Les novel·les de la guerra civil: Núria i la glòria dels vençuts, L'Amagatall, Estiu de foc.

 

Miquel López Crespí

 

Parlar de Pere Rosselló és parlar d'un dels investigadors més reconeguts del nostre fet literari i alhora situar, en els difícils viaranys del present, un escriptor de rel. L'altre dia en parlàvem a Santanyí, en una trobada informal amb l'escriptor Antoni Vidal Ferrando i el poeta Lluís Alpera. Ambdós escriptors, excel·lents coneixedors de l'obra poètica i narrativa de Pere Rosselló. Entre moltes altres coses discutírem de les nombroses aportacions de Pere Rosselló a l'estudi dels moviments literaris a les Illes de cara a deixar constància de l'existència dels nostres escriptors i la seva feina. Ara mateix em ve a la memòria aquell històric treball damunt la vida i l'obra de Miquel Àngel Riera titulat L'escriptura de l'home i que, un dia d'octubre de 1983, em regalà el mateix Riera a casa seva amb una d'aquestes dedicatòries que, de sincera i autèntica, t'anima a continuar escrivint.

La dedicatòria de Miquel Àngel Riera deia: "Al meu bon amic Miquel López Crespí, excel× lent escriptor i molt bon amic, amb l'alegria de constatar la claredat del seu judici literari i humà. Amb una abraçada de Miquel Àngel Riera. Manacor, 4 d'octubre de 1983".

Potser un dia haurè d'explicar els meus "encontres i desencontres" amb Miquel Àngel Riera, però, evidentment avui parlàvem de Pere Rosselló Bover i no és aquest el capítol per fer història de les meves relacions amb l'autor de Morir quan cal o L'endemà de mai.

L'escriptura de l'home (que publicà l'any 1982 "Sa Nostra") era la tesi de llicenciatura de Pere Rosselló (1980). Posteriorment hem pogut llegir L'obra de Salvador Galmés i Sanxo (1876-1951) (1981), Bearn o la sala de les nines de Llorenç Villalonga (1993), Els moviments literaris a les Balears (1840-1990), La literatura a Mallorca durant el franquisme (1936-1975) (1999), Els camins de la cançó: Vida i obra del P. Rafel Ginard Bauçà (1999), Bartomeu Rosselló-Pòrcel: A la llum (amb X. Abraham, 1999) i Els paradisos perduts de Llorenç Villalonga (2001).

Pere Rosselló Bover es va donar a conèixer com a escriptor en guanyar el premi Ciutat de Manacor de poesia amb Antologia (1977). Posteriorment obtingué també el Joan Alcover, dels Ciutat de Palma, amb Aplec de distàncies (Editorial Moll, 1978). Altres poemaris d'aquest excel× lent poeta, narrador i assagista són: Llibre de la selva i altres poemes (1983) i L'hort de la lluna (1988). En narrativa infantil ha escrit Les aventures d'en Tres i Mig (1989) i El fantasma del País del Vent (1992). Com podeu comprovar, una obra prou valuosa i ja ben extensa en aquests moments. Ara bé, juntament amb Antoni Vidal Ferrando i Lluís Alpera, arribàvem a la conclusió que Pere Rosselló, tot i haver enllestit una obra literària de primera magnitud, ha vist minvada la seva dedicació a la creació per la multitud d'entrebancs que ha significat la tasca de donar a conèixer l'obra dels nostres autors. Analitzant la brillant trajectòria de l'autor que ens ocupa es constatava que aquestes feines inajornables (enllestir aquella biografia, preparar les més diverses antologies de prosa i poesia, estudiar l'obra d'aquell autor, dirigir les col× leccions "El Turó" i "Tià de Sa Real"...) han fet que la seva obra literària no fos tant extensa com podria haver estat.

Alhora que comentàvem aquests fets miràvem de seguir indicis de llibres que sabíem ja escrits i que encara no s'havien publicat. Com aquell qui parla d'un gran secret i amb por d'haver parlat massa, Vidal Ferrando ens comunicava que havia tengut la sort de llegir una novel× la inèdita del nostre bon amic.

