Any 1635

Any 1635 - Pere Ramon Zaforteza Fuster (comte de santa Maria de Formiguera)  és nomenat membre del Consell de Felipe IV.

Any 1635 - Diego Desclapés Montornés Caulelles, del bàndol dels Canamunt, és consultor de la Inquisició.

25 de gener de 1635- Mor Geroni Planes, cartoixà d'Inca.

21 de febrer de 1635 - Pregàries contra la sequera.

2 de maig de 1635-En un enfrontament dels bandolers amb un escamot dels comissaris dirigit per Bernadí Alorda mor el bandoler Bartomeu Morei.

3 d'agost de 1635-Joan de Sales i Fuster en testament deixa a la parròquia de santa Creu el producte de tres anys de tota la seva hisenda per a obra pia. Era propietari Biniatzar i Barcelona, de Bunyola, Ayamans i altres béns.

28 d'agost de 1635 - Un terç de mallorquins dirigits pel comte de santa Maria de Formiguera surt de Colliure a la conquesta de les illes Lerins al sud de Cannes.

14 de setembre de 1635- Pere de Santacília i Pacs és nomenat  almirall i cap de l'armada a Catalunya.

15 de setembre de 1635 - Les illes Lerins es rendeixen davant la invasió de les tropes del rei d'Espanya.

1 d'octubre de 1635-Fundació del Col·legi de La Sapiència a càrrec del canonge Bartomeu Llull.

7 d'octubre de 1635-Una tempesta causa enderrocs a la Porta de Jesús, a les parets del moll i a moltes cases causant una dotzena de morts. L'aigua va pujar entre sis i set pams en el convent del Carme.

27 de novembre de 1635-Mor Nicolau Quint Burgues  a Gènova a causa de les febres patides en la campanya de conquesta de les illes provençals de santa Margalida i sant Honorat. És enterrat a l'església de l'Annunziata.

     Any 1636

Any 1636- El rei disposa contra els cabells llargs, pulseres i reguinyols dels homes: com la experiensia haja mostrat lo gran abus que hi ha en materia deis cabells llarchs, pulseras y ragañoils que acustuman portar los homens, lo que á mes de ser molt perjudicial, es propi trage de donas y molt contrari als homens, per lo que sa real magestad que Deu guarda ha manat llevar lo us de dits cabells, polseras y ragañoils.

Any 1636- Hi ha constància de la casa de neu de la coma des Prat (Massanella).

4 d'abril de 1636-terceres núpcies de Joana Vivot amb Jaume Joan Villalonga.

25 de juny de 1636- Enterrament de Jaume Blanquer, escultor, a la capella del Corpus de la Seu (A. C. Llibre de Sacristia 1636..). El mateix dia el pintor Gaspar Oms es casa a santa Creu amb Magdalena Amorós.

30 de juny de 1636- Pere Antoni de Santmartí i Catalina Simonet, la seva esposa, donen 10.000 lliures mallorquines per a la fundació del Col·legi sant Martí dels jesuïtes i 15.000 més després de morts.

19 de novembre de 1636- Espiridió Flor, prior del Carme,  posa un entredit contra el bisbe.

29 de desembre de 1636-El Gran i General Consell sol·licita del monarca que no s'instal·lin a Mallorca les tropes de l'almirall Oquendo, mitjançant els síndics a Madrid, Miquel Çanglada i Antoni Mesquida.

      Any 1637

Any 1637- El santuari de Bonany és cedit per la Parròquia als Jurats de Petra. Aquest any mor l'ermità Bartomeu Rosselló , encarregat de la custòdia de l'oratori i els jurats nomenen successor en la custòdia  a Fra Macià Amengual de Petra.

Any 1637- Hi ha constància a la Serra dels Teixos (Massanella) de la casa de neu rodona d'en Rubí.

Any 1637-El corsari Josep de Lillo  captura una sagètia francesa que transporta 286 soldats i oficials d'infanteria per al suport de Catalunya. Els presoners són lliurats al governador a Roses i són usats per a intercanvis amb presoners espanyols.

