Servei d’emergència social?

Dia 8, la meva dona i jo al carrer Ricardo Ortega 42, trobam tres amigues atenent un home en cadira de rodes que demana ser conduït a l’entrada d’un banc per passar-hi la nit. Són les 21.03. Telefonen a la policia municipal. Al cap d’uns 20 minuts apareixen dos policies. Fins a les 22.00 no hi ha servei per transportar-lo a un centre d’acolliment. Dcidim quedar-nos. Arriben dos altres policies. Comuniquen que l’ambulància arribarà una hora més tard. No tenen flassada per a aquell home i se’n van a altres emergències. Quedam esperant. Excepcionalment obtenim el mòbil del tinent batlle d’afers socials i li deixam un missatge. L’home té fred i demana poder quedar a l’entrada d’un banc. El duim a l’oficina de Sa Nostra, entreforc de Foners, General Ricardo Ortega i Joan Alcover. L’home es tira a terra i s’hi queda dormint sense matalàs ni tapament. Em telefona el tinent batlle. Esverat, diu que no és possible; hi ha un servei d’emergències. L’advertim on es troba ara l’home. Torna a telefonar —són les 23.30— Confirma que en deu minuts arribarà l’ambulància. Donam el cas per acabat i, gelats de fred, decidim anar a casa. Dins el cotxe ens quedam per certificar la solució. A les 23.47 arriba l’ambulància del Servei d’Emergència Social. Passa de llis per davant del banc, va vers la primera adreça assenyalada i gira. Pocs minuts després torna a passar per davant de l’entrada del banc. No s’atura. No baixa ningú ni tan sols per oferir una flassada a aquell home. Gira cap al carrer Joan Alcover i se’n va. L’home segueix a “casa seva”, ajagut a terra i sense tapament. Són les 23.52. Nosaltres, impotents, també ens anam. 

Alfonso —aquest és el nom de l’home—, on dormiràs avui, demà ... i demà passat? A Palma certament hi haurà cera al Corpus, festa a Sant Joan, flors a la Salut, llums a Nadal, carrosses als Reis, disfresses al Carnaval i focs artificials al Patró. Els marginats trobareu a la fi un lloc en el cel. La terra de Mallorca, d’Espanya i dels països falsament civilitzats és només per als qui tenim casa i donam el vot cada quatre anys als nostres governants. 

Guillem Ramis i Moneny