Any 1521-Revolta agermanada.



joan crespí
                                                                                           Joan Crespí

Any 1521- Antoni  Ferrer Palmer,lleial a la germania, és el batle d'Andratx. Els agermanats d'Andratx són la majoria dels homes d'ares de la vila: Bartomeu Alemany, Antoni Armant, Bartomeu Armant, Cosme Bonet, Pere Bonet, Gabriel Calafell, Nicolau Costa, Mateu Coves, Antoni Ferrer major, Antoni Ferrer menor, Joan Ferrer Palmer,  Antoni Jofre, Bonanat Jovera, Julià Masó, Arnau Moragues, Andreu Mulet, Antoni Obrador, Nicolau Perpinyà,  Joan Pujol, Mateu Pujol, Pere Pujol, Lluc Serra, Bartomeu Tries, Llorenç Tries i altres 40.


9 de gener de 1521 - El Gran y General Consell acorda la reparació de la Torre de les Hores.
   
El 31 de gener de 1521 es reuneixen els menestrals a Sant Nicolau Vell, pròleg de la revolta agermanada.

Dia 1 de febrer de 1521 Jaume Reixac de Manacor compra per 10 lliures els drets al tall de la carn a Artà.

S’enceta el mes amb la benedicció del foc nou,  el dia 2 es fa una processó, i el 3, diumenge, per Sant Blai es beneeixen el pa, el ví, les fruites i els ciris.

El dia 5 dimarts repiquen les campanes la mort Maria Sunyer, una monja del convent de Sant Jeroni, i el dia 6 dimecres, es procedeix a la detenció dels germans Joanot, i Francesc Colom, barreters, Rafel Ripoll, capeller, Pere Bagur, sabater de l’illa de Riudamenya de Sant Nicolau, el seu veí Pasqual Rosselló, barreter, Guillem Vich, espaser de l’illa de Macià Costa (Santa Eulàlia) i Joan Crespí, paraire de l’illa de Bernat Gual, també de Santa Eulàlia.

      






El 6 de febrer de 1521 són detinguts els germans Joanot i Francesc Colom i Pasqual Rosselló, barreters, Rafel Ripoll, capeller,Pere Bagur, sabater, Guillem Vich, espaser i Joan Crespí pel seu discurs contra el govern dels cavallers. Joanot Colom vivia a l'illeta de Pacs a Sant Nicolau, i Bagur i Rosselló, també a la mateixa parròquia a l'illeta de Riudamenya Vich vivia a l'illeta de Macià Costa. Joan Crespí vivia l'illeta de Bernat Gual.


    Els jurats Jordi Arquer, Jaume Martí, Guillem Desmás, Miquel Sunyer i Rafel Arnau van a la Sala amb gramalla negra enlloc de la gramalla roja en rebuig a la protesta agermanada. Aquest fet provoca les ires dels agermanats com Jaume Pou, sabater, i Miquel Seguí, sastre planten les seves banderes gremials a Cort. Aquest amenaça el virrei amb una pica i tira l'espasa en senyal de combat.
   
Dijous llarder, 7 de febrer de 1521 els menestrals no estan per anar de festa .El barreter Pere Rosselló, germà de Pasqual i habitant de l'illeta de Carras surt amb el tambor, acompanyat de Pere Pou, sabater amb la bandera de Sant Pere Màrtir i dirigeixen una protesta dels menestrals que pugen la costa de Sant Nicolau fins a la presó (al costat de Cort) per a posar en llibertat els presos agermanats.

Uns surtien d’una reunió a una casa de Sant Nicolau Vell, i altres, més de cent calatravins abans s'havien concentrat a la porta del Moll. El virrei Miguel Gurrea a cavall i Francesc Burgués el governador, amb el batle Pere de Pacs, el veguer i altres, arribant al carrer de la Bosseria topen amb els agermanats que demanen la llibertat dels seus companys empresonats.
Pere Joan Safortesa i Nicolau Quint, que volien unir-se al virrei per a contenir l’avalot es troben els calatravins que volen rompre les portes de la presó situada al costat de la Sala de la Universitat, a Cort o Plaça de Sant Andreu (on és ara l’edifici nougòtic del carrer de Palau).

Jaume Pou, (de l’illa d’Armadans) va amb la bandera de Sant Pere Màrtir, i Pere Rossello (illa de Carràs) , germà de Pasqual, empresonat, amb el tambor. També hi va amb una bandera Miquel Seguí, sastre ( illa de la font de la Ferreria)  que tirà l’espasa al mig de Cort a les 16 hores en senyal de revolta.
Quan arriba el virrei Gurrea no el deixen passar, l’assetjen amb piques, espingardes i espases. Alliberen tots els presos. Gurrea fuig d’allà cap al Palau Reial, perquè ningú és de la seva part.
Gaspar Oliver, Gregori Genovart, canonge, i el doctor Pere Ballester, mestre de teologia, intenten sense èxit contenir l’avalot. El governador Francesc Burgues, el regent Jaume Roca, i altres oligarques no estan per la defensa d’un virrei que no volen.

Bartomeu Clar, un blanquer amb les orelles tallades per delinqüència, fa sonar la trompeta en senyal de ban perquè tots els caps d’ofici i sobreposats acudeixin a la Sala. En arribar, Joan Carreres, calceter, fa llevar els bastons dels oficials reials i de la Sala agafen 300 piques i 76 espingardes. Antoni Cardona, teixidor de lli, és el primer en prendre espingardes de la Sala.


El dia 8 de Febrer, el matí, els jurats Joan Ot Puigdorfila, Guillem Desmàs, Jaume Martí, Miquel Sunyer, Rafel Arnau i Jordi Arquer es presenten a la Sala de la Universitat vestits amb gramalla negra de dol quan la gramalla habitual dels jurats era la vermella. Tots ells són fidels del governador Burgues per més que Rafel Arnau sigui entre ells representant de l’estament menestral.

