Any 1480-La comunitat de beguines de la Terça regla està formada per la prioressa, Antonina Bondia, i les monges Eulàlia Timora, Isabel Massana, Antònia Soldevila, Isabel Sollana, Joana Carbonell , Agnès Xanxa, Caterina Timora, Isabel Oliva, Antònia Colombàs , Bernadina Goscons i Anneta Santjoan.
Any 1480-Inici de la capella del Roser del convent de Sant Domingo.
Any 1480 - El bisbe i el lloctinent s'oposen a la predicació de fra Gràcia del convent del Carme perquè pot perturbar la pau del Regne i demanen el seu trasllat a un altre convent. (ARM, AH 683, 40 v 41)
Any 1480-El frare agustínià valencià Joan Exarch funda el primer convent d'Ítria a l'ermita de sant Magí o Nostra Senyora dels Orfes en el camí de Portopí, però el mateix any s'abandona per estar massa lluny de la ciutat. Poc després funda el segon convent en unes cases properes a la Porta Pintada en el camí de Sóller (actual carrer 31 de desembre de Palma).
8 de gener de 1480-S'imposa una talla per fer front a les despeses en blat.
El 12 de gener de 1480 s'ordena el cobrament de l'impost del coronatge del rei Joan II, xifrat en 12.000 florins.
3 de febrer de 1480 - Els picapedrers Martí i Amador Creix acorden unes obres en la vinya dels mercaders Lluís i Manel de Pau Pardo de construcció d'un portal major nou, d'una escala de nou pams feta amb pedra de Rafalbeix amb esglaons d'una sola peça, i altres reformes a la cuina, rebost i lletrines. (ARM, Prot. C-110, 36-36v.)
21 de febrer de 1480- Neix Arnau Albertí, bisbe de Patti i inquisidor, a Muro.
11 de juny de 1480- Feliu Tudela, porter de la porta forana del castell reial cobra 7 sous i 6 diners per la neteja de la plaça davant el castell per on passava la processó del Corpus. (ARM, RP 3.627,42.).
10 de juliol de 1480 - Mor a Ais de Provença Reiner I d'Anjou (Renat I), nét de Joan I d'Aragó, proclamat rei per la Generalitat de Catalunya.
2 d'agost de 1480- El rei Ferran fa donació de l'alcàsser de Manacor a Joan Ballester.(HGRM Dameto,Mut,Alemany,pàgina 567)
11 d'agost de 1480- Presa otomana d'Otranto.
3 d'octubre de 1480 - Contracte entre Pere Joan Albertí i Antoni Sagrera per les obres en un alberg situat en el carrer que des del cementiri de santa Eulàlia va a sant Francesc.
6 d'octubre de 1480- Testament d'Elisabet Sala, esposa de Guillem Soldevila, que vol ser enterrada a sant Francesc.
21 de novembre de 1480-Reducció del pes de les anelles que fermen els esclaus:" E considérants nosaltres que per un capitol del mestre de guayte per lo qual es disposat que los catius moros ó turchs sien tenguts portar sots certa pena un anell en lo peu de pes de quatre liures, e lo dit mestre de guayte volent forsar dits sclaus de aportar lo dit anell, se fayen a aquell moltas composicions per les quals donaue licencia que los dits sclaus portassen anell de manor pes; per ço, nosaltres, volents extirpar les ditas composicions e encare obviar a molts abusos e dasastres que per molts catius aportants armes se seguexen, et alias, reduim lo dit pes de quatre liures a mitge liure de ferro"
Mare de Déu de la Mercè
Any 1480: Obra de Rafel Mòger
Any 1481-Vida escandalosa de les religioses de la Tercera Regla. Conflictes amb els castellans.
Any 1481: "Els que viuen de llurs censals per no esser pagats de la dita Universitat (de Mallorques), la qual axi com es dit, remolca set anyades, per causa dels drets e de les ajudes, qui han presa tanta disminució que cascún any se venen la terça part o menys del que vendre se acostumaven, passen llur vida molt streta; los mercaders, per mancament de moneda, de la qual axí com es dit no sen hic trobe ne sen hic bat, no fan ne poden fer aquella mercaderia que en lo passat fer acostumaven; e els manastrals han mancat los guanys quels homens de condició los donaven."
Any 1481-Ferrer Berard Soldevila és nomenat assessor del governador.
