Sant Jordi de Francesc Comes

Retaule del mestre de Monti-sion

Any 1400-Antoni Oliva, orfebre, és l'autor de la creu processional de Nostra Senyora de la Consolació de Porreres.

       
Any 1400-Arriba a Mallorca amb dues galeres de blat, Damià Ramiro Montcada, natural de Jaca, que s'instal·la a Ciutat i és el primer de la nissaga dels Ramiro.

22 de gener de 1400- El bisbe Lluís de Prades posa en entredit al governador Roger de Montcada per negar-se aquest a la restitució d'una aportació feta per un clergue, contravenint la voluntat reial. El governador reacciona fent crides a la població contra la cooperació amb el bisbe.
       
24 de gener de 1400 - Abu Said Utman III, soldà de Fes,  fa executar l'alfaquí Ahmad b.Ali al-Gabaili i al seu fill Abd al-Rahman.
       
11 de març de 1400- Llorenç Tosquella, pintor, contracta amb Pere Fuster l'obra d'un retaule.
       
25 de maig de 1400-Martí l'Humà retorna a la comtessa Isabel de Foix el vescomtat de Castellví que havia expropiat al seu germà, excepte les baronies de Rosanes i Castellví de la Marca.
       
25 de maig de 1400- Carta del lloctinent Berenguer de Montagut en relació al renegat Fuster, armat en cors.
        Molt Alt Princep e Senyor:
        A la vostra gran senyoria ab les presents notifich que dissapte prop passat que hom comptava a XXII dies del mes present de maig en Bernat Bauló, patro de barcha, pertint del lloch de Alcoll, terra de moros, arriba en Mallorques e compta que stant en lo dit loch hun calafat de una galea quis feya en lo dit loch e moltes allres persones li comptaren que en Fuster renegat era entrat en cors ab dites galiotes en plage Romana e que havia preses e cativades passades CL persones e que per fam e per set navien lansades en mar entorn L persones e quen havia apedregades de VIII en X persones del nombre de les dites L. E mes avant Senyor li comptaren que de present devien armar IIII galeas grosses, so es, duas Butgiae III galiotes e duas a Bona e III galiotes e que prestament, Senyor, devien esser en les mars de mallorques si aquesta luna perograde. E axi matex, Senyor, compte lo dit Bernat Baulo que lo dit Fuster ha promes al rey de Tonis que si ell li arma X galeas ell li promet de cremar Portopi e lavo torna de Mallorques, e que lo rey de Tonis ha promet al dit Fuster que prestament, so es dassi a mig mes dagost, li farà armar de XX en XXV fustes, so es XI galeas grosses e les altres galiotes les quals fustes, Senyor, se deven armar segons que diu lo dìt Bernat Baulo, so es dues a Botgia, Alcoll, una a Bona, duas a Tonis, duas a Gerba, duas a Trípol, duas galeas grosses e les galiotes en la costa. E la dita nova, Senyor, ha refermada una altre fusta qui lo dia present es venguda de Tadelis...

        Scrit en mallorques a XXVI dies del mes de maig.
        Senyor: De vostra senyoria humil sotmés qui besant vostres mans e peus se recomane en vostra gran e mercè.
        Berenguer de Montagut, cavaller, lochtinent de governador en lo regne de Mallorques.
        ARM LC 77 fol. 90-90v
       
Juliol de 1400-Bernat Feliu "Cristià", és nomenat regent de l'hospital de Sóller.
       
3 de juliol de 1400- Martí I revoca l'acord de pariatge als hospitalers de Pollença.
       
31 d'agost de 1400-Dues naus de genovesos prenen 3 esclaus a Alcúdia.
       
3 de setembre de 1400- Que aquells qui pretenguen tenir algun dret a unes cases enderrocadisses qui foren den P. Matheu tender, scituades en alou del Sr. Rey, près la Font del Sépulcre, en la travessa den Tornamira, o qui prenguen censals sobre aquelles, dins x. dies ho hagen denunciat en la cort de la governació.
       
6 de setembre de 1400-Frares jeronims de Cotalba habiten Miramar, (HGRM Dameto,Mut,Alemany,pàgina 619)
       
Octubre de 1400-obra e reparació de la casa de la pressora reyal de la Vila de Bunyola, e en compre de una biga d alzina per fer oli del delme del Senyor Rey en la casa de la dita pressora que la biga que hi solia ésser gran temps havia fos estada trencada.
       
