Memòria històrica de l'obrerisme a Mallorca

 

1860- Mallorca tenia 200.478 habitants

Palma disposava de 53.019 habitants, Manacor 12.590, Llucmajor 8.742, Pollença 7.451, Inca 6.038, Andratx 5.663, Porreres 4.660, Sa Pobla 3.637, Sant Joan 1793, Alcúdia 1500, Costitx 1293, Consell 1012, Escorca 299

Mallorca disposava de 60.632 jornalers agraris, 6.825 criats, 126 sords-muts,1.859 incapacitats,1.501 pobres de solemnitat, 27.742 terratinents,14.853 menestrals, 3.149 industrials, 998 jornalers de fàbriques, 3.363 pagesos, 765 capellans, 28 religiosos i 403 monges, 2.438 militars en actíu i 204 retirats,175 metges i 299 mestres.

Un total de 26.181 persones a Mallorca sabien parlar i escriure en castellà.

                                      Allò que no ens ensenyen a l'escola:

                         Una mostra important de la propietat de la terra

                                           Una quarterada són 7103 m2.

Entre els terratinents més importants hi havia el Marquès de Bellpuig amb 6161 quarterades a Santa Ponça, 881 a Morell, 755 a S'Ametlerar, 540 a Sa Canova , 512 a Ses Pastores i 334 a Sa Bastida (Sant Joan)

El marquès del Palmer en tenia 2.023 a Comafreda (Escorca) i 884 a Massanella.

Mateu Homar en tenia 1500 a Sa Devesa (Artà) i 1561 a S'Alqueria Vella.

El marquès d'Ariany en tenia 1.139 a Son Nét (Puigpunyent).

El Comte de Montenegro tenia 860 quarterades a Son Fortesa (Artà) ,387 a Raixa i 166 a Son Garreta (Campanet)

Antoni Cànaves, tenia 1470 quarterades a Mossa (Escorca).

Francesc Villalonga Escalada, tenia 1083 quarterades a Sa Gruta (Manacor), 189 quarterades a Son Berga (Alaró) i 532 a Cúber.

Els hereus de Marià Villalonga en tenien 1519 a Es Teix , 115 a Son Maixella (Valldemossa), 180 a Son Oms de Porreres, 1526 a Ternelles i 1537 a Son Sant Martí, 113 a Meià (Sant Joan)

Joan Burguès Safortesa, tenia 1098 quarterades a Alfàbia , 481 a Son Boronat (Calvià), 622 a So na Moixa , 921 a Son Fortesa, 415 quarterades a Son Valentí (Banyalbufar) i 69 a Son Balaguer.

Maria Lluïsa Despuig Troncoso, tenia 704 quarterades a Sa Punta i 753 a Sa Torre Nova. Josep Dameto tenia 1028 quarterades a Sa Teulada (Santa Margalida).

Francesc de la Torre Truyols tenis 997 quarterades a Ses Planes 997 901 a S'Espinagar i 711 al Puig de Lanar.

Ignasi Fuster tenia 1917 quarterades a Galatzó i 1184 a Mortitx (Escorca).

Pere Morell Fontirroig, tenia 511 quarterades a Albenya i 1896 a Son Real.

Pere Antelm Alemany tenia 1232 quarterades a S'Alqueria (Andratx)

El marquès de la Romana tenia 1985 quarterades a Bendinat i 1557 a Peguera.

Andreu Robert era propietari de Son Serra de Marina amb 1178 quarterades

El Comte d'Aiamans propietari de Sant Jordi de Son Servera hi tenia 1.013 quarterades.

Desembre de 1860- Desastre ecològic: Un centenar de dofins van encallar en el Pla del Pinar (Alcúdia). Trossejats, s'en va fer oli de peix.

1864.09.28 Miting de St's Martin Hall,amb delegats d´obrers francesos i anglesos. Fundació de l'Associació Internacional de Treballadors i discurs de Karl Marx

1864 A Sant Joan (Mallorca) un 1,7% dels propietaris controlava el 47% de les terres del terme. A Santa Margalida 9 de les 10 possessions més grans (el 65% del terme) estaven en mans externes.
1864.11.22 El Consell General de l'AIT autoritza a Otto von Breidschwerdt contactes amb els obrers espanyols

1865.09.27 L'AIT es pronuncia pel dret a l'autodeterminacíó de Polònia.

1867-Surt el tom I d"El Capital", obra de Carles Marx.                                                            

