Brasil: La manera petista de
governar
Xifres intolerables… per
als qui esperaven un “canvi”
Charles André Udry
Correspondència de
Premsa
L'article
que
publicam és
il·lustratiu
del
programa
neoliberal del govern Lula.
Les
xifres
són
clares.
El conjunt
de les
necessitats bàsiques i urgents ( supervivència elemental) del poble pobre i
treballador,
són subordinades
als interessos
del gran capital
i a l'ajustament
que
ordena el FMI.
Una
pregunta s'imposa: fins quan
sectors de la "esquerra”petista
i del autodemoninat "marxisme revolucionari"
continuaran essent còmplices d'aquesta
veritable estafa?
Cap "raó de
govern",
cap
suposada "batalla"
tàctica en el
Partit dels Treballadots "justifica"
política i
moralment la
col·laboració amb un programa
que
confisca
drets històrics i
oblida
reivindicacions soci-econòmiques del moviment popular. Llevat que
les prebendes
materials i el carrerisme
polític hagin
destruït, definitivament, la
coherència i acumulació política
revolucionària
de centenes de quadres i militants.
L'Institut d'Estudis Socials i Econòmics (INESC) de Brasil va divulgar per
la
premsa, el dia 18 de febrer (1)
una
enquesta
indicant les
modalitats d'utilització del pressupost al llarg del primer any de
la
presidència de Luiz Inacio Lula
da
Silva. L'estudi
del INESC, pres de
conjunt,
revela
l'anàlisi de 190
programes
socials i de 828 projectes de
polítiques
públiques en el
terreny
social.
Inseguretat alimentària
Des de l'estudi,
es ressalta
la
informació que
la
inseguretat alimentària no és
una
exclusivitat de les
zones rurals o semi-àrides del Nordest. Avui,
la
inseguretat alimentària s'estén
també a les
grans ciutats.
L'enquesta
va ser
realitzada a Campinas (ciutat amb
més
d'un milió d'habitants, a l'estat
de Sao Paulo), a Joao Pessoa (ciutat amb
prop
de 600 mil habitants,
estat
de Paraiba), a Rageuvos (una
ciutat amb 1,5 milions d'habitants,
estat
de l’Amazones), i a Brasília (capital
federal, amb prop
de 2 milions de
persones).
Aquesta
enquesta
va ser
coordinada
per la
professora Ana María Segall (Departament de Medicina Preventiva i Social de
la
Facultat de Ciències
Mèdiques
de la
UNICAMP).
A l'estudi,
Ana María Segall va indicar
que,
per exemple, a la
ciutat de Campinas, "només
les
famílies amb ingrés
superior a quatre salaris mínims (330 dòlars aproximadament) no passen per
cap nivell d'inseguretat alimentària (…)
Les
famílies que
guanyen en terme mitjà
total
per sota d'un salari mínim (80 dòlars aproximadament), 26,1%, sofreixen
inseguretat alimentària severa (fam)".
En relació al conjunt de
la
població, el 6,5% de
les
famílies que
tenen nens en el
quadre
familiar -en realitat un gran nombre dels nens brasilers estan, d'una
manera o altra,
vivint en el
carrer-
sofreixen d'inseguretat alimentària.
Esperant… la
Reforma
Agrària
Altre
tema
important és analitzat en l'estudi:
el de
la Reforma Agrària. Segons
aquesta
anàlisi, l'Institut Nacional de Colonització i
Reforma
Agrària (INCRA), fins el 12 de desembre 2003 -o
sigui,
la
data
de l'últim
alliberament, per el
govern,
d'una
línia de crèdit
prevista
en el pressupost
(2003)- no havia utilitzat el 74,6% del total de recursos destinats a
l'aplicació
de la
Reforma Agrària. Caldria recordar,
que
el ministeri
responsable
del INCRA és dirigit per Miguel Rossetto, membre del Partit dels
Treballadors i figura
governamental en representació de
l'esquerra
oficialista: forma
part de
la direcció
de la
tendència Democràcia
Socialista-
(2)
Aquestes
dades, en percentatge, traduïdes en nombres
absoluts
formen el següent
quadre:
sobre
el total
de 1,31 bilions de reals (prop
de 450 milions de dòlars) pressupostats
per
als projectes de la
Reforma Agrària, solament 335,4 milions de reals (o
sigui,
110 milions de dòlars) van
ser
utilitzats. (3)
Resten, per tant, 983,9 milions de reals (més
de 320 milions de dòlars)
que
no van ser
utilitzats. Això dóna
un punt de referència
concret
de la
"batalla" duita endavant
per
a aplicar una
Reforma
Agrària ja massa
moderada
des del punt de
partida
governamental (si
exceptuem
el primer pla, que
no era
en absolut maximalista, elaborat per Plinio Arruda Sampaio
per
a l'equip
de Lula que
preparava la
"transició" de govern).
