Nota crítica: la protecció dels blanquers francs en relació al treball dels blanquers esclaus ens posa de manifest una de les contradiccions del moment entre les necessitats dels treballadors que han de vendre la seva força de treball a canvi d'un salari i aquells que encara estan en l'esclavitud. L'ús d'esclaus va en contra dels interessos dels treballadors empobrits que no disposen de recursos propis per a la subsistència i que cada vegada són més nombrosos. Aquesta contradicció es resol a favor del treballadors francs quan l'esclavitud representa un cost major per al propietari d'esclaus que la contractació de treballadors francs.
Allò que determina que l'esclavitud sigui més cara que la contractació d'un treballador franc és en principi el preu de cada esclau segons les condicions del mercat (de 30 a més de 100 lliures) ; després, la violència que els esclaus exerceixen contra els seus propietaris, manifesta al llarg d'aquestes pàgines perquè encara que els historiadors oficials ens vulguin vendre el missatge abusiu de que cal situar-nos en el moment històric per tal que ens empassem que fets com l'esclavatge, la tortura, o la crema d'heretges eren normals en la mentalitat de l'època, allò que retrata a aquests historiadors com a titelles dels poders és el propi fet de la resistència contra l'esclavisme: la rebel·lió contra els propietaris, la violència contra els mateixos i les constants fugues fan que el treball esclau sigui més car que el treball dels homes francs. Els esclaus s'han de vigiliar -Els han de reprimir, alimentar i vestir i la seva productivitat és fa a força de garrot, de manera que és mínima. L'empesa dels treballadors francs pels seus interessos ,combinada amb la lluita dels esclaus per deixar de ser-ho, fa que l'esclavitud reculi tot i que els règims de dominació d' Espanya la mantenen oficialment fins al final del segle XIX., quan Cuba lluita per la seva independència 20 anys després de l'abolició oficial de l'esclavitud.
Any 1460 - Miquel Forcimanya de Llucmajor es casa amb Práxedis filla de Gerald Pellicer del mateix poble.
Any 1460-Nicolau Sunyer que vivia en un alberg del carrer Major de sant Jaume, compra l'illa de Sa Dragonera a Gaspar Safortesa i muller, per 60 lliures.
Any 1460-Suriana Salzet es casa amb Jaume Desbac.
Any 1460-Arnau Maria de Santacília, bisbe de Mallorca.
Any 1460-Mateu Forcimanya, picapedrer, torna de Nàpols per a la construcció de l'Hospital General.
Any 1460-Guillem Vilasclar fa obres al moll i empra pedra de Cala Espardenya i de la cova de ca na Moreia.
Any 1460-Fra Joan Ginard, dominic, és nomenat inquisidor.(HGRM Dameto,Mut,Alemany,pàgina 653)
Any 1460- Joan II, a petició del regne, disposa que qui contragui matrimoni amb una donzella menor de vint-i-cinc anys clandestinament, sense el consentiment del seu pare o altres familiars, sigui castigat amb la pena de mort .
El 26 de gener de 1460 Joan II signa la concòrdia amb el seu fill el príncep Carles de Viana.
20 de febrer de 1460 Elionor d'Urgell, duquessa d'Amalfi, autoritza les obres de fortificació que es volien fer a Maiori, per tal de defensar millor la ciutat.
26 de març de 1460 - El príncep Carles de Viana deixa Mallorca i va cap a Barcelona sense tenir el permís del seu pare.
31 de març de 1460 - Carles de Viana és rebut a Barcelona com príncep hereu.
19 d'abril de 1460- Xarquesos demanen la constitució d'una segona confraria a la capella dels grecs de sant Nicolau de la Seu. Els seus sobreposats, xarquesos de nació són: Martí Vaquer, Jaume Llobet, Jordi Dureta, Jordi Beltran, Martí Parera i Joan Colom.
19 d'abril de 1460 - El picapedrer Bartomeu Ponç es compromet amb el prevere Silvestre Batle, Robert Dameto i Francesc Brossa a l'aportació de 50 dotzenes de làpides de pedra galga de la pedrera situada avall del castell de Bellver a Portopí per a la construcció de la capella dels sants Abdon i Senen del convent del Carme. (ARM, Prot. F-78,43v).
El 9 de maig de 1460 va morir el lul·lista Pere Joan Llobet, que té la tomba a la Seu de Ciutat.
21 de maig de 1460- Angelina Ferrera, hostalera, compra l' esclava Jacmeta per 65 lliures al picapedrer Miquel Sagrera i a la seva esposa Caterina. (ARM, Prot. C-115, f. 129-129v.)
