El mes de juliol, el governador Francesc Burgues llegeix la carta a l’instador Joan Crespí, a la sala baixa de l’Almudaina i prohibeix senyalar als mascarats. El poble les rebutja, i crida que són cartes falses i que els traidors han de morir.

El 28 de Juliol i malgrat l’oposició del batle Totxa i els jurats pollencíns, es jura la Germania a la casa de Martí Miret de Pollença . El picapedrer Joan Entenç i Joan Carrió, sabater, en representació de la Germandat prenen el jurament. Sabaters, fusters i teixidors pollencins s’havien adherit ja a la Germania.

Bombarda

El 29 de Juliol, els agermanats, radicalitzats pels esdeveniments es dirigeixen al castell de Bellver perquè volen l’entrega dels mascarats que hi són refugiats. Pasqual Rosselló dirigeix la comitiva que es farà amb el control del castell matant a Hug de Pacs ,Pere de Pacs (acoltellat per Pere Remolar,fuster) i Nicolau de Pacs, Jeroni Espanyol, Joan Peix, fill bastard de Pere Espanyol, i  Mossèn Quint (el picapedrer Andreu Barceló li tallà el cap).

Pasqual Rosselló va quedar de castellà a Bellver.

Bartomeu Roig, teixidor de llana va saquejar el castell de fogasses i carnsalades.

En tornar del castell, alguns agermanats es trobaren amb una processó de penitència i digueren que no era hora de processons. Miquel Alguer, assaonador i predicador de la secta columbina i Andreu Barceló, picapedrer envestiren  a Fra. Antoni Ferrando d’Alcúdia  i al canonge Llorenç Abrines al carrer de can Abrines.

Altres mascarats es refugien a la Seu, i també als convents. Davant tots ells els agermanats posen guàrdies per tal d’evitar noves incorporacions. Així i tot es produeixen fets com el de Perot Puig, que des del terrat de la Sala de la Universitat (Cort) tirava amb espingarda al campanar de la Seu, o el fet que es descobreix una mina d’entrada a Santa Magdalena. En qualsevol cas, els agermanats respecten el dret de refugi que només trenquen en el cas de Sant Domingo, quan ja l’exèrcit reial no ha dubtat en calar foc a l’església de Pollença (29 d’Octubre de 1522) i matar més de 200 persones.

Castell de Santueri

Agost

A principi d’Agost els agermanats felanitxers començaren el setge contra el castell de Santueri que era sota el govern de Francesc Burgues, ajudats per agermanats de Ciutat. El capità agermanat de Felanitx era Antoni Colom i Pere Rosselló, germà de Pasqual, un dels detinguts del febrer, era el capità de guardes. Entre els mascarats reclosos a Santueri hi eren, Bartomeu Serra, Sebastià Abrines,Onofre Pujals,Gabriel i Guillem Barceló de Felanitx.

                                                      Castell de Santueri 

Manteniren el setge de Santueri: Bernat Sagrera, paraire de Sant Jaume, Joan Darder, paraire, Joan Esplugues, sabater, Joan Carreres, calceter, de Ciutat, Gregori Albert de Santanyi, Bartomeu Caldentei, sergent, Miquel Artigues, Nadal Garí, Esteva Bordoi, Bernat Bordoi, Bartomeu Bordoi, Guillem Gat, Pere Adrover, Joan Freixa, Miquel Mercer, Bartomeu Antic, Miquel Estapoll, Gabriel Oliver, Guillem Vicens, Bartomeu Cifre, Rafel Ferrer, Rafel Obrador, Joan Guàrdia, Antoni i Pere Abrines de Felanitx. Faltar a la guàrdia del castell es castigava amb un dia de presó.

També a les primeries d’Agost es convocà una reunió de notaris i mercaders a la llotja, i en aquesta reunió els proposaren adherir-se a la Germania, però la majoria d’ells estava en contra. Aleshores es produí un avalot. Hi participen, Jaume Pou, sabater, un dels instigadors, Pere Vinyavella, armat de destral, el mestre d’aixa Antoni Morro, que amb la destral va rompre un reixat, i Miquel Marango,  també mestre d’aixa, volia obrir la porta a destralades, Rafel Massot, teixidor de llana, va prendre els barrils de sardines de la botiga del costat.