3 de gener de 1481 - Miquel Guàrdia ven Ses Basses (Marratxí) a Joan Gil i Joan Morera.
gener de 1481- El corsari castellà Juan Gentil pren una nau veneciana en el moll de Ciutat: "stant surta en lo port e circa lo moll de aquesta vostra ciutat una nau veneciana patronetjada per Saba de Stefani, venecià, la qual era vinguda de Sivilla carregada de sucres, argents vius, tonyines e altres mercaderies, e stant en lo dit port guiada per lo vostre lochtinent....,lo dit cossari es vingut e, sens altra occasió, ha presa la dita nau veneciana, e aprés li ha levades e preses totes les robes, e aquelles ab si sen ha portades fins à la xarcia inclusivament,lexant solament lo buch de la dita nau en lo dit port, la qual presa sestima de tres milia e sinchcents ducats ensús...."( Llibre de Lletres Missives de 1481 á 1482, fol. 6 v.)
març de 1481-El rei suspèn dels seus càrrecs al lloctinent Blanes de Berenguer i a l'assessor Joan Duçay. Nomena en el càrrec de lloctinent virrei a Joan Pagès.
1 de març de 1481- El rei condemnala Universitat del Regne de Mallorca a
«solvere in civitate Barchinone dictos creditoribus censualistis dictas pensiones censualium, tam debitas quam de cetero debendas».
22 d'abril de 1481- El dominic Fra Buades cobra pels sermons de la Quaresma a Montuïri.
3 de maig de 1481- Joan Burgues, mercader i ciutadà de Barcelona, natural de la Ciutat de Mallorca, ordena testament. Nomena marmessors a en Mateu Capell, mercader, a en Francesc Burgues i de Santcliment, cavaller, a en Joan de Santcliment, a na Constança, vídua d'en Francesc Cardona Bussot i de Sitges, i a n'Aldonça, muller d'en Pere Joan de Santcliment. Disposa ser enterrat al cementiri del convent dels Frares Predicadors de Barcelona. Institueix com a hereva universal a la dita Constança, vídua d'en Francesc Cardona Bussot i de Sitges.
maig de 1481- Sol·licitud d'expulsió de les religioses de la tercera regla per la seva vida escandalosa (E axí mateix, en la iglésia del dit loch de la terça regla, axí com és dit, és ple de tota dissolució e vicis)
E com ffins assi, la damunt dita honesta deliberació e sanct propòsit no puga esser posat a deguda execució, causant la fretura e incomoditat de scholes e loch on los damunt dits studiosos puguen convenir ahon lo damunt dit mossèn Pere Deguí, e exercitar-se en la dita art; e per ço han pensat los demunt dits, ab favor e adjutori de vosaltres, ffàcilment haver lo loc de la tersa regla, lo quali té moltes comoditats all demunt dit exercici,forrigitades per lo reverendíssim senyor bisbe les dones en aquell dit lloch habiten, les qualls, exigints lurs colpes als mèrits, e delictes tant notoris que ab manera alguna de dissimulació e tergiversació celar e cobrir no's poden, moltes vegades per vosaltres e vostres predecessors en aquest loch, és estat proposat deure supplicar all dit reverendíssim senyor bisbe vollgués aquellas, per ocasió dels innumerables e enormes scàndolls tot dies si segueixen, per deguts remedis de justícia expellir e totallment foragitar...
El rei Ferran
11 d'agost de 1481- Arriben al moll de Ciutat naus castellanes comandades per Francisco Enríquez.
19 d'agost de 1481 - Enfrontaments de mallorquins contra la tripulació de naus de l'armada castellana a Palma.
"los dits viscayns en molt nombre armats pujaren fins al bordell e, per volersen manar e traure per força del bordell una fembra sens pagar lo que dévia, mogueren allí gran remor, e de continent lo lochtinent real hi cavalcá e feu la provisió deguda.
