La crisi fa dimitir el govern de Letònia

El 22 de febrer, després de gairebé dos mesos d'inestabilitat política, el primer ministre de Letònia, Ivars Godmanis, va presentar la seva renúncia. Aquest és el segon govern europeu que cau producte de la crisi econòmica internacional. L'economia letona sofreix de ple l'impacte de la crisi. El producte brut es va contreure a una taxa anual del 10,5% el mes passat i s'espera que per a fins d'aquest any la contracció sigui almenys d'un 15%.

La devaluació del lat, la moneda letona, liquidaria la seva taxa de canvi fixa en relació a l'euro, i amenaçaria no només als països bàltics veïns –Estònia i Lituània– sinó també la possibilitat de pagar als bancs dels països escandinaus que els han atorgat crèdits en euros. Per a evitar aquest escenari de default, el FMI, juntament amb diversos països i institucions financeres de la Unió Europea, van atorgar a Letònia un crèdit de 9.500 milions de dòlars el passat 23 de desembre. A canvi, el govern letó va engegar un programa d'ajustament fiscal, que incloïa una rebaixa salarial del 25% per als empleats públics, el tancament d'hospitals i escoles i una reducció del pressupost estatal al voltant del 40%. Això en el marc d'una pujada pronunciada de l'atur, que alguns analistes estimen que arribarà a al 12%, i de la caiguda dels salaris, amb que les patronals van respondre a la caiguda en les exportacions i la falta de crèdit, factors que havien permès el creixement dels últims anys.

Aquest conjunt de mesures antipopulars i antiobreres va posar en marxa una onada de mobilitzacions sense precedents des de la caiguda del règim stalinista en 1991, que va començar a mitjan gener amb una manifestació massiva convocada per un ampli arc antigubernamental, inclosos els partits opositors, els sindicats i sectors camperols, durament reprimida per la policia, i va culminar amb la caiguda del govern.