|
AMB 60 anys de
retard, França ret a la fi un homenatge oficial, el 25 d'agost, als
anarquistes, socialistes revolucionaris i republicans espanyols que van
ser els primers en entrar al París ocupat i llançar la crida a la
sublevació popular contra l'invasor nazi.
Es tracta d'una de les pàgines més memorables, desconegudes i
manipulades de la història de l'alliberament de França i el seu capital.
Perquè els primers protagonistes d'aquesta batalla eren
anarcosindicalistas de la CNT, anarquistes de la FAI, trotskistas del POUM,
catalanistes independents, socialistes i antics membres de la Columna
Durruti.
A molts d'ells, el Front Popular els havia tancat en camps de
concentració, d'on van ser alliberats per convertir-se a mà d'obra barata,
abans d'entrar en la resistència contra l'exercito nazi.
Alliberats o fugits dels camps de Saint-Ciprien o Argelés, molts dels
refugiats espanyols es van enrolar en la Resistència, en els maquis de
l'Ariège, Glières o Vercors. D'altres van ser enrolats voluntàriament o
involuntàriament en la Legió estrangera.
El govern de Vichy, col·laborador amb el III Reich, va deportar Algèria a
molts d'ells. Quan el general De Gaulle, després de la seva crida de 1940,
va començar a organitzar un exèrcit interior, les Forces Franceses de
l'Interior (FFI), els refugiats espanyols estaven en primera línia, en el
maquis i en la històrica jornada de la Desembarcada aliada del 6 de juliol
de 1944.
Eisenhower i De Gaulle van reconèixer la identitat espanyola dels
refugiats reconvertits en soldats no del tot regulars. I la gran majoria
d'ells van ser reagrupats en la II Divisió Blindada, de la que estava al
comandament el general Leclerc, a les ordres superiors de Patton (III
exèrcit) i Hodges (I exèrcit).
Major eficàcia operativa
A fi de donar a les tropes de la II divisió la major eficàcia operativa,
es va crear una unitat especial, la Novena companyia, la «Nou» en l'argot
de la llegenda, on la llengua oficiosa si no oficial i les ordres es
cursaven en espanyol. Al capdavant de la Novena va estar el famós capità
Dronne, qui va retre un càlid homenatge als espanyols de la «Nou» en les
seves Memòries: «Eren home molt valents. Difícils de manar, orgullosos,
temeraris. Amb una experiència immediata de la guerra. Molts d'ells
passaven una crisi moral greu, com a conseqüència de la guerra civil
espanyola.»
Cobert per De Gaulle, desobeint a Eisenhower, és Leclerc qui decideix
entrar el primer a París, precedit per les tropes espanyoles de seu Novena
companyia. La «Nou» va entrar la primera a París equipada amb onze «half-tracks»
(acte erugues blindats, de gran mobilitat) que es cridaven, «Guadalajara »
el primer que va arribar, «Brunete», «Ebre», «Santander «Belchite»,
«Jarama», «Teruel», «Guernica», «Madrid», «Espanya cañí» i «Senyor Quijote».
Es tractava d'una operació sensible: llançar l'alliberament de París, quan
el comandant a cap de les tropes aliades, el general Eisenhower, encara
temia el risc d'una resistència alemanya. En el Hôtel de Ville, la seu
oficial de l'alcaldia, els homes de la CNT, la FAI i l'UGT, amb cascs de
l'exèrcit nord-americà, uniformes de les FFI i insígnies de l'Espanya
republicana, són rebuts a les 9.22 d'aquella nit del 24 d'agost de 1944
per Léo Hamon, membre del Consell Nacional de la Resistència, que guarda
d'ells un record emocionat: «Parlaven molt malament el francès, amb molt
accent. Eren els republicans espanyols de la divisió Leclerc».
Abans d'anar-se'n a dormir, Hamon encara va tenir temps d'escoltar els
espanyols cantant els seus himnes de batalla, «A les barricadas!», l'himne
oficial de la CNT-FAI i «¿ Ay Carmela!», la històrica cançó lligada a la
batalla de l'Ebre, de la Guerra Civil.
Els gaullistes i comunistes que van escriure les primeres històries, van
canviar els noms dels blindats que havien començat l'alliberament de
París, substituint-los per noms francesos. Els seus noms van ser
silenciats rigorosament, suprimits. La seva aportació a l'alliberament de
França, ratllada. Alguns van tornar a Espanya, on van morir oblidats d'uns
i d'altres. La majoria va morir en l'exili.
60 anys després, l'alcaldia de París els ret un primer homenatge: la
inauguració d'una placa commemorativa, amb la data i el trajecte
recorregut pels espanyols que hi havia a les ordres del capità Dronne
|
|
