Any 1973
Memòria de l'any 1973
Quan començà l'any 1973 tenia 20 anys i treballava encara a Quality, l'empresa de decoració dirigida per Sagrera i Arroyo, així que vaig continuar amb les meves gestions administratives i de serveis: encàrrecs a la botiga de Gaston i Daniela devers la Seu, decoració de pisos de burgesos a Sant Agustí i al carrer del Zhivago, la fi d'obra a Lollipop, que així es deia una botiga de roba propera al carrer de Brossa, les feines del pintor Pau Fornés en un local del carrer d'Aragó proper al Pont d'Inca, on pintava biombos i capçals de llits amb ànecs. També hi havia en construcció un xalet a Son Vida , on, en la posterior vaga de construcció, l'encarregat d'obra que emprenyava els piquets informatius va acabar llançat a la piscina. Altres obres eran el Pub The Royal Coach al Passeig Mallorca, perquè així d'anglòfils eren els meus empresaris, que tampoc varen ser mai bons gestors, de manera que l'empresa va fer fallida pocs anys després.
Vaig conéixer a Bruni un negre marroquí que treballava en l'obra del xalet i al qual de cap manera amb les meves gestions amb les institucions franquistes vaig poder arreglar els papers, tot i que en va fer fins que va tenir doblers per pegar el bot al Québec, que era el seu objectiu. Segurament era un dels primers "sense papers".
En el mes d'abril em vaig incorporar a l'exèrcit i em va tocar la pitjor companyia del centre d'instrucció: el seu himne era l'expressió de la filosofia de la institució:
"Ya estamos aquí sin puto parné, viva la gachichipé, de la..........yo soy, qué bueno que soy, siempre lo seré. Esta es la razón de qué vivo bien, no tengo rival, ni nunca lo tendré..."
L'himne acaba més o menys amb el missatge central: "unos currelan y otros viven bien" que expressava el criteri vital del lloc on havia anat a parar, i que de veritat em va fer un home, però justament en les antípodes del que pretenien, perquè va ser el pas per l'institució el que em va fer absolutament antimilitarista.
Vaig haver d'aprendre a tirar i sobretot a fer exercici amb el vell Mauser, amb el Cetme, amb el subfusell, amb una metralladora que s'encasquetava i altres coses de profit, com marcar el pas a totes hores, saludar al penjoll amb la gallina, competir amb altres desgraciats en el rossec per terra per veure qui es quedava els dissabtes i dumenges arrestat amb els serveis.
Aquella institució, la més jeràrquica, la menys dialogant, va ser la que em va ensenyar que el Primer de Maig era San José Artesano (discurs del capità del Primer de Maig de 1973). No era la festa del treball com asseguraven alguns companys catalans que amb ingenuïtat responien a la mala intenció de les preguntes del capità, i deixaven la seva empremta ideològica, objectiu perseguit per a fer la selecció natural per part dels que tenen clar on s'ha de situar a cadascú en l'estructura d'un model social piramidal.
Però no seria fins anys més tard que entendria per quina raó Trotsky, el forjador de l'Exèrcit Roig, no va promoure un cop militar contra Stalin. Trotsky ho tenia ben clar: de les casernes militars no podia sorgir mai el socialisme, perquè aquestes s'estructuren verticalment en relacions de poder i de submissió. L'Exèrcit Roig podia ser útil per l'enderrocament del tsarisme i de la reacció, però la construcció del socialisme, d'una societat dels iguals, només corresponia al proletariat.
La única cosa que em va satisfer en el centre de reclutament va ser la possibilitat d'ensenyar a llegir a un company que era analfabet total, i evidentment no ho vaig aconseguir en els tres mesos que durava la instrucció, però hi vaig posar el que vaig poder.
Quan vaig arribar amb el sac al quarter d'artilleria ens posaren al patí en formació, i una de les benvingudes per part del sergent xusquero encarregat d'ordenar la tropa, va consistir en pegar dues bufetades , sense cap motiu, a un dels soldats arribats.
Ben aviat vaig comprendre que els suboficials xusqueros eren el pitjor de l'exèrcit, el "lumpen" encarregat de fer la feina bruta. Alguns manifestaven de maneres prou expeditives el seu sadisme, i no em va venir de nou veure'n un d'ells anys més tard en les pàgines de successos després de passar per la policia nacional a Euskadi, i ser protagonista d'agressions (entre elles a la pròpia parella) que el portaren a la presó. Arribat de nou a Palma el subjecte en qüestió va cremar el pis de la seva nova companya.