11 de juny de 1460-Guillem Vilasclar torna a arreglar el peu de la torreta de la Porta de Santa Catalina. Empra pedra provinent de Rafalbeig.(EU 12, f. 12 v.)
Bartomeu de Verí és nomenat ambaixador a la cort reial
El 7 de juliol de 1460 es pateix una seriosa derrota aragonesa a la batalla de Sarno.
19 de juliol de 1460-El lloctinent disposa que els esclaus coneixedors de l'ofici de blanquer no poden esser llogats per fer adobs mentres hi hagui homes francs coneixedors de l'ofici i disponibles.
15 d'agost de 1460 - Boda de Marc Ballester, fill de Mateu Ballester de Campos amb Caterina Mas, filla del picapedrer Joan Mas. Disposaran d'una botiga i algorfa en el carrer Nou de santa Creu confrontant amb la casa de Joan Mas.(ARM, Prot. C-115, f. 187-187v.).
16 de setembre de 1460- Joan II uneix la procuració reial d'Eivissa a la de Mallorca.
20 de setembre de 1460- La unificació hospitalària en l'Hospital General obté el vist i plau del rei Joan que li adjudica nous privilegis.
12 de novembre de 1460 - Pius II nomena Arnau Marí de Santacília, bisbe de Mallorca.
13 de novembre de 1460 - Contracte matrimonial del mercader Jordi Pont amb Agnès Espanyol (ARM Prot.M-239,158-159)
15 de novembre de 1460-Huguet Barxa es compromet, davant Antoni Catany àlias Puigderós de Llucmajor, a fer una creu en el camí que va de la vila a Capocorb. (ARM, Prot. M-239, 160-160v.)
2 de desembre de 1460-Joan II, convoca corts a Lleida amb la promesa de designar primogènit al seu fill Carles de Viana, però en realitat el tanca al castell de La Suda.
20 de desembre de 1460 - Joan II disposa que el Consell de la Franquesa inclou a més del coneixement dels greuges fets pels oficials reials contra les franqueses els motivats per les reials provisions. (ARM Llibre de sant Pere fol.165).
Any 1461
Any 1461-Llista de treballadors de la Ceca ( ARM, AH (LR) 70, ff. 3 V.-5 r.): Primo, per lo offici de ensayador, lo qual se dona per los honorables jurats, en Jaume Mogons, argenter. ítem, per lo offici de secrivà de la dita Seca, en Gaspar Manera. ítem, per lo offici de mestre de balança, en Bartomeu Rovira. ítem, per lo offici de guarda per lo Senyor Rey, en Guillem Torrent, lo qual ia obtenia lo dit offici, en absència del qual, com sia ara absent del present regne, regeix aquell en Joan Fugeda, argenter. ítem, per lo offici de guarda per la ciutat, en Francesc Ortolà, lo qual ia per molt temps ha regit e regeix lo dit offici. ítem, per fonador, en Pasqual Miró. ítem, per entallador, en Joan Fugeda, qui aquell offici ja obtenia. Los obrers són aquets: Bernat Ventayol, maior de dies; Rafel Vilar, Pasqual Miró, Rafel Miró, Bernat Ventayol, menor de dies; Guillem Terrades, Joan Terrades, Jaume Galta, Joan Serra, Nicholau Perpinyà. Los monaders són aquets: Baltasar Manera, Pere
Manera, Gabriel Roura, Joan Valero e Joan Fugeda.
Any 1461-Abu Abdallah Mohammed III governa Algèria.
Any 1461 - Promulgació d'unes Noves Ordinacions pel governador Vidal Castellà Doris de Blanes, aprovades pels jurats Salvador Sureda, Gabriel de Verí, Bartomeu Descors, Arnau Mestre, Ramon de Moià i Joan Esteve.
Any 1461-Pere Gelabert de Lloret propietari del Rafal de Son Pastereta (Lloret).
25 de febrer de 1461- Carles, príncep de Viana és alliberat de la presó pel seu pare i rei.
Febrer de 1461- Davant la pressió popular Joan II proclama hereu al seu fill i enemic Carles de Viana.
Març de 1461- El corsari florentí Scarrincho opera amb dues galeres al voltant de Mallorca.
Maig de 1461- Noces de Maria, filla natural del rei, amb Antonio Todeschini Piccolomini,nebot del papa Pius II.
22 de juny de 1461- Concòrdia de Vilafranca del Penedés.Carles de Viana governador efectiu de Catalunya. Es prohibeix al rei Joan II entrar a Catalunya sense permís de les Corts.
24 de juliol de 1461 - Joan II nomena veguer de Barcelona a Galceran Burgues, àlies de Santcliment, pare de Francesc Burgues, procurador reial en el Regne de Mallorca.
