Any 1365-Gil Descolombers era el capità de Capdepera.
Any 1365-Guillem Ysern és el mestre de gramàtica de sant Domingo i l'ensenyament és gratuït.
Any 1365- Jaume Jofre, Berenguer Pasqual, Pere Castell, Guillem Deyà de Muleta i Pasqual Vallès capturen a les aigües del port de Sóller una barca a la deriva amb cinc esclaus sarraïns que havien fugit del captiveri a Barcelona.
9 de gener de 1365 - La representació del Sindicat Forà està formada per:
Jaume Malferit d’Inca, Clavari
Nicolau Soldevila de Muro , Clavari
Bernat Niell de Pollença , Síndic
Llorenç Mairata de Sineu, Síndic
Pere Parató de Sóller , Síndic
Bernat Malferit d’Escorca, Síndic
Pere Navata de Petra , Síndic
Antoni Bramona de Felanitx , Síndic
Pere Blanquer d’Artà, Síndic
Pere Faxat d’Alaró ,Síndic
(ARM, AH 5935).
31 de gener de 1365-Mostra armada a València- Alfons d'Aragó, comte de Denia i Ribargorça, dirigeix un contingent de 234 homes a cavall (99 cavalls armats i 135 cavalls alforrats), al servei de l'exèrcit del rei, el seu cosí Pere el Cerimoniós.
5 de febrer de 1365-El lloctinent del governador de Mallorca, Joan de Mora escriu a Abdellà Musse Abahamon Rei de Trimice i de tota la terra de Benigumarassen per tal que mestre Leo Mosconi, jueu de Mallorca que serveix aquesta Universitat en son offici diligentment sia tengut per bon recomanat i tractat i suplica se li donin les ajudes necessàries.
El 6 de febrer de 1365 -Guillem de Bas compra la possessió de Biniarroi a Simó de Grau.
El 14 de febrer de 1365 s'estableix que les dones mallorquines no es poden casar amb els esclaus que han comprat, i també que els familiars del governador no poden tenir oficis de la Ciutat i del Regne. També s'estableix que només hi pot haver 4 caps de guaita en tota la Mallorca insular.
El 16 de febrer de 1365 el governador ordena al batle d'Huyalfàs (Sa Pobla) que torni l'espasa confiscada a Joan de Montjuïc.
El 28 de febrer de 1365 s'estableix la situació del Call d'Inca al carrer de Pascolet.
4 de maig de 1365 Es concedeix autorització al gremi de fusters per a bastir la seva capella a Santa Eulàlia dedicada a Sant Antoni de Viana i Sant Iu.
16 d'agost de 1365 - El governador nomena Guillem Basset batle de Marratxí, nomenament que és impugnat per tractar-se d'una batlia del Pariatge i pel fet que és de Ciutat . Per aquest motiu torna a prendre possessió de la batlia Bernat Maxella.
10 d'octubre de 1365-Saqueig d'Alexandria amb motiu de la croada de Pere I de Xipre que afecta als comerciants mallorquins i catalans que hi resideixen.
Any 1366
10 de març de 1366 - El cavaller Ferran de Manresa i Galceran de Cartalla són encarregats de la vigilància de l'infant Jaume de Mallorca, captiu.
16 de març de 1366- Surt del port de Ciutat la barca de Joan Florentí amb destí a Cotlliure amb pells de daina valorades amb 47 lliures (ARM, RP 1108, f 7r).
18 de març de 1366 - Provinents d'Agde arriben a Ciutat la coca de Pere Bartolot carregada amb 330 sesters de forment valorats en 201 lliures i la de Pere Ferrer amb 205 sesters de forment i barrils de vi. (ARM.RP, 1108, f. 1 v-2r).
22 de març de 1366 -Guillem Mateu concedeix la llibertat al seu esclau grec Teodor, gerrer.(A.R.M. - Prot. Not. C-15 - f. 18 (RRV, p. 157)).
14 d'abril de 1366 -Salvayre Oliver de Montpeller arriba a Ciutat amb la seva barca i descarrega 30 bótes de vi d'Agde valorades en 122 lliures.(ARM.RP, 1108, f.2r).
27 d'abril de 1366 -La nau de Nicolai Coha i d'en Grallera arriba a Ciutat provinent de Cal'abria amb una càrrega de 224 bótes de vi vermell, 13 bótes i 6 carretells de vi blanc , 6 canastrells d'aigua-ros, 1 bóta de regins i fusta per a barrils.(ARM, RP 1108, f. 2v)
18 de maig de 1366- Martí Mayol, brodador, viu en el carrer dels Pintors.
10 de juny de 1366 - La coca de Mateu Castelló provinent de Tropea (Turpia) descarrega vi,sagí, sabó,cansalada,vergues de ferro,alum, oripell i oli de llor, vi i sagí.(ARM RP 1108 f.3 v i 4 r).
7 de juliol de 1366 -La coca d'Huguet Serra provinent de Calàbria descarrega 200 bótes de vi vermell en el port de Ciutat. (ARM, RP 1108, f.9 v).
