La Societat civil catalana es manifesta contra l’espanyolisme del PP i el pacte de la vergonya del PSC (PSOE)-CIU.
Llorenç Buades Castell
La xarxa civil una vegada més ha imposat la seva maduresa contra l’abandó que fan de les seves promeses electorals els traficants de vots. A bones hores Artur Mas, el convergent, saluda l’èxit de la manifestació quan ells, indignes, fan part dels que han generat que la gent surti al carrer amb una rebaixada estatutària de mínims, i després de passar-se per l’entrecuix els acord del parlament de Catalunya i els compromisos del Pacte de Tinell.
Però Artur Mas no és l’únic que, amb vista de l’èxit s’apunten al carro del convocants. Don Pasqual també ho celebra, per tal d’oblidar-ho en un no res. En un comportament propi de sangoneres fins i tot els Verds de la ICV volen cobrar per la feina no feta, quan no fa ni dos dies feien campanya pública contra la convocatòria. Ara, quan no han donat ni una passa volen fer recomanacions per tal d’anar més lluny.
Només ERC i algunes organitzacions polítiques extraparlamentàries independentistes i revolucionàries han vist clar allò que el moment reclamava, mentre la gran part dels polítics professionals que es reclamen del nacionalisme i de l’esquerra seien al sofà. La improductivitat amb la que es guanyen les garroves exigeix el seu acomiadament immediat. Són una colla impresentable.
Per cert, tampoc hi havia gent d’allò que es diuen sindicats nacionals, com la CONC o la UGT, que posats a triar entre la mobilització o la mamella del poder estatal sempre estan per la vertical del poder, com els antics de la CNS . Ara mateix ja em costa saber si són ells els que van transformar els sindicats verticals o si són els sindicats verticals els que els van transformar a ells.