Els estaments dominants varen ser adversaris de la Germania de manera aclaparadora, de manera que no es podien evitar crides a la mort dels notaris, mercaders i clergues. No obstant una minoria d’aquests estaments es va posar al costat de la Germania. Tampoc mancaren els menestrals i forans que estaven a favor dels mascarats, però es tractà de casos puntuals que s’incrementaren després de la condemna reial, i aguditzar-se la violència.

El 3 d’Agost, el governador Francesc Burgues es requerit pels jurats a fi que deixi de donar suport als mascarats.

El 9 d’Agost, el Sant Ofici fa cremar a Floreta Garcès per jueva. En aquesta època, primer els mataven a garrot a la Porta Plegadissa, situada al pas del torrent de la Riera (actual Rambla), i després les cremaven. Floreta era teixidora de vels. També van ser executats Pere Arnau, corredor d’orella de la parròquia de Sant Miquel i Bonanada Savanals. Manuel Morro, Isabel Pardo i Francesc Bonnín, cedacer, i Rafel Plegamans, varen ser executats en estàtua. Eren inquisidors el canonge Arnau Albertí i en funcions el bisbe de Cluni, Pere Pont.

El 23 d’Agost de 1521 ja s’ha tornat un capital de 22.500 lliures (90.000 jornals) en concepte de censals consignats a la gabella de la sal. Les quantitats pagades s’escrivien en posts que treien a mostrar en  passacarrers amb trompetes, tambors i danzaires. Antoni Binimelis, feia escriure el que es quitava a les posts.

L’ordre de Pere de Pacs de procedir al lluïment dels censals abans de pagar pensions endarrerides enfureix els creditors.

Miquel Sureda Sanglada havia partit cap a Gant el dia 6 d’Agost per aconseguir l’anul·lació de l’ordre de Pere de Pacs.

El 30 d’agost, Joanot Gual, advocat de l’instador, que ja havia aconseguit la suspensió de Gurrea i vegent que els esdeveniments no eren controlables proposa la seva dimissió.

El 2 de setembre, el governador veu la causa que té l'instador de Manacor, Mateu Amengual "Sarrià" contra Antoni Nadal perquè aquest havia tallat algunes fulles del llibre de la Clavaria, de la que feia poc era administrador. Antoni Nadal va excusar-se diguent que no ho havia fet amb malícia.

El 5 de setembre, Joanot Gual aconsegueix que el consell dels Tretze accepti la idea de dirigir-se personalment al rei, però el poble no. El poble es torna contra l’instador Joan Crespí i Joanot Gual.

Sant Francesc

El 23 de setembre es reuneix el Consell General a Sant Francesc. Els radicals s’imposen i elegeixen dos instadors, Pau Casesnoves a la part forana i Joanot Colom a Ciutat. Determinen reactivar el compliment de la sentència arbitral de 1512.Jeroni Ferrer, notari agermanat, pren acta. Joan Crespí es refugia a la casa de Pere de Santjoan, senyor de Sa Bastida (Sant Joan). Joan Quintana, assaonador i Miquel Obrador, forner, membres de la destituída tretzena traeixen la Germania.

El 29 de setembre, Joanot Colom i Pau Casesnoves van a Montuïri, fet que fa que el batle Bernadí Company s’adhereixi a la Germania, però el dia següent es retracta.

El 2 d’octubre, Joanot Colom i Pau Casesnoves insten als jurats al compliment de la sentència arbitral de 1512.

El 4 d’octubre, Joanot Colom i Pau Casesnoves escriuen als jurats de Sóller perquè compleixin la sentència.

A la Serra hi ha mascarats com els Palou de Comasema (Orient), Braho, i Ordines (Alaró), Berenguer Ferrer, Malferit i Fuster, o Pere Amar (Bunyola). A la mort de Malferit hi participaren Mateu Muntaner, Bartomeu Magraner, Miquel Avellà, i Joan Estaràs, Guillem Socies de Bunyola després de la traició del mascarat Pere Amar.