Es produeix una situació tensa contra el lloctinent d’advocat fiscal Joan Andreu quan s’hi enfrenta Pere Bagur, perquè Andreu havia dit que a Bagur l’havien de tirar de la torre del castell a la mar.

Després es junten les banderes dels oficis a Cort i es proveeixen llocs de control de la ciutat. També es produeixen amenaces contra els jurats (representants de la ciutat per els estaments) per la seva actitud provocadora, i Joan Crespí els fa mudar la gramalla i convoca un consell a la Sala de la Consignació dels censals perquè es tem que puguin fer desaparéixer els llibres comptables que els agermanats volen revisar. Es procedeix a la destitució del clavari bosser (comptable) Joan Albertí  perquè els agermanats no dubten de l’existència d’irregularitats en la gestió.

Mitjançant l’apotecari Joan Oliver, Joan Crespí que es aclamat instador, o sigui, promotor del plet, s’excusa dels aldarulls, provocats especialment per l’alliberament dels presos comuns.

El Virrei rep cartes de suport de Pollença, Inca i Llucmajor i Sineu, i acorda amb Joan Crespí que no cridi als forans.


   
El 8 de febrer de 1521 Antoni Bonet ,sastre, cosí de l'agermanat Joan Crespí, visita el dirigent agermanat valencià Guillem Sorolla.  El mateix dia és expulsat de la Casa de Consignació dels censals el clavari  bosser Joan Albertí,i Joan Crespí és elegit instador del poble.

   
El 9 de febrer de 1521 en el claustre de Sant Francesc és reuneixen els agermanats en assemblea i elegeixen els representants gremials.

El dia 9 de Febrer, dissabte, el Virrei surt a cavall amb el doctor Pere Fe i cinc més, i veu que els agermanats han posat controls a totes les portes i no deixen partir vaixells. El virrei vol negociar amb l’ajut de l’apotecari Joan Oliver i de Nicolau Vaquer, cirurgià.

Al claustre de Sant Francesc es fa un consell on es procedeix a l’elecció dels “elets” dels oficis. Hi són elegits Antoni Coll, Bernat Oriol i Antoni Bauçà peraires, Lluc Enric,sastre, Joan Quintana, assaonador, Perot Puig, calceter, Rafel Ripoll, capeller, Joanot Colom, barreter, Pere Bagur, sabater, Llorenç Messeguer, teixidor de llana i mestre d’esgrima, Gabriel Bibiloni, teixidor de llana, Guillem Vic, espaser, Joan Entenç picapedrer, Joan Carbonell, baster, Joan Oliver, apotecari, Joan Danús, botiguer, Pere Martí, cirurgià, Pere Fiol,apotecari, Nadal Mesquida, Miquel Colom, , Jordi Norat, Carles Gaià, notari, Antoni Doménec, assaonador, Miquel Obrador, forner, Bernat Esteva, argenter, Pere Vaquer, barber, Joan Crespí, peraire, és l’instador.

Es proposa a Joanot Gual (advocat dels creditor censalistes) que faci d’advocat de l’instador juntament amb Bartomeu de Verí, però aquest darrer s’oposa totalment i el 18 de Febrer es confirma pel governador  a Gual i al notari Jaume Romaguera.

Els agermanats vigilen les portes de la ciutat que aleshores tenia encara la muralla islàmica amb 174 torres i que seguia gairebé el mateix traçat de la que es va fer posteriorment.

moll de palma

Joan Bonet, ferrer, era capità agermanat del Moll

Eloi Damià Bogelles, ferrer, també  era capità del Moll

Bartomeu Massanet, calderer, guarda la Torre de Senyals.

Pere Dalmau, barber,era el capità agermanat de les torres de Sant Antoni

Rafel Fornari,teixidor de llana, guardava la porta de Sant Antoni.

Pere Crespí, llibreter, era el capità agermanat de Cort.

Francí Garau, peraire, era capità de la Sala de la Universitat.

Gabriel Doménec, assaonador, era capità de la Calatrava.

Rafel Girard, sabater, era capità de Santa Eulàlia.

Pau Gilabert, sucrer, era capità de Santa Creu.

Joan Manresa, teixidor de llí, també capità de Santa Creu.

Guillem Genovard, peraire, era capità de Sant Jaume.

Pere Joan, teixidor del forn cremat, guardava l’entrada de Santa Magdalena

Martí Jordi, guardava l’entrada de Santa Magdalena.

Bernat Gual,era capità de la Porta Plegadissa

Baptista Garau, peraire, guardava la Porta Plegadissa ( baix c/ Oms)

Seguer Sabater, guardava la Porta Plegadissa.

Antoni Vey, peraire, guardava la Porta Pintada.

Bartomeu Ramis, barreter, guardava la Porta Pintada.

Joan Femenia, teixidor de llí, tenia les claus de la Porta Pintada.

Rafel Ferrer, ferrer del Bordell (actual Caputxins) guardava Porta Pintada

Miquel Sagrera, picapedrer, guardava la Porta de Santa Catalina.

Agustí Damià Bogelles, era capità de la Porta de Santa Catalina.

Antoni Oliver, era capità de la torre de la Porta del Mar.

Ramon Terrassa, tintorer, guardava la Porta del Sitjar.

Gabriel Cerdà, tintorer, guardava la Porta del Sitjar.

Andreu Tallades, teixidor, guardava la Porta del Sitjar.(enderrocava casas de los bons y los tints de mestre Bartomeu Ballester- Informacions Judicials-Quadrado)

Jaume Escrivà, ferrer, feia d’artiller a la Porta del Sitjar.

