "apartar a los trabajadores de estos establecimientos de bebidas, donde,.....atentan contra su salud, contrybuyendo no poco a la depravación de las costumbres y a que el alcoholismo adquiera alarmantes proporciones en perjuicio de la raza"
Aquesta posició dels socialistes, i la seva aplicació, generen una gran oposició, de manera que hagueren de defensar-se diguent que ells no havien elaborat la llei.
1904.09 Els socialistes defineixen als republicans com a botiguers, per la seva oposició a l'establiment del caràcter festiu del diumenge i la necessitat de tancar comerços.
1904.10.22. Els socialistes organitzen un míting a la plaça de toros en favor del descans dominical i contra els atacs soferts arrel del seu suport al tancament de tavernes i cafès els diumenges.
1904.11.01 L'agrupació socialista de Manacor tenia 40 socis
1904.11 Malgrat la passada vaga d'adobadors, l'afiliació de la Unió és de 30 persones.
1904.11 La societat de fusters "El Desarrollo del Arte" perd afiliació i només suma 160 cotitzants, i només 15 sabaters segueixen associats a "la Igualdad".
1905 Entre els socialistes de Manacor destaquen Mateu Soler, Melcior Riera, Esteve Febrer i Bartomeu Mas.
1905.07.20 Vaga "general" i míting socialista a la plaça de toros contra l'encariment de les subsistències.Intervenen Francesc Roca, Llorenç Bisbal, Jaume Marí, Sebastià Crespí i Miquel Porcel.
S'incideix en la necessitat de retallar el pressupost de la marina, la reducció dels generals de l'exèrcit i del pressupost de la magistratura, per a dedicar-los a l'atenció de reivindicacions obreres.
Llorenç Bisbal critica la manca de participació en la vaga, i als republicans de l'Ajuntament que permeten jornades superiors a les 8 hores en la desfeta de les muralles.
1905.08 La Societat d'Obrers del moll, La Marítimo Terrestre arriba als 350 afiliats.
1906 Any de crisi societària, emigració i desfeta de les organitzacions obreres derivada de la misèria.