7 de gener de 1637 - Concessió del títol de marquès de Bellpuig a Albert Dameto Cotoner amb l'oposició dels artanencs que defensen la seva tradició de vila reial.

22 de gener de 1637-El llicenciat del Sant Ofici , Joan Fe, lliura una nota al virrei Alonso de Cardona en la qual el Tribunal s'oposa a la instal·lació dels 4.000 soldats d'Oquendo en cases dels membres del Sant Ofici perquè va contra els privilegis que tenen de no haver d'acollir a memebres de l'exèrcit.

31 de gener de 1637- Mor Francina Puig Fons que ha  ordenat en testament que es faci una capella a sant Francesc dedicada al Beat Salvador.

4 de febrer de 1637-S'informa al Consell d'Aragó de la manca de blat a Mallorca.

4 de febrer de 1637-Mor Bernat Caldès, rector d'Alcúdia.

15 de març de 1637-Fondegen a Alcúdia 17 galions amb les tropes dirigides per Oquendo.

16 de març de 1637-El virrei Alonso de Cardona va a Alcúdia per tal de fer desambarcar les tropes d'Oquendo i organitzar l'acollida.

19 de març de 1637-L'inquisidor insta al virrei a no posar en marxa l'acollida de tropes de l'almirall Oquendo, i a conferenciar sobre la disposició. El virrei s'hi oposa perquè es tracta de la voluntat del monarca, i perquè no creu que els familiars del Sant Ofici gaudeixin d'aquest privilegi, perquè els familiars del Sant ofici disposen de més de 250 cases que fan possible l'acolliment i perquè d'altra manera es perjudicaria a tercers si s'imposava l'acolliment en les cases dels pobres. L'inquisidor, davant l'oposició, imposa una multa de 500 ducats al virrei en cas de no conferenciar, que es materialitzarien en els procuradors Antoni Ginard, Antoni Mesquida, Bartomeu Miró i Giuseppe de Pueyo.

22 de març de 1637- Quatre companyies amb tambors i banderes, amb soldats armats de piques, arcabussos i mosquets entren a Palma i dipositen les armes a la Sala de la Governació.

23 de març de 1637-Entren a Palma dues companyis més de la flota d'Oquendo i s'allotjen com totes en cases particulars.

El 24 i 25 de març arriben a Palma set companyes més de la flota d'Oquendo . El Gran i General Consell aporta 3000 lliures per a l'acolliment. En total s'allotjaren 13 companyes formades majoritàriament per soldats d'Andalusia.

30 de març de 1637-Constitució de la confraria de sant Bonaventura a sant Francesc.

3 d'abril de 1637-El virrei fa instal·lar els soldats d'Oquendo en les cases dels familiars del Sant Ofici.

Antoni Mesquida i Bartomeu Miró, oposats a seguir els criteris de l'inquisidor, són excomunicats.

7 d'abril de 1637-Testament d'Arnau Moix (Canavall), que vol ser enterrat al vas familiar de la Seu.

18 d'abril de 1637 - Ramon Zaforteza Fuster (que seria el comte Mal)  és nomenat cavaller de l'orde de Calatrava a santa Maria de la Real. Era fill de Ramon Zaforteza Villalonga i d'Unissa Fuster Net. El prior de la Real era Joan Ordines i de la cerimònia va participar el virrei Alonso de Cardona Borja.

13 de maig de 1637-Pere Febrer de Manacor és nomenat inquisidor del Regne de Mallorca. 

30 de maig de 1637 - El rei disposa que es pot fer l'ús indispensable dels fons de fortificació de Mallorca per a l'adquisició d'armament, però que la despesa feta s'ha de compensar amb una talla.

Any 1637- Francisco Gregorio,inquisidor a Mallorca.

Any 1637-Antonio Gual de Oleza publica La Oronta a Nàpols, i la dedica a l'esposa del virrei, duc de Medina de las Torres.

3 a 4 d'agost de 1637-L'armada comandada per Antonio Oquendo abandona l'illa després de quatre mesos d'acolliment.

