Any 1635
Any
1635 - Pere Ramon Zaforteza Fuster
(comte de santa Maria de Formiguera) és nomenat membre del
Consell de Felipe IV. Any
1635 - Diego Desclapés Montornés
Caulelles, del bàndol dels Canamunt, és consultor de la Inquisició.
25 de
gener de 1635- Mor Geroni Planes,
cartoixà d'Inca. 21 de
febrer de 1635 - Pregàries contra la
sequera. 2 de
maig de 1635-En un enfrontament dels bandolers
amb un escamot dels comissaris dirigit per Bernadí Alorda mor el
bandoler Bartomeu Morei. 3
d'agost de 1635-Joan de Sales i Fuster en testament
deixa a la parròquia de santa Creu el producte de tres anys de tota la
seva hisenda per a obra pia. Era propietari Biniatzar i Barcelona, de
Bunyola, Ayamans i altres béns. 28
d'agost de 1635 - Un terç de mallorquins dirigits pel comte de santa
Maria de Formiguera surt de Colliure a la conquesta de les illes Lerins
al sud de Cannes. 14 de
setembre de 1635- Pere de Santacília i Pacs és
nomenat almirall i cap de l'armada a Catalunya. 15 de
setembre de 1635 - Les illes Lerins es rendeixen
davant la invasió de les tropes del rei d'Espanya. 1
d'octubre de 1635-Fundació del Col·legi de La
Sapiència a càrrec del canonge Bartomeu Llull. 7
d'octubre de 1635-Una tempesta causa
enderrocs a la Porta de Jesús, a les parets del moll i a moltes cases
causant una dotzena de morts. L'aigua va pujar entre sis i set pams en
el convent del Carme. 27 de novembre de 1635-Mor Nicolau Quint Burgues a Gènova a causa de les febres patides en la campanya de conquesta de les illes provençals de santa Margalida i sant Honorat. És enterrat a l'església de l'Annunziata.
Any
1636 Any
1636- El rei disposa contra els cabells llargs,
pulseres i reguinyols dels homes: com la
experiensia haja mostrat lo gran abus que hi ha en materia deis cabells
llarchs,
pulseras y ragañoils que acustuman portar
los homens, lo que á mes de ser molt perjudicial, es propi trage
de donas y molt contrari als homens, per lo que sa real magestad que
Deu guarda ha manat llevar lo us de dits cabells, polseras y ragañoils. Any
1636- Hi ha constància de la casa de neu
de la coma des Prat (Massanella). 4
d'abril de 1636-terceres núpcies de Joana
Vivot amb Jaume Joan Villalonga. 25 de
juny de 1636- Enterrament de Jaume Blanquer,
escultor, a la capella del Corpus de la Seu (A. C. Llibre de Sacristia
1636..). El mateix dia el pintor
Gaspar Oms es casa a santa Creu amb Magdalena Amorós. 30 de
juny de 1636- Pere Antoni de Santmartí
i Catalina Simonet, la seva esposa, donen 10.000 lliures mallorquines
per a la fundació del Col·legi sant Martí dels jesuïtes i 15.000 més
després de morts. 19 de
novembre de 1636- Espiridió Flor, prior del
Carme, posa un entredit contra el bisbe. 29 de desembre de 1636-El Gran i General Consell sol·licita del monarca que no s'instal·lin a Mallorca les tropes de l'almirall Oquendo, mitjançant els síndics a Madrid, Miquel Çanglada i Antoni Mesquida.
Any 1637 Any
1637- El santuari de Bonany és cedit per
la Parròquia als Jurats de Petra. Aquest any mor l'ermità Bartomeu
Rosselló , encarregat de la custòdia de l'oratori i els jurats nomenen
successor en la custòdia a Fra Macià Amengual de Petra.
