Lluny dels afanys
Lluny dels afanys,
de l’inquietud que obliga,
de les presses del treball
del deure que ens castiga
a punir els pensaments
a lamentar la vida
de les absurdes pressions
del dia a dia
Vull fugir al mercat,
Satà que ens amenaça,
on tot es compra i es ven,
sigui déu, rei o papa.
Vull fugir del comerç
poder que tot ho alcança
per tal d’obrir escletxes
a un futur d’esperança
Vull aprendre a estimar
lluny de guanys
i riqueses.
Vull aprendre a gaudir
sense enganys
ni promeses.
Vull aprendre de vós
la soledat amiga
que arriba amb la mort
que ens iguala
i a tots castiga.
Llorenç Buades Castell.