Aquests dies el misteri referent a la darrera novel× la de Pere Rosselló s'ha esvanit i, sortosament, ja tenim a les mans L'Infern de l'Illa (Tià de sa Real, 2002) que acaba de sortir a la venda en la Fira del Llibre d'enguany. Amb cites de Santiago Rusiñol, Maria Antònia Salvà, Josep Pla, Salvador Espriu i Dante Alighieri, Pere Rosselló ens convida a seguir-lo en un pelegrinatge autènticament dantesc per aquest Infern d'una Mallorca en vies de perdició. El nostre protagonista serà Santiago Rusiñol, retornant en un estrany viatge a través del temps. De la seva mà ensopegarem amb nous capítols del famós llibre L'Illa de la calma. Com ens explica l'autor de la novel× la: "...els capítols inèdits de L'Illa de la Calma reproduïts aquí són apòcrifs. Varen arribar a les nostres mans procedents de l'arxiu d'un conegut bibliòfil mallorquí, que els guardava com si fossin un tresor i no els havia mostrat mai a ningú".

Alhora el lector, de la mà de Llorenç Villalonga o de Gabirel Alomar, podrà descobrir aspectes ben diversos d'aquesta Mallorca feta malbé per l'especulació i el saqueig de recursos. El profund coneixements de la nostra literatura que té l'autor de L'Infern de l'Illa fa que l'estil de la novel× la, certs fragments, ens recordin Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Maria Antònia Salvà, Joan Maragall, Miquel Àngel Riera, Gabriel Alomar, Joan Alcover, Miquel Costa i LLobera, Mn. Antoni M. Alcover, Víctor Català, etc. La utilització de certs fragments d'aquests autors ens obri els ulls pel que fa a les possibilitats del collage literari. Com diu Pere Rosselló: "... els préstecs sempre s'atribueixen als seus autors i, ben mirat, tota la història de la literatura i del pensament no és més que un seguit de manlleus mutus. En tot cas, volem deixar ben clar que aquest llibre és un pastitx -o, si voleu, un collage- i la utilització de tots aquests materials i referents aliens no són més que un homenatge als nostres escriptors".

El poeta Bartomeu Fiol en una nota apareguda recentment en la premsa deia, parlant de la novel× la que comentam: "El nou llibre de Pere Rosselló és, sens dubte, un exercici arriscat perquè no es preocupa de cap decòrum i explora les possibilitats de llenguatges i d'estils diferents, sense més precedent, tal vegada, que les proses burlesques i esqueixades de Salvador Espriu en Ariadna al laberint grotesc".

Aquesta nova obra de Pere Rosselló confirma alguna de les conclusions de la trobada d'escriptors a Santanyí. I avui, mitjançant aquest breu escrit, les vull fer arribar a l'autor que ens ocupa. Sense deixar, ni molt manco!, la imprescindible feina d'investigar el nostre fet literari, en què s'ha guanyat a pols el privilegiat lloc d'honor que ocupa, caldria que pensàs una mica més en els seus lectors i que trobàs temps per continuar amb el conreu tan profitós, pel que ja ha demostrat aquest autor, de la poesia i la narrativa. L'Infern de l'Illa que acaba de publicar la col× lecció "Tià de sa Real" hauria de ser l'inici d'una represa que tots volem que sigui intensa i de llarga durada.

 

Amb la novel· la L'Amagatall vaig guanyar el Premi "Miquel Àngel Riera 1998". El jurat era forat per Roser Vallès, Bernat Nadal, Josefina Salord, Marià Torres i Pere Rosselló Bover. La novel× la va ser publicat en la col× lecció "Tià de sa Real" que dirigeix Pere Rosselló. Posteriorment a la publicació de l'obra guardonada, Pere Rosselló Bover ha escrit diversos articles que fan referència d'una manera prou elogiosa a les meves novel× les. Alguns d'aquests articles han estat publicats a la revista de l'Obra Cultural Balear El Mirall i en diverses publicacions culturals. Per a mi, com a escriptor i com a persona, va ser molt important que un investigador del nostre fet literari tan reconegut com Pere Rosselló Bover valoràs de forma positiva L'Amagatall (Mallorca 1999) i Núria i la glòria dels vençuts (Lleida 2000).

L'escriptor i periodista Sebastià Bennasar escrivia en Diari de Balears (18-III-99):

"Miquel López Crespí i Manel Marí són els noms dels darrers guanyadors del premi Miquel Àngel Riera en les seves versions de narrativa i poesia respectivament.