Baptista Garau, picapedrer, adobava les muralles.

Antoni Amengual “Capdeferro”, picapedrer, adobava les muralles.

Llorenç Messeguer, teixidor de llana, era capità de Sant Nicolau.

Bartomeu Mir, peraire, guardava a Sant Nicolau.

Macià Suau, assaonador, guardava l’entrada de la Seu.

Martí Doménec, sabater, guardava l’entrada de la Seu.

Antoni Felip, barber, guardava l’entrada de la Seu.

Pere Fuster, guardava l’entrada de la Seu.

Pere Sard, sabater, guardava l’entrada de la Seu.

Rafel Donat, argenter, guardava la Seu i llevava les vitualles.

Rafel Mir, sabater, guardava l’entrada de la Seu i reconeixia les dones.

Joan Moyà, mariner, a la Seu i posava les mans a les cuixes de les dones.

Pere Sard, sabater, guardava l’entrada de la Seu, refugi de mascarats.

Antoni Serra, mercader, guardava la Llotja.

Bartomeu Mir, peraire, guardava l’església Sant Nicolau contra mascarats.

Antoni Riera, sabater, guardava Sant Nicolau

Jaume Roca, teixidor de lli, vigilava dalt del campanar de Sant Miquel

Gabriel Tomàs, peraire, de l’ Illa Poador de na Xona (Sindicat), talaier de Sant Miquel.

Perot Molines guardava la muralla davant can Pruners

Miquel Cànoves, paraire, guardava El Temple, seu de l’inquisició

El dia 10 de Febrer, diumenge, es produeixen detencions dels avalotadors que aprofitaven el buit de poder en benefici propi.

El dia 13 de Febrer de 1521, que era dimecres de cendra, Joan Crespí i 200 més es planten davant el Palau Reial reclamant que s’entreguin les actes dels processos dels detinguts el 6 de Febrer. Davant la pressió es tanquen les portes del Palau Reial, i els agermanats intenten escalar el mur. El virrei rep Joan Crespi i guanya temps per fer-ne duplicats notarials que, dos dies després s’entregaran a Jordi Botí, de manera que vagi a la Cort amb els avisos i els processos.

El dia 15 de Febrer de 1521, Joanot Colom, síndic dels elets, i Miquel Nebot, notari en representació de l’instador surten cap a València, per establir relacions amb la Germania Valenciana i conéixer a fons la seva estructura, permesa en principi per Carles V, de manera que el procés es faci legal a més de legítim. Amb ells hi van Nicolau Ripoll, paraire, Rafel Ripoll capeller i Guillem Vaquer, capellers i Antoni Benet, sastre. Al mateix temps, Jordi Botí, paraire de la Drassana de Santa Creu, i guarda de mar, burla la vigilància i surt amb  avisos del virrei cap a la Cort. Amb ell hi va el notari Llorenç Claret, habitant de Sant Miquel.

El dia 16 de Febrer, el notari Jaume Ramiro rep el manament de facilitar els llibres de la Consignació a l’instador i als “elets” dels oficis.

El dia 21 de Febrer, Joan Frígola, cobrador d’imposts, va presentar una queixa perquè la gent no volia pagar.

El dia 23 de Febrer, dissabte, es produeix una concentració davant el Palau Reial demanant la retirada dels processos de Jeroni Nicolau i Camagrossa,escapats de la presó, i acusats de delictes comuns. Camagrossa havia promés servir a la Germania.

El mateix dia, dissabte, el governador confirma a Pere Malferit i Jaume Montanyans com a advocats del poble.

El dia 24 de Febrer, gairebé 1800 agermanats fan una mostra militar pels carrers de Ciutat. Els agermanats han pres el seu moviment com una creuada i per això s’han posat una creu roja al pit i s’han deixat la barba.

La Quitació és santa. Cada gremi té la seva ensenya. Els moliners van amb una tela amb brodaduda d’or,els gerrers amb una bandera groga, els botiguers amb bandera blava de tafetà, els blanquers duen a la bandera l’escut amb el calze i l’hòstia sobre la bandera amb els pals, els carnissers amb bandera blanca, els pintors i boters amb banderes de tafetà blaves i vermelles, els argenters  i els sastres amb banderes vermelles de tafetà, els sabaters, bandera vermella de domàs, els ferrers, groga i vermella, els paraires, bandera d’or i carmesí i blaves de tafetà.

Simó Nicolau, botiguer, Gabriel Piris, sastre, Bernadí Socies, Joanot Gil, Joan Seguí, abaixador, Joan Bonet, ferrer, Antoni Garau, picapedrer, Pere Avellà, paraire, Pere Francès, serrador, Joan Puig, barreter, duien  espingardes, Antoni Oliver i Pere Roca,barreter duien alabardes, Pere Joan, peraire, duia una ballesta, Lluc Marçà, picapedrer, anava amb una espasa a cada mà, Carles Vanrell, sabater, duia guants de malla i espasa de dues mans, Blai Garriga, flassader duia capa i espasa, Antoni Gual, amb capa, espasa i rodella, Pere Vinyavella, mesurador d’oli, duia celada al cap i una destral, Miquel Capellà, taverner, anava amb una maça de claus

Pere Pellicer, forner, duia una llança verda, Joan Avellà sabater duia espasa i rodella (escut radó), Antoni Gual, espasa, rodella i capa, Joan Farfan, traginer tenia un escut daurat, Guillem Seguí, calceter, duia un pavès daurat robat de Sant Francesc, Perot Costa, el barber dels Colom s’havia posat un jaquet de malla, Francí Garau,paraire, duia la cuirassa vermella

El mateix dia, torna Jordí Botí que habia anat a Barcelona a entregar avisos a la Cort. Barcelona patia la pesta i els morbers no l’havien de deixar entrar En aquest cas era obligatòria la inspecció del seu bergantí, i la quarentena, però desembarcà a Santa Ponça.

