A Llucia Ribas

 

 Avui Ús un mal dia.
 


Avui Ús un mal dia.
S'atura el dolor.
El teu cor ja no batega,
Llucia...

Ho sabies.
Coneixies
la manera de partir,
i sofries
una llarga condemna.

Massa dies,
massa nits,
massa pena.
t'han llevat
l'alegria,
Llucia....

No Ús humÓ,
ni Ús decent
que un sol de maig
de turment
llevi el color
de ta pell,
morena.

No Ús humÓ,
ni Ús decent
que un mal raig
de patiment
llevi l'escalfor
al cos,
i l'horitzˇ lluminˇs,
dels teus dies
de platja.

No Ús humÓ,
ni Ús decent,
arrencar-te la vida,
amb el somni
incomplert
de tornar a GalÝcia
i arribar a Sant Jaume
per la ruta
de la Plata.

No Ús humÓ,
ni Ús decent,
arrencar-te de la gent
que mÚs estimaves.

No Ús humÓ,
ni Ús decent
arrencar-te de la gent
per la que lluitaves.


Per˛ encara hi ets:
en l'escalfor del sol,
en l'embat de la mar,
en el perfum del bosc,
en els records amables.

Per˛ encara hi ets:
ets al cap i al cor,
de totes les persones
que t'estimÓvem.