Palau dels Burgues al carrer Sant Feliu

1520.-Dirigents menestrals de Ciutat es reuneixen clandestinament. La Germania de València està en marxa, i també la Revolta Comunera Volen posar en marxa un procés semblant perquè el pes dels imposts ofega als veïns i es veu necessari fer un nou cadastre de manera que tothom contribuís en funció de la seva riquesa i en el lloc on es posseís la propietat.

El governador, Francesc Burgues, que vivia a la cantonada del passeig delBorn amb Sant Feliu de Ciutat era l’oligarca local amb més poder. Com havia fet Pere Descatlar (Call) en temps d’Alfons V donant-li 10.000 ducats que serviren per situar-lo en una posició de dictadura personal,, la monarquia estava en deute amb Burgues i els seus crèdits .L’any 1517, Burgues, havia aconseguit destituir al virrei Gurrea, aragonès, sense el vist-i-plau dels menestrals, però, sospitós d’irregularitats que afectaven al patrimoni reial, Gurrea havia tornat a exercir de virrei. Cap aragonès podia ser legalment virrei de Mallorca, però ho era.

Els menestrals volien la quitació del deute públic, i en aquest sentit conspiraven. Berenguer i Simó Serralta, germans d’Agustí Serralta que, tenia la cavalleria d’Estellencs i propietats i esclaus a Puigpunyent, varen delatar la conspiració. Agustí Serralta va morir i va ser enterrat a Sant Domingo que era davant el pas d’en Quint (Conqueridor).