LA LLUITA CONTRA EL PACTE DE L'EURO DEIXA CLAR ALLÒ QUE VOL EL POBLE, PERÔ ELS POLÍTICS QUE ES DEIXEN VEURE A LA MANIFESTACIÓ, I ELS SINDICALISTES DEL RÈGIM, QUE TAMBÉ N'HI HAVIA O NO ESCOLTEN O NO VOLEN ENTENDRE ELS MISSATGES
Provocador dels aldarulls del 31 D i confident policial a la capçalera de la gran marxa del 19 de juny
L'estat és violent per naturalesa i les seves forces repressives defensen la classe burgesa: de la repressió contra indignats i indignades a Palma.
Cobrar per usar la violència al servei del capital en contra dels més desvalguts i desvalgudes és una professió creixent, com ho és la la dels macarres, i la dels explotadors del gènere humà. Moltes persones fan de les penalitats dels altres humans el seu modus vivendi.
Els uniformats no estan indignats. Només s'indignen contra el poble. Per això cobren. Mai no heu vist un uniformat alçar la porra contra un banquer o contra un polític corrupte, perquè estan a les seves ordres, tot i que no ho vulguin reconéixer molts dels indignats d'evolució lenta cap a la comprensió del món on viuen. Crits diguent als repressors que són "els guardians dels banquers" posen de manifest amb qui tenen el contracte els uniformats i a quins valors serveixen.
Ahir varen detenir dues persones i carregar quatre vegades contra la llibertat de manifestació pacífica de molta gent quan es manifestava contra el desallotjament de la Plaça d' Islàndia. Hem vist milers de manifestacions més incíviques i sense anar més lluny les celebracions dels triomfs de la roja, però casualment no hi eren. Els criteris d'ús de la violència no s'apliquen d'igual manera a uns i altres.
Una vintena de persones han sofert apallissaments dels escamots del pseudo-socialista Socias en connivència amb l'actitud del PP a l'Ajuntament de Palma. Ells, polítics al servei de la burgesia i cossos repressius són els violents.
29 de maig de 2011
Mor Sergei Bagapsh, president abkhaz entre 2005 i 2011 (n. 1949) .
Mor Ferenc Mádl, polític, advocat i president hongarès entre 2000 i 2005 (n. 1939)
28 de juny de 2011 - La batlia de Palma dirigida per Mateu Isern (PP) incorpora a la plantilla en el càrrec de directora general a Cristina Zaforteza Fortuny.
31 de maig de 2011
A l'Argentina una llei prohibeix les làmpades incandescents i ordena el seu reemplaçament per làmpades fluorescents compactes (anomenades «llums de baix consum»).
4 de juny de 2011
Hongria acusa els mateixos problemes que Grècia quant a l'estat de la seva economia, per la qual cosa perd més d'un 10% en un dia a la Borsa, i suspèn les operacions.
S'obre la investigació sobre el cas d'Aerolíneas Argentinas, gestionada per Gerardo Díaz Ferrán, president de la CEOE, acusat de buidar la companyia i d'administració fraudulenta. Les agències de qualificació de deute són criticades per la seva falta de previsió de la crisi i de la valoració positiva de les hipoteques escombraries, que van donar origen a la debacle financera.
Brasil marca un nou rècord històric de reserves, arribant a gairebé 210.000 milions d'euros, un 25% més que l'any passat.
Japó llança un coet portant una sonda proveïda d'una vela espacial que obté energia solar a través de fotons i que, segons s'anuncia, arribarà a Venus.
A Xile comença l'erupció del volcà Puyehue.
La justícia xilena comença a investigar formalment la mort de Salvador Allende, Pablo Neruda i Eduardo Frei Montalva, per primera vegada des del cop d'Augusto Pinochet al setembre de 1973.
A Líbia, helicòpters d'assalt de l'OTAN entren en acció en la guerra de Líbia contra el Govern de Muammar al-Gaddafi.
Mor Claudio Bravo, pintor xilè (n. 1936).
Mor Lilian Jackson Braun, escriptora nord-americana (n. 1913).
9 de juny 2011
Mor Jorge Berlanga, escriptor i periodista espanyol.
12 de juny de 2011
Mor John Hospers, filòsof nord-americà (n. 1918).
Mor Teodor Kantor, escriptor i periodista argentí (n. 1920)
18 de juny de 2011
Mor Yelena Bónner, activista russa.
Mor Frederick Chiluba, polític zambià.
Ixent manifesta el seu condol per la mort de l'actor i revolucionari Jordi Dauder que durant la seva vida milità en el trotsquisme, primer en el POR , després en la JCR francesa del maig del 68 i participà de la fundació de les LCR a França i a Catalunya. També va formar part en la darrera posició de la llista de la candidatura de Revolta Global-Izquierda Anticapitalista a les darreres eleccions europees.
La fundació presidida per Aznar viu de les subvencions de l'estat
En la mort de Joan Gelabert Munar, primer secretari general de la CGT de les Illes Balears.