Après, retornanthi los dits viscayns en major nombre, lo dit lochtinent hi ana e ab bones maneres trasqué e divertí los dits viscayns de aquell loch, manantlossen davant fins foren dins lo carrer de la Mar, e quant ells foren aquí, sentintse reforçats, axí per altres viscayns qui ab ells se juntaven quant encara per esser prop de les naus, aquells se pararen que nos volgueren pus retraure, ans feren gest e esforç mes apparellat á resistencia que á obediencia, tirant de continent les spases, e en acó tingueren tot lo carrer de la Mar e de la plassa del molí; e per quant se aplegava e concorria en acó molta gent de la terra, lo dit lochtinent e nosaltres, per evitar majors inconvénients, teniam tot aquell orde e esforç que podiam en ferne tornar tots los pobles de la terra, provehints ades à la una part ades á laltra. E com en aquest temps se introduis fama per la ciutat que los viscayns havien feta resistencia e havien nafrat lo lochtinent real, de continent los pobles foren à les armes, venints e davallants la vía de mar hont tots eram, e axí la pelea se escalfa en tanta manera, axí per lo carrer de la Mar com per lo carrer de Sanct Johan, que, ab grandíssimo treball e perill de les persones, lo dit lochtinent e nosaltres fem cessar la dita brega e foren retrets tots los viscayns dins lo moll hont se foren fets forts ab bona empavessada e ballestería,e los de les naus qui spessament bombardajaven la ciutat,la qual brega cessada, se trobaren morts en la
plassa del moll tres o quatre viscayns e dels de la terra son stats molts nafrats, axí de passadors com de spingardes, dels quals ni ha qui stan molt mal e nos creu puxen campar de morir....(Llibre de Letres Missives de 1481 á 1482, fol. 24.)
24 de setembre de 1481 -El rei Ferran envia una carta a Pere de Sant Joan en la que exigeix el pagament dels censals.
Any 1482-Drap groc i vermell per rei Jaume.
Any 1482- Ursula Albinyana, prostituta valenciana, resideix a Mallorca.
ny 1482 - Joanot Sureda, donzell, compra Son Sureda (Marratxí ) a Isabel Sureda.
Any 1482- Antoni Vilasclar, batle de Felanitx.
Any 1482-Lorongo de Marí, cavaller, és el propietari de Punxuat (Algaida) i Capocorb (Llucmajor).
14 de febrer de 1482-Pere Abrí Descatlar hereda la cavalleria del Palmer.
9 de març de 1482, Guillem Vilasclar, major de dies, fa donació al seu fill Guillem Vilasclar menor de dies , picapedrer, d'una casa situada en la ciutat de Mallorca, a la parròquia de Santa Eulàlia al lloc de mossèn Catlar, sota alou del Bisbe.
28 de març de 1482-Mor Maria de Borgonya, esposa de Maximilià d'Àustria a Bruges. L'hereda el seu fill Felip d'Àustria (Felipe el Hermoso).
5 de maig de 1482-Testament de Miquel Ballester que vol ser enterrat en el claustre de sant Francesc en el carner dels Ballester.
17 de maig de 1482-Es paga drap groc i vermell i tela negra pel rei Jaume que jeu davant l'altar major de la Seu.
20 de maig de 1482-Ordinacions de la Confraria de l'Assumpció de la Mare de Déu de Manacor.
27 de juny de 1482- Testament d'Antoni Seguí que vol ser enterrat en el claustre de sant Francesc en el vas dels Seguí.
20 de novembre de 1482 - Berenguer de Tagamanent i la seva mare Isabel traspassen l'alqueria Amat (Son Sureda, Marratxí) a Joanot Sureda a canvi d'un alou de 5 morabatins d'or i un cens de 80 lliures.
2 de desembre de 1482-Testament de Pereta Pardo Martí, filla de Perot Pardo i esposa de Martí Gual, que vol sepultura al sepulcre dels Gual a sant Domingo.
Mòger:Mare de Déu de la Bona Mort o del sant Novici que es trobava en el convent de sant Domingo.
Any 1483
Any 1483-Felip Desportell, ciutadà, ven a Alvar Unís un rafal situat entre el Pla de Sant Jordi, i el Coll d'En Rabassa, per 200 lliures que confronta amb la garriga i pinar d'Alvar Unís, el camí que va a Montuïri, Porreres i Castellitx, i les garrigues i rafal de Gregori Joan al camí de l'Alanjassa.(ARM P-163 f. 76 V.-78.).
Any 1483 - Francesc Ballester, tintorer, signa un contracte amb Pere Terrencs per pintar un retaule que els tintorers volen a la seva capella del Carme.
14 de gener de 1483- S'estableix una talla impositiva per a poder arreglar la síquia , els murs , el moll i altres necessitats.