Aquest subjecte va ser expulsat de l'exèrcit després d'una denúncia del conjunt de caporals de segona, que no podiem admetre veure algunes vexacions que es feia en un grup de reclutes que acabaven d'arribar, i als quals, va fer descalçar i córrer per damunt la gravilla. La "festa" acabà amb pintades de mercromina als genitals dels nouvinguts, una pràctica que aleshores era habitual i que ho deia tot del procés d'humanització que suposava el pas per les casernes.
Però aquestes vivències i el contacte amb un company de Jaén amb el qual compartia destí militar,i que es definia com "anarcosindicalista entrista", em va fer prendre consciència de la meva realitat social, del meu lloc al món en una societat estructurada en classes. Ell era fill d'un obrer de la Seat de Barcelona, empleat de Telefònica, estudiant d'Agricultura, que odiava haver de fer el servei militar . Va fer tot el possible per evitar la seva durada, i ho va aconseguir, després d'obtenir informes mèdics favorables a les seves pretensions.
Amb altres soldats catalans que militaven en organitzacions d'esquerra havien llogat un pis al carrer de Foners, que en una ocasió va rebre la visita de la policia militar. Però afortunadament, a la policia militar també hi havia militants d'esquerra. Sense anar més lluny, el meu germà, militant comunista, va fer el servei a Salamanca en la Policia Militar, i compartia destí amb altres esquerrans.
Paco Ibáñez
Al carrer de Foners ens reuniem a vegades per escoltar els discs Brassens, Léo Ferré, Paco Ibáñez , Georges Moustaqui, Victor Jara, Violeta Parra. Ell tocava flamenc, l'autèntic i no el dels lolailo's , i era proper a Enrique Morente. Un company de pis i de mili em va deixar un llibre de Paulo Freire, i després d'aquest vaig llegir Kropotkin: "La conquista del pan", els "Cuadernos de Ruedo Ibérico", alguns dels quals , com el 33, 35 i 36 formen part de la meva biblioteca, o els llibrets editats per Ricardo Aguilera que es venien a la llibreria Logos i dels qual encara dispòs com "Trabajo asalariado y capital", "Salario, precio y ganancia", de Carles Marx, "El orígen de la família" d'Engels, de l'Editorial Fundamentos. Però també llegia altres autors: Salvador Espriu, les poesies de Blas de Otero, Hierro, Gabriel Celaya, Miguel Hernández, Rafael Alberti, Pablo Neruda.
La promoció del almirall Carrero Blanco a primer ministre no era una bona notícia, perquè representava el sector més ultradretà del règim. Més tard, el cop d'Estat de Pinochet i l'assassinat de Victor Jara emva commoure : tal vegada per això, es va fer més viu que mai en la seva música. Pocs dies després moria Pablo Neruda. La desgràcia ens acompanyava.
El dia de l'atemptat i de la mort de Carrero Blanco en el quarter disposaren un reforç extraordinari, de manera que molts pocs soldats pogueren sortir aquell dia, però jo ho vaig aconseguir en canviar-me de filera quan feien la llista dels que havien de quedar en servei de reserva.
Antonio Barceló Brusotto era tinent de batle del franquisme a Ciutat
Damián Bascuñana dirigia l' Obra Sindical 18 de Julio
Al setembre, Cipriano Martos, obrer de la construcció, és assassinat mitjançant la tortura per la Guàrdia Civil a Reus, va ser obligat a beure el contingut d'un còctel molotov.
Francisco Bisquerra Vila, actual dirigent de la Germandat de mestres jubilats, falangista aleshores, era inspector tècnic d'ensenyament.
1 de gener de
1973- Conferència de Paris en relació a la guerra del Vietnam
2 de gener de
1973-Mor Eleazar López Contreras, expresident de Veneçuela
13 de gener de
1973-Execució de 11 pilots per l'atemptat contra Hassan II
20 de gener de
1973-Assassinat Amilcar Cabral per la policia portuguesa, poeta i
revolucionari de Cap Verd i Guinea Bissau
23 de gener de
1973- El policia Gianni Gallo dispara contra els estudiants de la Universitat
Bocconi de Milan que reivindicaven el dret de
reunió i fer Roberto Franceschi (aquest de mort) i Roberto
Pacentini
31 de gener de1973- Siria República democràtica popular i socialista.
