|
Els laboristes del milionari d'orígen
rus Uspaskich han obtingut 23 dels 77 escons elegibles a
la primera volta de les eleccions que han tingut lloc el 10 d''octubre
i que està basada en un sistema de votació proporcional. El Parlament
lituà consta de 141 escons i els altres 66 diputats han de ser elegits
el 24 d'octubre a través d''un sistema de
votació de majories, segons les circumscripcions de Lituània.
Aquesta és la primera cita legislativa que té lloc a Lituània després
de la seva adhesió a l''Organització del Tractat de l''Atlàntic Nord
(OTAN) i a la UE. En el comicis del 10 d''octubre, la coalició en el
poder dels socialdemòcrates i dels social-liberals ha obtingut 19 dels
escons elegibles, mentre que el Partit Conservador i la Unió Liberal
del Centre van aconseguir 11 i 7 escons respectivament.
La popularitat d''Uspaskich, que es va fer ric amb el comerç de gas a
fins dels 80, va provocar la inquietud dels quals segueixen tement que
el Govern rus controli la activitat política de l''antiga república
soviètica, que va aconseguir la seva independència en 1991. Tot i això,
una part important de la població enyora l''era soviètica, quan
Lituània figurava entre les repúbliques més riques de l''URSS i no
entre les més pobres de la UE, com succeeix ara.
BRAZAUSKAS, PRIMER MINISTRE
Tot i la victòria electoral d''Uspaskich a la primera volta, l''actual
primer ministre lituà, Algirdas Brazauskas, vol mantenir el seu càrrec.
"Penso que una coalició amb el Partit Laborista no és possible si no
tinc el càrrec de primer ministre", ha declaratr Brazauskas després de
la primera volta.
El president lituà, Valdas Adamkus, ha recolzat a Brazauskas, dient
que només designarà a Uspaskich com a primer ministre si aquest obté
una victòria aclaparadora a la segona volta. Segons Rimvydas Valatka,
periodista del diari lituà ''Lietuvos Rytas'', probablement els
laboristes arribaran a un acord amb la coalició dels socialdemòcrates
i dels social-liberals.
"
|