El principal
programa
del INCRA busca
el desenvolupament
d'assentaments durables de
treballadors
rurals que
no disposen de terres. Ara, verificant
l'execució
pressupostària 2003 en el domini de
la
Reforma Agrària, es destaquen
els
següents resultats:
del pressupost per
a l'alfabetització
de joves
de les
regions contemplades per
la
Reforma Agrària només
es va utilitzar en un 72,6%;
els
crèdits per
a ajudar la
instal·lació de famílies
que
ja disposen de terres
només
van correspondre al
27,4% de la
línia pressupostària
prevista;
les
partides
per
a la
compra de terres - dels punts
més
importants- representaven, fins el 12 de desembre 2003,
tot
just el 35,4% de les
partides…ja pressupostades !!
D'altra banda, els
pressupostos,
encara més
reduïts, del finançament de
tota
l'administració
de la
Reforma Agrària, van
ser
utilitzats a taxes
que
varien entre
el 80,8% i el 99,9%.
Aquest
és el balanç de servei
públic
en un ministeri dirigit per
la
"esquerra socialista"
del PT.
Una
orientació social-liberal austera… com a mínim
En general,
l'estudi
del INESC indica
que
el govern
Lula, al llarg del seu primer any, va reduir en un 30%
les
partides
socials que
ja estaven incloses en el
pressupost
adoptat pel congrés Nacional
per
al primer any de
govern.
Trobem,
en graus diversos, la
mateixa configuració -que
va ser
destacada per
a la
Reforma Agrària- per
al conjunt dels sectors socials específics
tals
com
la
infància,
l'adolescència,
el medi ambient, els
drets
humans
i la
seguretat alimentària.
Així,
per
a l'important sector de
la
salut, solament el 75,59% de
les
línies pressupostàries adoptades van
ser
posades
en pràctica.
Pel que fa a
l'educació
el percentatge se
situa
en el 49,3%. Aquí, es
pot
veure de forma
gràfica, la
traducció de la
"disciplina" pressupostària del govern Lula.
Per
a comprendre el procés,
és necessari tenir almenys dos elements.
D'una banda, des d'octubre 2002, abans de la seva victòria electoral, Lula
havia signat al costat de Fernando Henrique Cardoso un
acord
amb el FMI que
preveia un excedent
pressupostari primari (excedent
del pagament dels
interessos
dels deutes intern
i externa) del 4,25%,
el
que
era
més
de la
suma proposada
pel FMI.
D'altra banda, seria fals considerar
que
Lula sigui,
d'alguna
forma,
un simple ostatge de
la
dreta capitalista en el
govern.
En la
recent reorganització del gabinet ministerial (fi de gener 2004), Lula va
indicar clarament les seves opcions. Per descomptat, ell va descartar a
certs
membres "tradicionals" del PT
per
a col·locar en llocs
claus
a persones
que,
demà,
asseguraran la
realització de noves "reformes"
socials. Per
a posar en tela de judici
la
legislació laboral, flexibilitzant encara mes el
mercat
de treball,
va nomenar com
ministre de Treball
a Ricardo Berzoini (exministre de
la
Previsió Social). Per
raons
electorals, evidentment,
la
"reforma" laboral es llançarà després del comicis
municipals
(octubre 2004). Berzoini ja ha
donat
proves
de la seva fidelitat social-liberal a l'aplicar un pla de "reformes" en
la
Previsió Social favorable a
la
incursió dels fons de pensió, és a dir, favorable al capital financer (bancs
nacionals i internacionals)
contra
els
treballadors
assalariats de la
funció pública.