26 d'octubre de 1400 - Carta del lloctinent general a tols els batles de la zona dient que Francesc Castell, hereu d'Antoni Castell. Andreu Torrabadal i Miquel Rovira, senyors de l'Albufera major d'Alcúdia,exposen que moltes persones hi entren de nit i pesquen a l'encesa i fitora, cacen cignes i altres aucells, fan aücs i el peix s'espanta i fan altres mals. (ARM, AH 77. f.187v. )

                
Any 1401-Jurat en cap del bàndol mallorquí. Crisi institucional i lluita dels bàndols pel control institucional.

       
Any 1401- Bernat Febrer del bàndol dels mallorquins és jurat en cap.
       
Any 1401- El governador ordena al batle de Felanitx que estableixi una ronda totes les nits amb deu homes per a detenir als qui portin armes o siguin sospitosos de promoure  bandositats.
       
Any 1401-Sisa del vi: per quascuna bota vergada de CXII quortés e per cascuna somada pach al size de XXV quortés. El jueu que compri verema per fer vi ha de pagar la sisa abans de fer el vi.
        Cent grams de formatge de Mallorca, que és el més consumit a Barcelona, valen tres diners.
       
Gener de 1401 - Jaume Valentí i Pere Sala són reelegits en el seu càrrec, cosa que no permet la pragmàtica d'Anglesola que no permet la repetició en els càrrecs durant els quatre anys posteriors.
       
Gener de 1401 - Joan Sagranada, elegit jurat, Vicenç Salzet, advocat i el notari Venals, escrivà no són admesos pel bàndol que controla el Consell.
       
17 de gener de 1401- El rei Martí autoritza als frares jeronis la residència a Miramar  (HGRM Dameto,Mut,Alemany,pàgina 619)
       
El 13 de gener de 1401 el rei Martí atorga el privilegi a la població mallorquina de ser tractada com  la catalana.
       
15 de gener de 1401- Concessió del rei Martí l'Humà per evitar els abusos que hi ha en el mar per part de cristians i infidels. Per tal que els viatges siguin més segurs, concedeix als jutges i cònsols, facultat per poder jutgar.
       
El 17 de gener de 1401 el rei Martí I ratifica la donació de la casa, capella i alguns trossos de Miramar a l'Ordre de Sant Jeroni.
       
26 de gener de 1401-Berenguer Umbert llegeix una carta reial que ordena  la substitució dels jurats Guillem de Santjoan,  Pasqual Cirera, Joan Berard, Berenguer de Marina, Francesc Lodrigo i Guillem Sorribes (que eren del bàndol dels mallorquins).
       
14 de febrer de 1401- Guillem de Montornés succeeix al seu avi Ramon Sa Torre a la possessió de Sineu.
       
20 d'abril de 1401 - Roger de Montcada és designat governador de Mallorca.(ACA, C, reg. 2265, f. 132 V.-133 r.).
       
22 d'abril de 1401 - El rei ordena al governador que expulsi del regne al framenor Bonacrist per la seva predicació en contra de la decisió reial de cessar jurats i consellers i la substitució dels mateixos a dit.(ACA, C, reg. 2244, f. 166 v.).
       