17 de setembre de 1637- Albertí Dameto, obté el títol de marquès de Bellpuig.

22 de setembre de 1637- Testament de Joan Gual Sanglada, cavaller de Calatrava, que vol ser enterrat a la capella de sant Didac a sant Francesc en el vas dels seus i ordena fer un quadre per valor de 300 lliures per aquesta capella.

25 de setembre de 1637- Francesc Cotoner Olesa, familiar del Sant Ofici.

1 d'octubre de 1637-El Consell d'Aragó comunica al rei que l'estada de les tropes d'Oquendo a Mallorca han suposat una despesa de 28.000 lliures que ha hagut de prendre del Reial Patrimoni.

15 d'octubre de 1637- Miquel Lluis de Togores, comte d'Aiamans,  assalta el convent de Santa Magdalena amb una dotzena d'homes, on havia ingressat la seva esposa  Margarida Despuig de 22 anys, després que el comte s'hagués traslladat a Madrid als tres anys de matrimoni i de residir-hi dos anys i nou mesos. Tornat a Mallorca durant set mesos, el comte tornà a Madrid i un any i mig després Margarida Despuig, abandonada, es decidí a fer-se monja.

21 d'octubre de 1637-Mor Pere Ferrer de Sant Jordi, després de la seva esposa Francina Puig que ordenà la construcció de la capella del Beat Salvador a sant Francesc, on també és enterrat. Deixa 70 lliures per a la construcció de la capella.

22 d'octubre de 1637- Joan de Santander, bisbe i lloctinent general, ordena la detenció de Miquel Lluís Ballester de Togores, comte d'Aiamans per l'assalt al convent de Santa Magdalena.

25 d'octubre de 1637-Mor, després de fugir a Barcelona, el comte d'Aiamans, Miquel Lluis Ballester de Togores.

7 de desembre de 1637-El virrei anuncia una nova estada de les tropes de l'almirall Oquendo.

15 de desembre de 1637-Una pragmàtica de Felipe IV introdueix el papel segellat a sol·licitud dels procuradors.

20 de desembre de 1637-El rei ordena que de les 50.000 lliures consignades a l'Armada es paguin les 28.000 lliures que el Consell d'Aragó va pagar per l'estada de les tropes d'Oquendo a Mallorca.

24 de desembre de 1637- Mor assassinat Antoni Salom, algutzir reial. El mateix dia s'enfronten Pelai Quint (Canamunt) i Lleonard Safortesa (Canavall).

28 de desembre de 1637-Els jurats en nom del  Gran i General Consell supliquen al monarca que es faci valer el privilegi atorgat pel rei Marti, el 8 de juliol de 1401, que permet no acollir de nou a les tropes de l'almirall Oquendo.

Obra de Joan Blanquer (1646)

 

Dormició, obra de Guitard (any 1650)

      Any 1638 - Mallorca contra la lleva.

Any 1638-Mallorca disposa de 33 torres de vigilància.

Any 1638- Domenico Belloto compra Son Rossinyol (camí de Sóller).

Gener de 1638 - El conseller del Gran i General Consell, Agustí Desmur,  és arrestat pel virrei per oposar-se a les lleves i obligat a fer-se present en un términi de 20 dies davant el cardenal Borja, president del Consell d'Aragó.

Gener de 1638-Mor a Barcelona Miquel Lluis de Togores, comte d'Aiamans.

7 de gener de 1638- Albertí Dameto senyor de Bellpuig obté la jurisdicció civil i criminal sobre la seva cavalleria i les seves terres a Artà i Bunyola (S'Heretat).

8 de gener de 1638-El rei ordena al virrei Alonso de Cardona que es prepari l'acolliment de l'armada que arribarà de Nàpols comandada per el comte de Monterrey. A Manacor s'allotgen en cases particulars 185 soldats amb un cost de manteniment de 32 lliures diàries a càrrec dels jurats.