1867-Joan Goula Soley funda l'Orfeó Republicà Balear

1867.09.02 Congrés de Lausana de l'AIT, amb majoria proudhoniana i reformista.

1867.12.30 Procés del govern francès contra la Secció d'AIT a París per associació il·lícita

1868  Mijail Bakunin s'afilia a la Secció de Ginebra de l'AIT                                         

1868.09.06 Congrés de Brusel·les de l'AIT. Gira el sindicalisme a favor de la vaga i el col·lectivisme

1868.09 A Santa Maria del Camí cremen el carruatge del cobrador de contribucions

1868.09.18 Sublevació de l'almirall Topete a Càdis

1868.09.25 Fundació de l'Aliança Internacional de la Democràcia Socialista amb Mijail Bakunin. Aspira a un funcionament paralel al de la AIT.

1868.09.30 Isabel II surt desterrada cap a França

1868.10.03 Aldarulls a Porreres on es crema l'arxiu municipal

1868.10.04 Serrano cap del govern provisional

1868.10.13 Supressió de la Companyia de Jesús.

1868.12.22

Fragment en relació a la no admissió de l'Aliança a la Internacional:

 

Considerant: que l'existència d'un segon organisme internacional que funcionés dintre i fora de l'Associació Internacional dels Treballadors seria el mitjà més infalible per a desorganitzarla; que qualsevol altre grup d'individus residents en qualsevol localitat tindria dret a imitar al Grup iniciador de Ginebra i a introduir, sota pretextos més o menys ostensibles, dintre de l'Associació Internacional dels Treballadors, altres Associacions internacionals amb altres missions especials; que, d'aquesta manera, l'Associació Internacional dels Treballadors es convertiria molt prompte en la joguina dels intrigants de qualsevol nacionalitat i de qualsevol partit; que, per altra banda, els Estatuts de l'Associació Internacional dels Treballadors no admeten en les seves files més que branques bolocals i branques nacionals (vegin-se arts. I i VI dels Estatuts); que està prohibit a les seccions de l'Associació Internacional dels Treballadors donar-se a si mateixes Estatuts i reglaments administratius contraris als Estatuts generals i als reglaments administratius de l'Associació Internacional dels Treballadors (vegi's art. XII dels reglaments administratius)

 

El Consell General de l'Associació Internacional dels Treballadors, en la seva sessió del 22 de desembre de 1868, ha resolt per unanimitat: 1) Es declaren nuls i sense efecte tots els articles del Reglament de l'Aliança internacional de la democràcia socialista, que defineixen les seves relacions amb l'Associació Internacional dels Treballadors; 2) L'Aliança internacional de la democràcia socialista no s'admet com branca de l'Associació Internacional dels Treballadors.

G. Odger, president de la sessió R. Shaw, secretari general

1869 Llorenç Galmés Sansó organitza el Partit Republicà Democràtic Federal a Manacor

1869.01.24 Giuseppe Fanelli amb un grup de tipògrafs funda úna secció de la Internacional a Madrid al Club Fomento de las Artes

1869.03.09  Els aliancistes admesos a la AIT

 FRAGMENT

El fer l'examen crític del programa de l'Aliança és una tasca que no cau dintre les funcions del Consell General. No hem d'investigar si és o no una expressió adequada del moviment proletari. Per a nosaltres, l'única qüestió consisteix a saber si conté alguna cosa  contrària a la tendència general de la nostra Associació, és a dir, a l'emancipació completa de la classe obrera.

Hi ha una frase en el vostre programa que falla en aquest aspecte. En l'article 2 es llegix: «Ella» (l'Aliança) «vol, abans de res, aconseguir la igualació política, econòmica i social de les classes».

 La igualació de les classes, interpretada literalment, conduïx a l'harmonia entre el capital i el treball, tan importunadament predicada pels socialistes burgesos. El que constituïx el gran objectiu de l'Associació Internacional dels Treballadors no és la igualtat de les classes —contrasentit lògic d'impossible realització— sinó, per contra,l'abolició de les classes, veritable secret del moviment proletari. No obstant això, examinant el context on es troba la frase igualació de les classes es treu la impressió que s'ha fet un error de ploma, simplement.

El Consell General no dubta que accedireu a llevar del vostre programa una frase que es presta a equívocs tan perillosos. Excepció feta dels casos que existeixi contradicció amb la tendència general de la nostra Associació, aquesta, d'acord amb els seus principis, deixa a cada secció en llibertat per a formular lliurement el seu programa teòric. No hi ha, doncs, obstacles per a la transformació de les seccions de l'Aliança en seccions de l'Associació Internacional dels Treballadors. Si s'acorda definitivament la dissolució de l'Aliança i l'ingrés de les seves seccions en la Internacional, serà necessari, segons els nostres reglaments, que s'informi al Consell del lloc on es troba cada nova secció i de la seva força numèrica.

