El 3 de Març de 1521, el virrei Miguel Gurrea delega la justícia civil i criminal
de les viles a Pere Ramon de Santmartí i Pere Malferit per tal que aturin els aldarulls que puguin presentar-se i torna d’Inca a Ciutat.
El 7 de Març de 1521, el governador Francesc Burgues envia els lloctinents Santmartí i Malferit a Pollença perquè sap que el batle reial de la vila Pere Totxa s’oposa a la Germania, però els pollencins es neguen a pagar la seva anada i estada.
El Virrei signa una lliurança de 3.000 lliures (12.000 jornals) per a la quitació de censals persuadit per Miquel Sanglada, però s’oposa a que es trien “elets” de les viles.
El 8 de Març de 1521 tornen de València, Joanot Colom i els síndics que havien de contactar amb els agermanats valencians. Arriben carregats d’albardes i tabals, i disposen de les ordinacions i forma institucional de la Germania valenciana que entreguen als “elets” dels oficis.
El 10 de Març de 1521, en plena quaresma, i davant la impossibilitat de mantenir la tensió mitjançant reunions i concentracions, els menestrals fan una processó rogativa contra la sequera. Es dirigeixen al vicari general del Bisbe i diuen que la culpa de la sequera és d’Agustí Serralta, un dels germans delators de la conspiració agermanada, que havia mort i estava enterrat al convent de Sant Domingo. Diuen que l’enterrament del lladre Serralta en lloc sagrat és una ofensa contra Déu i que per això no plou. Aleshores demanen que sigui
 desenterrat.
                                          
                             Façana del convent de Sant Domingo (Ciutat)
Els agermanats, sense el consentiment, es dirigeixen a Sant Domingo i el desenterren del carner de la capella de Sant Blai, i amb el cadàver arriben fins a l’antic cementiri jueu que estava prop de la Calatrava. Agafen una creu del convent de Sant Jeroni i en el camp dels jueus cremen el cadàver en expiació.
El paper de l’Església en tot el període agermanat, és al costat del poder. La seva jerarquia forma part del poder, ser rector d’una església o d’una vila era un negoci pel qual es barallaven els mateixos clergues. Bona part dels capitals dels poderosos s’invertia en la construcció de capelles familiars i túmuls funeraris a l’interior o als clastres dels convents, així com beneficis en favor del manteniment del culte per part dels clergues.
El clergat incloïa els tonsurats, que per ser-ho, defugien la justícia ordinària, i només podien ser jutjats dins l’àmbit eclesiàstic. El Sant Ofici vivia dels segrests de béns, i els familiars del Sant Ofici gaudien de drets especials.
Els convents de monges, com el de Sant Jeroni o el del Puig de Maria (Pollença) foren objecte de les polítiques dels estaments poderosos que hi col·locaven les filles amb els seus esclaus. En el cas de Sant Jeroni, les famílies benestants havien aconseguit fer fora a les monges terceroles.
Sor Isabel Cifre, una il·luminada i visionària que deia tenir aparicions de Jesucrist, havia fundat, per iniciativa dels alts estaments religiosos el Col·legi de la Criança que al moment de la Germania tenia gairebé 100 alumnes. Un col·legi classista, al que només tenien accés les nines dels estaments superiors que en sortien a l’adolescència preparades per a servir al marit. La seva fama profètica va servir per allunyar els agermanats.
Pocs clergues estaven a favor dels agermanats, i quan feien de mediadors, era, com en el cas de Pere Pont, per a traïr-los.
El 13 de Març. El governador Francesc Burgues intenta evitar l’adhesió dels notaris, i prohibeix les interferències dels agermanats.
El 14 de Març. Es diu que Pere Ramon de Santmartí recluta homes als pobles i que ja en disposa de 400 per llançar-se contra els agermanats.
Aquests fets fan que s’intensifiqui el control de les portes de la Ciutat. Es lliura un memorial als jurats sobre l’oposició del virrei
El 16 de Març, i per tal d’evitar l’adhesió forana surt un manament contra les reunions i aldarulls.
Cridats per Crespí perquè s’adhereixin a la Germania arriben dos jurats de Valldemossa i 200 alaroners, de manera que el virrei es senti obligat a permetre l’elecció de representants a les viles. Li donen 24 hores perquè signi a favor de l’elecció de dos representants “elets” a cada vila.
El mateix dia, el sabater Pere Bagur aplega 400 agermanats a Cort que prenen als jurats i es dirigeixen al Palau Reial amb la voluntat de suspendre de l’ofici al virrei Gurrea. Els jurats són tots partidaris de Francesc Burgues, i Rafel Arnau, jurat flassader, es suma a la iniciativa. Arribats al Palau Reial els jurats pujen a la sala on hi havia el governador i el regent Jaume Roca i demanen llicència perquè a les viles foranes es puguin fer també “elets”. Davant la pressió els gentilhomes Arnau Puigdorfila, Jordi Santacília, Joan de Vilallonga i Joan Andreu aconsellen al virrei que deixi fer “elets” als pobles.