Llorenç Buades Castell
Vaig afiliar-me a la CGT al final de l'any 1993, després de donar per acabada la meva col·laboració en unes Comissions Obreres de les quals havia participat en la seva fundació com a sindicat en el sector d'assegurances i en un moment en que encara gaudia d' alguns títols confederals. Vaig passar a la CGT, una organització sindical sense recursos, des d'un sindicat que acabava de fer un congrés a la sala de la seu central d'Unión i el Fènix al Passeig de Castellana cedida per l'amo Mario Conde, després que aquest aconseguís de l'aparell de CCOO d'Assegurances la desfeta de les CCOO de l'UFE amb un conveni vergonyós. El cost d'un dia d'ús a preu de mercat d'aquella sala de convencions era proper al mig milió de pessetes. Arrel d'aquell conveni una bona part dels actius de CCOO a l'UFE passaren a la CGT. A les Illes jo també formava part del confederal de CCOO i vaig acomiadar-me a la francesa perquè considerava no mereixien cap explicació.
Em vaig trobar amb Joan Gelabert Munar, que aleshores era representant sindicat electe de la CGT a Correus i amb Antonio Peña, representant del sindicat de telefònica en un petit despatx a l'entresol del 18 del carrer de sant Miquel de Palma . Era tot el que es podia pagar l'escassa militància sindical de la CGT a Mallorca, perquè mai no hi va haver ni un cèntim, ni un local, ni del patrimoni històric ni del acumulat, per a la CGT, tot i que en Joan Gelabert havia fet les gestions burocràtiques possibles per tal d'aconseguir-ho.
La CGT de Mallorca no es va fundar a partir del trencament de la CNT, com en altres indrets de l'estat, tot i que alguns militants actius de la CGT a la Telefònica, com Manuel Magro hi provenien i per això la CGT no va heredar cap local ni de lloguer.
En el mes de febrer de 1994, el Sindicat de Telefònica de la CGT a Mallorca tenia 40 persones afiliades però el seu àmbit de funcionament estava molt centrat a l'empresa i només Antonio Peña es dedicava a l'àmbit de representació confederal. Era en Joan Gelabert , que provenia de la CSUT (Confederació de Sindicats Unitari de Treballadors) propera al maoïsta Partit del Treball qui bàsicament intentava l'expansió del sindicat a nivell confederal a partir de la Secció de CGT a Correus que disposava de poc més de 30 persones afiliades. Aquest mateix mes de febrer de 1994 es va formar la Secció Sindical de la CGT a Axa, a la que escalonadament s'incorporà la major part de l'afiliació de CCOO fins al punt de tenir un 40% dels assalariats i assalariades d'Axa a la nostra secció. A banda d'aquests actius també teniem afiliació en el sector de Químiques (Will-Kill), alguns afiliats i afiliades a bancs i caixes que no formaven part del SABEI i en el sector de la neteja.
Més tard s'incorporaria a la CGT un grup de treballadors de la secció d'Ibèria d'USO i Manel Pizà va ser el més actiu en les feines confederals. Només disposavem de delegats sindicals actius a nivell confederal i amb hores sindicals a Correus i Axa i no podiem gaudir d'una estructura confederal mínima que ens permetés presència social més enllà de les empreses, de manera que Joan Gelabert va haver d'assolir la feina més important, perquè també era el que disposava de més crèdit horari. Però Joan era un activista més enllà de les hores sindicals i participava de les lluites per Chiapas, pel 0,7%, per la llengua, o per la memòria històrica. Un home honest i un lluitador reconegut que feia el possible per lluitar contra la precarietat de recursos de que disposava el sindicat, aportant taules i cadires procedents de les renovacions de mobiliari dels centres escolars, o pintant els locals en dies festius, perquè amb el creixement ben aviat ampliarem el local de l'entresol de sant Miquel, i més tard amb la incorporació d'altres militants a Correus procedents en bona part de CCOO ens traslladarem a un nou local de lloguer en el carrer de Colom.
A 30 de novembre de 1994 varem donar sortida a "a lloure " que va ser la primera publicació d'àmbit confederal de la CGT a Mallorca, de manera rudimentària, a partir de fotocòpies en A3. Ens posicionavem contra la reforma laboral i feiem referència a la incorporació de nous companys a l'Ajuntament de Ciutat (Martí i Tomeu Mulet), Hisenda (Fornés) i Justícia (Joan Canyelles) i a la dificultat que teniem sindicats com la CGT per accedir de manera legal a les empreses per causa d'una llei que assegurava l'oligopoli sindical de CCOO i UGT amb el suport d'Izquierda Unida.
A final de l'any 1994 la CGT participava activament de les lluites pel 0,7% , i de l'acampada, tal com reflexava la revista "a lloure" del mes de febrer de 1995.
