Drets humans potejats a Faluja.
Cecili Buele
Estic molt agraït a
la invitació que em va fer na Francisca Dols, en
oferir-me la possibilitat d’adreçar-me a la gent d’Arc-46, en aquest
recinte municipal de Flassaders.
Em fa ganes compartir algunes reflexions molt personals sobre FALUJA i
allò que representa per a mi: una de tantes persones que s’ha manifestat
públicament contra tota casta de violència, des de fa anys – Grup de
Drets Humans, Amnesty International, Lobby de Dones -, i que també es va
manifestar públicament pels carrers de Palma cada vegada que vàrem ser
convocats per la Plataforma contra la guerra dels Estats Units a l’Irak…
M’opòs a qualsevol guerra, per molts de motius: entre d'altres, perquè
estim la vida en pau per a tot esser humà que viu en aquest planeta; i
perquè no toler que hi hagi qualcú que es cregui amb el dret a usar el
poder de la força de les armes per implantar res enlloc.
Molt més quan es tracta d’un indret tan allunyat del continent
nordamericà, amb una realitat sociològica tan distinta, amb unes
concepcions religioses tan diverses, amb unes pobreses materials tan
evidents, amb uns règims de govern tan distints, amb una altra concepció
de la societat…
Crec que no pot ser mai que LES ARMES I LES GUERRES hi puguin produir
canvis qualitatius com els que, sens dubte, provocaren als territoris de
Nordamèrica: l’oest americà o les guerres unionistes no són gens ni mica
aplicable a un Irak, que es regeix per unes altres regles…
Vull començar per reconèixer el desconeixement que en tenc de la
situació real iraquiana: no hi he viatjat mai; no mantenc cap contacte
directe amb ningú que hi visqui; no sé més que allò que se’ns diu o
se’ns mostra, des dels mitjans de comunicació ‘manipulats’ sempre; però
m’interessa el tema i procur llegir ‘entre línies’, sobretot alguns
programes o seccions que tracten d’aquests assumptes amb prou
professionalitat: “Trenta Minuts” de TV3, TV2, C33, Canals
internacionals, emissores de ràdio, periòdics, revistes…
Enfront dels grans mitjans de comunicació occidentals – que s’expressen
gairebé sempre i tots des de la perspectiva del botxí nordamericà -,
CERQUEM DE FER-HI LA CONTRA, INTENTANT POSAR-NOS DINS LA PELL DE LA GENT
IRAQUIANA – que n’és la víctima -.
Què és FALUJA?
FALUJA, la Ciutat de les mil mesquites, està situada a una cinquantena
de quilòmetres a l’oest de Bagdad. Comptava amb una població originària
d’uns 300 mil habitants. Se situa avui al costat d’altres noms tràgics
com GUERNICA, SON MY, MY LAI, HIROSHIMA, NAGASAKI: destruïdes i
arrassades per bombes imperials.
Què té FALUJA?
Té la característica de pertànyer al món sunnita – el més favorable a
l’exdictador Sadam Hussein -. Com a protesta per l’atac a la ciutat, el
partit musulmà més fort de l’Irak, el Partit Iraquí Islamista, abandona
la coalició de govern per les diferències amb la forma d’actuar. També
el Consell d’Ulemes, els clergues sunnites amb més influència al centre
del país, criden a boicotejar les eleccions previstes per a l’any que ve
(27/01/05?)
Qui hi viu, a FALUJA?
Gent que no n’ha pogut sortir – més de 100.000 persones n’abandonaren
les llars abans d’iniciar-se els darrers bombardejos -.
Gent que va haver de quedar-s’hi, perquè no tenia com sortir-ne ni on anar.
Una resistència molt consolidada, que lluita contra una ocupació militar
estrangera que només té el suport d’aquells que la realitzen (Espanya se
n’ha retirat, sortosament!).
Gent que hi mor cada dia: no se n’arribarà a saber mai el nombre exacte!
