Feixisme i nazisme són elements de xoc contra les nacions i el nacionalisme

Llorenç Buades Castell

Els feixistes i nazis han aconseguit mitjançant l’ús de la simbologia i de la propaganda fer viva la divisió de les societats en dos blocs: el bloc dels nacionals, dels que defensen la nació, la identitat , les seves tradicions, la “raça”  i el seu passat gloriós  i el altres, els internacionalistes, els que volen deixar la nació en runes per tal d’avançar cap a un món uniforme, igualitari, generador  del mestissatge i del mundialisme “al servei del lobby jueu”.

Dic que ho han aconseguit en la mesura en que una part dels seus oponents d’esquerra, i de la societat en general, ha situat al feixisme i al nazisme com la màxima expressió del nacionalisme. Aquest és un error greu de l’esquerra internacional  en els països desenvolupats que en comptes de fer una valoració i extraure’n les conseqüències oportunes s’ha deixat dur per l’esquematisme d’estar a favor dels  “alliberaments nacionals” en els països colonials o semicolonials, fins i tot quan no tenien un caràcter progressista, i en canvi, ha negat els mateixos drets quan es reivindicaven des d’una perspectiva progressista dins els estats imperialistes o colonitzadors. El fet més expressiu en el cas de l’ Estat Espanyol és la mobilització que es genera al voltant dels drets dels pobles colonitzats per l’imperi espanyol. Per parlar de Mallorca, hi ha molta gent, progressista  o dretana, que és molt sensible a la necessitat d’autodeterminació del Sahara i que en canvi nega el dret d’autodeterminació  a casa pròpia.

En qualsevol cas una expressió generalitzada de la nostra esquerra és la seva lluita contra l’imperialisme ianqui, i la seva omissió dels deures respecte del neocolonialisme espanyol a les Amèriques. L’esquerra en aquest cas demostra la seva feblesa respecte de l’imperialisme que exerceix l’Estat en el combat contra les nacions, i en canvi tanca files amb els neocolonialistes espanyols  contra els nacionalismes. Qui és solidari amb Euskalherria avui ? . Sense desmereixer els errors d’algunes forces nacionalistes que han fet possible una menor solidaritat dins l’Estat amb aquells que reivindiquen l’emancipació nacional, cal dir que el gros de les forces de l’esquerra espanyola han fet molt més contra els drets nacionals que en el seu favor.

El combat contra el nacionalisme en aquest cas sol situar els nacionalismes emergents de les nacions oprimides per els estats imperialistes, en la mateixa línea del feixisme i del nazisme. Un greu error. El nazisme i el feixisme  no són ni nacionals, ni nacionalistes, com no són socials,  ni socialistes. El nazisme i el feixisme són en canvi elements centrals de xoc contra els drets socials i nacionals, contra el socialisme, i  també contra el nacionalisme. El paper de l’esquerra hauria de ser el de definir que el feixisme i el nazisme són elements de xoc contra el socialisme o el nacionalisme, cosa que no  fa.

Allò que ha d’ensenyar l’esquerra abans de tot és la definició de feixisme en funció de la situació en que es produeix la seva emergència com expressió de la necessitat de la burgesia de bastir un instrument contra la revolució.