El 9 de març de 1996 amb el creixement modest experimentat decidirem establir una articulació més estable dels diversos sectors que formavem la CGT mitjançant la celebració d'un Plenari Constitutiu de la Federació Insular de Mallorca i decidirem elegir en la secretaria general a Joan Gelabert Munar (Correus), en la de finances Antonio Peña (Telefònica) tot i que de fet eren controlades pel propi secretari general, en Acció Sindical a Martín Cacho, fins al moment militant del PCE (Correus), en Acció Social a Joan Canyelles (SOV Justícia), en la secretaria d'Organització a Manel Pizà (Ibèria) i en Premsa i Propaganda el que això escriu. En aquest Plenari ens imposavem la necessitat de que cada delegat amb crèdit sindical dediqués al menys un 20% del seu crèdit horari a l'àmbit confederal més enllà de la seva empresa. En aquest Plenari la CGT disposava de 190 persones afiliades (45 a Ibèria LAE, 90 a Correus, 35 a Telefònica, 20 a Oficis Varis/Axa i 10 a l'Administració Pública-Inserso (entre ells Guillem Duran, Mercedes Olmo).
La incorporació de nous militants i noves seccions va anar seguida gairebé sempre de conflictes interns pels recursos econòmics, perquè s'havien de fer despeses imprescindibles per a l'acció sindical en un àmbit de precarietat que generava un caïnisme destructiu i que s'expressava en enfrontaments personals que impossibilitaven un major avenç. Les seccions més nombroses o les noves incorporacions aportaven noves majories, de manera que amb la incorporació d'un sector de bombers provinent de CCOO, Pere López accedí a la secretaria general de la CGT en substitució de Joan Gelabert i Martin Cacho accedí a la secretaria d'Organització amb el suport del mateix Joan Gelabert que va passar a finances. A partir del moment s'imposava una nova majoria formada bàsicament pels sectors de Correus i dels Bombers que no va ser ben assolida per els sectors d'Oficis Varis i de Transports i Telecomunicacions.
El 22 de juny de 1999 l'assemblea general d'afiliats i afiliades del Sindicat Autònom de Banca i Estalvi de les Illes (SABEI) decidií incorporar-se a FESIBAC-CGT i en conseqüència a la CGT de Balears, fet que no va ser ben acceptat per el Secretariat Permanent existent en el moment i fonamentat amb la majoria dels sectors de Correus i Bombers. En canvi altres sectors de la CGT (entre ells Ibèria, Axa i Telefònica optaren per la incorporació del Sabei a la CGT. Aquest moment va significar el trencament de Joan Gelabert i pràcticament de les seccions de Correus i bombers amb la CGT.
Tot i que la relació de Joan Gelabert Munar amb la CGT acabà amb la ruptura, és just fer-li el reconeixement que mereix com a amic i company de lluites, per la seva aportació i dedicació feta al sindicat sense obtenir-ne cap benefici personal, i perquè a la fi és i serà per sempre el nostre primer secretari general, per decisió col·lectiva.
Acaba de morir un home honest, lluitador, amb el que he viscut molts bons moments de converses entre cerveses (més de les necessàries) que ningú ens podrà llevar, i de tot plegat hauriem d'aprendre tot allò que no hauriem d'oblidar mai, que si lluitam col·lectivament és per fer aquest món més feliç, començant per nosaltres mateixos, i en aquest sentit tots plegats tenim molt a reflexionar i a esmenar.
Joan: que la terra te sigui lleu i que descansis en pau.
Fins a la victòria sempre estaràs amb nosaltres, perquè la teva aportació a la causa és impagable.
6 d'agost de 2011 - Un ultradetà condemnat per haver explosionat un artefacte contra el Diario de Mallorca és nomenat assesor amb 30.000 euros anuals pel batle Mateo Isern:
Boib 119 (6 d'Agost de 2011) La Regidora de l’Àrea de Funció Pública i Govern Interior (Irene San Gil López-Quesada) , mitjançant Decret núm. 14487, de data 27 de juliol de 2011, va resoldre el següent:
Primer.- Nomenar, d’acord amb l’establert a l’article 104 de la Llei 7/85, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local, al Sr. Antonio Enseñat Font amb Dni 42.959.937-P com a Assessor de Districte, tota vegada que el lloc
de treball a ocupar es troba pressupostat a la plantilla de personal eventual, aprovada pel Ple de l’Ajuntament en sessió extraordinària de dia 20 de juny de 2011.
=Segon.- Aquest nomenament tindrà efectes del dia 21 de juliol de 2011.
CLAM PER L'AUTODETERMINACIÓ
Milers de persones es manifesten una vegada més per l'autodeterminació en la commemoració d'una Diada de Mallorca marcada per la crisi capitalista i les referències a la necessitat que tenim de la independència i el socialisme per tal de superar l'actual regressió social.
Manifestants reivindiquen l'absolució dels independentistes processats.
Autodeterminació si, però també en
relació a l'Europa que ens oprimeix.
Volem
l'autodeterminació popular, però no només en relació a Espanya, també
la volem en
relació a aquesta Europa capitalista que resta sobirania als
estats, a les nacions, als pobles i a les persones. Ixent no dona
suport als falsos nacionalistes que admeten perdre drets en favor dels
capitalistes europeus com són gairebé tots els partits institucionals
mal anomenats "nacionalistes": CIU,PSM ERC,PNV,BNG, etc, perquè les
imposicions dels mercats i dels mercaders i de les institucions
financeres que els activen són més importants aquí i ara que el jou de
l'Estat que patim.