Els agermanats en saber-ho el cercaren, i Botí s’amagà a la torre de Porto Pi. Només el virrei va evitar la seva mort en mans agermanades (l’hostaler Joan Palou el volia matar) , però, saquejaren i li cremaren el bergantí, i després saquejaren la seva casa de la Drassana. Cosme Bonet, agermanat mariner, duia la iniciativa.

Els agermanats demanen responsabilitats als morbers per haver comès una infracció greu i demanen el seu càstig. A partir d’aquests fets només dues portes de Ciutat queden obertes, la Porta Pintada i la de Sant Antoni.

Al mateix temps, s’intenta l’adhesió forana a la germandat menestral, però el virrei maniobra en contra.

El 3 de Març de 1521, el virrei Miguel Gurrea delega la justícia civil i criminal
de les viles a Pere Ramon de Santmartí i Pere Malferit per tal que aturin els aldarulls que puguin presentar-se i torna d’Inca a Ciutat.
   
7 de març de 1521- El governador Miguel Gurrea autoritza al bosser de la Consignació que de les 5000 lliures d'or que té avançades entregui 3000 lliures als quitadors de censals.


El 7 de Març de 1521, el governador Francesc Burgues envia els lloctinents Santmartí i Malferit a Pollença perquè sap que el batle reial de la vila Pere Totxa s’oposa a la Germania, però els pollencins es neguen a pagar la seva anada i estada.

    El Virrei signa una lliurança de 3.000 lliures (12.000 jornals) per a la quitació de censals persuadit per Miquel Sanglada, però s’oposa a que es trien “elets” de les viles.
Joanot Colom
    Joanot Colom


El 8 de Març de 1521 tornen de València, Joanot Colom i els síndics que havien de contactar amb els agermanats valencians. Arriben carregats d’albardes i tabals, i disposen de les ordinacions i forma institucional de la Germania valenciana que entreguen als “elets” dels oficis.

     
El 10 de Març de 1521, en plena quaresma, i davant la impossibilitat de mantenir la tensió mitjançant reunions i concentracions, els menestrals fan una processó rogativa contra la sequera. Es dirigeixen al vicari general del Bisbe i diuen que la culpa de la sequera és d’Agustí Serralta, un dels germans delators de la conspiració agermanada, que havia mort i estava enterrat al convent de Sant Domingo. Diuen que l’enterrament del lladre Serralta en lloc sagrat és una ofensa contra Déu i que per això no plou. Aleshores demanen que sigui desenterrat.

    Fins al 23 de juny el virrei Gurrea disposa de prou temps per a  fer una nova habilitació de noms per introduir en els sacs d’on han de ser extrets a sort els noms dels designats a exercir oficis de la Universitat, i lògicament entre les persones que no segueixen als agermanats.

   
El 13 de Març. El governador Francesc Burgues intenta evitar l’adhesió dels notaris, i prohibeix les interferències dels agermanats.

   
El 14 de Març. Es diu que Pere Ramon de Santmartí recluta homes als pobles i que ja en disposa de 400 per llançar-se contra els agermanats.

    Aquests fets fan que s’intensifiqui el control de les portes de la Ciutat. Es lliura un memorial als jurats sobre l’oposició del virrei

    
15 de març de 1521 -«Mes avant fas memoria com a XV del matex mes de marts lo dit spectable e noble don Miquel de Gurrea loctinent general feu nova electio de officialls de la Ciutat sens ordre de regiment e proseguí ditas eleccions fins la vigilia de Sant Joan a causa que en la Ciutat havia pestilencia e per ço y per no haver-hi necessitat no fas así mensio neguna sino que comensare proseguir lo present llibre la vigília de Sant Joan ques comensara servar la forma del regiment universal.»
   
El 16 de Març, i per tal d’evitar l’adhesió forana surt un manament contra les reunions i aldarulls.

    Cridats per Crespí perquè s’adhereixin a la Germania arriben dos jurats de Valldemossa i 200 alaroners, de manera que el virrei es senti obligat a permetre l’elecció de representants a les viles. Li donen 24 hores perquè signi a favor de l’elecció de dos representants “elets” a cada vila.
    El mateix dia, el sabater Pere Bagur aplega 400 agermanats a Cort que prenen als jurats i es dirigeixen al Palau Reial amb la voluntat de suspendre de l’ofici al virrei Gurrea. Els jurats són tots partidaris de Francesc Burgues, i Rafel Arnau, jurat flassader, es suma a la iniciativa. Arribats al Palau Reial els jurats pujen a la sala on hi havia el governador i el regent Jaume Roca i demanen llicència perquè a les viles foranes es puguin fer també “elets”. Davant la pressió els gentilhomes Arnau Puigdorfila, Jordi Santacília, Joan de Vilallonga i Joan Andreu aconsellen al virrei que deixi fer “elets” als pobles.
    Els concentrats no es conformen amb això, piquen a les portes tancades del Palau Reial i volen la suspensió del virrei Gurrea. El procurador Jaume Nebot demana la suspensió del virrei que surt amb vesta reial en nom de l’instador. Els jurats acorden la suspensió del mateix fins que no es resolgui en consulta reial si un aragonès pot ser virrei, i Jaume Roca, regent, signa l’acta de destitució provisional.

    Aleshores, Pere Bagur s’adreça amb gent armada a cercar a Pere de Pacs, alcaid del castell perquè assumeixi el càrrec deixat pel virrei.
    Jaume Amengual, notari, fa acta secreta de coerció del virrei
   
El 17 de Març. Diumenge-  Pere de Pacs, batle de Ciutat i governador del castell de Bellver, jura com lloctinent general, en substitució de Miguel Gurrea. Arriben en suport a la Germania forans de Bunyola, Inca i santa Maria amb estandarts i tambors.