'El jurat, format per Josefina Salord, Marià Torres, Bernat Nadal, Roser Vallès i Pere Rosselló, considerà L'amagatall de López Crespí l'obra mereixedora del guardó, dotat amb mig milió de pessetes i la publicació del text a la col× lecció Tià de Sa Real.

'Així mateix, també decidiren atorgar el guardó a Poemes en gris de Manel Marí... El jurat també va recomanar la publicació, atesa la seva qualitat, de l'obra I què en queda dels dies? d'Amadeu Vidal i Bonafont.

'Miquel López Crespí, col× laborador de Diari de Balears, explicà que 'aquesta és la segona novel× la de tot un seguit en les quals he estat treballant en els darrers anys i amb les que he pretès fer una reconstrucció del món cultural i polític des dels anys trenta fins al darrer franquisme. La meva intenció és novel× lar aquests anys, les generacions que lluitaren per uns ideals de justícia i llibertat'.

'La sèrie es va iniciar amb la publicació l'any passat per l'editorial Columna de la novel× la Estiu de foc.

'L'amagatall, però, vol reflectir els anys de la por a Mallorca. "És un un homenatge al pobler Pau Comas, que per salvar la vida va haver de viure un caramull d'anys amagat dins un forat a casa seva. Aquest fet va ser el desencadenant de la novel× la'.

'La sèrie continuarà amb una novel× la que reflectirà la visió aristocràtica de la història, referirà el que pensaven Villalonga i els seus amics. El títol d'aquesta novel× la serà Nissaga de sang. La sèrie es clourà amb L'al× lota de la bandera roja, que versarà sobre els anys de la transició.

'L'escriptor va dir que "els guardons literaris suposen poder publicar amb normalitat, cosa que en un país amb una cultura subdesenvolupada resulta molt difícil. Guanyar també suposa un ajut econòmic important'".

L'Amagatall i les altres obres guardonades amb els premis de Narrativa i poesia "Miquel Àngel Riera", varen ser presentades per Pere Rosselló uns mesos després del lliurament dels guardons. La premsa també va informar d'aquest esdeveneniment cultural:

"El passat dia 3 de juny el professor Pere Rosselló Bover presentà, en el marc incomparable dels jardins del Centre de Cultura "SA NOSTRA", els PREMIS DE NARRATIVA I POESIA 'MIQUEL ÀNGEL RIERA 1998' i altres novetats editorials.

'Hi intervingué també Andreu Ramis, màxim responsable de totes les activitats de l'Obra Social i Cultural de 'SA NOSTRA' que ha aconseguit, amb la seva preocupació i dedicació per les qüestions de la nostra cultura, que els llibres de les col× leccions 'Tià de Sa Real' i 'El Turó' puguin competir amb igualtat de condicions (quant a qualitat i difusió) a les edicions fetes per les més prestigioses editorials dels Països Catalans.

'Els llibres presentats eren: 30 dies, una vida de Maria I. Deyà i Antoni Roca; Cos i Cor del Grup Novetat i L'Amagatall de Miquel López Crespí (llibres editats en la col× lecció 'Tià de Sa Real'). Pel que fa a 'El Turó', es presentaren Versions del francès de Jaume Galmés; De sol a sol, un poemari de Joan Francesc López Casasnovas i Poemes en gris de Manel Marí.

'Per part del jurat dels Premis 'Miquel Àngel Riera' de narrativa i poesia intervingúe el poeta Bernat Nadal que explicà la importància, en el context actual de la literatura catalana de les Illes, tant de L'Amagatall (premi de narrativa) com de Poemes en gris (premi de poesia).

'Un nombrós públic assistent escoltà amb atenció les intervencions dels diversos autors guardonats i autors editats en aquestes dues prestigioses col× leccions que dirigeix el professor Pere Rosselló Bover. El brillant acte cultural va concloure amb uns interessants parlaments de Joan Francesc López Casasnoves, Maria I. Deyà i Antoni Roca, Miquel López Crespí, Bernat Nadal i el poeta Manel Martí, entre d'altres.

