Llorenç
Buades Castell
Esquerra Unida-Els Verds de les Illes Balears ha comparegut davant la premsa per la via de Miquel Rosselló per a manifestar el seu suport a Zapatero en la proposta de finançament de la Sanitat Balear, tot i que, com ha manifestat de manera prou clara el PSM, allò que Zapatero aporta a les Illes Balears és molt per davall de les necessitats de la població de les Illes i de les aportacions necessàries per a tenir un sistema sanitari públic que no estigui per davall dels nivells que gaudeix en el seu conjunt la sanitat pública espanyola.
Aquesta vegada des de les pàgines d’Ixent aplaudim l’actitud del PSM, únic partit de caire institucional a les Balears que qüestiona allò que tots els altres han aplaudit
Des de les pàgines Ixent no dubtem en absolut que al PSM (a vegades en posa una de calç i altres una d’arena) hi ha gent veritablement d’esquerra , amb un tarannà nacionalista i ecologista molt més viu que altres que en tenen més etiqueta.
Al llarg dels anys el PSM, que sempre ha aspirat a una posició de moderació dins l’esquerra, ens ha demostrat més utilitat que la d’una coalició d’esquerra estatal pretesament radical que es mou pels vents , conveniències i aliances que es mouen en indrets llunyans, i que no responen als interessos de la gent treballadora de les Illes.
Al menys el PSM no ha hagut de tancar files en pràctiques d’Estat contra les sobiranies nacionals, ni ha pactat transicions que han generat veritables traicions per al món del treball i del progrés, ha mantingut un pes determinant en la lluita per la llengua i el medi ambient, i mai no ha sotmès als seus militants als imperatius partidaris.
És cert que el PSM ha volgut viatjar cap al centre de l’espectre polític, ha prioritzat els pactes amb Convergència i Unió, i cada vegada en parla menys dels drets dels treballadors i més dels drets dels botiguers, però allò que és cert és que el PSM no ha sostingut les polítiques sindicals que han possibilitat que els salaris de les Illes siguin dels més baixos de l’Estat, ni que els nivells de precarietat siguin els que són, ni que les pensions siguin de les més baixes de tot l’Estat a les Illes.
Rebutjar el pacte del PSM amb CIU és correcte des del punt de vista progressista, però CIU no és l’Estat, i en canvi altres que tenen més tarannà d’esquerra, però que en realitat no ho són, si han pactat amb l’Estat: han pactat transicions, han pactat traicions, han pactat moderacions salarials, han pactat sostres competencials, etc.
Però sembla que en el fons per alguns militants de l’esquerra la retòrica té mes importància que la realitat.