Antoni Mas, de Solleric va participar a la mort de Braho i Ordines d’Alaró.

A Sóller va tenir lloc la batalla de Sant Martí on hi participaren gent de Bunyola com Baptista Creus. Bernadí Huguet hi va morir.

El 12 d’octubre, Joanot Colom diu que la sentència de 1512 suprimeix els càrrecs personals i que aquests han de ser reals. Vol que es llevi el dret de molitja, el quint del ví, la sisa de la carn, el segell del tèxtil, i la gabella de la sal.

També es produeix la redempció dels esclaus, política de la qual Joanot Colom era fervent partidari però que no podia imposar a les seves hosts que, també en tenien. Es va donar la llibertat als esclaus dels mascarats. Hi va haver esclaus executats i altres que perderen la vida als camps de batalla com el del Rafal Garcès. L’existència d’esclaus era un element que en res afavoria als treballadors lliures de la ciutat i del camp, pel fet que l’existència del treball esclau anava en contra del treball i dels jornals.

El 13 d’octubre, una nova carta reial condemna la Germania.

El 14 d’octubre, els jurats acorden la supressió d’aquests imposts.

El 16 d’octubre Joan Crespí és assassinat a la Torre de l’Àngel per Francesc Colom i el blanquer Antoni Binimelis.

El 17 d’octubre, el consell elegeix estimadors dels béns i propietats.

El 22 d’octubre, es reuneixen a la casa de Berenguer Sbert, lloctinent, els caps d’ofici de Ciutat amb Guillem Desmàs, jurat del bàndol dels Espanyols, Pere de Sant Joan, Jaume Soldevila, Rafel Arnau, jurat menestral i Joanot Puigdorfila jurat, en relació a les queixes que s’han presentat per haver-se posat setge a Alcúdia amb una peça d’artilleria robada a Ciutat. Berenguer Sbert condemna el setge que pateixen els alcudiencs i prohibeix als menestrals de Ciutat anar-hi. Els caps d’ofici de Ciutat diuen que no en saben res d’aquest assumpte.

Joan Albertí, lloctinent del governador a Inca envia una ambaixada al batle d’Alcúdia i ordena la detenció del setge.

Claustre gòtic de Sant Francesc

El 25 d’octubre, en consell al refectori de Sant Francesc, i mancant un nou cadastre, es pren la decisió de que cadascú contribuirà de la manera que podrà.

Pere Joan Safortesa, senyor de Raixa, que s’havia refugiat a Valldemossa, aconsegueix arribar a Alcúdia vestit de frare i refugiar-s’hi.

El mes de Novembre, Joan Ot Onís de Santjoan, lloctinent general i regent de la governació fuig a Eivissa.

El 5 de novembre, Rafel Arnau, jurat menestral va a Alcúdia a negociar. Els alcudiencs es queixen que hi ha 50 homes a la Torre de Vernissa que mantenen a la població incomunicada. Alcúdia, única vila emmurallada s’havia convertit en refugi de ciutadans i cavallers, i es negava a fer costat a la quitació en les maneres que proposaven els agermanats. Per això, gent d’Inca i Pollença tancava els accessos a la vila, impedien als alcudiencs sortir a treballar i havien armat una embarcació que impedia el tràfic amb Menorca, i pres un galió que duia les filles de Felip Fuster.

El 6 de novembre, el governador escriu al batle d’Alcúdia ordenant la sortida dels gentilhomes abans de tres dies sota pena de 1000 lliures (4000 jornals) . El batle d’Alcúdia pressionat pels cavallers armats es nega a acceptar la sortida.

El dia 11 de novembre es posa setge a Alcúdia  amb un exèrcit de 6000 homes. Intimidant la vila s’intenta negociar. Pere Joan Albertí vol que s’accepti la quitació de censals, surtin els mascarats i s’accepti l’estada de 200 agermanats. Amb ell van a negociar els canonges Miquel Gual i Nicolau Salom, el regent Antoni de Verí, i el jurat Guillem Desmàs. Els alcudiencs es neguen a acceptar la sortida de mascarats i la presència de tropes agermanades.