Lula
també va nomenar
com
ministre d'Educació a Tarso Genro,
dirigent
del PT, personatge
aquest
provinent del "món" de Porto
Alegre
i "animador" del Fòrum Social Mundial realitzat allí, paper
que
va ser
ressaltat per alguns
ingenus i cínics. La
responsabilitat del nou ministre és desenvolupar "l'associació
entre
els
sectors públic
i privat"
(el PPP). En
conseqüència,
una
política
de privatització sota
la
forma
directa i també sota
la
forma
de concessió de gestió a empreses
privades,
començarà de manera
més
sistemàtica durant l'any 2004 (4)
En resum,
la
guàrdia
pròxima a Lula-que
continua
sent la
peça político-simbòlica
clau
del govern- continua
garantint l'aliança
governamental amb la
burgesia. En aquesta
guàrdia,
juga
un paper decisiu José Dirceu, qui
controla
els
llaços personals mes estrets
entre
la
presidència i els
ministres capitalistes
com,
per exemple, Luiz Fernando Furlan (ministeri de
Desenvolupament
Industrial
i Comerç) propietari
d'una
de les
majors empreses mundials d'exportació de carns d'aus:
la
SADIA.
La
política
del govern Lula no és
limita a
una
"desviació ideològica". És una política que
correspon
a una
transformació profunda i
bastant
ràpida -en termes de comparances històriques- de
les
cúpules del PT; d'una
associació d'aquestes cúpules amb
els
mitjans
del gran capital;
d'una
institucionalització -a
escala
dels estats i dels municipis
més
importants- d'un
personal
polític
socialment oportunista;
d'una
integració no-selectiva de membres, sense
les
més
mínima experiència
militant,
atrets per la
perspectiva d'una
carrera pública i institucional; d'una
opció política
decidida
pel nucli del PT-governamental
que
es va imposar molt abans de
la
victòria electoral; per
l'acceptació
de la
tesi que no hi ha veritables
combats
polítics
a desenvolupar en resposta a
les
necessitats de desenes de milions de
treballadores
i treballadors,
i de camperols.
Discutir aleshores,
els
detalls
sobre
la
"tàctica" enfront del govern Lula i el
PT
(per
a no preocupar-se de
les
masses treballadores)…és
la
més
pura hipocresia. Podríem citar a
aquest
propòsit al bisbe Don
Helder Càmera: "Quan jo
donava
menjar
als pobres, em van dir que era
sant;
quan jo vaig preguntar per
quina
raó les
persones
eren pobres, em van acusar de
comunista".
Lula, el seu govern
i el PT-governamental no
són
comunistes,
clar;
tampoc són
"sants"..
Membre del Moviment Pel Socialisme (Suïssa),
economista, militant
d’ATTAC, director de
la
revista A l´encontre.
Notes
(1) La
informació en castellà
pot
llegir-se en Adital: www.adital.org.br/
(2) Miguel Rossetto va
ser
vice-governador
de Rio
Grande do Sul durant
l'administració
d’ Olivio Dutra, i candidat a
vice-governador
en la
fórmula amb Tarso Genro
(actual ministre d'Educació)
que
finalment va ser
derrotada pel PMDB.
(3) El PIB de Brasil -que
té 177 milions d'habitants- mesurat en paritat de
poder
de compra
(PPA)
era,
en 2002, de 1,268613 trillones
de dòlars.
Aquest
indicador
en PPA és obtingut simplement
multiplicant el PIB calculat al preu nacional d'una
taxa
de canvi
fictícia que
torna
equivalent
el preu d'un conjunt
de mercaderies a cada país. Això
permet
comparar millor
el nivell de producció de cada país i el
poder
de compra
de les
persones d'un país i d'un
altre. Així,
Argentina
que
té una
població propera als 38 milions té un PPA
de 424,354 bilions de dòlars. El PIB-PPA
per habitant i respectivament és de 7.360 i 11.320 dòlars. Comparada al PIB,
una
partida
de 450 milions de dòlars
per
a la
Reforma Agrària a Brasil,
pot
ser
una
peça central
de desenvolupament,
però no deixa
de ser
petita.
(4) Tarso Genro va
ser
prefeito (alcalde) de Porto
Alegre
i candidat a
governador
a les
ultimes eleccions a l’estat. Abans de passar al ministeri d'Educació,
s'ocupava com
titular
de la
Secretaria Especial del Consell de
Desenvolupament
Econòmic i Social (ministeri del "pacte social").
Sobre
els seus plans de "reforma" de
l'educació,
veure entrevista
en Primeira Lectura, gener
2004: www.primeiraleitura.com.br