   
El 18 de Març, que aleshores era l’aniversari de la creació del món, Pere de Pacs confirma a Joanot Gual, al qual atribueixen les pressions per la destitució de Gurrea, en el càrrec d’advocat de l’instador i dels “elets” i a Romaguera de procurador. El virrei Gurrea va lliure per Ciutat, però els agermanats li exigeixen que pagui els deutes de l’auxili a Bugia.

    Pere de Pacs lleva la prohibició de reunir-se a la part forana, i permet l’elecció d’ “elets” fornas, però demana respecte a les autoritats
   
El 20 de Març, els agermanats Bartomeu Coll i Bernat Oriol, paraires, arriben fins a Pollença a demanar adhesions.
   
    Els agermanats no són els únics que arriben fins a Pollença perquè en una expedició del virrei Gurrea a Pollença és ferit de mort Francesc de Berard i Gual quan acompanya al virrei. Pere Lluís de Berard, nebot-nét de Francesc, que forma part de l'expedició,  es fa càrrec del ferit.

    Miquel Garau, botiguer, puja damunt un lledoner de la plaça de Llucmajor i demana l’adhesió a la Germania.
    Josep Piquer, candeler, sermonejava a Sóller.

    A finals de Març, Setmana Santa, forans de Campos, Andratx, Estellencs i Puigpunyent arriben a Ciutat per demanar el guiatge de Camagrossa al regent, però el Dijous Sant es tanquen totes les portes.

Any 1521- Antoni Ferrer Palmer,lleial a la terra i a la germania, és el batle d'Andratx. Els agermanats d'Andratx són la majoria dels homes d'armes de la vila i Bonanat Jovera és el seu dirigent, al temps que  Gabriel Bibiloni i un home amb el cognom Bisbal són els intermediaris amb la Junta.
Bartomeu Alemany, Antoni Armant, Bartomeu Armant, Cosme Bonet, Pere Bonet, Gabriel Calafell, Nicolau Costa, Mateu Coves, Antoni Ferrer major, Antoni Ferrer menor, Joan Ferrer Palmer; Antoni Jofre, Bonanat Jovera, Julià Masó, Arnau Moragues, Andreu Mulet, Antoni Obrador, Nicolau Perpinyà, Joan Pujol, Mateu Pujol, Pere Pujol, Lluc Serra, Bartomeu Tries, Llorenç Tries i altres 40. Els mascarats d'Andratx són Antoni Esteva de Morella, Joan Ensenyat de l'Almudaina, Mateu Simó de la Palomera, Jaume Vic i pocs més que es refugiaren a la Torre de la vila.

    Forans de Pollença (500),d’Inca (400), de Sóller (400) de Porreres (300), de Muro (250 peons i 20 a cavall), de Selva (140) de Valldemossa (100), de Campanet (80 a peu i 17 a cavall) arribaren a Ciutat i s’adheriren a la Germania.
   
23 de març de 1521- D'acord amb la sol·licitud de Miquel Darder, instador del bé comú d'Inca, el Lloctinent general en nom de Joan Crespí es dirigeix al batle d'Inca perquè es reuneixi amb els instadors i elets per tal de fer pagar al poble les taxes que s'acordin. 8AH 267 f.28,g)

El 30 de Març, Carles I a Worms escriu que s’ha de retre obediència a Gurrea i que els agermanats seran castigats.

    Per aquest temps grups agermanats entre els quals hi van Bartomeu Coll, paraire, Joanot Gil, Joan Lladó, bracer, Jaume Mora, pescador, Joan Muntaner, ferrer, Joan Rosselló, sastre, van a Sa Bastida de Sant Joan, a detenir Pere de Sant Joan, propietari que s’hi ha refugiat, però surt Antoni Roca amb 36 bandolers i s’hi enfronta al coll de Sa Grava, i ho evita perdent cinc dels seus. Pere de Sant Joan, era enemic del governador Francesc Burgues i havia estat implicat en les lluites de bàndols entre els Armadans i Espanyols, motiu pel qual va haver de “rehabilitar-se” anant al costat del rei a la campanya de Granada.
    Poc després d’aquesta escomesa, és detingut per agermanats de Ciutat i Montuïri, on té molts de deutors fermats per alous sobre els seus béns. D’aquí que el batle de Montuïri no fes res per ajudar-lo.
    Va ser empresonat a la Torre de l’Àngel i Onofre Roure, agermanat pobler, va dirigir la possessió.
   
9 d'abril de 1521-El vicari general autoritza el prevere Jaume Caldès a comprar una esclava i a tenir-la a casa.

   
12 d'abril de 1521- Pere de Pacs, lloctinent de governador, a sol·licitud dels electes mana al clavari de la consignació que no pagui més pensions endarrerides i que procedeixi al rescat de censals.

    
 Dia 15 d'abril de 1521 s'institueix la Tretzena, institució de govern del contrapoder agermanat. Joan Crespí és el seu instador.
   