14 de juliol de 1366-Surten de Ciutat les barques de Pere Anglada i Barnat Marc amb destí a Cotlliure, Carreguen cera i daines, i la primera també llana.
El 17 d'agost de 1366 el rei obliga a l'estament militar al pagament d'una talla imposada per a la guerra de Sardenya.
4 de setembre de 1366 -Inventari del castell d'Alaró amb motiu de l'entrada del nou castellà Simó Guillem.Setze anys després, encara hi ha un ou d'estruç a la capella i a la casa del castellà hi ha 24 ballestes, 4 d'elles trencades i 2 de torn,104 dards enferrats i 8 sense ferro, 11 caixes de passadors ; 24 pavesos amb la senyal reial, 25 escuts vells podrits, 22 crocs, 47 llances, 30 capellines de cuiro amb cares de ferro,7 gorgueres de ferro, 21 cobricaps de pell de lli, 8 cuirasses cobertes de canemàs, 17 cordes d'espart, entre moltes altres coses...
20 de setembre de 1366 - La coca de Berenguer Saragossa descarrega en el moll de Ciutat 138 bótes de vi calabrès valorades en 406 lliures. (ARM, RP 1108,f.11 v).
25 de setembre de 1366.-Pere IV davant la sol·licitud dels "militum et generosorum" de Mallorca que intentaven reivindicar privilegis nobiliaris,manifesta que les terres reials són aquelles que, per la conquesta i divisió de Mallorca, havien anat a les mans de la corona o que aquella havia adquirit posteriorment. Expressa que aquestes terres tenen un caràcter de béns de lliure circulació i disposició i que la seva possessió no aporta caràcter distintiu de cap tipus, fins i tot en cas que recaiguin en mans de privilegiats o que procedeixin d'elles.
El 19 de desembre de 1366- Una declaració reial confirma que, en aplicació de les anteriors disposicions i sentències, els militars, generosos i privilegiats han de contribuir en armades, talaies, vigíes i altres despeses precises per a la defensa de la illa i confirma que, en aplicació de les anteriors disposicions en tots els casos inclosos en les sentències; els declara lliures, no obstant això , de qualsevol altra contribució per a utilitat de la ciutat o regne.
Any 1367
10 de març de 1367-Testament del mercader Nicolau Gracias que vol ser enterrat en el carner dels Gracias en el claustre de sant Francesc.
3 de maig de 1367 Guillem Sala, batle de Felanitx és premiat pels seus serveis contra Castella.
22 de novembre de 1367- El rei Pere autoritza als frares de Sant Antoni de Viana a comprar un carreró i quatre cases properes al convent, en les qual s'exerceix la prostitució, per a la seva ampliació.
3 de desembre de de 1367-Els alcudiencs obtenen el privilegi de poder portar espasa.
18 de desembre de 1367- El rei Pere reconeix que, malgrat els privilegis concedits en el passat a les viles foranes, moltes vegades, a instàncies de les seves families i domèstics ha concedit les batlies foranes a persones no residents a la vila, de manera que ha causat notables perjudicis. El monarca ordena que en el futur anualment es trii batle de cada vila a un dels millors habitants de la mateixa, que resideixi personalment en ella de forma contínua. (A.R.M., Llibre del Sindicat de Fora. XIV, f. 93 y XV, f. 105.)
Any 1368
Any 1368-El rei Pere disposa mitjançant sentència arbitral que els Jurats i el General Consell designin anualment un Executor del braç militar i altre ciutadà o mercader, a qui s'hauran de sotmetre els militars en els plets corresponents.
Any 1368-Jaume Mates i Llorenç Tosquella treballen a la Seu de Ciutat juntament amb els mestres Jacme i Guillem Vernet i Guillem Ses Oliveres.
Any 1368- Les despulles de l'infant Pagà de Mallorca són traslladades de Llucmajor a la capella de sant Pere de la Seu.
Gener de 1368-Pau entre els bándols de Petra-. Un bándol estava format per Bernat, Francesc, Vidal , Pere major i Pere menor Pucullull i amb ells, Antoni i Bartomeu Escolà, Jaume i Francesc Forner, Andreu, Bernat, Jaume i Ramon Galmès- L'altra bàndol tenia a Pere, Joan i Tomeu Navata, Guillem i Joan Serralta, Guillem Fàbregues, Joan Quintana, Arnau Omar, Joan Torró, Pere Pallisser i jaume Sbert.
El 12 de gener de 1368 la cancelleria de Pere IV emet una sentència on s'estableix que els privilegiats han de cotitzar com els altres habitants de la ciutat i del regne per tots els béns que posseeixen, o que haguin posseït, en la porció del rei i per les altres porcions que siguin de capitals, d'eclesiàstics o d'altres qualsevol; que estan parcialment exempts només per les seves cavalleries antigues o per les possessions adquirides dintre del límit dels 500 morabatins, per les quals han de contribuir només pels conceptes ja detallats en anteriors sentències.