Any
1637- Hi ha constància a la Serra dels
Teixos (Massanella) de la casa de neu rodona d'en Rubí. Any
1637-El corsari Josep de Lillo
captura una sagètia francesa que transporta 286 soldats i oficials
d'infanteria per al suport de Catalunya. Els presoners són lliurats al
governador a Roses i són usats per a intercanvis amb presoners
espanyols. 7 de
gener de 1637 - Concessió del títol de
marquès de Bellpuig a Albert Dameto Cotoner amb l'oposició dels
artanencs que defensen la seva tradició de vila reial. 22 de
gener de 1637-El llicenciat del Sant Ofici ,
Joan Fe, lliura una nota al virrei Alonso de Cardona en la qual el
Tribunal s'oposa a la instal·lació dels 4.000 soldats d'Oquendo en
cases dels membres del Sant Ofici perquè va contra els privilegis que
tenen de no haver d'acollir a memebres de l'exèrcit. 31 de
gener de 1637- Mor Francina Puig Fons
que ha ordenat en testament que es faci una capella a sant
Francesc dedicada al Beat Salvador. 4 de
febrer de 1637-S'informa al Consell d'Aragó de la
manca de blat a Mallorca. 4 de
febrer de 1637-Mor Bernat Caldès,
rector d'Alcúdia. 15 de
març de 1637-Fondegen a Alcúdia 17 galions amb
les tropes dirigides per Oquendo. 16 de
març de 1637-El virrei Alonso de Cardona va a
Alcúdia per tal de fer desambarcar les tropes d'Oquendo i organitzar
l'acollida. 19 de
març de 1637-L'inquisidor insta al virrei a no
posar en marxa l'acollida de tropes de l'almirall Oquendo, i a
conferenciar sobre la disposició. El virrei s'hi oposa perquè es tracta
de la voluntat del monarca, i perquè no creu que els familiars del Sant
Ofici gaudeixin d'aquest privilegi, perquè els familiars del Sant ofici
disposen de més de 250 cases que fan possible l'acolliment i perquè
d'altra manera es perjudicaria a tercers si s'imposava l'acolliment en
les cases dels pobres. L'inquisidor, davant l'oposició, imposa una
multa de 500 ducats al virrei en cas de no conferenciar, que es
materialitzarien en els procuradors Antoni Ginard, Antoni Mesquida,
Bartomeu Miró i Giuseppe de Pueyo. 22 de
març de 1637- Quatre companyies amb tambors i
banderes, amb soldats armats de piques, arcabussos i mosquets entren a
Palma i dipositen les armes a la Sala de la Governació. 23 de
març de 1637-Entren a Palma dues companyis més
de la flota d'Oquendo i s'allotjen com totes en cases particulars.
El 24
i 25 de març arriben a Palma set companyes més
de la flota d'Oquendo . El Gran i General Consell aporta 3000 lliures
per a l'acolliment. En total s'allotjaren 13 companyes formades
majoritàriament per soldats d'Andalusia. 30 de
març de 1637-Constitució de la
confraria de sant Bonaventura a sant Francesc. 3
d'abril de 1637-El virrei fa instal·lar els soldats
d'Oquendo en les cases dels familiars del Sant Ofici. Antoni
Mesquida i Bartomeu Miró, oposats a seguir els
criteris de l'inquisidor, són excomunicats. 7 d'abril de 1637-Testament d'Arnau Moix (Canavall), que vol ser enterrat al vas familiar de la Seu. 18
d'abril de 1637 - Ramon Zaforteza Fuster
(que seria el comte Mal) és nomenat cavaller de l'orde de
Calatrava a santa Maria de la Real. Era fill de Ramon Zaforteza
Villalonga i d'Unissa Fuster Net. El prior de la Real era Joan Ordines
i de la cerimònia va participar el virrei Alonso de Cardona Borja.
13 de
maig de 1637-Pere Febrer de Manacor és
nomenat inquisidor del Regne de Mallorca. 30
de maig de 1637 - El rei disposa que es pot fer l'ús indispensable dels
fons de fortificació de Mallorca per a l'adquisició d'armament, però
que la despesa feta s'ha de compensar amb una talla. Any
1637- Francisco Gregorio,inquisidor a Mallorca. Any
1637-Antonio Gual de Oleza publica La Oronta a
Nàpols, i la dedica a l'esposa del virrei, duc de Medina de las Torres.