Dia 16 d'abril de 1521 Joanot Gual i Joan Crespí demanen als jurats l'exili del virrei Joan Gurrea atenent-se al privilegi reial de Pere el Cerimoniós de 1344 que disposa «que home del regne d’Aragó y de Cerdanya y de Rosselló no pusca ésser governador d’aquest seu regne»

   
El 16 d’Abril, trobant que 38 membres del consell de la Germania eren massa es procedeix a la reducció de la representació en tretze. Com a València queda instituída la tretzena formada per, Joan Crespí, instador (vivia a l’Illa de Bernat Gual, a Santa Eulàlia),Pere Bagur, Guillem Vic, espaser, Joan Quintana, blanquer,Antoni Coll, Lluc Ferragut, pescador i Pere Fiol (apotecari del carrer de Brossa), Bartomeu Coll, paraire, Miquel Obrador, forner de Santa Clara, i quatre forans, Antoni Esplugues (Artà), Antoni Bestard (Binissalem),Carles Gaià (Felanitx), Antoni Mallol (Fornalutx). Els mariners, picapedrers i sastres no donen el vist-i-plau a la tretzena si no és amb consentiment reial. Pere Fiol, apotecari va ser substituït per Cosme Molins també apotecari.

    El mateix dia, Joanot Gual i Joan Crespí demanen a Gurrea que surti de l’illa.
    El mes de maig, davant la carestia, Joanot Gual, Gaspar Moyà, Antoni Busquets, Mateu Espanyol, Antoni Esperaneu i Antoni Morlà són autoritzats a armar vaixells en cors per a prendre blat, fent ús del privilegi de vitualles del que tradicionalment havia gaudit el regne davant necessitat.
    Pere Maiol, mariner era el cap de l’armada agermanada.
    Mateu Mas, sastre, i Francí Ferrer, sabater, anaven amb el bergantí de Jaume Carbonell, també sastre, en cors per la Germania.
    La nau de Roberto Piloso que anava de Nàpols a València per encàrrec del Comte de Melito va ser segrestada per Jaume Cardell i Nicolau Gualbes.
    Antoni Gall, paraire, pren part a la presa d’un bergantí de mascarats valencians.
    Es posà en marxa una fusta de pescadors del poble, el capità de la qual era Joan Carrió, cap de sabaters. Josep Piquer, candeler, n’era oficial. També hi anava Mateu Lloret, mariner.
    Francí Pomar, mariner, anava amb el bergantí de Jaume Pellicer.
    Bartomeu Cinc-claus, paraire era capità de la caravel·la segrestada a Mn.Sala.
    A Ciutat, la manca de blat contrasta amb l’acumulació que en fan alguns notables, de manera que els escamots de menestrals van per les cases sospitoses cercant queviures. Així, el mateix Joanot Colom al front d’un escamot va fer obrir la casa que Gabriel Vaquer, prior de Lluc , tenia a Ciutat a l'actual carrer de Palau 14, i hi va trobar blat (11 quarteres) i 50 fogasses de formatge, tot un luxe i una provocació en temps de fam.
    El valor de les incautacions va ser estimat en 43 lliures.
    D’aquí mateix que el prior de Lluc va ser objecte de les ires dels agermanats de Pollença, Joan Ferragut, Martí i Pere Cifre que recorrien el terme d’Escorca cercant adhesions. Francesc, un dels esclaus del prior, s’adherí a la causa agermanada i va ser cuiner de Joanot Colom. Va morir executat pels mascarats.
   
Dia 17 d'abril de 1521 es celebra una assemblea o consell dels representats dels menestrals i forans elegits en el moviment agermanat. Antoni Bestard de Binissalem i Guillem Esplugues d'Artà s'incorporen a la Tretzena, representació del contrapoder agermanat.

   
21 d'abril de 1521- Antònia Campaner, fill d'Antoni, sabater, es casa amb el llibreter Tomàs Esquer. (Arxiu de Protocols del notari Jeroni Real)

    
22 d'abril de 1521- Francesc I de França declara la guerra a l'emperador Carlos.
   
El 2 de Maig, el procurador Romaguera sol·licita als ciutadans exempts de contribució que presentin els títols.


Maig de 1521- Frederic Honorat de Gualbes, regent de la cancelleria és amenaçat de mort per la seva intervenció en l'elecció d'un sopreposat dels picapedrers poc favorable a la germania.

Dia 11 de Maig, es comença a aplicar la sentència arbitral de 1512 dictada pel rei Ferran, per a la renovació del cadastre i la formació d’una nova base impositiva en funció de les propietats realment estimades i els pagaments al lloc on són aquestes.

    Es produeix un conflicte quan Jaume Roca, regent, intervé en favor de l’elecció de Pere Sanxo com a sobreposat dels picapedrers (càrrec d’inspector de l’ofici, que convocava les reunions d’ofici, posava sancions, representava a l’ofici davant les autoritats, s’encarregava de l’assitència social...).Els picapedrers s’enfureixen i amenacen de mort a Jaume Roca (el rellotger Bernat Figuera li posa la llança al pìt).

     Pere Sanxo és senyalat com mascarat, o sigui, adversari de la germania. Es diun mascarats pel fet que els agermanats marquen les seves cases amb un senyal fet amb carbó.
    

19 de maig de 1521- Joanot Onís de Santjoan és el nou regent de la governació per nomenament reial.(ACA Cancelleria 3904, f. 15-17.) en substitució de Pere de Pacs, segons les cartes reials de 15 de març que exigeixen obediència als mallorquins. Pere de Pacs ha de deixar la batlia perquè és la vigília de Pentecosta i en conseqüència, la lloctinència general.

    A les 6 del matí per orde dels regents de la cancelleria i del tribunal de governació surten emissaris cap a la part forana per tal de llegir les cartes reials i d'aconseguir imposar l'obediència.Envien el notari Pere Sanç i l’oficial Galceran Villalonga a Inca, Selva, Campanet i Sa Pobla a llegir les cartes reials condemnant la Germania. També surt l'escrivà Antoni Jaume.

