|

Eleccions espanyoles: fracassen les
esquerres subsidiàries.
Llorenç Buades
Les eleccions espanyoles han dibuixat un nou arc parlamentari on les
opcions espanyolistes i les polítiques neoliberals en surten reforçades.
PP i PSOE guanyen 10 escons i es reforça el nacionalisme espanyol que
sostenen.
Dels partits nacionalistes no espanyols només CIU i el BNG mantenen el
tipus. PNB i EA reculen i perden espai institucional quan en teoria
tenien l'espai obert per a guanyar el vot abertzale que una vegada més
ha demostrat la seva fermesa, aquesta vegada amb l'abstenció activa
contra la repressió de l'Estat i els excessos contra els drets ciutadans
que no han pogut exercir-se. Per la seva traició han perdut PNB i EA,
tot i que s'excusin en el bipartidisme.
CIU ha aconseguit tornar a ser el referent institucional del
nacionalisme català, després de la derrota sagnant, però guanyada a pols
per els dirigents d'Esquerra Republicana, que ja haurien d'haver
presentat la seva dimissió immediata. La seva política en el tripartit,
condicionada absolutament per Zapatero els ha invalidat com a opció
política diferenciada i a la fi, consideració que afecta també a una IC-EV
que s'ha destacat com el partit de la porra, repressor dels moviments
socials de caire radical. ERC ha perdut més de 363.000 vots i IC-EV més
de 61.000, però cap dels seus dirigents ha optat encara per deixar els
càrrecs.
Izquierda Unida, que al llarg de la legislatura ha demostrat ser només
una crossa en el suport del govern Zapatero ha aconseguit allò que es
dedueix de les polítiques de suport incondicional, i és que quan no hi
ha diferències i el partit petit fa el mateix que el gran, val més optar
pel gran directament. La dimissió de Llamazares era reclamada des de fa
temps per la meitat del seu partit i no obstant això s'ha aferrat a la
cadira fins que l'electorat l'ha situat al seu lloc. Ben aviat ens
oferiran una nova refundació per tal que els de sempre es mantenguin,
quan els millors actius ja han abandonat el vaixell, cansats i sense
perspectives de regeneració de l'esquerra que es proclama
"transformadora".
En la seva sucursal balear les coses no han anat milor. Els resultats
són ben magres i només mantenen votacions per damunt del 4% en els lloc
on tenen presència municipal (Santa Maria amb el 4,02%, Pollença, amb el
4,04%, Sencelles amb el 4,52%). A Ciutat els seus resultats són ben
magres (3,08%) i manifesten la continuïtat del desastre electoral
expressat a les eleccions municipals en el Bloc. A Menorca, Esquerra
Unida ha obtingut millors resultats, i superen el llistó del 4% a Maó,
Es Mercadal, Sant Lluis i del 5% a Ferreries.
Unitat, que és la suma de PSM, ERC i UM ha millorat els resultats que
tenia el PSM per si mateix en el cas de Petra (32,16%), Llubí (22,37%),
Sant Joan (23,27%), Costitx (24,34%), Campanet (23,63%), Montuïri
(19,57%), Porreres (18,63%), Búger (18,5%), Campos (16,09%), Lloret
(15,42%). Aquests resultats són possibles per l'efecte multiplicador de
l'activitat municipalista. Però al seu costat hi ha resultats pobres,
com un 1,69% a Calvià, un 4,31% a Llucmajor, un 7,3% a Felanitx, un
6,39% a Santanyí, un 6,43% a Sóller, un 9.88% a Santa Maria. Es tracta
de resultats magres que expliquen precisament la manca de coherència del
projecte, perquè en aquests indrets les forces per separat treuen més
vots. En el cas de Palma, Unitat ha sumat el 3,68% dels vots, de manera
que es manifesta la incapacitat de PSM, UM i ERC de sumar els esforços
necessaris. El ventall ideològic és massa dispers en unes i altres
forces polítiques, però és un primer assaig per tal d'incorporar cap a
un espai de centre a bona part de l'actiu militant del PSM, de manera
que cap al futur només es perfilen dues opcions, el primer consisteix en
el manteniment d'un Bloc format per l'esquerra del PSM i les restes
d'Esquerra
Unida-Els Verds que no vagin a parar al
PSOE. i el segon, un projecte a bastir entre els escindits del PSM, UM i
una part del PSM.
En qualsevol cas, sembla que el futur del PSM no serà fàcil, però és
evident que els seients desactiven les possibles crisi d'identitat, que
sorgiran quan es perdin les cadires.
|