Any 1530: Lluites entre els Torrella (Canavall) i els Puigdorfila (Canamunt).

El 26 de gener de 1530 es prohibeixen els balls.

2 de febrer de 1530- Detingut Pere Torrella . Es fa el guiatge d' Antoni de Puigdorfila, Pere Joan de Puigdorfila, Guillem de Puigdorfila i Ramon de Puigdorfila.

febrer de 1530 - Feren de mort un bandoler de Sóller que es nega a perdonar els seus enemics i quan li duen el crucifix es torna amb blasfèmies que segons alguns dels presents fan suar la imatge.

17 de març de 1530 - El Lloctinent General  ordena al batle d’lnca que Joan Català no sigui molestat en pagar composicions perquè quan es feren les composicions generaIs a lnca va ser exempt per miserable per ser persona indefensa i pobra.(AH 282 foli 30)

15 d'abril de 1530-Boda de Bernat Cotoner Tomàs amb Eulàlia Sant Joan Cavalleria, filla d'Huguet de Sant Joan. Vivien a la zona del Forn Cremat.

6 de juny de 1530 Gabriel Vaquer, prior de Lluc, paga 50 lliures a Antoni Cànoves, habitant d'Escorça, per la redempció del seu esclau Andrea i amb la condició que a la mort del prior l'esclau quedarà en llibertat.

15 de juliol de 1530- Són executats en efígie pel Tribunal del Sant Ofici: Joana, esposa de Rafel Morro, botiguer de l’illeta de Joan Raspall, Joan Muntaner, botiguer de l’illeta de Riudamenya a Sant Nicolau; Francisca, esposa del paraire i botiguer Antoni Pinya, de l’illeta d’Andreu Sbert; Violant, esposa del pelleter Bartomeu Bennàsser, de l’illeta de Falcó; Joana Cortès, esposa de Joan Dolcet; Antònia, esposa del pelleter Bartomeu Fortesa. Pereta i el seu marit, el botiguer Pau Lloscos de l’illeta d’Andreu Sbert i el carrer de la Bosseria es reconcilien amb el Sant Ofici.

setembre de 1530 -  Joan Príam de Villalonga Puigdorfila fa donació al seu fill Francesc de la Torre de Canyamel.

5 de setembre de 1530 - Les monges clarisses cedeixen el monestir de santa Magdalena d'Inca  a les monges jerònimes,

11 de novembre de 1530 - Sant Bartomeu d'Inca: " primerament en die de dimarts que fonch dedicat en honra y gloria de St. Marti en lo mes de novembre de mil cinch cents y trenta dich 1530 que contaven onse dies de dit mes vingueren del monestir de St. Hyeroni de la ciutat set monges en les quals se numerava une fadrineta los noms de les quals seran Sor Antonia Espanya alies Alemanya, Sor Francina Joan,Sor Pareta Damiana, Sor Ursula Reus,Sor Miquela Guayta,Sor Constança Mascarona, Sor Antonia Oleza y la dita minyona de Deia Eulalia Metja. Vingueren en el nostre Puig de Incha (...) acompanyades del Molt Illustre Sr. Vicari General que se deia Gaspar Barthomeu prevere i canonge (...) y per confessor fonch elegit lo Venerable Mº Antoni Beuça (...) foren recibides y acompanyades en el dit Puig en el qual stigueren fins el 21 de desembre de 1534. E apres mirant los honors jurats que en lo monestir del sobre dit Puig ditas religioses estaven ab gran penuria feren congregar consell y fonch determinat per dit consell ab decret fet per dit molt Illustre Señor Vicari General de abaxarles en St. Barthomeu que los fonch donat per a que stiguessin en major comoditat. Y despres lo die de lo apostol St. Thomas que contam als 21 de setembre de 1534 abaxaren dites monges del dit puig a la tarda (...) y en dit Puig se afegiren dos religioses la una Sor Catherina Fabregues de dita vila de Incha y Sor Hyeronima Font de la vila de Muro. E mes (...) los jurats i consellers abaxaren uns vestiments aço es una casulla de vallut y un galzer y la campana y pujaren la qui era en St. Barthomeu en dit Puig." (ARM )

31 de desembre de 1530-Dia de Sant Silvestre y Santa Coloma feu lo sermó Fra Francesch Martí Burguera, guardià del monestir de Sant Francès.

