NICARAGUA 

Nicaragua torna a ser sandinista

Joaquin Rabella

Acsur Las Segovias

 

Amb aquesta frase rimbombant i tòpica es podria descriure el resultat de les eleccions municipals de diumenge passat. El cert és que Nicaragua, en certa manera no ha deixat mai de ser sandinista, i a més caldria veure que vol dir ser sandinista: el pensament, o més ben dit el sentiment de bona part dels nicaragüencs, el partit FSLN, la cúpula de l'esmentat partit, una barreja de tot?

 

No ens enredem doncs amb el títol, que és rimbombant i tòpic, encara que també té una mica de veritat.

Anem doncs a analitzar d'una manera més freda aquestes eleccions.

Efectivament, el Front Sandinista, en el llenguatge electoral comú ha arrasat.

Ha mantingut la capital.

Té 14 de les 17 capçaleres departamentals (fins ara en tenia 11). Ha guanyat per primera vegada places tan importants com Granada, Masaya i Boaco i ha recuperat Jinotega i Jinotepe. (Ha perdut 2 places: Bluefields, a les mans del PLC i Bilwi a les mans de Yátama)

Ha entrat en tromba en els municipis petits generalment dominats pels no sandinistes (PLC). Ha passat  de 52 municipis (de 151) en el 2000 a 81 (de 152 en el 2004)

Ha aconseguit per primera vegada controlar departaments sencers: León, Masaya i d'altres gairebé completament: Carazo, Rivas, Chinandega, Madriz.

Ha guanyat municipis que mai no havia guanyat: Masaya, Boaco, Telica, Nindirí, Llacuna de Perles i la simbòlica Granada (sempre Conservadora), per esmentar-ne alguns

Ha tingut un vot absolut de 737.500, superior al de fa 4 anys (618.821), és a dir un 20% d'augment, superior al 9% d'augment de la població empadronada. Això vol dir que ha guanyat vots no sandinistes o bé ha recuperat antics vots sandinistes

El percentatge del vot sandinista és de 44% davant el 37% del PLC, al 9% d'APRE. al 10% d'altres partits. (En el 2000 el percentatge va ser 40%, 41%, 13% i 6% respectivament)

Tot això indica, sens dubte, un gran triomf del FSLN, sense pal·liatius.

L'excusa de l'abstenció, no és gaire vàlida. En les eleccions municipals del 2000 l'abstenció va ser del 38%, ara del 44%. És un descens significatiu, però no una |desfeta de la participació com s'ha volgut presentar pels partits perdedors. A més no afecta el Front que, com ja hem assenyalat, ha obtingut més vots que en les municipals de 2000. L'abstenció l'ha tingut l'antic aglomerat del PLC.

El Front ha obtingut un 44% de vots, amb un augment del 4% sobre les municipals del 2000, però mantenint-se dins de la franja que assenyalàvem en la nostra anàlisi preelectoral, franja que va del 40% al 45%.

Els no sandinistes, en conjunt, com és lògic han perdut aquest 4%, encara que de forma diversa.

Les formacions més importants PLC, APRE i Camí Cristià han perdut un 4%, un 4% i un 3% respectivament (en aquest últim cas comparant-los amb els vots del Partit Conservador en el 2000 i que és el nucli més fort de l'actual APRE). La diferència entre el 4% que guanya el Front i l'11% que perden els 3 partits esmentats cal buscar-los en altres agrupacions, que en el 2000 estaven integrades al PLC, i que en conjunt han tret un 7% de vots.

El vot constant i disciplinat del FSLN, s'ha confirmat, al mateix temps que s'observa la contínua desintegració del PLC i seus, gairebé sempre aliats del CCN.

En el 2000, i com a conseqüència de la restrictiva Llei Electoral, van acudir a les urnes 6 partits, inclosos els de la Costa Atlàntica. Ara n’han acudit 11, el que demostra una altra teoria que sempre hem mantingut: com més partits hi ha, més es dispersa el vot no sandinista i en conseqüència surt beneficiat el Front.

Perquè, curiosament, aquesta multitud de partits no afecta al capdavant. En lloc de dividir-se el partit, com ocorre amb el PLC o el PC, el Front ha tingut l'habilitat indiscutible de recuperar forces que se li havia separat, com el MRS i ha aconseguit agrupar, almenys a la pràctica, a petits grups clarament no sandinistes (pensem en els grups  de Toño Lacayo, Azucena Ferrey, Miriam Argüello, etc.). Aquests grups, encara que petits, en conjunt podrien tenir un percentatge significatiu, entre el 3% i el 7%.