Els concentrats no es conformen amb això, piquen a les portes tancades del Palau Reial i volen la suspensió del virrei Gurrea. El procurador Jaume Nebot demana la suspensió del virrei que surt amb vesta reial en nom de l’instador. Els jurats acorden la suspensió del mateix fins que no es resolgui en consulta reial si un aragonès pot ser virrei, i Jaume Roca, regent, signa l’acta de destitució provisional.
Aleshores, Pere Bagur s’adreça amb gent armada a cercar a Pere de Pacs, alcaid del castell perquè assumeixi el càrrec deixat pel virrei.
Jaume Amengual, notari, fa acta secreta de coerció del virrei
El 17 de Març, Pere de Pacs, batle de Ciutat i governador del castell de Bellver, jura com a lloctinent general, en substitució de Miguel Gurrea.
El 18 de Març, que aleshores era l’aniversari de la creació del món, Pere de Pacs confirma a Joanot Gual, al qual atribueixen les pressions per la destitució de Gurrea, en el càrrec d’advocat de l’instador i dels “elets” i a Romaguera de procurador. El virrei Gurrea va lliure per Ciutat, però els agermanats li exigeixen que pagui els deutes de l’auxili a Bugia.
Pere de Pacs lleva la prohibició de reunir-se a la part forana, i permet l’elecció d’ “elets” fornas, però demana respecte a les autoritats
El 20 de Març, els agermanats Bartomeu Coll i Bernat Oriol, paraires, arriben fins a Pollença a demanar adhesions.
Miquel Garau, botiguer, puja damunt un lledoner de la plaça de Llucmajor i demana l’adhesió a la Germania.
Josep Piquer, candeler, sermonejava a Sóller.
A finals de Març, Setmana Santa, forans de Campos, Andratx, Estellencs i Puigpunyent arriben a Ciutat per demanar el guiatge de Camagrossa al regent, però el Dijous Sant es tanquen totes les portes.
Forans de Pollença (500),d’Inca (400), de Sóller (400) de Porreres (300), de Muro (250 peons i 20 a cavall), de Selva (140) de Valldemossa (100), de Campanet (80 a peu i 17 a cavall) arribaren a Ciutat i s’adheriren a la Germania.
El 30 de Març, Carles I a Worms escriu que s’ha de retre obediència a Gurrea i que els agermanats seran castigats.
Per aquest temps grups agermanats entre els quals hi van Bartomeu Coll, paraire, Joanot Gil, Joan Lladó, bracer, Jaume Mora, pescador, Joan Muntaner, ferrer, Joan Rosselló, sastre, van a Sa Bastida de Sant Joan, a detenir Pere de Sant Joan, propietari que s’hi ha refugiat, però surt Antoni Roca amb 36 bandolers i s’hi enfronta al coll de Sa Grava, i ho evita perdent cinc dels seus. Pere de Sant Joan, era enemic del governador Francesc Burgues i havia estat implicat en les lluites de bàndols entre els Armadans i Espanyols, motiu pel qual va haver de “rehabilitar-se” anant al costat del rei a la campanya de Granada.
Poc després d’aquesta escomesa, va ser detingut per agermanats de Ciutat i Montuïri, on tenia molts de deutor fermats per alous sobre els seus béns. D’aquí que el batle de Montuïri no fes res per ajudar-lo.
Va ser empresonat a la Torre de l’Àngel i Onofre Roure, agermanat pobler, va dirigir la possessió.
El 16 d’Abril, trobant que 38 membres del consell de la Germania eran massa es procedeix a la reducció de la representació en tretze. Com a València queda instituída la tretzena formada per, Joan Crespí, instador (vivia a l’Illa de Bernat Gual, a Santa Eulàlia),Pere Bagur, Guillem Vic, espaser, Joan Quintana, blanquer,Antoni Coll, Lluc Ferragut, pescador i Pere Fiol (apotecari del carrer de Brossa), Bartomeu Coll, paraire, Miquel Obrador, forner de Santa Clara, i quatre forans, Antoni Esplugues (Artà), Antoni Bestard (Binissalem),Carles Gaià (Felanitx), Antoni Mallol (Fornalutx). Els mariners, picapedrers i sastres no donen el vist-i-plau a la tretzena si no és amb consentiment reial. Pere Fiol, apotecari va ser substituït per Cosme Molins també apotecari.
El mateix dia, Joanot Gual i Joan Crespí demanen a Gurrea que surti de l’illa.
El mes de maig, davant la carestia, Joanot Gual, Gaspar Moyà, Antoni Busquets, Mateu Espanyol, Antoni Esperaneu i Antoni Morlà són autoritzats a armar vaixells en cors per a prendre blat, fent ús del privilegi de vitualles del que tradicionalment havia gaudit el regne davant necessitat.