16 de març de 1368 - El cartògraf i mestre de cartes de navegació Guillem Soler compra una esclava de nom Balech al mercader mallorquí Ramon Oliver (Arxiu del Palau de Perelada Secció E n.120)
1 de juliol de 1368-Testament de Catalina Pont, esposa de Jaume Campfullós que vol ser enterrada a la clastra de sant Francesc en el carner del seu marit.
1 de setembre de 1368-Ordinació sobre lo compte de les quitacions dels oficials de casa del senyor rey e quantes bèsties deven tenir.
Any 1369
Any 1369- La cúria eclesiàstica s'oposa a un bàndol dictat pel Lloctinent contra Jaume Boscà, acusat de bigàmia, per haver declarat mitjançant sentència que aquell només posseïa una dona legítima, doncs no existia matrimoni vàlid amb la dona amb la qual cohabitava i a la que havia deixat embaraçada.
12 de gener de 1369 -A instància de Jaume Sansaloni i Arnau Borrassà, mestres de gramàtica, el vicari general ordena a tots els mestres de la ciutat que en endavant s'abstinguin d'admetre en les seves escoles els alumnes que deuen alguna quantitat als referits mestres.
13 de gener de 1369- Jaume Arnau, vicari general, atorga llicència a Antoni Pons clergue tonsurat i alumne avantatjat en cant, perquè pugui assistir a l'escola de la parròquia de Santa Eulalia, i igualment atorga permís al mestre perquè el pugui admetre excepcionalment encara que superi el nombre de quatre alumnes establerts per a la parròquia.
17 de gener de 1369 - Assassinat de Pere de Lusignan rei de Xipre quan descansava amb la seva amant Esquiva d'Escandeleion per un escamot dirigit pel seu germà Joan d'Antioquia.
6 de març de 1369-L'alqueria Vilaxamen d'Esporles és propietat de Pere Aragonès.
10 d'abril de 1369 - Privilegi reial mitjançant el qual es disposa que les lletres de Cort no tenen eficàcia i han de considerar-se nul·les si van contra les franqueses i bons usos del Regne. (Llibre Rosselló Nou. fol 204 v).
20 d'abril de 1369- El rei Pere ordena que els seus 43 oficials en el principat de Catalunya (entre governadors, procuradors, batles, veguers, sotsveguers en les diferents comarques catalanes) mantenguin un contingent estable de 61 combatents a cavall (41 cavalls armats i 20 alforrats) CO.DO.IN, vol. VI, pàg. 348-350.
7 de maig de 1369 - El jutge de la cort del bisbe amenaça amb l'excomunió als veïns d'Alcúdia que no paguin els seus deutes.
juliol de 1369 - El franciscà menorquí Bonanat Tarí és nomenat bisbe de la Fortuna (Telde-Canàries)
7 de setembre de 1369-Jaume Monar, rector de santa Maria del Camí,és anomenat a la vegada rector de santa Maria de Marratxí, i les parròquies queden unides.
15 de novembre de 1369-De la tatxació de la gent d'armes e de llur cavallers.: vol e ordena lo senyor rey a tot hom de cavall qui sia natural de sos regnes e terres o de Castella e pendre son sou, sia d'aqui avant fet compte del sou per son escrivà de ració en la forma següent:
De cavall armat de perpuntes o de lorigues. Es a saber que al hom de cavall qui serà armat de perpuntes o de lorigues sia donat per sou VII sous barc. e aquell qui serà armat a la francesa e hau bon corser o rocí genet qui.s emperò no port sella gineta o mul o altre rocí o bèstia a carrech, sia fet compte cascun jorn al corser VI sous barc. e per altre rocí o mul de sella de II sous e per l'altre bèstia vullas de sella o de bast de I sou e si alguna de les dites bèsties li falliran sia li abatut lo sou de aquella bèstia qui haura menys.
De hom armat a la francesa. Item al hom qui serà armat a la francesa si tendrà bon corser o cavall e no tendrà altra bèstia de sella per bé que tingua atzembla, sia-li fet compte de V sous per cascun dia.
De cavall armat. Item al hom qui haurà cavall harmat si emperò lo dit cavall portarà lorigues o
perpuntes sia-li fet compte per cascun jorn de VII sous segons que dit es, e si no portarà lorigues ne perpuntes sia li fet compte de V sous.
De rocí genet armat e alforrat. Item aquell qui haurà bon rocí genet e serà armat axí com se pertany a hom a cavall a la geneta sia-li fet compte cascun jorn de V sous e a nengu altre rocí alforrat no vol lo senyor rey que sia fet compte algú.
De adzembla no donadora. Item entén lo senyor rey e vol que a nengun dels dits hòmens ell no sia tengut dar ne far dar atzembla: Ibid. f. 146 r. - 146 v.
28 de novembre de 1369 - El barber Ramon Umbert reclama al prevere Pere Custurer el pagament per cures fetes al prevera i a una esclava i un esclau de dit prevere.