3 a 4
d'agost de 1637-L'armada comandada per Antonio
Oquendo abandona l'illa després de quatre mesos d'acolliment.
17 de
setembre de 1637- Albertí Dameto, obté el títol
de marquès de Bellpuig. 22 de
setembre de 1637- Testament de Joan
Gual Sanglada, cavaller de Calatrava, que vol ser enterrat a la capella
de sant Didac a sant Francesc en el vas dels seus i ordena fer un
quadre per valor de 300 lliures per aquesta capella. 25 de
setembre de 1637- Francesc Cotoner
Olesa, familiar del Sant Ofici. 1
d'octubre de 1637-El Consell d'Aragó comunica al rei
que l'estada de les tropes d'Oquendo a Mallorca han suposat una despesa
de 28.000 lliures que ha hagut de prendre del Reial Patrimoni.
15
d'octubre de 1637- Miquel Lluis de Togores, comte
d'Aiamans, assalta el convent de Santa Magdalena amb una dotzena
d'homes, on havia ingressat la seva esposa Margarida Despuig de
22 anys, després que el comte s'hagués traslladat a Madrid als tres
anys de matrimoni i de residir-hi dos anys i nou mesos. Tornat a
Mallorca durant set mesos, el comte tornà a Madrid i un any i mig
després Margarida Despuig, abandonada, es decidí a fer-se monja.
21
d'octubre de 1637-Mor Pere Ferrer de Sant
Jordi, després de la seva esposa Francina Puig que ordenà la
construcció de la capella del Beat Salvador a sant Francesc, on també
és enterrat. Deixa 70 lliures per a la construcció de la capella.
22
d'octubre de 1637- Joan de Santander, bisbe i
lloctinent general, ordena la detenció de Miquel Lluís Ballester de
Togores, comte d'Aiamans per l'assalt al convent de Santa Magdalena.
25
d'octubre de 1637-Mor, després de fugir a
Barcelona, el comte d'Aiamans, Miquel Lluis Ballester de Togores.
7 de
desembre de 1637-El virrei anuncia una nova
estada de les tropes de l'almirall Oquendo. 15 de
desembre de 1637-Una pragmàtica de Felipe IV
introdueix el papel segellat a sol·licitud dels procuradors.
20 de
desembre de 1637-El rei ordena que de les 50.000
lliures consignades a l'Armada es paguin les 28.000 lliures que el
Consell d'Aragó va pagar per l'estada de les tropes d'Oquendo a
Mallorca. 24 de
desembre de 1637- Mor assassinat Antoni Salom,
algutzir reial. El mateix dia s'enfronten Pelai Quint (Canamunt) i
Lleonard Safortesa (Canavall). 28 de desembre de 1637-Els jurats en nom del Gran i General Consell supliquen al monarca que es faci valer el privilegi atorgat pel rei Marti, el 8 de juliol de 1401, que permet no acollir de nou a les tropes de l'almirall Oquendo. Obra de Joan Blanquer (1646)
Dormició, obra de Guitard (any 1650)
Any 1638 -
Mallorca contra la lleva. Any
1638-Mallorca disposa de 33 torres de vigilància. Any
1638- Domenico Belloto compra Son Rossinyol (camí
de Sóller). Gener
de 1638 - El conseller del Gran i General Consell, Agustí Desmur,
és arrestat pel virrei per oposar-se a les lleves i obligat a fer-se
present en un términi de 20 dies davant el cardenal Borja, president
del Consell d'Aragó. Gener
de 1638-Mor a Barcelona Miquel Lluis de Togores,
comte d'Aiamans. 7 de
gener de 1638- Albertí Dameto senyor de Bellpuig
obté la jurisdicció civil i criminal sobre la seva cavalleria i les
seves terres a Artà i Bunyola (S'Heretat). 8 de
gener de 1638-El rei ordena al virrei Alonso de
Cardona que es prepari l'acolliment de l'armada que arribarà de Nàpols
comandada per el comte de Monterrey. A Manacor s'allotgen en cases
particulars 185 soldats amb un cost de manteniment de 32 lliures
diàries a càrrec dels jurats. 14 de gener de 1638 - El virrei Álvaro de Cardona cita
als jurats i els fa anar amb ells al convent del Carme, on arresta a
Fra Espiridó Flor, prior del Carme, amb desconeixement dels mateixos
jurats.(Llib. del Extra. dels Jurats, de 1636 a 1638 f.166/167). 17 de