Pere Maiol, mariner era el cap de l’armada agermanada.
Mateu Mas, sastre, i Francí Ferrer, sabater, anaven amb el bergantí de Jaume Carbonell, també sastre, en cors per la Germania.
La nau de Roberto Piloso que anava de Nàpols a València per encàrrec del Comte de Melito va ser segrestada per Jaume Cardell i Nicolau Gualbes.
Antoni Gall, paraire, pren part a la presa d’un bergantí de mascarats valencians.
Es posà en marxa una fusta de pescadors del poble, el capità de la qual era Joan Carrió, cap de sabaters. Josep Piquer, candeler, n’era oficial. També hi anava Mateu Lloret, mariner.
Francí Pomar, mariner, anava amb el bergantí de Jaume Pellicer.
Bartomeu Cinc-claus, paraire era capità de la caravel·la segrestada a Mn.Sala.
A Ciutat, la manca de blat contrasta amb l’acumulació que en fan alguns notables, de manera que els escamots de menestrals van per les cases sospitoses cercant queviures. Així, el mateix Joanot Colom al front d’un escamot va fer obrir la casa que Gabriel Vaquer, prior de Lluc tenia a Ciutat i hi va trobar blat (550 kilos) i 50 fogasses de formatge, tot un luxe i una provocació en temps de fam.
D’aquí mateix que el prior de Lluc va ser objecte de les ires dels agermanats de Pollença, Joan Ferragut, Martí i Pere Cifre que recorrien el terme d’Escorca cercant adhesions. Francesc, un dels esclaus del prior, s’adherí a la causa agermanada i va ser cuiner de Joanot Colom. Va morir executat pels mascarats.
El 2 de Maig, el procurador Romaguera sol·licita als ciutadans exempts de contribució que presentin els títols.
Dia 11 de Maig, es comença a aplicar la sentència arbitral de 1512 dictada pel rei Ferran, per a la renovació del cadastre i la formació d’una nova base impositiva en funció de les propietats realment estimades i els pagaments al lloc on són aquestes.
El 18 de Maig, vigília de Pentecosta, Pere de Pacs toca deixar la batlia i en conseqüència, la lloctinència general. El substitueix Joan Ot Onís de Santjoan.
Es produeix un conflicte quan Jaume Roca, regent, intervé en favor de l’elecció de Pere Sanxo com a sobreposat dels picapedrers (càrrec d’inspector de l’ofici, que convocava les reunions d’ofici, posava sancions, representava a l’ofici davant les autoritats, s’encarregava de l’assitència social...). Pere Sanxo era senyalat com a mascarat, o sigui, adversari de la germania. Es deien mascarats pel fet que els agermanats marcaven les seves cases amb una senyal feta amb carbó.
Els picapedrers s’enfuriren i amenaçaren de mort a Jaume Roca (el rellotger Bernat Figuera li posà la llança al pìt) i hagué de fugir a Eivissa, on s’havia refugiat Gurrea.
El 23 de Maig, es retenen les pensions endarrerides dels censalistes.
El mes de Juny, els jurats Jordi Arquer i Rafel Arnau, són obligats a deixar diners per a comprar blat. El mateix succeeix a Pere de Santjoan senyor de Sa Bastida de Sant Joan (reclòs després a la Torre de l’Àngel) Arnau Puigdorfila (mascarat mort després per Pere Cardona), Bernat Sanglada, Blai Net, Arnau Garcia (mascarat mort després pels agermanats) i Gaspar Nicolau.
Un grup d’agermanats havia planificat la mort de Pere de Sant Joan el dia del Corpus, en haver sortit la processó de la Seu, però aques dia es va haver de suspendre a conseqüència d’un temporal.
Així hi tot ho tornaren intentar acusant-lo d’haver ordenat que ferissin a un agermanat de cognom Rosselló, i es plantaren davant l’Almudaina i passaren la porta d’accés a la presó quan els sortí al pas l’instador Joan Crespí i ho evità. Joan Crespí va desviar la seva intenció, de manera que es dirigíssin a la seva casa de Ciutat, que saquejaren i volien enderrocar.
El 8 de Juny de 1521, malgrat l’oposició del batle reial de la vila, els teixidors de Pollença s’adhereixen als de Ciutat
El 10 de Juny de 1521 arriben a Gurrea les cartes reials que corresponen a les signades per Carles V el 30 de Març, desautoritzant la Germania. Aquestes cartes es llegeixen als caps d’ofici, que no creuen que siguin vertaderes.
El 19 de Juny, envien el notari Pere Sanç i l’oficial Galceran Villalonga a Inca, Selva, Campanet i Sa Pobla a llegir les cartes reials condemnant la Germania.