Posteriorment a tots aquests esdeveniments l'escriptor i historiador Pere Rosselló ha escrit diversos articles referents a les meves obres. Un d'aquests articles, el titulat "Una novel× la sobre el desembarcament del capità Bayo" va ser publicat en la revista de l'Obra Cultural Balear El Mirall (setembre 2000). El conegut investigador i historiador de la nostra literatura deia de l'obra que acabava d'editat "Pagès Editors": "Núria i la glòria dels vençuts (Lleida, Pagès editor, 2000) forma part d'una trilogia de Miquel López Crespí sobre la guerra civil, juntament amb Estiu de foc (1998) i L'Amagatall (1999), que l'any passat va obtenir el Premi Miquel Àngel Riera. Tot i ésser la primera de la sèrie, Núria i la glòria dels vençuts ha estat la darrera de les tres novel× les a aparèixer.

'Com a les altres dues, dos grans objectius semblen haver incitat l'escriptor de sa Pobla a l'escriptura: per un costat, l'afany de recreació d'uns fets històrics, que són narrats a partir de la documentació aportada per la historiografia recent; i, per un altre, l'explicació d'uns valors ideològics que coincideixen sobretot amb els de l'esquerra, l'anarquisme, el nacionalisme i l'antifeixisme. Per aquest motiu, aquest novel× la, com les altres que formen la trilogia, no ens ofereix una visió neutra dels fets ocorreguts l'estiu de 1936, car conté una identificació força palesa entre el pensament de l'autor i el de la narradora-protagonista. Aquesta, tal com també ocorria a L'Amagatall, es converteix en una mena de punt de vista a partir del qual López Crespí basteix un gran fris en el qual desfilen personatges reals, esdeveniments i anècdotes que configuren l'episodi històric recreat.

'La labor de l'escriptor ha consistit a combinar aquests elements reals amb personatges i situacions que són fruit de la seva imaginació i que, sobretot, li han servit de fil conductor per contar la història i, alhora, per comunicar-nos la seva manera de pensar. En aquest sentit, López Crespí es mou entre els límits de la novel× la històrica més tradicional, en la qual el propòsit didàctic sempre és present. Aquest fet implica que, més que aprofundir en la peripècia psicològica dels éssers de ficció, sobretot cerca mostrar-nos com varen ocórrer els fets reals, per tal que el lector en pugui conèixer la veritat i els comprengui en tota la seva complexitat. És evident que aquest punt de partida actua en detriment de la profunditat humana dels personatges i a favor de la dimensió ideològica i documental de la novel× la. Per aquesta raó, no ens ha de sobtar, per exemple, que les cartes que Núria rep de Joan, el seu company, siguin plenes d'informació bèl× lica i quasi no contenguin -com seria lògic- els esplais sentimentals propis d'una parella d'enamorats, que viuen en constant perill de mort i allunyats un de l'altre a causa de la guerra. És cert que el moment que els ha tocat viure és excepcional i que es tracta de persones disposades a donar la vida per uns ideals utòpics; però això, als ulls del lector d'avui, precisament els resta humanitat, tal com sol ocórrer en la major part de la novel× la històrica tradicional.

'Pel tema tractat, Miquel López Crespí ha pogut comptar amb una valuosa font d'informació, de la qual ha extret la major part de la base real de la seva història. Ens referim al llibre de Josep Massot i Muntaner El desembarcament de Bayo a Mallorca. Agost-setembre 1936 (1987), en el qual l'investigador benedictí reconstrueix amb tota mena de detalls els orígens de l'expedició, la reconquesta republicana de Formentera i d'Eivissa i la desfeta tràgica dels republicans a Mallorca després de més de mig mes de lluita. En l'apèndix documental d'aquesta obra es recull un dietari redactat per una miliciana que participà en el front de Portocristo, que ben bé podria haver servit a l'escriptor de sa Pobla de motiu d'inspiració a l'hora de dibuixar la protagonista de la seva novel× la. En general, el diari de la miliciana només coincideix parcialment amb Núria i la glòria dels vençuts: així, el relat anònim comença el mateix dia 16 d'agost i dura fins el 4 de setembre, mentre que la novel× la de López Crespí s'inicia a Barcelona amb els preparatius de l'expedició i acaba amb la lluita al port de Manacor, sense relatar la retirada de les tropes de Bayo. Un altre exemple de la relació de la novel× la amb les fonts històriques i documentals és la referència a la fotografia que la protagonista i dues milicianes més es fan a Portocristo, la descripció de la qual concorda exactament amb la imatge reproduïda a la portada del llibre de Massot i Muntaner Els escriptors i la guerra civil a les Illes Balears (1990). Amb tot això volem dir que a labor de López Crespí ha consistit a donar vida mitjançant la creació literària a uns materials reals, però que restaven en la lletra morta de l'erudicció. En aquest sentit, hem de concloure que l'operació resulta força reixida, car l'interès dels fets seleccionats i l'estil planer de l'autor ens proporciona una lectura alhora àgil i interessant.