15 d'agost de 1461-Testament de Joan Marcer que vol ser enterrat en el claustre de sant Francesc en el vas familiar dels Marcer.
7 de setembre de 1461- Testament d'Antonina Torrella, esposa de Miquel Marser, que elegeix seputura a l'església de sant Francesc a la capella dels Marsers o de la Mare del fill de Déu.
16 de setembre de 1461 -Francesc Burgues Galiana, procurador reial, administra el patrimoni reial a Menorca i Eivissa.
23 de setembre de 1461-Mor el príncep Carles de Viana a Barcelona de tuberculosi. Acusen al rei Joan, el seu pare, d'haver-lo emmetzinat.
6 d'octubre de 1461-Testament de Joan Cifre que vol ser enterrat en el claustre de sant Francesc en el carner del seu pare.
31 d’octubre de 1461- Els jurats de la ciutat i Regne de Mallorca, presenten a l'aprovació del lloctinent els Capítols dels Sabaters i Assaonadors (Antoni Pons -Libre del Mostassaf de Mallorca. C.S.I.C. - Mallorca, pp. 319-320.)
Any 1462- Repressió contra els forans partidaris de la Generalitat.
Nota crítica: sovint els historiadors que volen destacar els elements diferencials entre mallorquins i catalans usen i abusen dels posicionaments dels mallorquins en l'enfrontament de Joan II amb els partidaris de la Generalitat. Tot i que la història la marquen els vencedors, tenim suficients elements per creure que els adversaris de Joan II a Mallorca no eren només una anècdota. Que Joan de Copons, conseller reial d'Alfons el Magnànim, ambiciós del domini del Pariatge i assessor del governador patís la confiscació de béns per haver donat suport a la Generalitat contra el rei, significa que els partidaris de la Generalitat i adversaris de Joan II tenien una influència superior a la que ens conten. Això no obstant, no significa l'estimació popular cap als partidaris de la Generalitat, perquè anys abans, en la Revolta Forana es demostrà en la pràctica, com enel cas dels Albertí l'odi que generaven entre la població.
Any 1462-Fundació de l'Escola de Cirurgia a València.
Any 1462- Son Penjoll: "Un home apel·lat Ambròs Lòpiz. en certa brega a la vila de Inca. tirà una lansada a Barthomeu Massip, e lo ferí a la cuxa, del qual colp es morí; per punitiu sia penjat en lo camí qui ve de la Ciutat a Inca, en un pi és entre Sancta Maria des Camí e Consell"
23 de gener de 1462-Mor Bernat Vicens, predicador, natural de Sineu. Va ser inquisidor i prior de sant Domingo.
Febrer de 1462 - Revolta dels remences a Girona.
15 de març de 1462 - La reina Joana Enríquez es refugia a Girona amb l'infant Ferran on és assetjada.
Dia 10 d'abril de 1462 Salvador Sureda de Santmartí obté d'Alfons V tots els delmes de S'Àguila i Solleric.
juny de 1462- Joan II ordena l'embargament de béns dels catalans rebels.
juny de 1462-Presa de Balaguer pels partidaris de Joan II.
juliol de 1462-Els consellers de Barcelona envien Joan Olivella per tal de convèncer al Gran i General Consell de sumar-se a la causa de la Generalitat.
3 d'agost de 1462-Testament de Gaspar Sanglada "Montornes" que vol ser enterrat a la capella de sant Nicolau a sant Francesc en el vas dels seus.
22 d'agost de 1462- Joan Serralta deicideix ser enterrat en el carner dels xarquesos de la Seu.
9 de setembre de 1462 -Joan de Galiana i Hug de Sant Joan dirigeixen una expedició contra els forans partidaris de la Genaralitat contra el rei.
12 de setembre de 1462- Joan de Beaumont, lloctinent de Catalunya, partidari de Carles de Viana i oposat al rei Joan ofereix la corona d'Aragó a Enrique IV de Castella.
27 de setembre de 1462- Testament de Joana Genovard Sala , espòsa de Nicolau Espanyol que vol la sepultura a sant Domingo.
28 de setembre de 1462- Testament de Joan Castanyer que vol ser enterrat a la capella de sant Bernadí de Siena amb els seus en el claustre de sant Francesc.
1 d'octubre de 1462-Mor Fra Bartomeu Catany, franciscà, fundador de l'Hospital.
Novembre de 1462-Setge de Girona per l'exèrcit de la Generalitat durant un mes.
Can Dameto de la Quartera
Any 1463-Repressió d'un moviment contrari a Joan II.