14 de gener de 1638 - El virrei Álvaro de Cardona cita als jurats i els fa anar amb ells al convent del Carme, on arresta a Fra Espiridó Flor, prior del Carme, amb desconeixement dels mateixos jurats.(Llib. del Extra. dels Jurats, de 1636 a 1638 f.166/167).

17 de febrer de 1638-L'armada dirigida per l'almirall Antonio Oquendo arriba a Maó.

18 de febrer de 1638-Mor assassinat Antoni Barceló "Cordella".

28 de febrer de 1638- Albertí de Togores hereda les cavalleris d'Aiamans i de Lloseta.

4 de març de 1638- A una legua, de essa. ciudad tuve aviso de Arta que no era cierta la nueva de haver desembarcado moros como lo devieron entender V- Mags. por el mismo que remití al Regente, sin permitirme el lugar poderlo escrivir y, hallándome con el aviso que antes de partir tuve de Alcudia de que entravan por el puerto mayor de ella tres navios, juzgando ser de la armada real acordé encaminar mi viaje a la misma ciudad para salir de la confusión en que me tenian el encuentro de los avisos, he llegado a ella cerca de ponerse el sol y entendido por los pasajeros haver llegado la gente de que Don Antonio de Oquendo me tenia avisado, el número es de dos mil y ochocientas placas, españoles, italianos y alemanes, de que me da particular cuenta en carta de primero deste y me remite dos de su Mageetad por el Supp.m o de. Aragón y Junta de Armadas y en ambas me manda alojar la gente de las dos que se hallan en puerto de Mahón y juntamente me remite otras dos para el Grande y General Consejo y para V. Mag. y en execusion confio mostraran, y el Reyno, la fineza y afecto con que acude siempe a su Real S,c i o esforzandose en esta ocasión a hacerse para aligerar el gasto de su Real Hasienda, pues para ello dispensa en la pramática del año 14 y las demás que prohiben gastar dinero de la consignación. Con que no he podido excusar de admitir esta gente hallándome con órdenes expresas. Guarde Dios a V. mag.como puedo y deseo.—De Alcudia a 4 de marzo de 1638-Don Alonso de Cardona. (AHM f.°280).

6 de març de 1638- "Primerament en continent que arribará la infanteria que se ha de alojar en aquexa vila los donará alojament servant en ell tota la igualtat posible sens excepció de persones encare que sien oficials o familiars del Sant Ofici, excepto los eclesiastichs, fins y tant estiga declarat en la contracció que sobre de axò esta indecissa, y fareu donar a dits soldats un llit de dos en dos ab se márfega, llensols y flassada, foch, llum, sal y aygua, y als capitans, alferis y sergents, y si van altres oficials majos, com son mestre de camp, sargent major, ayudanta, capella major y damés capellans, los fareu donar les millor posades y amés de lo sobre dit tindran los amos de les posades obligació de aguiarlos de manjar, donantlos les rections ab igualdad sens aventajar en la cantitat los oficials dels soldats ordinaris. Mes donareu per rectió dos lliures de pa en dos o tres pans com millor vos aparegué. Mes donareu per rectió quatre doblés de vi en especie, franch de quint, per quant se ha de pagar de dinés de se Magestad. Mes donareu per rectió quatre onses y mitje de toninya, bacallar . o peix salat, y quant no tindreu les dites coses los donareu la mateixa cantitat de formatje. Mes donareu per ractió de qualsevol especie de llegum, com es faves, guixes, siurons, fasols o arròs, una onsè y mitje, reduint la masura ab que se acostumen mesurar les llagums a pes. Mes donareu per rectió una onse de oli, mes per a quant ab claredad se puguen repartir les rections y aportar compta rahó de aquelles guardareu le següent orde...Dats en la ciutat de Alcudia el 6 de mars 1638-Don Alonso de Cardona" (AHM f.°299)

17 de març de 1638-Baralla de Pelai Quint Burgues,cavaller de sant Joan, amb Lleonard Safortesa Quint, familiar del sant Ofici a la plaça del Mercat. Els dos i altres es disputaven la successió de Nicolau Quint Burgues, mort sense hereus.Pelai Quint va ser empresonat pel sant Ofici a conseqüència de la baralla.