Bruno Bettelheim va escriure alguns llibres sobre l’Alemanya de Hitler que són prou expressius de la manca de drets de la gent treballadora a l’Alemanya de Hitler, de l’exercici de la verticalitat, del creixement de la desigualtat, i de la institució d’una societat jerarquitzada. En conseqüència, definir el nacional-socialisme com un element de nacionalisme és un error majúscul. El nacional-socialisme i el feixisme no són expressions del nacionalisme sinó d’un projecte oligàrquic, i vertical que no tenen res a veure amb conceptes que sorgeixen del combat contra l’aristocràcia, com són el nacionalisme o el socialisme. La ideologia del feixisme i el nazisme és profundament medieval, i es fonamenta en els integrismes religiosos més irracionals, en la regeneració de la submissió, en l’ ús de les diferències “racials” per a l’atomització de la classe obrera i  en la generació del treball esclau. No es fonamenta en cap tipus de solidaritat, sinó en el “domini del més fort”, i en una escala jeràrquica de valors que no és compatible en cap proposta social il·lustrada. I per això mateix, tampoc és l’expressió predilecta del capitalisme. El feixisme i el nazisme  són elements prou bons per al capital  per tal de frenar les aspiracions obreres de caire anticapitalista. No hi ha ni una sola fita històrica que pugui demostrar que el feixisme o el nazisme han lluitat contra el capital i en canvi la història està plena d’exemples de l’ús violent de les milícies feixistes contra el moviment obrer. És cert que els capitalistes,  en perdre la batalla el feixisme van retirar la confiança a Mussolini, i aleshores Mussolini va intentar un recurs extrem en intentar bastir amb la República de Saló una política social que pogués alimentar alguna esperança de recuperació d’una base social, però ja era massa tard per a la demagògia.

Va ser aleshores quan es va veure clar que el feixisme no tenia res a veure amb la nació ni amb el nacionalisme. Mussolini va ser un instrument més de l’imperialisme alemany. Dir que el feixisme o el nazisme posen l'accent en la defensa de la identitat és també un error més. Els feixistes i nazis han operat en contra de les identitats, i són els primers promotors de la guerra contra la identitat dels pobles indígenes d'Amèrica Central i del Sud, i de les pròpies identitats dels pobles oprimits dins els estats capitalistes.

Els feixistes italians més enllà de la simbologia van demostrar que no tenien res de nacionals ni de nacionalistes quan es van vendre a l’ocupació alemanya. Només els partisans que lluitaven contra l’ocupació podien afermar-se com  nacionalistes, però no ho van fer. I van demostrar que en el fons no tenien cap respecte per les tradicions quan van intentar eradicar amb polítiques assimilacionistes als habitants de les zones alpines que no parlaven l’italià, perquè no l’havien parlat mai.

Aleshores el feixisme va expressar de manera clara que ni era un projecte nacional, ni era un projecte socialista, i ni tampoc un projecte de respecte cap a la tradició.I malgrat tot, són els feixistes els qui apareixen sovint com els “salvadors de la nació”. Qui fa valer aquest discurs, sinó una esquerra absent d’aquest combat ?.

El cas italià no és l’únic. Els del Front Nacional francés, són els mateixos que van possibilitar el domini nazi de França mitjançant el traïdor a la pàtria Petain , i el govern titella de Vichy al servei dels ocupants alemanys. La dirigència del Front Nacional francés ha estat plena de militants del Partit Popular Feixista de Doriot, dels milicians nazis de Darland, d’antics membres  de lka divisió Carlemany que al servei de Hitler va combatre a Rússia-I és també plena de gent de l’OAS  que van combatre els drets nacionals d’Algèria a la independència. Quin tipus de nacionalistes són aquells que neguen els drets nacionals als altres ?.

A Ucraïna van rebre als ocupants nazis amb el pa i la sal. Pensaven que era un element clau per a la seva emancipació nacional i en canvi la Wehmacht va ocupar ràpidament l’autoritat de l’Administració civil  pròpia. Ubraïna es va convertir en un graner per a la política expansionista de Hitler, i prou. A Croàcia , els feixistes croats van haver d’acceptar la submissió a l’Itàlia de Mussolini, i al temps que acceptaven el domini italià de Dalmàcia, es dedicaven a matar als jueus i als ortodoxos de Croàcia.

Encara n’hi ha molts més d’exemples que donen constància que el feixisme i el nazisme no són en absolut nacionals, ni nacionalistes, ni molt menys socials, ni socialistes, i encara molt menys identitaris. No són sinó, la pura barbàrie al servei de l’oligocràcia.

En els seus darrers discursos i ha una certa esquerra que defensa el mestissatge contra la identitat. Defensar la identitat nacional en canvi és una tasca de progrés contra l'uniformisme cultural, però les identitats a defensar no són precisament les que gaudeixen d'una situació de domini sore les altres, sinó les identitats dominades que en poc temps poden passar al capítol de cultures extingides.