febrer de 1638-L'armada dirigida per l'almirall
Antonio Oquendo arriba a Maó. 18 de
febrer de 1638-Mor assassinat Antoni Barceló
"Cordella". 28 de
febrer de 1638- Albertí de Togores hereda les
cavalleris d'Aiamans i de Lloseta. 4 de
març de 1638- A
una legua, de essa. ciudad tuve aviso de
Arta que no era cierta la nueva de haver desembarcado moros como lo
devieron entender V- Mags. por el mismo que remití al Regente, sin
permitirme el lugar poderlo escrivir y, hallándome con el aviso que
antes de partir tuve de Alcudia de que entravan por el puerto mayor de
ella tres navios, juzgando ser de la armada real acordé encaminar mi
viaje a la misma ciudad para salir de la confusión en que me tenian el
encuentro de los avisos, he llegado a ella cerca de ponerse el sol y
entendido por los pasajeros haver llegado la gente de que Don Antonio
de Oquendo me tenia avisado, el número es de dos mil y ochocientas
placas, españoles, italianos y alemanes, de que me da particular cuenta
en carta de primero deste y me remite dos de su Mageetad por el Supp.m
o de. Aragón y Junta de Armadas y en ambas me manda alojar la gente de
las dos que se hallan en puerto de Mahón y juntamente me remite otras
dos para el Grande y General Consejo y para V. Mag. y en execusion
confio mostraran, y el Reyno, la fineza y afecto con que acude siempe a
su Real S,c i o esforzandose en esta ocasión a hacerse para aligerar el
gasto de su Real Hasienda, pues para ello dispensa en la pramática del
año 14 y las demás que prohiben gastar dinero de la consignación. Con
que no he podido excusar de
admitir esta gente hallándome con órdenes expresas. Guarde Dios a V.
mag.como puedo y deseo.—De Alcudia a 4 de marzo de 1638-Don Alonso de
Cardona. (AHM f.°280). 6 de
març de 1638- "Primerament
en continent que arribará la
infanteria que se ha de alojar en aquexa vila los donará alojament
servant en ell tota la igualtat posible sens excepció de persones
encare que sien oficials o familiars del Sant Ofici, excepto los
eclesiastichs, fins y tant estiga declarat en la contracció que sobre
de axò esta indecissa, y fareu donar a dits soldats un llit de dos en
dos ab se márfega, llensols y flassada, foch, llum, sal y aygua, y als
capitans, alferis y sergents, y si van altres oficials majos, com son
mestre de camp, sargent major, ayudanta, capella major y damés
capellans, los fareu donar les millor posades y amés de lo sobre dit
tindran los amos de les posades obligació de aguiarlos de manjar,
donantlos les rections ab igualdad sens aventajar en la cantitat los
oficials dels soldats ordinaris. Mes donareu per rectió dos lliures de
pa en dos o tres pans com millor vos aparegué. Mes donareu per rectió
quatre doblés de vi en especie, franch de quint, per quant se ha de
pagar de dinés de se Magestad. Mes donareu per rectió quatre onses y
mitje de toninya, bacallar . o peix salat, y quant no tindreu les dites
coses los donareu la mateixa cantitat de formatje. Mes donareu per
ractió de qualsevol especie de llegum, com es faves, guixes,
siurons, fasols o arròs, una onsè y mitje, reduint la masura ab
que se acostumen mesurar les llagums a pes. Mes donareu per rectió una
onse de oli, mes per a quant ab claredad se puguen repartir les
rections y aportar compta rahó de aquelles guardareu le següent
orde...Dats en la ciutat de Alcudia el 6 de mars 1638-Don Alonso de
Cardona" (AHM f.°299) 17 de març de
1638-Baralla de Pelai Quint
Burgues,cavaller de sant Joan, amb Lleonard Safortesa Quint, familiar
del sant Ofici a la plaça del Mercat. Els dos i altres es disputaven la
successió de Nicolau Quint Burgues, mort sense hereus.Pelai Quint va
ser empresonat pel sant Ofici a conseqüència de la baralla.