Consell de guerra contra Julio Mlllán Hernández, anomenat «El Pipa», acusat de col·locar una bomba en el Tribunal de Comptes el 3 de desembre de 1962 i altra en un avió que feia la línia Madrid-Barcelona-Palma el 4 de març de 1963. L'artefacte situat en la paperera del lavabo no va fer explosió i va ser descobert a Palma. El fiscal jurídic militar imputa a Millán dos delictes de terrorisme i demana que sigui condemnat a un total de quaranta-dos anys de reclusió. Do Alfonso Sevilla Casas manté que l'única prova existent contra l'avui ocupant de la banqueta és la declaració d'un membre de les Joventuts, Llibertàries, que s'ignora amb quina intenció va parlar de suposades activitats de Millán. I nega l'advocat, en definitiva, que el processat realitzés el que li imputa el fiscal, pel que demana la seva absolució.
31 de gener de 1973-El capità general de la IV Regió Militar discrepa de la sentència a sis anys de presó menor i al pagament de 740.000 pessetes al Banc Guipuscoà pronunciada en el consell de guerra del dia 5 de desembre de 1972 seguit contra Sabino Arana Bilbao (més tard militant de la LKI---Lliga Comunista Revolucionària--) i altres tres processats, pel suposat delicte i encobriment de robatori a mà armada. El capità general demana 23 anys, 4 mesos i un dia de presó per a Sabino, de manera que serà el Consell Superior de Justícia Militar qui haurà de resoldre.
31 de gener de 1973- La Direcció General
d'Arquitectura aporta 12 milions de pessetes per a la rehabilitació de
la façana oest del palau de l'Almudaina.
1 de febrer de 1973- El tribunal del Consell de Guerra que s'ha celebrat a Saragossa en relació amb l' atemptat contra el consulat de França en la capital aragonesa, ha dictat sentència per la qual condemna a trenta anys de presó a cadascun dels processats Luis Javier Sagarra de Moor, Alvaro Noguera Calvet, José Antonio Mellado, Claudio Solsona Aznar i Fernando Burillo García, i absol al processat José Ignacio Vlgil Escala. La petició fiscal havia sol·licitat pena de mort per als tres primers processats i trenta anys de presó per a Solsona i Burillo. Els defensors, per la seva banda , havien sol·licitat presó de dotze anys i un dia per a Luis Sagarra de Moor, Alvaro Noguera Calvet i José Antonio Mellado, així com absolució per a Claudio Solsona Aznar i Fernando Burillo García.
Febrer de 1973- No al vot de la dona en referéndum a Liechtenstein.
Febrer de 1973- Destrucció vandàlica de la torre de
S'Alqueria Roja.
3 de febrer de
1973-Una bomba devasta la seu del PSI a Brescia. Detinguts els
feixistes d'Avanguardia Nazionale: Alessandro D’Intino, Adalberto
Fadini, Danilo Fadini, Kim Borromeo, Roberto Angellini i Franco Frutti.
5 de febrer de 1973-Detinguts els liders dels estudiants, Mario Capanna, Fabio Guzzini i Giuseppe Liverani, acusats de l'agressió al rector Giuseppe Schiavinato
7 de febrer de 1973-Aturs parcials a quatre
instituts de Mallorca per part de professors.
11 de febrer de
1973-Mor Johannes Hans Daniel Jensen, físic nuclear, a Heidelberg
12 de febrer de
1973- Bruno Labate, secretari provincial del CISNAL, sindicat
feixista, rapat al zero a Torino per les Brigate Rosse
21 de febrer de
1973-Assassinat Vincenzo Caporale, militant del PCml arrel dels
trets policials en una manifestació a Nàpols
23 de febrer de
1973-Avions israelians estavellen un avió civil de Líbia que
sobrevolaba el Sinaí
28 de febrer de
1973-Fine Gael venç a les eleccions irlandeses
10 de març de 1973-Un escamot feixista segrestra i viola l'actriu Franca Rame amb
l'ajut d'alguns carabinieri.
