Autor: Llorenç Buades Castell
Desembre de 2003.

 PRÒLEG.

Les explicacions que tenim a l’abast d’aquells fets, són sempre des de l’òptica dels guanyadors. Els historiadors locals més propers als fets escrivien per a condemnar-los i magnificar la victòria, i els posteriors i més propers a nosaltres en general no van massa més lluny.

Jo que, no som historiador, faig dels fets una lectura enormement subjectiva, propera, però també crítica amb els perdedors.

Acostumat a llegir “entre línies” per tal d’objectivar els esdeveniments, en un context quotidià on la llibertat d’expressió és un fet marginal; acostumat a desvincular els fets de les intencions dels qui dominen el medis avui, hereus dels qui, els dominaven ahir i gairebé sempre, intent transmetre en aquest treball la voluntat, primer, d’ensenyar allò que no hem pogut aprendre a l’escola, i segon ajudar a la seva interpretació.

CRONOLOGIA DELS ESDEVENIMENTS:

Fets anteriors a l’alçament agermanat que incideixen:

• Revolta forana de 1451-1453, amb participació d’alguns menestrals rebels com Pere Mascaró (esquarterat el 1453). Passen 70 anys entre la revolta forana i la Germania, però a la relació d’agermanats hi ha moltes persones d’aquesta edat o més . Nadal Torrents, 100 anys agermanat de Castell-Llubí, Joan Puig, 85 anys, agermanat de Sineu, Lluc Gelabert, de 86 anys, també de Sineu, Llorenç Flor i Joan Porquer de Muro, de 80 anys, Rafel Sabater, de Muro, que als 80 anys és al camp de batalla de Sa Pobla, o Antoni Verger, instador de Sineu, de 75 anys, a la de Pollença. La memòria històrica encara hi era i també els greuges. Aquesta gent als 10 anys o menys  ja treballava en els anys de la primera revolta.

• Revolta dels comuneros i Germania valenciana. Hi ha comuneros al setge d’Alcúdia i els vincles amb la Germania valenciana  que te els seus orígens en la constitució de la germandat l’octubre de 1519, i l’elecció de Guillem Sorolla al front de la mateixa, són prou clars. El Febrer de 1521, els agermanats mallorquins es troben amb Guillem Sorolla, i les ordinacions de la Germania, tenen origen valencià

• Processos de corrupció institucional generalitzada entre els estaments superiors (cavallers, mercaders, notaris). Aquests manipulaven el sistema de govern i d’elecció mitjançant insaculació, incomplien els deures establerts en la sentència arbitral de 1512 del rei Ferran que, havia de donar lloc a una nova base impositiva mitjançant una nova estimació de les propietats i béns. Els forans no estaven d’acord amb els sistema de distribució de despeses de Mallorca en dos terços per la Ciutat i un terç per la Part Forana. Volien un sistema en el qual cadascú hauria de pagar segons els béns que tenia i en el lloc on eren.

  També es donaven imposicions de poders aliens –virrei Miquel Gurrea, aragonès--- per part de la monarquia que, era enganyada sovint per l’oligarquia autòctona  en la gestió del patrimoni reial, o per part de l’Església, amb bisbes forans (Rodrigo Sánchez de Mercado) que es beneficiaven del càrrec i que no l’exercien, ni vivien a Mallorca.

  Es devien encara les 6000 lliures (24.000 jornals) que exigia la monarquia en commemoració del coronatge de Germana de Foix. En canvi el poble no havia cobrat de la monarquia la seva contribució a la defensa de Bugia de 1515, quan els mallorquins només tenien obligació de defensar l’illa en cas de que aquesta fos atacada. Tots els homes no impedits, entre els 17 i els 60 anys formaven part de la defensa. Mitjançant premis de joies que, a vegades eren les pròpies armes (ballesta, espingarda), els diumenges aprenien a tirar. Les armes eren personals. Fora de l’illa els mallorquins no tenien cap obligació.