SANT FRANCESC

15 de juliol de 1397- "Digmenge á XV de Juliol (1397) mestra Johan Xemeno del orde del frares menors, pres lo barret en la Seu, e feu gran festa e grans balls, e de totes les ordes dels frares ballaren en aquesta jornada dins la sgleya de Sant Francesch."—SALCET-VILLANUEVA, T. X X I , pàgina 231.

15 d'octubre de 1505-Clara Constantí, vídua d'en Nicolau Crespi, notari de la vila de Manacor, ordena testament. Nomena marmessors a en Pere Andreu, natural de la vila de Manacor i ciutadà de Mallorca, a la seva cosina Isabel, vídua d'en Pere Estaras, mercader, i al seu cosí Pere Constantí, notari. Disposa ser enterrada a l'església del monestir de Sant Francesc. Institueix com a hereu universal al dit Pere Constantí.

1 de novembre de 1506-Isabel Constantí, vídua de Pere Estaràs, mercader de la ciutat de Mallorca, ordena testament. Nomena com a marmessors al seu germà Pere Constantí, notari, i a Clara, muller de Nicolau Crespí, notari de la vila de Manacor. Institueix com hereu universal al seu germà Pere Constantí, notari. Mana que sigui enterrada en l'església del monestir de Sant Francesc en la tomba dels seus pares.

6 de maig de 1560- Els fusters que ja no poden reunir-se a Sant Nicolau Vell perquè no hi caben, pacten el seu establiment a Sant Francesc, sota el patronatge de Sant Josep a la capella d'aquest sant i de la Immaculada.

30 de desembre de 1598- Enterrament de la donzella Joana de Pacs al vas familiar a Sant Francesc.
 

19 de març de 1600-El Comissari General dels Franciscans dóna permís perquè es pugui explicar la doctrina lul·liana en el convent de sant Francesc.

28 de setembre de 1600- El cadàver de Pere de Pacs és dipositat a la capella de Santa Júlia a Sant Francesc, que és la pròpia dels Vivot perquè la dels Pacs està en obres.

12 d'abril de 1601-Miquel Soler, sucrer de Mallorca, ordena testament. Nomena marsmessor Onofre Fiol, rector de Santa Eulàlia. Elegeix sepultura en el monestir de Sant Francesc de la Ciutat de Mallorca. Institueix com a hereva universal a la seva filla Margarida Solera, menor d'edat.

14 d'abril de 1650-El sucrer Rafel Llàtzer és enterrat en el convent de sant Francesc.

14 d'octubre de 1651- El cavaller de Santiago, Jaume Anglada és enterrat en el convent de sant Francesc.

Any 1655-La família Rabassa té la sepultura a Sant Francesc a prop de l'altar major.

13 de desembre de 1662.- Rafael Moncada, músic de xeremia, ha rebut de la Confraria de Nostra Senyora de Concepció de sant Francesc 20 sous per haver sonat les xeremies a la matinada de la festa.(ARM-C-1592).

Any 1553-Elisabet, vídua d'en Llucià Tornamira des Mas, ciutadà de Mallorca, ordena testament. Nomena marmessors a en Miquel Gual, doctor en lleis i canonge de la Seu de Mallorca, a en Pere Malferit, doctor en lleis, i al seu fill Llucià Tornamira. Disposa ser enterrada a l'església de Sant Francesc. Institueix com a hereva universal a la seva néta Elisabet.

25 de març de 1665-Dimecres- Climent Genovard mor apunyalat i és enterrat a sant Francesc.

7 de gener de 1672-Mor el cavaller Mateu Gual Sanglada i l'enterren a Sant Francesc.

18 d'octubre de 1672- El mercader Mateu Bertran és enterrat davant la capella de la Concepció de Sant Francesc.

24 d'octubre de 1672- Mor Antoni Pisà i és enterrat a Sant Francesc.

5 d'abril de 1683- Dilluns. L'algutzir Forner i en Tort que feien la ronda maten Joan Salvà "Taconer" davant les cases del rector d'Algaida, prop de la porta de sant Francesc. L'enterren en el vas de Confaló de santa Eulàlia.

11 de setembre de 1684-Mor Francesc Vanrell, jurat ciutadà, i l'enterren a Sant Francesc.

16 de febrer de 1751- "... se publica en St. Francesch de la present Ciutat de Palma al matí, la elecció de Provincial feta en persona de fr. Barthomeu Riera Pre. y religiós de N. P. S. Francesch per su Santedad del Papa Benedicto XIV y per el matex fonch tambe elegit reformador de la Provincia."

25 de juny de 1755-"Als 25 juny a la nit, fugiren la major part de presos que se trobaven en lo Castell de Bellver, per quant feyen la presó nova dins Ciutat y molts vingueren a retirarse a St. Francesch y altres fugiren per la garriga."(Noticiari del doctor Bartomeu Bennàsser de Gabellí).