Funeral per les 13 víctimes mallorquines de
l'accident aeri de Nantes.
11 de març de 1973-Victòria gaullista a França
14 de març de 1973- Govern de Liam Cosgrave.Irlanda
15 de març de 1973-Héctor Campora,president argenti (candidat justicialista)
17 de març de 1973- Assassinat Alexandre Vanucchi, militant cristià, per la policia
al Brasil
26 de març de 1973-Llorenç Buades Castell acaba contracte amb Miquel Sagrera
Caldentey
Abril de
1973-Reducció de la durada del servei militar a Dinamarca.
Abril de 1973 - La Guàrdia Civil metralla una manifestació de dos mil obrers, matant d'una ràfega a Manuel Fernández Márquez, militant del PSUC i de Comissions Obreres, en la porta de la central tèrmica de Sant Adrià de Besòs
Abril de 1973- Vaga de treball lent a l'Hotel
Bellver impulsat pel sector cristià de CCOO
6 d'abril de
1973-Koruturk president de la República de Turquia
7 d'abril de 1973-Nico Azzi, feixista, resulta ferit quan col·locava una bomba al
tren de Torino a Roma.
8 d'abril de 1973- Mpr Pablo
Picasso
10 d'abril de 1973-Moren 17 palestins a Beirut en un atac de l´exèrcit israelià
12 d'abril de 1973- Mort Antonio Marino,policia, en explotar una bomba de mà
llançada per un feixista en una manifestació prohibida del MSI. A
conseqüència dels fets són detinguts els feixistes Gianluigi Radice, Davide Petrini,
Vittorio Loi e Maurizio Murelli, els dos darrers responsables de la mort.
13 d'abril de 1973- Teodor Úbeda Gramage, bisbe de Mallorca
16 d'abril de 1973-Moren Virgilio i Stefano Mattei, fills d'un secretari del MSI
en un incendi de la seva habitació que atribueixen a Potere Operaio.
16 d'abril de 1973-El ple de l'Ajuntament de Palma aprova la reforma del casc antic que preveu obrir una via d'accés ràpid que enllaci Cort amb les avingudes.
10 de maig de 1973-Fundació del
Front Polisario.
13 de maig de
1973-Manifestació a Milan de 30.000 persones en suport al poble
vietnamita
14 de maig de
1973-Garrastazu Médici, general i president brasiler, visita
Portugal
Llançament del Skylab, primera estació espacial dels Estats Units.
17 de maig de
1973-Richard Nixon assumeix la responsabilitat del cas Watergate
Gianfranco Bertoli, feixista, llança una bomba de mà amb la
intenció de matar Mariano Rumor i provoca 4 morts i 45 ferits a Milan.
25 de maig de 1973-Héctor Cámpora,
justicialista, assoleix la presidència de la República Argentina.
Juny de
1973-Equador ingressa a l'OPEP
1 de juny de1973- Abolició de la monarquia grega
1 de juny de1973- Proclamació de la República grega, presidida provisonalment pel
general Papadopoulos
4 de juny de1973-Plouen 71 litres per m2 a Son Manyes (Consell),80 a Es Pinaret
(Binissalem).
4 de juny de 1973-El ministre de Comerç, Enrique
Fontana Codina, inaugura el Mercapalma.
8 de juny de1973-Franco designa primer ministre a Luis Carrero Blanco
11 de juny de 1973- Mor Erich Von Manstein,militar nazi, asessor de la Bundeswehr.
16 de juny de 1973- Assassinat Reza Rezay, militant iranià d'esquerra
20 de juny de 1973- Enfrontaments entre peronistes van causar uns 13 morts i
gairebé 400 ferits en els voltants de l'aeroport internacional d´Ezeiza,
quan Perón va tornar al país des d'Espanya i va posar fi a un exili de
18 anys.
26 de juny de 1973- Dos vaixells perden 133 bidons amb residuus de teraetilplom al
Cantàbric, sustància molt tòxica
27 de juny de 1973-Cop d'estat a l'Uruguai. El president Juan Maria
Bordaberry dissol el Parlament amb el suport de l'exèrcit. La CNT respon amb la vaga general i
ocupacions dels llocs de treball.