4 de maig de 1401 - El rei fa cessar els jurats Bernat Febrer (bàndol dels mallorquins), Arnau Sureda, Francesc de Brossa, Miquel Desdé, Bernat Terrassa  i Joan de Moià i als consellers Bernat Febrer, jurat ; Pelay Onis, Joan Tagamanent, en Joan Sagranada, Andreu de Santjust, Ramonet Santmarti, G. Robert, Antoni de Puigdorfila, i en Jaume de Mora, consellers, per l'estament dels cavallers. Per l'estament dels ciutadans fa cessar Arnau Sureda, jurat, Francesc de Brossa, jurat; Lluc d'Abri, Pere Carlet, Joan de Canelles, Andreu Rossinyol (bàndol aragonès), Mateu Gorcs, Joan Saflor (bàndol aragonès), Francesc Umbert, Nicolau de Berga, Aparici Cirera, Pere Gual i Ramon Llull, consellers. Per l'estament dels mercaders fa cessar Miquel Desde, jurat, Bernat Terrassa, jurat; Joan Dameto, Ramon Gual, Blai de Juny, Antoni de Clara, Antoni Lores, Joan Cabaspre, Bartomeu Gibert, Jaume Guitart, Pere Manresa, Antoni Soldevila, Julia Guardiola, Pere Bac, Jaume Navarro, Ramon Bartomeu, Joan Lledo i Berenguer Ferrer, consellers. Per l'estament dels menestrals són cessats, Joan de Moia, jurat; Pere Glasat, Gaver Torrella, Pere Marsol, Pere Estrader, G. Pau, Arnau Sague, Pere de Vilamajor, Luqui Alcover, Gabriel Ortet, Jaume Soler, Bernat Busquet, Andreu Bernardet, G. Cauler, Bartomeu Domenec, Joan Mascaro, Pere d'Olmes, Joan Soldevila, Berenguer Fontanet, Llorenc Bisbal, Esteve Canoves, Nicolau Truyols, Antoni Navata, Antoni Vives, Joan Benajam, Pere Llorens, Pere Guibert, Guillem Cursac, Nicolau Comallonga, Joan Basset, Pere Sagui i Llorenc Mulet de Centelles, consellers. Els cessats de la part forana són, Macià Aimeric, Antoni Llobera, Pere Duran, Guillem Pons, Bernat Oliver, Pere Joan, Guillem Gexat, Pere Colom, Antoni Morgat, Antoni Vidal, Francesc Candell, Jaume Bennasser, Marti Vives, Ponç Valls, Berenguer Domènec i Ferrer Sabater, consellers.
        En substitució dels cessats el rei nomena  Ramon Santmarti, jurat (partit aragonès); Gispert Santjoan, Arnau Torrella, Sbert de Roaix (partit dels mallorquins), Bernat Santacília, donzell, Pere Sentiscla, donzell, Ramon Roig, Guerau Aderro i Guillem Togores de Roseta, consellers per l'estament dels cavallers. Per l'estament dels ciutadans nomena Pere Valenti, jurat (partit aragonès), Pere Font, metge, jurat; Martí Oliver, Arnau Umbert, Bernat de Fortià, Joan Descortey, Jaume Desmàs, Joanet Umbert, Jaume Bru, Joan Berat, jurista,  Vicenç Salzet, Jordi Roig, Jaume Sacoma, Pasqual Cirera, Pere Sacosta, Guillem Saragossa, Pere Borrassà i Perico Rossinyol, consellers. Per l'estament dels mercaders Joan Sallembe, jurat (partit aragonès), Bartomeu de Bases, jurat; Gregori Negre, Andreu Cestalla, Guillem Bonet, Joan Despi, Joan Llofriu, Llorenc Nebot, Pere de Claran, Felip Bricas, Guillem Savila, Joan Safont, Joanet de Moià, Pere de Santpere, Pere de Claret, Joan de Tèrmens, Francesc Renovart, Guillem Bramona, consellers. Per l'estament dels menestrals: Guillem Sorribes, jurat; Bernat Busquet, Nicolau Despi, Pere Agost, Vidal de Casesnoves, Joan Poquet, ferrer, Mateu Petro, Bernat Salvador, Bernat Montrants, Guillem Ferran, Joan Pinyol, Guillem Vicens, Francesc Vives, Ramon Buada, Pere Ses-Eres, Tomas Romeu, Pere Alcayde i Francesc Sempol, consellers. De la part forana, nomena Jaume Lombarda, Guillem Malferit, d'Inca; Jaume Arbona, Antoni Colom, de Soller; Pere Timoneda, Pere Vila, de Pollenca; Pere Gili, Antoni Arnau, de Sineu;, Gabriel Forner, de Manacor; Guillem Ponç, de Llucmajor; Jaume Riera, de Porreres; Martí Sarriba, d'Alcudia; Perico Llorenc, fill d'en Pere Llorenc, de Rubines; Pere Jordà, major, d'Arta; Real Major, de Selva; Gabriel Fabregat, de Muro; Bernat Bordoy, de Felanitx; Berenguer Reynes, d'Alaró; Pere Vives, de Campos; Llorenc Mulet, de Sencelles; Francesc Prió, de Petra; Guillem Muntanyans, de Montuïri; Guillem Fornar, de Banyalbufar; mestre Monet, de Santa Maria del Cami; Jaume Bayle, de Puigpunyent; Francesc Mulet, fill d'en Bernat Mulet, de Castellitx; Bernat Bennàsser, de Campanet; Nicolau Comallonga, de Calvià; Pere Aimeric, de Marratxi i Domingo Malferit, d'Escorca, consellers.
        Els jurats cessats recorren la decisió reial i ofereixen 16.000 florins d'or per la revocació del Contracte de Barcelona i 45.000 florins més pel manteniment del control institucional.
       