18 de març de 1638-Mor assassinat Arnau Miralles.

26 de març de 1638-El virrei Alonso de Cardona disposa d'una primera partida de blat de 1.000 quarteres per a l'acolliment de l'armada d'Oquendo, a descomptar de l'import a pagar al reial Patrimoni.

7 d'abril de 1638-Mor Violant de Torrella, propietària de Coanegra.

28 d'abril de 1638-El virrei Alonso de Cardona disposa d'una segona partida de blat de 1.000 quarteres per a l'acolliment de l'armada d'Oquendo, a descomptar de l'import a pagar al reial Patrimoni.

14 de maig de 1638-El virrei Alonso de Cardona disposa d'una tercera partida de blat de 1.000 quarteres per a l'acolliment de l'armada d'Oquendo, a descomptar de l'import a pagar al reial Patrimoni.

7 de juny de 1638- L'almirall Oquendo adverteix des de Maó al Consell d'Aragó que l'Armada no disposa ni de queviures ni de diners, per la qual cosa està a punt de desfer-se.

7 de juliol de 1638-A los amados y fieles nuestros los del Grande y General Consejo de nuestro  Reyno de Mallorca—El Rey: Amados y fieles nuestros. El Rey de Francia me ha acometido en España y entrado con tan numeroso exercito que con suma brevedad ha ocupado el puerto del Passaje en la provincia de Guipúscoa y otros puestos fuertes de donde pueden encaminarse a mayores progressos, y siendo tan importante assi por la propia reputación como por los grandes inconvenientes que se siguen si no se desalojasse luego de allí, me ha parecido avisarhos del estado del aprieto en que me hallo,esperando no menores demostraciones de vuestra, lealtad  y fineza en mi servicio que en otras ocasiones he experimentado y assi os encargo que asistays y tomeys muy a vuestro cargo la leva de los mil y quinientos infantes con lo que  esse Reyno tiene ofrecido por ser inexcusable y desear Yo que con vuestra voluntad se obre lo que será fuerça executar si no se hallasse tan prompta . como lo pide la ocasión de que no puedo dudar en semejante aprieto, y mas tratándose de defensa común y en España y teniendo ocupado el francés puerto tan considerable como el del Passaje y otros. Datt. en Madrid a VII de julio MDCXXXVIII=Yo el Rey

19 de juliol de 1638 - Mor Jerònia de Berard Berard que és enterrada a sant Francesc.


21 de juliol de 1638-L'almirall Oquendo surt de Menorca amb l'Armada.

3 d’agost de 1638 Alonso de Cardona vol imposar una lleva de 1500 homes però el poble s’hi oposa. El testimo és del prevere Jaume Viguet:

A 3 d’agost 1638. Per estar lo present regne amb grandissim perill de una revolucio per causa que lo virrei don Alonso de Cardona volia que la ciutat li donas 1500 soldats y la ciutat non volgue fer. Ell, de potencia, prenia gent y lo poble alborotat y los jurats gran protestes y molts dares y tomares. Acudiren an el Reverent Capitol perque fessen pregaries y axi se tragué lo Santissim. (A.R.M. Miscel·lània B. Pasqual tom V, p. 23)


13 d'agost de 1638- Francesc Villalonga, comte de la Cueva és nomenat castellà de Bellver.(HGRM Dameto,Mut,Alemany,pàgina 566).

7 de setembre de 1638 - Joan Despuig Despuig participa en la desfeta del setge francès a Hondarríbia.