29 de juny de 1973- Intent de cop d' estat contra Salvador Allende a Xile
30 de juny de 1973-Assassinat el ministre de defensa iraquià.
30 de juny de 1973-Boda de Juan March Delgado i
Maria Antonia Juan Garau.
La dictadura posa fora de la llei la CNT de l'Uruguai
Juliol de 1973- La Voz del Obrero: CCOO de les Illes
Juliol de1973-Inauguració de la terminal de vols xàrter a Son Sant Joan
(Palma)
Juliol de 1973-El Pla d'Ordenació de Pollença
preveu la urbanització de Formentor capaç d'allotjar a més de
20.000 persones. El Col·legi d'Arquitectes s'oposa al projecte.
9 de juliol de 1973-El quart govern Rumor (Dc, Psi, Psdi, Pri) jura al Quirinale
10 de juliol de 1973- Cámpora i Solano Lima dimiteixen dels seus càrrecs per a donar
pas a la presidència de Perón
Independència de les Bahames
31 de juliol de 1973- Assassinat Giusseppe Santostefano sindicalista feixista del
CISNAL
Agost de 1973- X Congrés del Partit Comunista Xinés
Agost de 1973- Constitució de la República de Zàmbia
1 d'agost de
1973-Mor Walter Ulbricht.
4 d'agost de 1973- Les autoritats franquistes de
Mallorca lliuren Marivent als Prínceps d'Espanya.
21 d'agost de
1973-Alliberament dels presos grecs en el marc de l' amnistia
promulgada per Papadopoulos
22 d'agost de1973-Henry Kissinger secretari d' Estat nordamericà
Setembre de1973- Quarta Cimera de Països no Alineats a Alger
Setembre de 1973- Manrique - Martínez (APF): 1.145.981 vots - 12,11%; Coral -
Páez (PST): 188.227 vots - 1,57%.;Perón: 7.381.219 vots - 61,85% ; Balbín - De la Rúa: 2.905.536
vots - 24,34%.-
setembre de 1973 - Juan Bonet Riera és nomenat cap provincial de l'OJE.
1 de setembre de 1973- Libia nacionalitza el 51% de les accions petrolieres
2 de setembre de 1973- Mor John Ronald Reuel Tolkien, escriptor sudafricà, a Oxford
3 de setembre de 1973-Fidel Castro a la Guiana abans de participar a la Cimera
d'Estats no alineats
5 de setembre de 1973- Conferència d' Alger de Paisos no Alineats
7 de setembre de 1973- War Power Act.
11 de setembre de 1973- Cop d'Estat d'Augusto Pinochet
14 de setembre de 1973-Tractat de pau de Vientiane
15 de setembre de 1973-Mor Gustau VI Adolf de Suecia
Assassinat Victor Jara a l'estadi Xile pels sicaris de Pinochet
16 de setembre de 1973- Afusellat Roberto Guzmàn Santa Cruz, pres polític xilè
18 de setembre de1973- Assassinat Ricardo Morales del Frente Sandinista de Liberación
Nacional.
18 de setembre de 1973- Primera pedra del Club Nàutic de Sa Ràpita
19 de setembre de 1973-Carles XVI Gustau, rei suec
21 de setembre de 1973-Reapareix ""A Batalha"" , publicació
anarquista a Portugal
23 de setembre de 1973-Mor Pablo Neruda
24 de setembre de 1973-Indpendència
de Guinea Bissau.
25 de setembre de1973- Detenció de Salvador Puig Antich, anarquista.
Mor José Ignacio Rucci, sindicalista de la CGT argentina,
assassinat
Octubre de1973-Manifestació estudiantil a Bangkok
Spiro Agnew obligat a dimitir.
Octubre de 1973-Publicació d'Acción Obrera de CCOO de l'Hoteleria de Mallorca.
A l'octubre, durant un repartiment de octavillas en la fàbrica de CASA a Madrid,
és assassinat a tirs per la policia l'obrer Victoriano Diego Gómez.
Octubre de 1973- Quarta Conferència del Partito Comunista Rivoluzionario
(Trotskista).
Conflictes laborals a l'Hotel Vikingo,Platja
Morea, Aiamans i Palma Nova
1 d'octubre de
1973- Plouen 105 litres per m2 a Muro,281 a Mortitx,193 a Deià,160 a
Ariany,200 a Biniatró.
