Deu raons per lluitar contra la mundialització capitalista

Michel Husson *

1) Estam contra la mundialització capitalista perquè expressa  la reivindicació del capital a una llibertat absoluta en detriment de tota altra consideració. És l'article 1r (i gairebé  l'únic) de la constitució capitalista del món. I no és una abstracció. Totes les cimeres contra les quals ens hem mobilitzat, totes les institucions contra les quals combatem ,de l'OMC a la Comissió Europea-, al final  tenen  un sol objectiu: aixecar totes les barreres que impedeixen al capital circular lliurement, invertir  allà on vulgui, i retirar-se quan ho vulguin. Tot el que pugui oposar-se a la llibertat del capital és posat fora de la llei, declarat ineficaç i antieconòmic. Els advocats del sistema proclamen que és la via cap a una "mundialització feliç", (com va gosar dir un ideòleg francès), que entrarem al "millor dels mons".

2) Lluitam contra aquesta mundialització capitalista perquè ella s'oposa a un desenvolupament harmoniós. Els èxits efímers i locals aconseguits per les institucions internacionals no compensen la llarga successió de crisi que ha vingut colpejant des de fa 10 anys als països que es mostraven com els millors alumnes, des de Mèxic a Argentina, passant per Corea, Rússia i tants d'altres. Darrere d'aquestes crisis assistim a un formidable ascens de les desigualtats a l'interior d'aquests països i entre els països posats en competència. És el resultat directe de la mundialització capitalista que posa en competència directa els treballadors del món sencer. Els que poden inserir-se al sector mundialitzat no poden fer-ho en forma duradora més que a condició que siguin preservats els seus baixos nivells de salaris, la qual cosa per als capitalistes és un "avantatge". Quant als altres, són deixats de costat, mancats de nivell per erigir-se als nivells exigits per aquesta hiper-competència: perden les seves ocupacions, els seus ingressos i són privats dels mitjans per a satisfer les seves necessitats elementals.

3) Estam contra aquesta mundialització perquè ella és una formidable barrera per fer circular els drets socials, fins i tot als països més avançats. L'argument de la competitivitat, el xantatge a les deslocalitzacions, la submissió a les exigències econòmiques insaciables, es tradueixen per tot arreu per una regressió social que abasta a les condicions de treball, l'estatus de l'assalariat, la protecció social i les jubilacions. Les polítiques neoliberals portades endavant a cada país es reforcen gràcies a la pressió exercida per la competència i per la coordinació al si d'institucions de les quals Europa ofereix un exemple que nosaltres coneixem bé.

4) Estam en contra d'aquesta mundialització perquè ella és per naturalesa antisocial. A tot arreu, a través del món, s'instal·la allò que l'Organització Internacional del Treball  anomena "la inseguretat econòmica": la flexibilitat del treball, la precarietat, la desocupació, la baixa d'ingressos socials s'ajusten a l'austeritat social per llançar sobre els treballadors el "risc" que els capitalistes es neguen a prendre al seu càrrec. Per primera vegada en la història del capitalisme, les perspectives dels joves estan degradades en relació amb les de les generacions precedents. Els individus no tenen poder sobre els seus destins i estan sotmesos als capricis d'evolucions econòmiques que ells controlen.

5) Estam contra aquesta mundialització perquè d'ella surt una gegantina operació de captació de la riquesa produïda pels treballadors a través del món. El capital afirma obertament que prefereix un creixement mediocre si aquesta és la condició per conservar taxes de guany elevades. Però aquests guanys, s'acumulen en una proporció de gent  cada vegada més reduïda i les redistribueixen a través de les finances entre una capa de rendistes cada vegada més estreta.

6) Estem en contra d'aquesta mundialització perquè aquesta pretén fer de tot una mercaderia. El capital no reivindica només el dret de desplaçar-se lliurement cap a les zones i els sectors on treu els guanys elevats. També desitja prendre part de sectors de l'economia que havien fins a cert punt escapat a la seva empresa. Els territoris que vol conquerir no són geogràfics: són els serveis públics que vol penetrar i que vol "alliberar" de la lògica de les necessitats socials. La salut, l'educació, l'energia, els transports, les telecomunicacions, la cultura i fins i tot els organismes vius, no tenen cap raó, als ulls dels capitalistes, d'escapar-se'ls. Són per a ells altres camps d'expansió possibles. Cada pas fet en aquesta direcció aprofundeix automàticament les desigualtats. La raó és simple : si la salut es torna una mercaderia, llavors això vol dir que un és curat en funció dels seus diners i no de la gravetat de la seva malaltia.

7) Estem contra aquesta mundialització perquè és incapaç de respondre a la satisfacció de les necessitats elementals. A prop de la meitat de la humanitat viu de l'agricultura. En lloc de donar a l'agricultura tradicional els mitjans per a funcionar, se l'exposa brutalment als productes de l'agro-business hiperproductiu i que, a més,  és subvencionat. El dret dels països a protegir els seus sectors de la competència és negat. Mil milions d'habitants d'aquest planeta no tenen accés a l'aigua potable. En lloc d'aportar una resposta planificada a aquesta situació, assistim avui a la posada en escena regulada de l'abastament d'aigua per algunes multinacionals que exerceixen una pressió terrible (principalment a través de les negociacions de l'OMC) perquè li obrin els serveis públics i municipals. L'accés d'aigua està cada vegada més sotmès al criteri dels diners: els pobres en són privats  i els altres veuen augmentar en forma regular les tarifes d'aquests gairebé monopolis . Finalment, els medicaments contra la SIDA no són distribuïts a aquells que tenen necessitat d'ells, però no tenen diners per comprar-los, perquè la indústria farmacèutica només vol que els considerin una mercaderia i fa pesar la rendibilitat dels seus capitals abans que els objectius de la salut pública.

8) Estem en contra d'aquesta mundialització perquè és incapaç de fer front a les amenaces al medi ambient. La pretensió del capital de regular aquest problema a la seva manera, amb l'ajut de solucions mercantils, com la institució d'un mercat dels drets a contaminar, no correspon a l'amplitud dels desafiaments. És incapaç d'instaurar la planificació energètica i les transferències tecnològiques que serien necessàries per permetre un desenvolupament econòmic alhora que respondre a les necessitats d'una població mundial que ha d'augmentar encara durant diversos decennis.

9) Estem en contra d'aquesta mundialització perquè ella treu als ciutadans que no hacen part de les classes dirigents tota possibilitat de controlar la seva destinació|destí i de fer valer les seves prioritats. Ella priva els estats dominats de la seva sobirania imposant-li la firma de tractats que els impedeixen prendre la menor mesura de control dels capitals. Ella buida la democràcia burgesa de tot contingut real.

10) Estem contra aquesta mundialització perquè la competència entre capitals es transforma inevitablement en guerres contra els pobles. El desordre que instal·la, el rebuig de satisfer les necessitats socials no rendibles, la marginació de països i de continents sencers, priven als pobles de tota esperança i fan del recurs per força bruta l'únic |medi de "regular" un sistema a la deriva.


* Economista, membre de la Lliga Comunista Revolucionària (secció francesa de la Quarta Internacional) i d'ATTAC (França). Activista del Fòrum Social Mundial i del Fòrum Social Europeu. Publicat en l'edició especial del setmanari Rouge/Fòrum Social Europeu 2004.