19 de maig de 1521- A les set del matí, convocats els jurats i caps d'ofici dels agermanats, dirigits per Pere Begur i acompanyats del missèr del poble, Joanot Gual, el regent de la cancelleria Jaume Roca i el procurador fiscal Francesc Burguès llegeixen les cartes reials de Carlos I, datades el dia 15 de març en relació a la Germania a la planta baixa del Castell Reial (Almudaina), en les que el rei condemna l'alçament agermanat. A continuació l'advocat Joanot Gual va dir "que ells stave pmtes e aparellats de obehir los reals manamets, e que no volien pdre la bona fama que lo rey don Jua, de inmortal memòria, havia fet al dit Regne de Mallorqua en la revolució de Catalunya"

    Però després que els jurats i l'advocat Gual abandonen l'estudi de l'Almudaina, Pere Begur i dirigents d'altres gremis no es conformen. Manifesten que les cartes reials són falses. Esbuquen la porta de la torre de l'Àngel i cerquen a Jaume Roca  i als oficials. El notari Miquel Valero, Roca , el procurador Francesc Burges, i altres oficials i cavallers es refugien a la part alta de la Torre de l'Àngel assetjats del matí a la nit. L'oficial Illescas fuig i també el regent del Tribunal de la governació Joan Crespí que troba refugi en el convent de la Mercè.

    L' horabaixa es negocia un acord

    Testimoni del notari  Miquel Valero:
    E axí, de fet, lo dit Regent, los officials, sos fills, e alguns hòmens de condició, e ell dit testimoni, ensemps ab alguns de la voluntat del Rey nre senyor, se retraguere a més de devant en una torre quis diu vulgarmet la Torre del Àngel, la qual stà construhida en lo dit Castell, en la qual, lo dit Regent tenia pres a mossé Perot de Sent Joan a instància dels de la Germania; en la qual Torre, los dits Regent, e altres qui ha dit dessús, stiguere sitiats p spay de tres hores fins e no a tant que pactejare ab lo dit poble qu’ens donàs lo dit Regent lo dit mossé Perot de Sent Joan, pò aquell, volent posar en les presons comunes de la dita ciutat, lo qual reffusat molt de anar finalmet, fonch forçat, ab algunes seguretats que donare al dit magnífich Regent, e p acampar la vida, liurar-los lo dit mossé Perot de Sent Joan, lo qual, en mig de tota la gent, anant-li al costat lo dit Regent la Canselleria, lo portare[n] a les presons comunes de la dita ciutat, e stigué molt maravillat ell dit testimoni com aquell dia, lo dit poble, no matare al dit magnífich micer Jaume Roqua, regent, a sos fills, e a tots los qui ab ell se retraguere
   
El 23 de Maig, es retenen les pensions endarrerides dels censalistes.

El mes de Juny, els jurats Jordi Arquer i Rafel Arnau, són obligats a deixar diners per a comprar blat. El mateix succeeix a Pere de Santjoan senyor de Sa Bastida de Sant Joan (reclòs després a la Torre de l’Àngel) Arnau Puigdorfila (mascarat mort després per Pere Cardona), Bernat Sanglada, Blai Net, Arnau Garcia (mascarat mort després pels agermanats) i Gaspar Nicolau.
Un grup d’agermanats havia planificat la mort de Pere de Sant Joan el dia del Corpus, en haver sortit la processó de la Seu, però aquest dia es va haver de suspendre a conseqüència d’un temporal.
Així hi tot ho tornaren intentar acusant-lo d’haver ordenat que ferissin a un agermanat de cognom Rosselló, i es plantaren davant l’Almudaina i passaren la porta d’accés a la presó quan els sortí al pas l’ instador Joan Crespí i ho evità. Joan Crespí va desviar la seva intenció, de manera que es dirigissin a la seva casa de Ciutat, que saquejaren i volien enderrocar.

El 8 de Juny de 1521, malgrat l’oposició del batle reial de la vila, els teixidors de Pollença s’adhereixen als de Ciutat.

16 de juny de 1521- Lectura de les cartes reials de Carlos V davant el batle Macià Salvà i els prohoms de Llucmajor.

   
19 de juny de 1521- Galceran Villalonga, oficial i Pere Sans, notari, surten cap a Inca, Campanet i Sa Pobla per requerir la reducció dels alçats en germania.

   
21 de juny de 1521- El Consell del Col·legi de la Mercaderia autoritza al defenedor Mateu Espanyol per tal que recuperi, abans de que les fonguin a la Seca, tres tasses i un gerro de plata que els agermanats requisaren després que el Col·legi es negués a pagar 35 ducats d'or per tal d'atendre les necessitats públiques.

   
22 de juny de 1521 -El Consell del Sindicat Forà aprova l'obediència als manaments reials contra la Germania.

   
6 de juliol de 1521 -Prohibida la denominació “mascarat” en referència als enemics de la Germania.

   
12 de juliol de 1521 - Publicació a València de Blanquerna, obra de Ramon Llull.

   
25 de juliol de 1521-Batalla de Vernissa entre les forces agermanades valencianes i les reials comandades per Diego Hurtado de Mendoza, comte de Melito.

   
28 de juliol de 1521-Joan Entença i Joan Carrió ,electes de la Germania a Ciutat, van a Pollença per tal d’aconseguir el jurament de fidelitat al moviment. El dirigent dels agermanats pollencins és Martí Miret.

    
29 de juliol de 1521 -El sabater Pasqual Rosselló dirigeix l’assalt agermanat contra el castell de Bellver que acaba amb la conquesta de la fortalesa i la mort de l’alcaid Hug de Pacs en armes del sabater Francí Llunes, habitant de l’illeta de Déu lo vol a la parròquia de Sant Miquel. En l’assalt hi moren els mascarats Pere de Pacs amb la intervenció del gerrer Antoni Vidal i del fuster Pere Remolar, habitant de l’illeta de Carles Despuig, que el va acoltellar. També moren en l’assalt Nicolau de Pacs, Jeroni Espanyol, Joan Peix, fill bord de Pere Espanyol, i Mossèn Quint que va ser degollat pel picapedrer Andreu Barceló. En l’assalt van fer servir bombardes, i una d’elles era manejada pel teixidor de llí Joan Broto.
    El mateix dia els agermanats Andreu Barceló i Miquel Alguer s’enfrontaren a Fra Antoni Ferrando d’Alcúdia i al canonge Llorenç Abrines que instrumentalitzaven una processó contra la Germania a Ciutat.