18 d'abril de 1483- Els descendents d'antics esclaus turcs, ara francs, demanen autorització per a la fundació d'una nova confraria de sant Jordi al convent de sant Francesc.(AHM. RP. S, 38, fols. 181-185).
16 de juny de 1483-Mor el jurista Miquel Andreu.
4 de juliol de 1483- Ordenacions de la Confraria de sant Cristòfol de sant Antoni de Pàdua a Ciutat. Els seus sobreposats són Joan Bertran, boter i Antoni Caldentey, peraire. Els prohomes són: Bernat Quintana, Pere d'Osca, Nicolau Avellà, peraire i Pau Martí, tintorer. El rector és Francesc Sagrera.
Els càrrecs de la vila de Muro són: Vicens Goxat, Miquel Font, Jauma Lompart, Jordi Fiol, jurats, lo p r e s e n t a n dela dita vniuersitat. Miquel Roger, Johan Battio, Johan Saloni, Johan Baro, Barthomeu Matheu, Johan Parelio maior, Anthoni Comes, Gabriel Riusech, Pere Baro, Johan Ballester, Pere Comes, Jaume Moragues,Guillem Morev, Barthomeu Cerdo, són els consellers.
7 de juliol de 1483- Benedicció de la creu de pedra davant el portal de santa Fe per part del canonge Antoni de Busquet.
3 d’agost de 1483 Alcúdia obté el privilegi de no poder-hi entrar vi, en protecció a la producció pròpia.
14 d'agost de 1483 - Pere Benet Teseu Valentí Ses Torres Dameto és graduat Doctor d'ambdós drets a Bolonya.
Portalet de l'antic Estudi General incorporat al nou Estudi General
30 d'agost de 1483- Fundació de L'Estudi General Lul·lià.
5 de setembre de 1483- Miquel Tries, Jordi Tries i Pere Collel sol·liciten la constitució de la confraria de boneters, que es reuneixen a la sala capituar dels framenors. La seva patrona és La Puresa, i la seva capella, la de la Puritat de Sant Francesc. Són elegits sobreposats de l'ofici Miquel Tries, major, i Pere Boronat, i prohomes en Pere Collell, i en Joan
Lambi.
Desembre de 1483 - El rei convoca Corts a Tarassona per tal de tractar de la recuperació dels comtats de Rosselló i de la Cerdanya presos pel rei de França.
Any 1484
Any 1484- S'estableix a Miramar Mossén Bartomeu Caldentey , doctor en teologia per la Universitat de París, lul·lista, juntament amb Mossén Francesc Prats, poeta i, poc més tard, Mestre Nicolau Calafat impressor, natural de Valldemossa que va instal·lar a Miramar la seva impremta, la primera de Mallorca.
Any 1484-Gregori Burgues Unis es casa amb Caterina Bartomeu Espanyol.
Any 1484-Fra Joan Ginard, dominic,és nomenat inquisidor.(HGRM Dameto,Mut,Alemany,pàgina 653).
2 de març de 1484 -Dimarts - Miquel Tomàs, fuster, contracta les obres dels porxos de les cases de la vinya del mercader Manuel Pau Pardo. Tres seran de doble vessant i un d'un vessant. Els porxos es cobriran de teules.(ARM, Prot. C-171, 193-194.)
25 de març de 1484- Testament de Joan Vanrell que vol ser enterrat a la clastra de sant Francesc on hi ha l'epitafi del seu avi Joan vora la capella de Guillem Vilasclar.
22 de maig de 1484-Mor Joan Pagès, vice-canceller del Regne.
8 de juny de 1484 - Capítols per a la collita de la sal a Mallorca.
23 de juny de 1484- Ordinacions de la confraria de la Visitació de Nostra Dona de Petra.
15 d'octubre de 1484- Fernando II informa a Blanes de Berenguer, virrei de Mallorca de la reclamació de Venècia causada per la presa per part de Vidal Blanes, fill del virrei, de la nau yeneciana d'Ulisses Salvador en el port de Palerm. Es reclamada perquiè la nau capturada tenia guiatges del virrei de Sicília i del mateix Vidal de Blanes, raó per la qual el rei considerava que calia administrar justícia a favor de Venècia.
22 de novembre de1484- Mor Beatriu de Pinós i és enterrada a la capella de Sant Vicenç de la Seu.
22 de novembre de 1484- El sevillà Bartomeu Casado, mestre cinter, obté la franquesa d'instal·lació. Vivía a santa Eulàlia.