Dominics de Manacor:
Als 12 de setembre 1638 se ha principiat lo retaula del SSmo. Nom de Jesús, y en lo principi se ha concertat per la peanye de dit retaula ab mestre Antoni Ballester sculptor per tota la fayna. axi de sculptor com de fuster y juntament lo llenyam, claus, ayguacuita ettc. per preu de coranta y sis lliures, dic 46 L
12 de setembre de 1638-Inici del retaule del Santíssim Nom de Jesús del covent de dominics de Manacor per part de l'escultor Antoni Ballester (Llibre de la Confraria del Santíssim Nom de Jesús del Convent de St. Vicenç Ferrer de Manacor)
23 de setembre de 1638- Antoni Nunis de Sant Joan obté per sentència la baronia d'Empúries.
26 de novembre de 1638-L'Audiència dicta sentència favorable als interessos de Lleonard Zaforteza Quint en contra dels de Pelai Quint Burgues  i disposa per al primer la propietat de Santa Eulàlia, Son Boronat, Son Bujosa i Son Palmer.

13 de desembre de 1638-Rafel Bauçà, donzell, capbreva un alou sobre una pocessio dita Villela, situada en lo terme de Sant Juan de Sineu, tenguda en alou propi y affrontada una part ab la poss". dita Maja, del Mag. Pere Gual, y de altra part ab poss". dita Sollanda, dels hereus del Magch. M". Matheu Togores, donsell, y per les restants parts ab la sobre dita poss". del dit Nadal [o Rafel] Bauça.

    Any 1639-Corsarisme de Jaume Bauló.

Any 1639- Jordi Abri-Descatlar és el propietari de Son Pisà a Bunyola.

Any 1639- Jaume Bauló, corsari, captura la Santíssima Anunciata, manada pel corsari Francesco Amadeo, de pavelló genovès.

11 de gener de 1639-Els fusters de Manacor es segreguen del gremi de Palma.

28 de febrer de 1639- Mateu Moragues Pont de la Terra, propietari de Son Moragues (Valldemossa), és nomenat familiar del sant Ofici.

8 de març de 1639 - Pregàries contra la sequera.

21 d'abril de 1639-Persecució dels bandolers-  "Nos don Joseph de Lanuza y Rocaberti...ordenam y manam....qualsevol persona qui tindra cavall o cavalls que tot lo temps que starem personalment fora de la ciutat de Mallorcha en persequtio de delinquents degue tenir aquell o aquells dins la ciutat sola de Alcudia o dins las vilas forenses de son districte ahont serán habitadors" "ordenam y manam que tot lo temps que starem fore de dita ciutat personalment en dita persequtio los qui exiran fora de dita ciutat de Mallorcha fora dels murs de ella, tots los habitadors de la de Alcudia tant dintre los murs de ella com fora, y los de las vilas forenses y sos termes en poblat y fora poblat, tant si aniran a peu com a cavall no aportan capas, ans be vajen en cos y sens ellas" "ordenam y manam que totom generalment de qualseuol stament y qualitat que sian tingan sos mosquets, arcabusos de munitio e escopetas de las que no están proibidas per pragmáticas o edictas reals, condretas, ab munitio de bales, poluora, metxe y tot lo demás necessari, para que sempre que convenga puga acudir ab tota puntualitat en servey de sa real Magestad"

" ordenam y manam als batles reals y sos llochs tinens de la ciutat de Alcudia y vilas forenses que per ningum cas permeten ni tolleren dexar entrar, star o habitar dins ditas ciutats y vilas forenses y llochs poblats algu o alguns delinquents ab armas o sens ellas, tant de las prohibidas com de las que nou son, ans be encontinent que los tals delinquents bandetjats, pregonáts o no pregonats, serán vists y trobats dins poblat o vullan entrar en ell fassan tocar lo attambor y repicar las campanes ab rebato para que tots los habitadors ab las suas armas y los dits balles reals ab sos llochstinents ab las suas, conforme los sera ordenat ab carta apart, vajen en persequtio dels tals delinquents fins a tenirlos capturáts"

"ordenam y manam als dits balles reals y sos llochstinents que durant dit temps posen guardas y sentinellas de vista que sian personas de confiansa y fidelitat, sens que en acó hi haja excepcio de personas, en los campanars de las iglessias, o en alguna part que apparegue mes convenient"