Agost de 1521-Assalt agermanat contra els mercaders  i notaris a la Llotja.

3 d’agost de 1521 Francesc Burgues Bartomeu, castellà de Santueri, és requerit pels jurats pel seu suport als mascarats.

6 d’agost de 1521 El rei d’Espanya Carles I, suspèn l’orde de quitació de censals.

9 d’agost de 1521 El Tribunal del Sant Ofici executa Bonanada, esposa de Daniel Savanals, corredor d’orella, i Floreta Garcés, teixidora de vels, esposa de  Joan Cantó, juntamet amb el corredor d’orella Pere Arnau que habitava a la illeta d’Arbós a Sant Miquel. En estàtua són executats Rafel Plegamans, Manuel Morro, Francí Bonnín, cedacer, i Isabel Pardo.

14 d'agost de 1521- "Jo Gaspar Janer imaginaire i pintor quonfesa aver rebut del Rv. Antoni Venrell preveré y de Joan Entich notari obres delle fabrique del retaula major de una part vint y set quorteras forment proseides i de altre part tinch rebudes del onorable Joan Sabater colector delles promeses de dit retaule deu quorteras forment i dos de xexa lo rector i onorables jurats han fet preu a so es lo forment a reo de XXIII sous per quortera i la xexa a reo de trenta dos sous per quortera que per tot val quoranta set lliures dos sous dich XXXXVII lliures II sous fet a XIIII de agost MDXXI."

Setembre de 1521 - Els inquisidors valencians confisquen llibres luterans. (AHN, llibre 317, f.259 r)

16 de setembre de 1521- El lloctinent general escriu al batle d’Inca perquè aturi els saquejos de cases i  possessions i faci anar a les presons reials als seus autors. (AH 268 f.144)

23 de setembre de 1521-El Consell General dels Agermanats celebrat a Sant Francesc, nomena instador a Joanot Colom. Joan Crespí, deposat, és detingut pels seus companys.

25 de setembre de 1521- El nou instador de la Germania, Joanot Colom, surt de Ciutat cap a Montuïri on es reunirà el dia 29 amb Pau Casesnoves, inquer, dirigent dels agermanats forans. La seva presència polaritza Montuïri de manera que els consellers Jaume Vanrell i  Bartomeu Ribes es declaren favorables als agermanats, i en canvi els jurats Bartomeu Forner i Miquel Picornell es declaren contra la Germania. El batle Bernadí Company s’uneix als agermanats però un dia més tard es retracta.

setembre de 1521-Joanot Onís de Santjoan, regent de la governació, fuig cap a Eivissa i el substitueix Berenguer Esbert.

setembre de 1521- Pere Moll compra La Plana al seu germà Antoni (ara és Son Moll, Artà)

8 d'octubre de 1521- Des del 9 de març només s'han redimit censals per valor de 1800 lliures, perquè els creditors exigeixen el pagament previ de les pensions endarrerides (8 anys).
   
12 d'octubre de 1521- Dissabte - Joanot Colom, Pau Casasnovas i Jordi Moranta es dirigeixen als jurats de la Universitat exigint que sia executada la sentencia dictada pel rei Ferran i promulgada a Burgos l'any 1512 sobre la qüestió de Ies contribucions dels ciutadans i part de la forana. Proposa l'elecció de nou persones que facin aplicar la sentència.


17 d'octubre de 1521- Reconstitució de la comissió per a l'estimació dels béns immobles que s'havia creat per tal de fer efectiva la sentència arbitral de 1512.

18 d'octubre de 1521- Mor el notari Antoni Nadal Servera , que vol ser enterrat en el túmul dels Nadal a sant Domingo.

22 d'octubre de 1521-Es reuneixen a la casa de Berenguer Sbert, lloctinent, els caps d’ofici de Ciutat amb Guillem Desmàs, jurat del bàndol dels Espanyols, Pere de Sant Joan, Jaume Soldevila, Rafel Arnau, jurat menestral i Joanot Puigdorfila jurat, en relació a les queixes que s’han presentat per haver-se posat setge a Alcúdia amb una peça d’artilleria robada a Ciutat. Berenguer Sbert condemna el setge que pateixen els alcudiencs i prohibeix als menestrals de Ciutat anar-hi. Els caps d’ofici de Ciutat diuen que no en saben res d’aquest assumpte.
    
11 de novembre de 1521-  Es posa setge a Alcúdia, amb un exèrcit format per uns 6000 agermanats.

14 de desembre de 1521- Mn. Antoni Caldès és beneficiat del castell de Capdepera.
   
20 de desembre de 1521-Guillem Colom de santa Eulàlia, cosí de Joanot és elegit conseller, però poc després ha de dimitir perquè tenia deutes pendents amb la Ciutat.

   
22 de desembre de 1521- Pere de Pacs, jove, fill del castellà de Bellver mort pels agermanats arriba a Alcúdia des de Menorca, i és aclamat capità.

   
31 de desembre de 1521- ...en l'any MDXXI, lo darrer dia de dezembre fiu lo mateix sermó yo demunt dit Johan Menorca, are canonge.



 Joan Ventallol
        Obra de Joan Ventallol (Any 1521)
any 1505 a Mallorca ixent