Any 1463- Joan de Copons,assessor del governador, casat amb Magdalena Mora, senyora de Son Fortuny (Andratx), Son Pont (Puigpunyent) i d'Estellencs, és confiscat de les seves propietats per haver donat suport al moviment contra el rei Joan II.
Any 1463-Joan Sales és el propietari de Marratxí.
Any 1463- Execució de Pero Martínes, frare predicador vianista: «aquest home appellat Martines, rebel·le a la majestat del senyor Rei, per la qual raó, en punició, pena e càstig de tal crim, és estat condemnat que sia menat al moll de la present ciutat, é que allà li sia més un bacinet de ferro foguejant en lo cap, e açò per manament del dit Senyor Rei, e aprés que sia més en una barca e que sia sorgit, ab una pedra lligada al coll, en la mar, per ço que a aquell sia càstig e als altres terror e exempli»
Any 1463-Guillem de Puigdorfila, veguer de Ciutat.
Any 1463-Gil de Sanmartí reprimeix a la part forana un moviment contrari a Joan II.
Any 1463-Executat Jaume Tortella,rebel forà, a Gabellí (Campanet)
Any 1463-Extrauen sosa de les barrelles de les Illes Malgrats, davant Santa Ponça, per a la fabricació del vidre:Es concedeix llicència a Antoni Sala, vidrier de Ciutat de Mallorca, per tallar herba de sosa per fer vidre a canvi de pagar un cens anual de 5 sous.
Any 1463- Joan Desmàs i Joan Sureda eren els propietaris de la Maimona (Algaida). Barcaix era de Rafel de Caulelles.
Any 1463- Gabriel Salva i la seva dona Andreva , el seu fill Pere Salva i Catalina, la seva esposa, estableixen Binilagant a Jaume Tomàs.
15 de gener de 1463 , dissabte- Bonanat Furriols, fuster, es compromet amb Joan Pallers a fer la coberta del forn en el carrer de la Mar (ARM, Prot. M-412,4v).
Gener de 1463 - Pere Joan Albertí, enemic de la revolta forana, intenta apropar-se als forans i s'alça a favor de la Generalitat contra el rei.
El 28 de febrer de 1463 surten en campanya cap a Inca a favor del rei i contra els partidaris de la Generalitat, Hug de Santjoan, Joan Gayà, procurador del fiscal i Lluís Plassa. L'avalot d'Inca és generat per la família Albertí.
16 de març de 1463-Reparació de la muralla a prop del portal dels boters, davant la casa de Bartomeu Negre, i també a prop de la font de la Portella i davant la font de la torre del Moll.
març de 1463-Francesc Burguès atèn la crida feta per Joan II i envia blat a Tarragona als fidels del rei.
març de 1463-Bartomeu de Verí obté la cavalleria d'Alacantí de Muro que va ser de Jaume Martí, expropiat per rebel·lió, però la reina decideix després donar-la a Guillem de Bordils.
maig de 1463- Per a reprimir els abusos que feien els oficials reials, Joan II prohibeix que els ascendents siguin detinguts pels delictes dels seus descendents.
6 d'abril de 1463- Joan Ballester de Manacor obté la Cavalleria dels Llulls a Bellver amb l'obligació de posar un cavall armat i un home al servei del Regne.
9 de maig de 1463- Joan II disposa que l'elecció dels batles locals es porti a terme anualment pel monarca o el seu lloctinent, entre quatre noms extrets d'un sac en el qual han de ser introduïts en cada vila els noms de les persones hàbils per a exercir el càrrec (A.R.M., L.R. 70, f. 93)
"ço és que ans de la festa de Pentacosta primer vinent en cascun loch e parròquia de la dita part forana per los jurats e persones cletes a fer los officis sien elegides e meses en redolins, sachs o boses totes aquelles persones que.Is seran vistes àbils, idònees e sufficients a regir e exercir lo offici de balle en los dits lochs e parròquies o los noms de aquelles, com és acostumat fer de altres officis, e de aquells en redolins, sachs o bosses, com dit és, mesos ne sien de continent trets quatre de cascun loch e parròquia en la forma e manera que.s trau e acostuma traure lo Mustaçaf Los quals quatre que, com dit és, seran estats trets de cascun loch o parròquia sien presentats lo divendres ans de la festa de Pentacosta a nostre Loctinent o Portantveus de General Governador o a son loctinent en lo dit Regne, per lo qual ne haia ésser pres hu de cascuna querna presentada li serà e provehit del offici de batle per aquell loch o parròquia que serà estat presentat, e per temps de hun any següent e començant a córrer lo diumenge de Penthecoste lo qual los batles dels lochs e parròquies de la dita part forana comencen regir e exercir lurs officis."