Aquesta tàctica, ja no diem estratègia, d'agrupació ha funcionat, només contemplant els municipis amb candidatures de l'anomenada Convergència Sandinista que han guanyat en municipis en els quals el Front no guanyava. Aquests són gairebé 30, que no és poca cosa. Membres de La Convergencia governaran en aquests municipis. Ara es veu doncs que no va dolent el sistema de presentar candidats sandinistes en els municipis ja sandinistes (ja indicàvem el bon funcionament municipal d'aquestes alcaldies) i candidats convergents en municipis en què els purament sandinistes no guanyaven.

El gran derrotat, sens dubte i segons tots els analistes, menys naturalment els propis del PLC, ha estat el PLC, que ha acaparat l'abstenció i la dispersió del seu vot del 2000. El PLC accentua la seva desintegració, almenys al voltant de l'actual cúpula i de l'etern convidat de pedra, Arnoldo Alemán. Ho ha perdut gairebé tot, només li queden dues capçaleres departamentals, Rivas i Bluefields, i ha perdut un bon nombre dels municipis del centre i del nord del país. A més ha baixat el seu vot absolut en 9.000 vots (que tenint en compte l'augment de la població votant entre 2000 i 2004, és molt major) i un orcentaje del 4%

No molt millor li ha anat a l'APRE (impulsat des del Govern d'Enrique Bolaños), malgrat les declaracions dels seus dirigents. Malgrat l'escàs temps en construir l'aliança i preparar les eleccions, haurien, almenys d’haver mantingut el percentatge i el vot del Partit Conservador en el 2000 (el PC és un dels nuclis més forts de l'APRE). L'APRE ha baixat en 4 punts percentuals el resultat del PC en el 2000. No ha de poder mantenir ni aquest vot. No es pot parlar d'èxit, amb aquests resultats.

Veurem que acaba la baralla entre el PLC, l'APRE i com  a comparses el PRN, el CCN, el PLI, etc.

En definitiva, és evident que la correlació de forces ha canviat i que per primera vegada des de 1990 el Front Sandinista té majoria de vots a Nicaragua i el major percentatge dels mateixos, a més del major nombre de municipis, la majoria de capçaleres departamentals i més d'un 70% de població governada per alcaldes sandinistes.

Però tampoc no oblidem que la correlació de forces, entre sandinistes i no sandinistes continua pràcticament inamovible, des de 1990.

Seria un error, per part del Front, pensar que el camí ja està trillat per a les Presidencials del 2006 i que (amb Daniel Ortega al capdavant, com és natural) arrasaran, com ara.

En primer lloc, el vot d'aquestes municipals ha estat marcat, almenys en algun percentatge molt significatiu, per la bona marxa de les alcaldies i dels actuals alcaldes sandinistes i per les deficiències, en molts casos, de les alcaldies liberals. Això en el 2006 no passarà. Els vots de Jinotega, Boaco, Granada, Juigalpa, Masaya, etc. etc. no votaran ja per una persona local de prestigi i honestedat, sinó que hauran de votar per Daniel (si la cosa no canvia) o a un altre candidat, per ara impredictible (Montelegre, Alvarado o algun menys conegut?). I això pot significar un canvi significatiu.

D'altra banda la desfeta actual dels no sandinistes servirà, de segur, com a revulsiu dins del PLC i de l'APRE i com a toc d'atenció a l'Ambaixada nord-americana. No és el mateix perdre'n unes municipals, almenys a Nicaragua, que perdre la Generals (Presidència i Assemblea Naciona)l.

En els pròxims mesos assistirem, a un aprofundiment de la crisi del PLC i possiblement de l'APRE, buscant responsabilitats, rodant caps i intentant buscar un nou líder que unifiqui totes aquestes forces no sandinistes. La crisi de les forces no sandinistes està servida.

La no unificació seria el seu suïcidi polític. Lògicament, el Front, amb la seva habitual habilitat, intentarà que no es produeixi, encara que més que aquests esforços en els quals són mestres, haurien de pensar ja en un programa creïble i en una renovació de candidats, de forma sincera i participativa.

Si això últim ocorregués, cosa que veiem difícil, potser, estaríem davant de l'inici d'una nova il·lusió a Nicaragua i nou gir a l'esquerra a Amèrica Llatina.

PLC Partit Liberal Constitucionalista

FSLN Front Sandinista d'Alliberament Nacional

APRE Aliança per a la República

PRN Partit de la Resistència Nicaragüenca

PC Partit Conservador

YATAMA Yapti Tasba Masrika Asla Takanka (Descendents de la mare Terra)

 

 

                            

Daniel Ortega i el FSLN posen fora de la llei tots els tipus d'avortament i castiguen a les dones amb la presó