El passat dia 20, un familiar va actuar com a testimoni en un judici a Palma. Quan ens explicava què li havien demanat i què havia contestat, va comentar que tot havia estat en castellà, que l'advocat havia dit que convenia que ho fos perquè el jutge era castellà, i que hi podia haver problemes amb l'acta.

 

És possible que encara passin aquestes coses? Com pot ser que professionals del món jurídic, que en teoria han de conèixer millor que ningú els drets que tenim els ciutadans d'aquestes illes, plantegin aquestes coses?

En lloc d'informar que podem declarar en la llengua pròpia sense cap problema, el que fan és pressionar la gent perquè no ho faci! O és que per ventura el problema són els jutges castellanoparlants que no actuen igualment davant una declaració feta en català? És que tal vegada hi ha perill, si hi ha d'haver traducció, que ho aprofitin per tergiversar les coses? O és que no hi ha bons traductors, al jutjat?

Què passa aquí?
Tot això em sembla un assumpte molt seriós. Indignant.
Agrairia molt al director general de Política Lingüística i altres autoritats competents en la matèria que, en lloc de dedicar-se a desmuntar el poc que tenim, fessin una mica de feina útil. Que, per exemple, esbrinin com actuen jutges, advocats, etc. en matèria lingüística. Que, en el mateix jutjat si cal, encoratgin els ciutadans a usar la llengua pròpia.

És ben trist que bona part de les actuacions de la gent d'aquest país no siguin en català simplement perquè tenen por que els creï problemes. No són les institucions que han de donar seguretat als ciutadans en lloc de crear-nos inseguretat?

Antònia Mas