IV Fòrum Social Mundial
El Fòrum Social Mundial s’inicià a Mumbai (Índia) el passat divendres dia 16 de gener. Són més de 90.000 les persones inscrites. Aquesta vegada només hi ha 250 brasilers i en canvi més de 45.000 indis hi són presents. Representen 2660 organitzacions de 132 estats. Es preveuen celebrar més de 12.000 reunions.
Entre els ponents d’algunes conferències hi ha personatges que no es sap gairebé que hi pinten en aquest Fòrum, perquè no tenen res contra el neoliberalisme en la seva pràctica. Es tracta de Federico Mayor, o del “socialista” Enrique Barón, o d’ Antonio Guterres l’ex-primer ministre “socialista” portuguès.
Aquestes presències, no són qüestions menors, pel fet que contribueixen a fer perdre confiança en el Fòrum com alternativa al neoliberalisme i que s’estableixin “contrafòrums” de moviments socials alternatius que no es reconeixen en el FSM. Un d’aquests es diu Resistència Mumbai 2004 i agrupa a més de 2000 delegats de 350 organitzacions, la majoria de l’India, però també de la resta del món. Aquest Fòrum alternatiu considera que el FSM només pretén la reforma del neoliberalisme, i que la participació destacada en ell d’un ex-director del Banc Mundial, com Joseph Stiglitz és la representació de la seva deriva.
L’assistència al Fòrum pot servir per a rentar la cara a més d’un polític que només és d’esquerra per a l’ocasió, però no quan governa.
Tampoc és massa comprensible que sindicats de pràctiques neoliberals en la vida diària vagin a un Fòrum que proclama en els seus principis la lluita contra el neoliberalisme .
El Fòrum Social Mundial aquest any vol tractat especialment de sí meteix. El caràcter de masses del Fòrum no ajuda a la reflexió horitzontal que necessita temps suficient per a les intervencions, i assemblees menys nombroses. D’altra banda les Conferències tenen a vegades massa participants que, es mengen el temps de debat i el que es destina per a intervenir el públic. Tot un treball previ a la presència física que es fonamentés en un millor coneixement de les ponències que es presenten i de la seva possibilitat de conciliació prèvia contribuirien sens dubte a fer més àgils els debats, i a debatre les qüestions claus, les diferències més acusades. En aquest sentit, el debat del dia 20 podria servir per definir els reptes organitzatius del Fòrum cap al futur.
D’altra banda un dels reptes és l’extensió dels debats del Fòrum. D’una enquesta sobre el passat Fòrum es va concloure que el 73 % dels presents havia cursat estudis universitaris, acabats o no. Aquestes xifres manifesten una realitat que es correspon a l’avantguarda del moviments socials, a una mediació d’aquests, però no reflecteix la composició de la societat. El debat, al menys en aquestes instàncies, només es dona entre un sector molt concret dels activistes socials, i aquest fet, ja expressat críticament al Fòrum Social Europeu de París és un element de preocupació.
El caràcter de masses del Fòrum constitueix en canvi un element important de mobilització social que va més enllà de les limitacions del debat. És una llàstima que s’hagi suprimit la mobilització inaugural perquè les 500.000 persones que hi han passat el primer dia, posades en marxa al carrer es farian notar i molt.
Per si mateix, una trobada d’aquestes característiques a més de reforçar l’esperit militant constitueix un referent important per a la participació i de mobilització. Encara més, el fet que aquest any es celebri a Mumbai, ens fa acostat una mica la vista cap a un continent que està molt lluny de la tradició de relacions de l’esquerra espanyola i dels països catalans.
Amèrica és més propera a nosaltres en els medis que Algèria i encara més l’Índia, aquest immens Estat on un terç del infants estan sense escolaritzar i un 35% de la població malviu i mor amb menys d’un dòlar diari, un país que es regeix per una tradició de castes abominable. En aquest sentit, la marxa inaugural de 1500 intocables que caminaren 40 quilòmetres per estar presents al Fòrum és molt més expressiva que les paraules d’alguns conferenciants que es trobarien millor a Davos, a la cimera dels rics. Aquest Fòrum ha de servir al menys perquè els 260 milions d’intocables de l’India i el països veïns trobin solucions contra la seva segregació en tots els aspectes, des de l’educació a l’accés a la terra, perquè el fet és que ni als Estats de l’India on governen els comunistes s’ha avançat massa en aquest sentit.
* Estàs a Ixent/Documents/Moviments Socials/ FSM