Sessió del Consell General del 9 de març de 1869.

1869.05.08 Giuseppe Fanelli és a Barcelona per a la fundació d'una secció de la     Internacional.

1869.06.01 Nova Constitució espanyola

1869.08.22 "La Federación", periòdic  de la Federació Obrera de Barcelona té 50 suscriptors mallorquins.

1869.09 Insurrecció federal a Igualada

1869.09.24 Divendres negre. Crisi financera als Estats Units.

1869.11.04 Surt "El Obrero", "órgano de los que ganan el pan con el sudor de su frente"

Va ser  la primera publicació obrera de les Balears. Estava dirigida per Francesc Tomàs que era vice-president de l'Escola Democràtico-Republicana de Ciutat.

En el mes de novembre hi havia tres societats obreres constituïdes a Ciutat: sabaters, fusters i picapedrers.

1869.11 S'accepta pel Consell de Londres de l'AIT la incorporacio de l´Aliança (AIDS) de Ginebra fundada per Bakunin

1869.12.01 Repressió a Màlaga d'una sublevació republicana.

1869.12.29 Un manifest amb una tirada de 2000 exemplars anuncia la formació del Centre Federal de Societats Obreres de Palma. Signen el manifest Miquel Payeres, Josep Canyelles, Rafel Alemany, Vicenç Ramon,Josep Rosselló, Joan Sánchez (ebenista), Lluc Nicolau, Antoni Fullana, Francesc Tomàs(picapedrer), Josep Valls i Josep Roca.

El president del Centre era Francesc Tomàs i Rafel Alemany era el secretari.

Representaven societats de picapedrers, fusters, ebenistes, sabaters, teixidors i ferrers.

 

1870.01.03 "El Obrero" es converteix en l'òrgan oficial del Centre Federal de Societats Obreres de Palma.

Arriba a Ciutat el manifiesto de los trabajadores internacionales de la sección de Madrid a los trabajadores de España.

S'anuncia la constitució d'una societat obrera a Alaró.

Societats de pintors, calafats, cistellers, forners, adobers, terrissers, argenters, folradors de vidre i corders s'adhereixen al Centre Federal en el primer trimestre.

1870.01.21 El Centre Federal s'adhereix als principis de la Internacional i s'organitza en tres seccions: una de propaganda, una altra d'organització i correspondència, i una tercera de caire administratiu.

 

1870.02 "La Solidaridad" de Madrid proposa la celebració del Primer Congrés Obrer Espanyol.

 1870.03 Sabaters i picapedrers s'organitzen a Pollença. Paraires i pedrers s'organitzen a Llucmajor. Es constitueix un centre obrer a Eivissa. Sembla que s'organitzaren societats obreres a Manacor i Andratx.

1870.03 Francesc Tomàs, secretari, convoca una Junta general del Casino Republicà per a discutir la seva gestió administrativa.

1870.04 Constitució d'una societat obrera a Selva.

1870.04.05 El Centre federal de Societats Obreres disposa de 520 sabaters, 151 teixidors, 130 fusters,tapissers i cadirers, 111 picapedrers, 85 adobers, 84 forners, 65 mestres d'aixa, 64 terrissers, 56 obreres, 56 ferrers, 51 obrers de Sa Vileta, 41 cistellers, 39 calafats, 35 capellers, 25 tipògrafs, 25 corders, 22 argenters, 21 esparters, 19 llauners, 14 vidriers, 13 fideuers.

Francesc Tomàs és el president i Joan Vives el secretari.

Són 1627 cotitzants i representen un 10,6% de totes les cotitzacions en tot l'Estat.

Aquests opten per la celebració del Primer Congrés Obrer a Barcelona.

 

1870.04 Posada en marxa de la cooperativa de consum "La Emancipación" que acaba en fracàs als quatre mesos i origina un deute de devers 1500 pessetes.

1870.05 Un total de 380 socis mariners s'incorporen al Centre Federal de Societats Obreres

1870.06 Francesc Tomàs i els redactors del periòdic "El Obrero" trenquen la seva relació amb el Partit Republicà Federal on havien militat.