28 de maig de 1463 - Mor Antonio Cubello d'Arborea, marquès d'Oristany i comte de Goceano.
Juliol de 1463 -Naus de la Generalitat posen setge al port de Sóller.
Juliol de 1463 - El frare trinitari Jordi Fabregat és beneficiat de la capella de sant Joan del castell de Capdepera.
10 de juliol de 1463 - Fra Just de sant Francesc és empresonat.
Agost de 1463 - Joan de Galiana, lloctinent de governador, va a Sineu a reprimir els enfrontaments entre el bàndol d'Andreu Rossinyol i el de Joan Arnau.
23 d'octubre de 1463 - Castelladoriz, Huc de Santjoan, Gil de Santmartí i Pau Sureda dirigeixen la repressió contra els partidaris de la Generalitat a la part forana.
A conseqüència de la repressió dels mallorquins partidaris de la Generalitat contra el rei varen ser executats: Benet Esplugues i Antelm Jovera , degollats a la Plaça de Cort i esquarterats; Pere Doll, penjat a la porta del Moll, Jaume Alzina d'Inca (degollat i esquarterat), Jaume Tortella d'Inca, penjat a la forca. Lluc Febrer i Pere Soler "Menorca" moriren a la plaça de Manacor ; Llorenç Campomar, Bartomeu Juan, Esteve Malonda i Jaume Seguí, també manacorins; Francesc Flaquer, Joan Ballester "Torrent" i Francesc Corró després d'executats varen ser esquarterats; a la forca moriren Bartomeu Puig, Jaume Rubí, Jaume Cladera, Joan Cladera, Llorenç Mora, Jaume Llorenç de Sa Pobla , Simó Jaume de Santanyí, Guillem Socies i Joan Bonet d'Alcúdia , esquarterats, Jordi Metge, Andreu Pujals, Salvador Totosaus, Joan Fe, Antoni Llampaies.
5 de novembre de 1463-Mor Nicolau Sunyer, propietari de Sa Dragonera que és heredada pel seu nebot Gabriel Martí.
14 de novembre de 1463 - Antonina de Pacs adquireix el que serà Son Caulelles (Marratxí) a Mateu de Puigdorfila.
5 de desembre de 1463 - Obres en el moll de Ciutat dirigides per el picapedrer Guillem Vilasclar que es fan amb pedra de Rafalbeig.(EU 12, f. 29)
Any 1464- Santàngel, descendent de jueus conversos, bisbe de Mallorca.
Nota crítica. Com es pot veure, durant els bisbat de Santàngel, descendent de conversos no hi ha la mateixa repressió secular contra els conversos mallorquins.
Mor Nicolau de Pacs, cònsol de Venecià.
"De triangulis omnimodis libre quinque".-Regiomontanus" (Primer tractat europeu de trigonometria).
Partidaris de la Generalitat executats l'any 1464: a la plaça del Moll moriren Antoni Montserrat de Manacor, penjat; Simó Forner de Manacor, esquarterat; Martí Pujals d'Alcúdia, penjat;Guillem Pont de Pollença; Guillem Batle de Selva i Antoni Tortella de Campanet penjats a la finca del primer; de Pere Vicens de Santa Eugènia després d'executat deixaren les seves despulles en el Puig.
8 de gener de 1464 - Els representants forans accepten pagar la tercera part de les despeses en les batudes repressives contra els partidaris de la Generalitat.
11 de gener de 1464-Pere Montserrat fa la reparació de part d'un mur caigut de la Porta de santa Catalina a la mar amb pedra de Rafalbeig. Els picapedrers que hi treballen són, Miquel Jordi, Macià Seguals, Bernat Truyol i Mateu Forcimanya. (A.R.M., A.G.C. 9, f. 27v.- EU 12, f. 99)
11 d'abril de 1464-S'imposa un tall per fer front a les obres de la muralla.
15 d'abril de 1464- El bisbe Arnau María de Santacília és enterrat a la capella del Davallament i de Santa Cecília de la Seu on té el sepulcre amb una estàtua jacent.El succeeix Pere de Santàngel.
7 de juliol de 1464-Pius II nomena jutge de la confraria de Sant Pere i de Sant Bernat a l'abat de la Real.
29 de setembre de 1464 -El sonador porrerenc Joan Pons és a la festa de Sant Miquel de Felanitx, on actuen joglars i es juga a les oques.
16 de desembre de 1464 - Mateu Sala, Pere Ametler, Francesc de Pacs i els germans Gabriel, Antoni i Pere Veri, compren a Artà la finca "La Torre d'en Montsó" on es plantava canya mel.