1 d'octubre de 1973- Joves estudiants de Peguere comencen a publicar Vora mar.
5 d'octubre de 1973-Repartiment de fulls del Comitè
de Balears del PCE.
6 d'octubre de 1973-Dissabte.Yom Kippur. Aprofitant la festa, l'exèrcit egipci i
sirià passen Suez i el Golan
6 d'octubre de 1973- Egipte i Síria ataquen Israel per alliberar la península del
Sinai i el alts del Golan
8 d'octubre de 1973- Mor Evan Tom Davies,matemàtic, a Waterloo, Ontario
12 d'octubre de 1973-Enrico Berlinguer elabora la tesi del ""compromesso storico""
després del cop d'estat contra Allende.
12 d'octubre de 1973-Juan Domingo Perón president argentí. Maria Estela Martínez
vicepresidenta
16 d'octubre de 1973- Mor afusellat Mario Alberto Ramírez Sepulveda,socialista xilé
16 d'octubre de 1973-La caravana de la mort,del repressor General Sergio Arellano
Stark surt de Santiago
19 d'octubre de
1973- Mor afusellat Carlos Berger,pres polític xilè
22 d'octubre de 1973-Resolució 338 del Consell de Seguretat de la ONU sobre l´Orient Mitjà.
24 d'octubre de 1973-Repartiment de fulls de la Mesa Democràtica de Mallorca.
Mor Pau Casals
Novembre de 1973- XVII Conferència Nacional dels Gruppi Comunisti Rivoluzionari
3 de novembre de 1973-Llançament de la sonda Mariner X
5 de novembre de 1973-Mor Joaquin Maurín Julià, dirigent del POUM, a Nova York
8 de novembre de 1973- Arrestats a La Spezia i Pàdua els feixistes del grup ""Rosa
dei venti"", Gianpaolo Porta Casucci, el general Francesco Nardella, il
colonnello Angelo Dominioni e il colonnello Amos Spiazzi"
9 de novembre de 1973-Mor Salvador Allende Gossens en la defensa del Palau de la Moneda de
Santiago de Xile.
12 de novembre de 1973- Vaga dels minersa Gran Bretanya.
18 de novembre de 1973-Mor el financer Joan March
Servera.
19 de novembre de 1973-Detingut Roberto Cavallaro, feixista de Verona
21 de novembre de 1973- Clemente Graziani condemnat per la reconstrucció del Partit
Feixista
22 de novembre de 1973 - Dissolució d'"Ordine Nuovo"" pel ministeri de
l'Interior després de la condemna de 30 adherents a l'organització nazi"
23 de novembre de 1973-El govern italià posa en marxa mesures d'austeritat que imposen
limits horaris per fer front als increments dels preus del petroli
25 de novembre de1973- Cop militar de Phaidon Ghizikis.Grècia.
28 de novembre de 1973- Inauguració del Parc de bombers de la Victòria (actualment Son Castelló) pel príncep Juan Carlos.
Desembre de1973-Paul Hartling, primer ministre danès
Desembre de 1973 -La Conferència Episcopal espanyola demana que els objectors no
siguin tractats de desertors
1 de desembre de 1973- Mor David Ben Gurión, exprimer ministre d'Israel.
El 8 de desembre de 1973 Ignacio Sánchez Palacios, militant de la USE (partit
adherit al FRAP) és greument ferit per tirs de la Guàrdia Civil en la frontera
de Dancharinea
9 de desembre de 1973-Carlos Andrés Pérez guanya les eleccions a Veneçuela
10 de desembre de 1973- Ettore Amerio, director de personal de la Fiat de
Torino és segrestrat per les Brigate Rosse
l17
de desembre de 1973- Moren 32 persones a l'Aeroport de Roma en un atac terrorista àrab
20 de desembre de 1973- Atemptat mortal d'ETA contra Luis Carrero Blanco, almirall franquista,
president del Consell de ministres. El mateix dia és detiguda Roser
Cabré-Verdiell, militant de LCR en una manifestació contra el procés
1001.
29 de desembre de 1973- Carlos Arias Navarro primer ministre franquista.
L'inici de la transició: l'atemptat contra l'almirall
Carrero Blanco
Per Miquel López Crespí