Any 1531

Any 1531-Muro disposa de 269 focs (67 menys en relació a 1510). Inca té 391 focs.

13 de gener de 1531-Dissabte.Jaume Ques, nou rector de Calvià.

31 de gener de 1531- Jaume Irdis , llibreter, ven a Lluís Villalonga, ardiaca i canonge de la Seu un esclau anomenat Joan de 15 anys d'edat, per 73 lliures.

9 de febrer de 1531- La Universitat presenta una queixa al rei perquè el batle de Messina ha expropiat robes de comerciants mallorquins i demana la seva restitució, o que se paguin els preus de les mateixes.

24 de febrer de 1531- Els jurats es queixen de la manca de respecte del virrei dels drets i privilegis al síndic a la Cort, Antoni Jeroni Gual (ARM AH 691, f. 10): «Lo señor Virrey ha donada mort a mossen Bernat Morey e segons diu lo dit Señor Virrey en la dita executió ha feta no ha servada la forma per lo dret comú e frencheses statuyda...» (Carta dels jurats de Mallorca al síndic a la Cort Antoni Jeroni Gual)

Abril de 1531- Els síndics de la Part Forana, Pere Martorell i Pere Vallori, demanen audiència a l’emperadriu Elisabet,  amb greus denúncies contra l’actuació del virrei Pomar.(ACA Cancelleria 3976, f. 19v-33).

22 d'abril de 1531-«Quant importa anaquesta universitat la violatió de les franqueses es stada feta per lo Senyor Visrey lo qual tenim per cert que si de aqui no venen provisions oportunes no cessera perlo sdevenidor rompreles...» (Carta dels jurats a Antoni Jeroni Gual, 22 d’abril de 1531).

7 de setembre de 1531-Neix Jeroni Garau, canonge.

11 de setembre de 1531 -Setge de Hayr al-Din “Barba-rossa” a Mallorca amb 15 fustes.

18 de setembre de 1531-Margarida, vídua de Julià Perpinyà, apotecari, ven a Joan de Montornès, donzell , un cens de 3 ll. de pensió anual sobre una casa situada a la parròquia de Santa Eulàlia al carrer de l'Escudelleria, per un preu de 37 ll. 10 s. de moneda mallorquina.

23 de setembre de 1531-El papa Climent VII aprova les Ordinacions del Col·legi de Lluch. En aquestes ordinacions el Prior Gabriel Vaquers establia les condicions per als preveres de Lluch: Primo, que lo prevere ó preveres que han esser elegits per al dit collegi y per tal fí, sien mallorquins. 2.- que sien legitims y de legitim matrimoni procreáis. 3.-  que no sien conversos. 4.-que no sien moriscos ni de altra nació de infaels. 5.- que sien de bonas costums y no profans ni i infa nes. 6- que sapien rahonablement de grammatica y de cant. 7.- que no sien beneficiats, y si no's trobaran sino beneficiats, que aquells dins quatre mesos (si voldrán perseverar en lo sant proposit), sien tenguts á renunciar, y de fet renuncien qualsevol manera de benefici ó carrech que tenguen de residir en altre loch "

28 setembre de l'any 1531- La viuda de Francesc Mir, doctor en lleis, ven la Cavalleria La Punta al reverend Joan Brotat, prevere, en acte d'establiment rebut en l'escrivania del Rei.

27 d'octubre de 1531 - Divendres- Inventari dels béns de mossèn Gabriel Vaquer, prior de Lluc. (ARM. Prot. B-144, 330-343.)

Any 1532- L'enfonsament de la Germania i l'allunyament del poder polític fa decaure l'obra dels paraires mallorquins.

Any 1532-Dominica Rossell fa donació de la possessió "El Canyar" de Llucmajor, als trinitaris.

Any 1532 - Boda de Margarida Nét Santacília, filla d'Hug Nét i vídua de Pere de Sant Joan amb Gaspar Villalonga Martí. Margariga Nét va ser propietària de Sa Torre (Llucmajor).