Prop de la meitat de la població de Faluja ha fuit cap a les viles més
properes
Com acabarà FALUJA?
El mateix secretari general de l’ONU. Koffi Anan, ha advertit que
l’ofensiva militar a Faluja pot fer més grossa l’onada violenta que
desbarati els plans d’uns comicis electorals.
De fet, com un volcà en erupció, la resistència a l’ocupació militar per
part dels nordamericans s’ha estès al llarfg del país: Ramada, Baquba,
Mosul, Kerbala i altres s’estan convertint en llocs d’enfrontaments
directes a les tropes, mentre que al centre de la capital, Bagdad, cada
dia es produeixen actes violents amb pèrdues de vides humanes.
Una vegada més, ho hem pogut veure per la tele:
Amb l’operació « Fúria Fantasma », el nou president dels EE.UU n’inicia
el seu segon mandat, amb l’assalt final a la Ciutat de FALUJA que es
converteix en lloc de combats acarnissats, de bombardejos indiscriminats
per les forces aèries, d’ametrallaments amb tancs i tota casta d’armes
sofisticades en mans de les forces nordamericanes: uns 15.000 soldats
americans ben pagats i equipats, i uns 2.000 soldats iraquians a les
ordres de les titelles en què s’han convertit els membres d’un anomenat
« govern interí ».
Amb un primer ministre, Iyad Alawi designat per l’imperi, que no dubta a
decretar la llei marcial que dóna llicència per matar sigui com sigui.
En funció dels beneficis suculents que n’ha d’extraure, tot val i tot
són excuses per a l’imperi:
- Amb l’excusa d’anar-hi a cercar un individu, que sempre és considerat
com el terrorista més perillós – Ben Laden, Sadam Hussein, el jordà Abu
Musab Al Zarqawi, Yasser Arafat -, es creuen amb el dret a massacrar,
assassinar i destrossar poblacions senceres, sense reparar si es tracta
d’infants, joves, dones o gent vella: no importa que siguin o no siguin
militars armats. S’imposa, velis nolis, - vulguis o no - la llei del més
fort, fins i tot en nom de la democràcia (QUINA DEMOCRÀCIA POT SER
AQUESTA !).
- El gran negoci d’una guerra com aquesta: la implantació d’allò que
se’n diuen “empreses privades de seguretat”, molt semblant a allò que en
altre temps s’anomenaven “mercenaris”, reclutats entre militars retirats
de Sudáfrica, italians, francesos, etc.
- Una guerra amb moltes connotacions religioses: el Papa de Roma,
europeu i catòlic, que de bon principi s’hi manifesta fermament
contrari, fins al punt de considerar-la “diabòlica, satànica” –
‘s’enfronta’ a un nordamericà protestant -, beneeix un dels
col•laboradors de Bush – Aznar – retent-li visita oficial a bombo i
platerets, en haver decidit massacrar població musulmana…
- Una guerra contrària a l’opinió majoritària de l’ONU i de la majoria
dels països europeus: poques potències s’hi mostren entusiasmades
(l’Espanya d’Aznar, la Gran Bretanya de Blair o la Itàlia de Berlusconi).
- El menyspreu pels drets humans de les persones i dels col•lectius que
volen viure a FALUJA, no pot dur mai la implantació d’una vera
democràcia que els respecti. En nom de la democràcia, no es poden
destruir pobles sencers.
Mai com ara, ens cal pegar ben fort el nostre crit de pau: NO A LA GUERRA!
I donar suport explícit a qualsevol manifestació pública que rebutgi la
violència com a camí eficaç per solucionar problemes de convivència,
tant aquí a ca nostra, al nostre entorn més immediat, com en qualsevol
racó del nostre món d'avui dia, tan malmenat des de tantes bandes.
Cecili Buele i Ramis
Drets Humans de Mallorca
Palma, 23-11-04