"ordenam y manam que de aqui al devant per nigun temps persona alguna de qualsevol conditio o stament que sia, no gos ni presumesca aportar baló an el sombrero a la part dreta ni squerra, a la part davant ni derrera, ans be aportan aquell sens baló aigu ni altre qualseuol señal que denot ni denotar puga parcialitat"

"...y que axi mateix no pugan aportar mascara, bêcha posada en la cara, mostatxeras grans ni petitas, ni altre cosa qui puga impedir franquear la cara" "...persona alguna que haja de surtir de son districte per anar fora de aquell y constituirse en altre districte, no puga aportaisen pa, vi, carn o altre sustento, en altre districte si no es prenint billet del baile real del districte de hont se partira, y dega aquell entrenar al baile real o a son llochtinent a la vila o lloch ahont anira"

" prometem a qualseuol persona de qualseuol grau o stament que sia qui nos donara notitia de alguns delinquents que estigan escondits o de personas quels hajan afavorits, quels guardarem tot secret"

22 de maig de 1639- Nicolau Calafat , Rafel Mieres i Antoni Sales , de Valldemossa, elegits a sac i sort per a servir al rei a Menorca. Cobraran 30 lliures cadascun, pagats pels veïns.

24 de maig de 1639- Escorca: “Vuy als 24 de Maig 1639 Nosaltres Martí Martorell, Balle Reall, Antoni Càneves de Menut, Juan Amer, Pera Bon Masip, Miquel LLobera y Juan Soliveras y tots los demés habitadors de nostra Parrochia de Osca (vol dir Escorca), tant parrochians neturals com Arrendedors:

Congregats com és custum, fonch preposata per lo demunt dit Juan Amer, Lloctinent de Capità, com tenia una carta de part del Illm. Sr. D. Alonso de Cardona en que manave, an greves penas, fessem estrectió y nomenassem un Soldat al servey de Sa Magestad y subvectió y socorro de Manorca, bax de la Bendera del Capità D. Gregori de Vilalonga ab condicions a la carta contingudas.

E nosaltres, vist y considerat algunas causas y reons a nosaltres contraris si per dit effecte se fes dita abstrectió, avem determinat veura si llibrement troberiem algun perticular per servici de dit effecte.

Y el mateix die se as offert Miquel Llobera, major, de lloch de Son Colom, dient que, si li donavem sinquante lliuras, que ell doneria un soldat per la servitut dita.

Y axí venint a cordia tots, se son acordats que li donem dites sinquante lliuras, ço és, vint lliuras ancontinent y la demés reste, compliment a dites sinquante li prometen pagar al die que lo dit Capità lo tindrà per rebut. Y an cas que lo dit Llobera fos alliberat, ço és, o que no es fes la dita Jornada a Manorca o que la justicia alliberàs dita demanda, no se li pot repetir ninguna cosa de las ditas vint lliuras. Y an cas que anant-se’n los demés soldats de las demés Vilas, fos dit Llobera alliberat y per ell alliberada nostre Parrochia, som de pacta que se li han de pagar tot lo que falte per compliment de dites sinquante lliuras y ditas sinquante lliuras se paga per compertiment fet per dita reó, pegador per tots los allistat a una lliste la qual han de cobrar los dits Juan Amer y Juan Soliveras.

y lo dit Miquel Llobera resta fiança per son fill Pera Llobera, alegit y donat per llur para per la ja dita reó.

Fet dit die y Añy demunt dits."

29 de maig de 1639 - Mor Pere Ramon Safortesa Villalonga, primer comte de Formiguera, a Madrid, on tenia el càrrec de conseller reial. 

2 de setembre de 1639- Boda de Miquel Sanglada Valentí amb Caterina Sunyer i Sanglada, viuda de Mateu Gual de Talapi.

8 d'octubre de 1639-Gaspar Lupertio Taraçona, Regent de la Cancelleria Reial, natural de Saragossa, compra per cent cinquanta lliures mallorquines un esclau de 40 anys, berberesc, bru de color, capturat amb la fragata Nostra senyora del Roser de l'armador Joan Gibert, comandada pel patró Jaume Bauló.

segueix