Any 1532 - La desfeta de la Germania en la que els paraires jugaren gran protagonisme mostra com decau la producció menestral de draps:«los draps de la terra sien de qualitat e bondat quant deven eser perque en Sicilia no perden la reputacio que tenir acustumaven. E per quant los honrats perayres diuen que havent a servar los capitols antichs segons los preus que molts anys ha se acustumen vendre los draps aenequesta Ciutat no lo satisfa...» (ARM AGC 32, f. 25v-26). «A causa dels draps strengers los quals en gran nombre son portats en la present Ciutat es fet prejudici al obratge de la llana no volent los perayres obrar draps (...) per quant no poden vendre a deguts preus aquells a causa dels dits draps strengers e per quant lo obratge de la llana es cosa la qual te sguard no sols als conredors nostres mes encare a molta gent la qual viu del obratge de la dreparia...» (ARM AGC 26, f. 24v-25).

9 de gener de 1532 : No es troben homes a Ciutat per a l'exercici de la pesca  per causa de les captures de mariners i pecadors que han fet els "moros" " y a causa de ser tants e insuportables los rescats los quals dits moros volen dels presos restan molts y en gran nombre en poder de aquells per insuficiencia de esser rescatats...". (ARM, AGC, 25, fol. 22v).

31 de gener de 1532-Els jurats preguen a l'abat de Poblet que cuidi de la reforma de La Real.

Març de 1532 - Jerònia Gual Santmartí es casa amb Joanot Nunís de Santjoan, senyor de la Torre de Manacor i Sos Nadals de Felanitx.

27 de maig de 1532- El governador es pronuncia contra la manera irregular en que s'ha fet l'extracció a sac i sort a Manacor, perquè un dels electes, Bartomeu Peretó és de elegible per la mà mitjana i s'ha insaculat per la mà major.

6 de juliol de 1532 - El Lloctinent General ordena al batle d’lnca  que  no molestin la dona Jaumeta Pujadas, viuda de Pere Pujadas i que li tomin els béns incautats per
danys de la Germania ja que el seu marit no havia estat composat per haver estat bo  ja que els composats eren el seu pare Pere Pujadas i el seu germà Antoni Pujadas.(AH 283 foli 131/g)

26 d'agost de 1532-Simó Albert de la parròquia de Santanyí i la seva esposa Joana, venen a Joan de Montornès, donzell, un cens de 4 ll. de pensió anual sobre una possessió anomenada el Rafal, per un preu de 50 ll. de moneda mallorquina.

20 de setembre de 1532 - El prior de Lluc mossèn Antoni Bauçà prohibeix ballar a Lluc , dins i fora de l'església.

20 de novembre de 1532 - El Lloctinent General ordena al batle d’lnca que Bartomeu Seguí no sigui inclòs en el llistat per pagar els danys a la Ciutat d’ Alcúdia perquè ell hi estava reclòs en temps de la Germania, manant que li tomin els béns incautats (AH 284 foli 197/g).

Desembre de 1532- Arrestats Albertí Dameto, menor, Pere Lladó i Jeroni Martí.

19 de desembre de 1532-Tomàs Desbac, donzell de Mallorca, ven a Margarida, vídua del notari Berard, un cens de 22 ll. 8 s. anuals sobre una casa situada a la parròquia de Santa Eulàlia, al carrer de Tomàs Desbac, per un preu de 280 ll. de moneda mallorquina.

Any 1533: Pau entre els bàndols dels Torrella i Puigdorfila.

Any 1533- Mor Miquel Oliver, prior de la Cartoixa de Valldemossa, gran adversari dels agermanats.

4 de gener de 1533- Es signa la pau entre els bàndols dels Torrella i el dels Puigdorfila:
«Essent-li molt plasent y agradable la voluntària pau e concòrdia feta per medi dels magnífichs Mn. Pera Joan de Santacília y Mn. Joanot Riera entre vosaltres Magnífics Mos. Perot de Puigdorfila e Mos. Pera Torrella e tots los altres qui en la dita concòrdia són anomenats e de vostres propis mans aquella haveu firmada.»

18 de febrer de 1533 - El Lloctinent General ordena al batle d’Inca que Sebastià Terrassa sigui composat per l’heretat del seu pare pels danys fets en temps de Germania i no per ell ja que en aquell temps estava sota el domini del seu pare.(AH 286 foli 15/g)

24 d'abril de 1533 - Neix Willem van Oranje-Nassau, més tard Príncep d'Orange, en el castell de Dillenburg (Nassau).

Juny de 1533- Salah-Reïs ataca Mallorca seguin els acords pactats amb els enviats del rei de Françaa Alger.

