La crisi fa dimitir el govern de Letònia La devaluació del lat, la moneda letona, liquidaria la seva taxa de canvi fixa en relació a l'euro, i amenaçaria no només als països bàltics veïns –Estònia i Lituània– sinó també la possibilitat de pagar als bancs dels països escandinaus que els han atorgat crèdits en euros. Per a evitar aquest escenari de default, el FMI, juntament amb diversos països i institucions financeres de la Unió Europea, van atorgar a Letònia un crèdit de 9.500 milions de dòlars el passat 23 de desembre. A canvi, el govern letó va engegar un programa d'ajustament fiscal, que incloïa una rebaixa salarial del 25% per als empleats públics, el tancament d'hospitals i escoles i una reducció del pressupost estatal al voltant del 40%. Això en el marc d'una pujada pronunciada de l'atur, que alguns analistes estimen que arribarà a al 12%, i de la caiguda dels salaris, amb que les patronals van respondre a la caiguda en les exportacions i la falta de crèdit, factors que havien permès el creixement dels últims anys. Aquest conjunt de mesures
antipopulars i antiobreres va posar en marxa una onada de mobilitzacions
sense precedents des de la caiguda del règim stalinista en 1991, que va
començar a mitjan gener amb una manifestació massiva convocada per un
ampli arc antigubernamental, inclosos els partits opositors, els
sindicats i sectors camperols, durament reprimida per la policia, i va
culminar amb la caiguda del govern.
|