Els agermanats ataquen la vila amb trets de bombarda i comencen a arrassar molíns, possessions i terres de conreu.

Guillem Font, fuster, feia trompes de foc per llançar contra Alcúdia.

El dia 12 de novembre representants de la vila de Llucmajor negocien a Alcúdia.Són, Maties Salvà, batle, Antoni Armengol, Antoni Servera i Jaume Vidal, jurats, Julià Mut, Francesc Tomàs Taxaquet, Miquel Amengual, Bartomeu Socies, Jaume Salom, Martí Puigserver, Rafel Sanoguera, Miquel Remell, Antoni Ros, Miquel Mulet Dameto, Joan Isern i Guillem Mas. Esl reialistes en negociació entren i surten de la vila. Els agermanats en veure que havien sortit Pere Joan Safortesa i Joan Andreu, els volen detenir i aquests fugen a cavall cap a la vila. L’entrega de Safortesa constitueix una prioritat des d’aquell moment pels agermanats.

El dia 20 de novembre les sis peces dels agermanats disparen contra la muralla sense gaire efecte i es decideixen a tirar contra les cases que sobresurten.

El mateix dia es procedeix a l’elecció de jurats de Ciutat: Pelai Fuster, Joanot Sales, Sebastià Armadans, Joan Peretó, Bartomeu Pagès i Guillem Coll, paraire són els elegits.

El 29 de novembre, Joanot Colom i Pau Casesnoves insten als jurats a que obliguin als acudiencs a acceptar les propostes de Pere Joan Albertí.

Alcúdia

El 9 de desembre, el batle d’Alcúdia deixa sortir 26 homes per la porta de Mallorca a tallar els garrovers, figueres i magraners que eren davant la porta. Un grup de 80 agermanats que eren a un tir de ballesta de la muralla envesteixen als que sortiren. Aleshores sortiren 200 peons i 7 genets alcudiencs fent fugir els agermanats i prenen algunes peces d’artilleria que els agermanats han deixat en la fugida.

El 12 de desembre, tornen sortir alguns alcudiencs fins al molí d’en Barrera i els agermanats estan a punt de capturar-los. Només l’arribada d’aguns genets alcudiencs ho va impedir.

El 22 de desembre, Pere de Pacs fill, arribat de Menorca, és nomenat capità d’Alcúdia.

El 25 de desembre, dos agermanats traeixen els seus companys,entren a Alcúdia  i informen que es prepara un assalt amb torres, tortuga i escales a l’entrada d’any 1522.

Nadal Vadell, fuster, havia fet la tortuga i les escales d’assalt a Alcúdia

El 26 de desembre, aprofitant que els agermanats havien partit (eren les festes de Nadal) deixant un petit contingent de guàrdia, 1080 alcudiencs sortiren de la vila cap a al Rafal Capdebou i ataquen a la guàrdia agermanada que pateix 80 baixes, i perd les escales i la tortuga, que els alcudiencs han cremat.

Mor Gabriel Buades, agermanat, blanquer calatraví

Un de la tretzena, jueu convers volia cremar la Casa i l’Arxiu del Sant Ofici que, continuava les seves persecucions contra els conversos i que aleshores es trobava al Temple. L’algutzir del Sant Ofici va ordenar la seva detenció i aquest fet va provocar un enfrontament amb els Colom, així que pujaren fins a la Casa de l’Inquisició amb ballestes parades, i la gent esperant a l’entrada. Aleshores l’Inquisidor en funcions Pere Pont va demanar a la gent s’hi hi havia algú del ban de Crist. Els qui acompanyaven els Colom es posaren aleshores de banda de l’inquisidor i els Colom s’hagueren d’agenollar demanant perdó.

Després, l’inquisidor va ordenar que es prediqués a la Seu la reverència a l’Església.