1870.06.19 Primer Congrés Obrer Espanyol a Barcelona. Hi participen Francesc Tomàs i Miquel Payeres. representen 1670 cotitzants. Han baixat els esparters(-3) i han pujat els vidriers(+4). Els obrers de Sa Vileta que cotitzen són 108 (+57), els teixidors en canvi en resten 46 i 11 els ferrers.. Hi ha 17 adobers i 16 forners més. Els capellers han perdut 17 cotitzants

1870.06.20 Marx a Engels, anticipant-se a la guerra franco-prussiana prefereix la victòria prussiana

:

"T'envio Le Réveil; veuràs en ell l'article del vell Delescluze; és del més pur chauvinisme. França és l'únic país de la idea... (és a dir de la idea que tésobre si mateixa). Els francesos tenen necessitat de ser apallissats. Si els prussians resulten victoriosos, la centralització del poder de l'Estat serà útil a la centralizació de la classe obrera alemanya. La preponderància alemanya, a més, traslladarà el centre de gravetat del moviment obrer europeu de França a Alemanya.

 Marx afegeix: La preponderància, en el teatre del món, del proletariat alemany sobre el francès, serà al mateix temps la preponderància de la nostra teoria sobre la de Proudhon.


 

 

 

1870.07.20 Manifest del Centre Federal de condemna a la guerra franco-prussiana declarada el 15 de juliol: A los obreros franceses y alemanes en particular y a todos los obreros en general.

Signen el manifest Francesc Tomàs (picapedrer), Josep Canyelles, Salvà, Bartomeu Guarros (sabater), Pere Gayà (sabater), Sebastià Alorda (sabater), Antoni Fullana, Martorell, Porcel, Joan Sánchez (ebenista), Rotger, Bonet, Bonnín, Miquel Fornés (mariner), Coll i Almenar.

1870.08 El Centre federal organitza un debat amb els següents punts:

1. Necessitat d'abolir el deute públic. Sobre el dret d'indemnització.

2.Relacions entre acció política i el moviment social de la classe obrera.

3. Mitjans pràctics per a fer de la propietat de la terra una propietat social.

4.Mitjans pràctics per a constituir seccions agrícoles dins la Internacional, per la solidaritat entre els camperols i el proletariat.

1870.08 Després de la fallida de la cooperativa de consum, Francesc Tomàs és expulsat de la vice-presidència de l'Escola Democràtica pels republicans federals.

Aquest fet provoca la dissolució de les societats obreres de Ciutat llevat dels ebenistes, picapedrers i sabaters.

1870.09 La guerra no permet realitzar el Congrés de la Internacional

1870.09 Els sabaters de Sóller amb l'ajut dels de Ciutat i tres dies de vaga, aconsegueixen un augment d'un ral per cada parell de sabates fet.

1870.10 La pesta groga a Ciutat fa suspendre l'edició d' "El Obrero" i provoca la dissolució del Centre Federal

1870.10.31 Schwitzguébel, aliancista, en nom de la federació romanx convoca un Congrés a Sunvilliers per al 12 de novembre. Hi participen 10 de les 22 seccions, representades per 16 delegats. Aquest Congrés forma la Federació del Jura que acusa al Consell General de la AIT de no permetre l'autonomia de les seccions. S'acusava al Consell General d'imposar normes sense haver convocat cap congrés durant dos anys.

«Hi ha un fet incontestable, comprovat milers de vegades per l'experiència: és l'efecte corruptor produït per l'autoritat sobre qui la tenen en les seves mans. És absolutement impossible que un home, que exerceix el poder sobre altres persones, sigui un ésser moral». I afegeix: «La societat futura no ha de ser altra cosa que la universalització de l'organització que es doni la Internacional. Per tant hem d'ocupar-nos d'acostar el més possible aquesta organització al nostre ideal. Com és possible imaginar una societat igualitària i lliure nascuda d'una organització autoritària? És impossible. La Internacional, embrió de la futura societat humana, ha de ser, des d'ara, la imatge fidel dels nostres principis de llibertat i federació, rebutjant internament tot principi tendent a l'autoritat».

1870.12 Mariners s'incorporen a la federació local de Societats Obreres de Ciutat

1870.12 Giuseppe Fanelli, anarquista, és elegit diputat per Torchiara al parlament italià.

1870.12.20 "Manifiesto democrático socialista a los trabajadores de Palma y su provincia"

En el manifest es denuncia l'absolutisme i també les formes republicanes: todos los gobiernos son malos.. i es reivindica la lliure federació d'associacions obreres, agrícoles i industrials.