18 de març de
1638-Mor assassinat Arnau Miralles. 26 de març de
1638-El virrei Alonso de Cardona disposa
d'una primera partida de blat de 1.000 quarteres per a l'acolliment de
l'armada d'Oquendo, a descomptar de l'import a pagar al reial Patrimoni.
7 d'abril de
1638-Mor Violant de Torrella,
propietària de Coanegra. 28 d'abril de
1638-El virrei Alonso de Cardona disposa
d'una segona partida de blat de 1.000 quarteres per a l'acolliment de
l'armada d'Oquendo, a descomptar de l'import a pagar al reial Patrimoni.
14 de maig de
1638-El virrei Alonso de Cardona disposa
d'una tercera partida de blat de 1.000 quarteres per a l'acolliment de
l'armada d'Oquendo, a descomptar de l'import a pagar al reial Patrimoni.
7 de juny de
1638- L'almirall Oquendo adverteix des de
Maó al Consell d'Aragó que l'Armada no disposa ni de queviures ni de
diners, per la qual cosa està a punt de desfer-se. 7 de
juliol de 1638-A los
amados y fieles nuestros los del Grande y General Consejo de
nuestro Reyno de Mallorca—El Rey: Amados y fieles nuestros. El
Rey de Francia me ha acometido en España y entrado con tan numeroso
exercito que con suma brevedad ha ocupado el puerto del Passaje en la
provincia de Guipúscoa y otros puestos fuertes de donde pueden
encaminarse a mayores progressos, y siendo tan importante assi por la
propia reputación como por los grandes inconvenientes que se siguen si
no se desalojasse luego de allí, me ha parecido avisarhos del estado
del aprieto en que me
hallo,esperando no menores demostraciones de vuestra, lealtad y
fineza en mi servicio que en otras ocasiones he experimentado y assi os
encargo que asistays y tomeys muy a vuestro cargo la leva de los mil y
quinientos infantes con lo que esse Reyno tiene ofrecido por ser
inexcusable y desear Yo que con vuestra voluntad se obre lo que será
fuerça executar si no se hallasse tan prompta . como lo pide la ocasión
de que no puedo dudar en semejante aprieto, y mas tratándose de defensa
común y en España y teniendo ocupado el francés puerto tan
considerable como el del Passaje y otros. Datt. en Madrid a
VII de julio MDCXXXVIII=Yo el Rey 19 de juliol de 1638 - Mor Jerònia de Berard Berard que és enterrada a sant Francesc.
3 d’agost de 1638 Alonso
de Cardona vol imposar una lleva de 1500 homes però el poble s’hi
oposa. El testimo és del prevere Jaume Viguet: A 3 d’agost 1638. Per estar lo present regne amb grandissim perill de una revolucio per causa que lo virrei don Alonso de Cardona volia que la ciutat li donas 1500 soldats y la ciutat non volgue fer. Ell, de potencia, prenia gent y lo poble alborotat y los jurats gran protestes y molts dares y tomares. Acudiren an el Reverent Capitol perque fessen pregaries y axi se tragué lo Santissim. (A.R.M. Miscel·lània B. Pasqual tom V, p. 23) 13 d'agost de 1638- Francesc Villalonga, comte de la Cueva és nomenat castellà de Bellver.(HGRM Dameto,Mut,Alemany,pàgina 566). 7 de setembre de 1638 - Joan Despuig Despuig participa en la desfeta del setge francès a Hondarríbia. Dominics de Manacor: Als 12 de setembre 1638 se ha principiat lo retaula del SSmo. Nom de Jesús, y en lo principi se ha concertat per la peanye de dit retaula ab mestre Antoni Ballester sculptor per tota la fayna. axi de sculptor com de fuster y juntament lo llenyam, claus, ayguacuita ettc. per preu de coranta y sis lliures, dic 46 L 12 de setembre de 1638-Inici del retaule del Santíssim Nom de Jesús del covent de dominics de Manacor per part de l'escultor Antoni Ballester (Llibre de la Confraria del Santíssim Nom de Jesús del Convent de St. Vicenç Ferrer de Manacor) 23 de setembre de 1638- Antoni Nunis de Sant Joan obté per sentència la baronia d'Empúries. 26 de novembre de 1638-L'Audiència dicta sentència favorable als interessos de Lleonard Zaforteza Quint en contra dels de Pelai Quint Burgues i disposa per al primer la propietat de Santa Eulàlia, Son Boronat, Son Bujosa i Son Palmer. 13 de desembre de 1638-Rafel Bauçà, donzell, capbreva un alou sobre una pocessio dita Villela, situada en lo terme de Sant Juan de Sineu, tenguda en alou propi y affrontada una part ab la poss". dita Maja, del Mag. Pere Gual, y de altra part ab poss". dita Sollanda, dels hereus del Magch. M". Matheu Togores, donsell, y per les restants parts ab la sobre dita poss". del dit Nadal [o Rafel] Bauça. Any
