L’hora d’Esquerra
Llorenç Buades
Si alguna força política ha demostrat maduresa al llarg d’quests darrers anys posteriors al govern del Pacte de Progrés és Esquerra.
D’entrada és una força que escolta a la gent, i on la militància encara pot decidir, com s’ha demostrat al voltant del debat de l’estatut. En canvi hi ha massa formacions que es diuen d’esquerra on només decideix el seu “sanedrí”. Aquesta pràctica assembleària d’Esquerra és un gran valor a conservar. Enhorabona a la seva militància per fer-se valer.
Esquerra ha aprofitat aquests darrers anys per a guanyar espais i ho ha fet sense presses però també sense aturar. S’ha abstingut dels debats agres sobre les possibilitats d’accés a les institucions que, és la preocupació principal de les formacions en crisi. Aquestes formacions en crisi no han sumat res, i han restat militància dels seus propis espais (Verds, Corrent roig, i ara, renovadors del PSM) perquè no han generat un debat polític ni una participació en condicions. Per més que es faci una coalició de circumstàncies --el bloc és només un projecte llunyà--, les actuals forces són menors en conjunt que les que tenien les forces que accediren al govern de “progrés”.
La participació al congrés del PSM de 27 i 28 de maig, que no va molt més enllà dels 300 votants, és una bona mostra del desencís davant una situació d’extraordinària importància que exigia una major participació de les bases. Ara s’opta pel bloc, però qui en parla dels continguts polítics del bloc?
Si l’objectiu únic es fer fora el PP no hi ha millor bloc que el PSIB-PSOE. Si els objectius van més enllà, manquen papers, i manquen programes a debatre més enllà de l’oportunisme.
Ara Esquerra, que no s’ha oposat en cap moment a la coalició, però que tampoc ha donat un xec en blanc al seu favor, té la gran oportunitat de fer-se valer. Esquerra ha de fer-se valer per tal d’agarantir que no passin fets com els d’una ICV-Euia al Principat que no respecten els seus compromisos de Tinell, ni la sobirania del Parlament de Catalunya. Esquerra ha de fer-se valer per tal d’agarantir que una coalició electoral no estigui reduïda a la voluntat d’un “sanedrí”. Esquerra ha de fer-se valer per tal de generar un corrent de democràcia participativa que condicioni les polítiques dels dirigents en funció de la voluntat de les bases i de les xarxes socials.
L’accés d’ERC al Bloc no ha de ser gratuïta, ni ha de limitar-se a posar una o dues persones ben situades a l’hora de repartir cadiretes. Esquerra és una força en alça i s’ha de fer respectar: això és, seguir en els seus ritmes d’autodesenvolupament, i fer valer uns criteris de pràctica assembleària com els que practiquen internament al si de la seva formació.
Oferir només un lloc institucional simbòlic per tal que Esquerra accepti formar part del Bloc seria un error. Una coalició o un bloc no es pot fer sense principis i recòrrer a una pretesa unitat per anar després en una plaça de “convidat de pedra” no seria útil en absolut.
Llorenç Buades.