8 de maig de 1401- Prohibició general y absoluta de portar armes algunes-Fol. 92. Llibre III dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
       
12 de maig de 1401- Que algun cristià de natura o convers no presumesca comprar del vin juheuesch que's ven per obs dels juheus, ni negùn taverner o venedor del dit vin gos vendre d'aquell de per si ni per interposada persona a algun cristià de natura o convers, sots pena de x. lliures- Fol. 92. Llibre III dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
       
13 de maig de 1401-Esbert Bonafeu compra una casa en el carrer de sant Llorenç a Lluc Mora.
       
25 de maig de  1401 -Mor Maria, reina d'Aragó i de Sicília.
       
17 de juny de 1401- Crida del privilegi estatuit en forsa de lley perpetual a instancia dels sindichs de les universitats de Barcelona, Valencia, Mallorques, Tortosa y Perpinya, otorgat ab carta real ab lo segell pendent segellada, dada a Barcelona a 15 de janer del any present, prohibint que d'aqui avant per negùn temps florentins, luqueses, seneses, toscans, lombarts, o qualsevol italians deça mar, puguen aturar ne mercadejar, per si o per altres, en les dites ciutats ne en altres terres o lochs del Senyor Rey deça mar, ans tots aquells qui are hi son dins très mesos après de publicades les presens, ab totes lurs mercaduries e bens se 'n sien exits. Los guiatges empero concedits per dos anys a Anthoni  d'Alexandre, Philipo de Lorino, Anthoni Philipo fill seu, Barthomeu e Silvestre de Thomas frares, Francesch Leonart, Johan e Dominico de Manellis filis de Nicholau de Manellis, e Johan e Francesch filis de moss. Arnau de Manellis santrás, Andreu de Passis, Aliso d' Alberti, Noroso Ritxardo del Alberti, Guido de Matheo Caxini, Brunaix de Guido, Brunaix Franch de Marcho de Prato, Luca de Sera y Christofol de Bartholo, tots mercaders de la ciutat de Florencia, duren fins a la festa de Nadal prop vinent, que finirán los dos anys, e aço per quant lo Senyor Rey havia jurât no revocar los dits guiatges.Fol. 93. Llibre III dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
       
7 de juliol de 1401 -Els sis nous jurats de Ciutat són Miquel Desdé, Joan Moyà, Bernat Febrer, Bernat Terrassa, Arnau Sureda i Francesc Brossa.
       
8 de juliol de 1401- Privilegi per a la creació d'una taula de canvi a Mallorca (que no es posarà en marxa fins l'any 1454).
       
8 de juliol de 1401- El rei Martí atorga als mallorquins ser francs de posada en tots els territoris de la Corona (HGRM, Mut, Dameto, Alemany, pàgina 351).
       
6 d'agost de 1401- La Universitat de Mallorca, representada per  Joan Sallembé, jurat (bàndol aragonès), Arnau de Torrelles, donzell i Pere Joan de Rubines ofereix un donatiu de 52.000 florins d'or al rei Martí pels privilegis rebuts. Aquests són els privilegis:
        - Constitució d'una Taula de canvi a Mallorca.
        - Autorització per a l'edició de reials d'argent
        - Delegació en els jurats i consellers les ordinacions sobre la fabricacio de draps de llana.
        - Reducció dels salaris que es pagaven al governador, al lloctinent i als jutges
        - Reducció dels capdeguaites a quatre.
        - Fi dels abusos de l'oficina del procurador fiscal.
        - Franquicia de host, forces, cavalcada i redempcio d'aquest serveis.
        - L'exigència als jueus residents a Mallorca de gravar sobre la roba de vestir una roda vermella i caputxa jueva.
        - Impediment a les prostitutes de conviure fora del bordell.

       
26 d'agost de 1401-Joan de Montbui ordena als batles de Robines, Sencelles, Alaró, Inca i Selva que dictin un pregó prohibint la captura de perdius "ab caldera ne ab filats". ARM, AH (Lletres Comunes) 79, fol. 48.
        
       
7 de setembre de 1401- Guillem Rubí surt amb 40 bótes de vi cap a Càller (Cagliari).
       