1639-Corsarisme de Jaume Bauló. Any 1639- Jordi
Abri-Descatlar és el propietari de Son
Pisà a Bunyola. Any 1639- Jaume Bauló, corsari, captura la Santíssima
Anunciata, manada pel corsari Francesco Amadeo, de pavelló genovès.
11 de gener de 1639-Els fusters de Manacor es
segreguen del gremi de Palma. 28 de febrer de 1639- Mateu Moragues Pont de
la Terra, propietari de Son Moragues (Valldemossa), és nomenat familiar
del sant Ofici. 8 de març de 1639 - Pregàries contra la
sequera. 21 d'abril de 1639-Persecució dels bandolers- "Nos don Joseph de Lanuza y Rocaberti...ordenam y
manam....qualsevol persona qui tindra cavall o cavalls que tot lo temps
que starem personalment fora de la ciutat de Mallorcha en persequtio de
delinquents degue tenir aquell o aquells dins la ciutat sola de Alcudia
o dins las vilas forenses de son districte ahont serán habitadors"
"ordenam y manam que tot lo temps que starem fore de
dita ciutat personalment en dita persequtio los qui exiran fora de dita
ciutat de Mallorcha fora dels murs de ella, tots los habitadors de la
de Alcudia tant dintre los murs de ella com fora, y los de las vilas
forenses y sos termes en poblat y fora poblat, tant si aniran a peu com a cavall no
aportan capas, ans be vajen en cos y sens ellas" "ordenam y manam que
totom generalment de qualseuol
stament y qualitat que sian tingan sos mosquets, arcabusos de munitio e
escopetas de las que no están proibidas per pragmáticas o edictas
reals, condretas, ab munitio de bales, poluora, metxe y tot lo demás
necessari, para que sempre que convenga puga acudir ab tota puntualitat
en servey de sa real Magestad" " ordenam y manam als batles reals y sos llochs tinens
de la ciutat de Alcudia y vilas forenses que per ningum cas permeten ni
tolleren dexar entrar, star o habitar dins ditas ciutats y vilas
forenses y llochs poblats algu o alguns delinquents ab armas o sens
ellas, tant de las prohibidas com de las que nou son, ans be
encontinent que los tals delinquents bandetjats, pregonáts o no
pregonats, serán vists y trobats dins poblat o vullan entrar en ell
fassan tocar lo attambor y repicar las
campanes ab rebato para que tots los habitadors ab las suas armas y los
dits balles reals ab sos llochstinents ab las suas, conforme los sera
ordenat ab carta apart, vajen en persequtio dels tals delinquents fins
a tenirlos capturáts" "ordenam y manam als dits balles reals y sos
llochstinents que durant dit temps posen guardas y sentinellas de vista
que sian personas de confiansa y fidelitat, sens que en acó hi haja
excepcio de personas, en los campanars de las iglessias, o en alguna
part que apparegue mes convenient" "ordenam y manam que de aqui al devant per nigun temps
persona alguna de qualsevol conditio o stament que sia, no gos ni
presumesca aportar baló an el sombrero a la part dreta ni squerra, a la
part davant ni derrera, ans be aportan aquell sens baló aigu ni altre
qualseuol señal que denot ni denotar puga parcialitat" "...y que axi mateix no pugan aportar mascara, bêcha
posada en la cara, mostatxeras grans ni petitas, ni altre cosa qui puga
impedir franquear la cara" "...persona alguna que
haja de surtir de son districte
per anar fora de aquell y constituirse en altre districte, no puga
aportaisen pa, vi, carn o altre sustento, en altre districte si no es
prenint billet del baile real del districte de hont se partira, y dega
aquell entrenar al baile real o a
son llochtinent a la vila o lloch ahont anira" " prometem a qualseuol persona de qualseuol grau o
stament que sia qui nos donara notitia de alguns delinquents que
estigan escondits o de personas quels hajan afavorits, quels guardarem
tot secret" 22 de maig de 1639- Nicolau Calafat , Rafel Mieres i
Antoni Sales , de Valldemossa, elegits a sac i sort per a servir al rei
a Menorca. Cobraran 30 lliures cadascun, pagats pels veïns.