'Sens dubte, però, el que més sembla haver seduït el nostre novel× lista (Miquel López Crespí, autor de la novel× la Núria i la glòria dels vençuts publicada recentment per Pagès Editors) és la figura d'aquesta jove que, com altres anarquistes de l'època, va emprendre una vida nova. Núria sap que no ha anat a la guerra per fer el dinar, rentar la roba o cosir els mitjons dels seus companys milicians, sinó per lluitar per un món millor, en el qual no existeixin les injustícies socials ni tampoc les diferències de sexe. La revolta ha duit Núria no sols a combatre les tropes feixistes, sinó també a treballar contra els prejudicis dels seus companys republicans, que encara reserven a la dona una sèrie de treballs que la societat tradicionalment li a encarregat i que, fins i tot, creuen que el seu paper només ha de consistir a satisfer les necessitats de l'home. Aquesta dimensió feminista de la protagonista és el tret que connecta millor la protagonista amb els lectors d'avui. I, en certa manera, és també el que, als nostres ulls, la salva de la rigidesa i de l'excés d'ideologia. Gràcies a alguns petits detalls -com el de dur un pintallavis juntament amb les armes-, es reforça la versemblança del personatge.

'El refús d'una societat estratificada, dividida en poderosos i dominats, és l'eix ideològic de Núria i la glòria dels vençuts. Per aquest motiu, la figura del capità Bayo és presentada d'una manera força crítica per la narradora-protagonista, que s'adona de la contradicció d'una societat que lluita per la igualtat, però que alhora és dirigida per aquells que n'ostenten un poder que àdhuc els atorga el privilegi de decidir la vida i la mort dels seus subordinats. Així, Alberto Bayo és vist com un militar d'acadèmia, amb un historial repressor, que en el fons només cerca el protagonisme personal, la qual cosa el porta a trencar amb el capità Manuel Uribarry, cap de les milícies valencianes. Per la seva vanaglòria, en començar el desembarcament al Llevant mallorquí, es vesteix amb l'uniforme de tinent coronel. I, sobretot, no dubta a exercir la seva autoritat despòtica sobre les seves tropes, fins i tot en aplicar una injusta sentència de mort contra un dels milicians valencians. Núria comprèn com serà de difícil bastir una nova societat igualitària, mentre els militars -imprescindibles per a guanyar la guerra- ostentin el poder: 'No podem dir ni una paraula a uns comandaments que seran els principals enemics de la revolució', perquè 'o controlem els militarisme des del seu naixement o el militarisme acabarà amb nosaltres' (pag. 98). Al capdavall, ja compta amb l'exemple de la Rússia de Stalin. La lliçó final de la novel· la sembla ser que només la feina i el sacrifici resignats de les dones i dels homes anònims podrà conduir en el futur a un món millor.

'Núria i la glòria dels vençuts narra un perible que va des de l'organització de la campanya al Principat -amb alguns retrocesos que remeten al triomf a Barcelona sobre els militars adherits al Movimiento durant els primers dies de la guerra-, fins als inicis del combat a la zona del port de Manacor, tot passant pel viatge fins a València per recollir els milicians d'Uribarry, la conquesta de Formentera i d'Eivissa i l'anada a Maó per completar les tropes de l'expedició. En resum, una història que, tot i que coneguem com acabarà, conté elements suficients per garantir l'interès del lector. López Crespí opta per tallar la novel× la abans que es produeixi la retirada de les tropes republicanes. Potser es tracta d'una manera de deixar la porta oberta a una futura continuació del seu relat. A nosaltres, però, ens fa l'efecte que més tost és un intent de concedir una nova oportunitat de triomfar als seus protagonistes. Tant de bo poguéssim canviar la Història!".