15 de juliol de 1533- L'abadessa de santa Clara sor Francina Flaquer i el convent estableixen en emfiteusi al teixidor de llana Miquel Vanrell, unes cases situades en el carrer de l'Adoberia vella, dins el terme parroquial de Sant Nicolau.

Detall de la capella reial de santa Aina.

7 de setembre de 1533- Jaume Llinàs d'Artà compra les possessions de Sa Creu vella i Es Pont a Jaume Sanxo del Pou del Rafal.

8 de setembre de 1533- Mor el lloctinent general (virrei) Carlos de Pomar, el cos del qual a cara descoberta i vestit amb l'hàbit de sant Francesc va ser col·locat  en una caixa sobre un cobertor de domàs lleonat i envoltat de ciris a la capella reial de santa Anna (Almudaina). Tocaren nou vegades les campanes excepte la de l'Aloy. El seu cos va ser conduït al monestir de Jesús acompanyat dels frares del Socors i del Carme, els de sant Domingo i sant Francesc . També l'acompanyaren fins a la Porta Pintada on l'esperaven els frares de Jesús en processó, els preveres de les parròquies, els caps d'ofici, 32 pobres amb torxes blanques i capes, la meitat d'ells amb capes blaves i el senyal de la universitat a la dreta, i l'altra meitat amb capes blanques i el senyal del difunt a la torxa. Al final hi anaven els jurats i el lloctinent precedits dels macers. Interinament el succeeix el lloctinent del procurador reial, Gregori Burgues.

18 de novembre de 1533 - Nadalet Fortuny, amb la complicitat de Joan Sitges de Calvià i el seu germà Pere, Ferrer Palmer, el seu germà Maties Ferrer, Arnau Moragues,Guillem Bassa, Miquel Roca, Bartomeu Pujol "Trentena", propietari d'El Campàs i Jaume Ferrer,  mata amb una llança a Nicolau Bruyet, escrivà reial de la Universitat i batle de la Palomera. Tots ells varen ser condemnats a multes econòmiques sense perdre la llibertat.

16 de desembre de 1533 -El Lloctinent General ordena al batle d’Inca que Joan, Pere i Jaume Capó no sien molestats per danys fets en temps de la Germania perquè aleshores residien a Sencelles on han estat taxats (AH 286 foli 103/g.)

Any 1534

Gener de 1534-Eiximen Pérez de Figuerola, nou lloctinent reial de Mallorca (virrei).

Gener de 1534- Manca blat i obliga a fer mestall: «per debita provisió de la present Ciutat e ylla e conservació de la plaça de la cortera per fi que los forments no muntassen procuraren de fer mastay» (ARM AGC 27, f. 3v)

16 de gener de 1534-Michel Roca, conrador de Puigpunyent demana permís al virrei per vendre un censal de 7 lliures. Ha de pagar a la Ciutat d'Alcúdia 87 lliures. i 10 sous per deutes del temps de la Germania.

11 d'abril de 1534-Arnau Albertí de Muro, bisbe de Patti.

18 d'abril de 1534-Jaume Rullan de Valldemossa és franc de contribució perquè té dotze fills.

Maig de 1534-El virrei Eiximen Pérez de Figuerola arriba a Mallorca.

Setembre de 1534-Barba-rossa pren Maó.

3 d'octubre de 1534- Biel, Antoni,Guillem i Bernat Palou d'Orient, i Tomeu Vidal, contracten amb Joan de Sales, pintor, l'obra d'un retaule de sant Jordi.

21 de desembre de 1534 - Les monges jerònimes passen de santa Magdalena a sant Bartomeu d'Inca :".. abaxaren dites monges del puig en S. Bartomeu, lo després dinar, molt acompanyades per los iurats y balle e hòmens de dita villa y moltes honrades dones. E astant en lo puig se afegiren dos monges, en què era Sor Catalina Fàbregues e Sor Hierònima Font, de la villa de Muro, e la dita sor Fàbregues de la present villa. Es ver que essent en S. Bartomeu se feren proffesses, y priora de les monges la sobre dita Sor Anthònia (d'Espanya), e après de aver acabat son temps del priorat fonch alegida en priora Sor Francina Johana..." (J.Estelrich Costa, BSAL any 2003, pàg.252)