24 de maig de 1639-
Escorca: “Vuy als 24 de Maig 1639 Nosaltres Martí Martorell,
Balle Reall, Antoni Càneves de Menut, Juan Amer, Pera Bon Masip, Miquel
LLobera y Juan Soliveras y tots los demés habitadors de nostra
Parrochia de Osca (vol dir Escorca), tant parrochians neturals com
Arrendedors: Congregats com és custum, fonch preposata
per lo
demunt dit Juan Amer,
Lloctinent de Capità, com tenia una carta de part del Illm. Sr. D.
Alonso de Cardona en que manave, an greves penas, fessem estrectió y
nomenassem un Soldat al servey de Sa Magestad y subvectió y socorro de
Manorca, bax de la Bendera del Capità D. Gregori de Vilalonga ab
condicions a la carta contingudas. E nosaltres, vist y considerat algunas
causas y
reons a nosaltres
contraris si per dit effecte se fes dita abstrectió, avem determinat
veura si llibrement troberiem algun perticular per servici de dit
effecte. Y el mateix die se as offert Miquel Llobera,
major, de lloch de Son
Colom, dient que, si li donavem sinquante lliuras, que ell doneria un
soldat per la servitut dita. Y axí venint a cordia tots, se son acordats
que li
donem dites
sinquante lliuras, ço és, vint lliuras ancontinent y la demés reste,
compliment a dites sinquante li prometen pagar al die que lo dit Capità
lo tindrà per rebut. Y an cas que lo dit Llobera fos alliberat, ço és,
o que no es fes la dita Jornada a Manorca o que la justicia alliberàs
dita demanda, no se li pot repetir ninguna cosa de las ditas vint
lliuras. Y an cas que anant-se’n los demés soldats de las demés Vilas,
fos dit Llobera alliberat y per ell alliberada nostre Parrochia, som de
pacta que se li han de pagar tot lo que falte per compliment de dites
sinquante lliuras y ditas sinquante lliuras se paga per compertiment
fet per dita reó, pegador per tots los allistat a una lliste la qual
han de cobrar los dits Juan Amer y Juan Soliveras. y lo dit Miquel Llobera resta fiança per son
fill
Pera Llobera, alegit
y donat per llur para per la ja dita reó. Fet dit die y Añy demunt dits." 29 de maig de 1639 - Mor Pere Ramon
Safortesa Villalonga, primer comte de Formiguera, a Madrid, on tenia el
càrrec de conseller reial. 2 de setembre de 1639- Boda de Miquel
Sanglada Valentí amb Caterina Sunyer i Sanglada, viuda de Mateu Gual de
Talapi. 8 d'octubre de 1639-Gaspar Lupertio Taraçona, Regent de la Cancelleria Reial, natural de Saragossa, compra per cent cinquanta lliures mallorquines un esclau de 40 anys, berberesc, bru de color, capturat amb la fragata Nostra senyora del Roser de l'armador Joan Gibert, comandada pel patró Jaume Bauló. |