12 de setembre de 1401-"en pena de xx. sous que null hom degués posar ni descarregar lenya en tota la ribera del moll, sino en lo loch antiguament apellat fossar dels jueus e ara plassa de Sancta Caterina, e que tots aquells qui al present tenen lenya en la dita ribera dins x. dies la deguen traure" Fol. 98. Llibre III dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
       
23 de setembre de 1401-Joan de Montbui ordena als batles forans la cerca d'un "ca lebrer roig barberesch lo qual ha perdut "el ciutadà Antoni Morgat. (ARM, AH -Lletres Comunes- 80, fol. 175 v.).
       
9 d'octubre de 1401 - Ferrer Pallisser de Banderola (Sineu) dóna al seu germà Jaume l'alqueria d'Ariany amb una casa, alau de Jordi Serra de Santjoan.
        
       
17 d'octubre de 1401-Publicació del privilegi, dat a Burjaçot a 8 de juliol de 140  , a instancia dels jurats y prohomens de Mallorques, per el qual atorga a tots e sengles estrangers qui aportarán a la dita illa gra, graxa, vi e altres vitualles, perpetual guiatge, no sols de marques represalles y deutes civils, sino encare de tots crims, excessos e delictes fora del dit règne comeses.
        Atorga mes avant que en temps de nécessitât, a conexensa del governador, puguen pendre totes naus aportants de les dites vitualles qui serán atrobades en los ports de la dita illa o en la mar entre les puntes de Tralalempa y de Cap Blanch, y aquelles forsen a descarregar y vendre les dites vitualles en la dita ciutat. El text de dit privilegi es traduit de lati en pla.

       
27 d'octubre de 1401- El rei revoca l'elecció de Pere Duran, batle de Sóller feta per Roger de Montcada perquè era un homicida i home de mala vida.

       
Novembre de 1401-El rei suspèn la Pragmàtica d'Anglesola.
       
7 de desembre de 1401- Joan de Montbui, governador, disposa que "si alcun daquiavant sera atrobat que hage furtat sach o sachs de farina  ni de forment o de blats de la plassa o Pes de la farina delà ciutat de Mallorques o dels molins dels moliners delà dita Ciutat o dels camins per los quals aportaran aquella farina que sia penjat per lo coll en guisa que muyra". I "si algun lauara daquiauant sach de farina o de qualsevol blat que sie pesât, o no pesât delà dita plaça o pes delà farina per ignorancia o in aduertencia, lo quai no sia seu que pach xxv liures de ban ço es lo terç al senyor Rey e laltre terç al mur delà Ciutat e laltre terç al acusador e si no haura de que pagar que perda les orelles. E si es catiu o catiua, o en estament de libertat o pagara setmana correga la vila ab açots e perda les orelles e stara en lo costell a coneguda delà cort."
       
12 de desembre de 1401- Mana a instancia del Oficial del Rev. Senyor Bisbe y dels Jurats que tots juheus, moros o altres infeels, encontinent que vejen portar lo Cors precios de Jhu. Xpst. per qualsevulla parts de la ciutat o defora se deguen ajonollar de dos jonolls en terra, e ajonollats estien fins que lo dit Cors de Jhu. Xpst, sia passât e los christians, qui semblantment se ajonollen, se sien alsats en peus. (Fol. 102. Llibre III dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.)
       
16 de desembre de 1401- Fa a saber lo Senvor Rey, a 8 de juliol del any présent, haver otorgatper privilegi que no hi hage daqui avant en Mallorca sino quatre capdeguaytes tant solament, y haver elegits per tals en P. Mestre, en Sanxo Simon, en G. Esteva y en Bn. Ferrer.
       
30 de desembre de 1401 - Les tensions entre els bàndols a Mallorca fan que el Consell de Cent, reunit a Barcelona  decideixi  enviar a l'illa a  Ramon Savall i Ferrer de Marimon per tal de protegir els seus interessos.

          
Any 1402

        Els jurats d'aquest any són: Ramon de Santmartí, Pere Valentí, Pere Font, Joan Sallambé, Bartomeu de Bassers i Guillem Sorribes per part del partit aragonès. Aquests jurats seran revocats pel rei, per la compra al mateix dels drets de control institucional per part del partit mallorquí.
       
14 de gener de 1402 - Els ambaixadors Joan Sallambé (partit aragonès), Arnau Torrella i Pere Llorenç donen al rei 5.000 florins de la Universitat.
       
26 de gener de 1402- Els jurats per part del partit mallorquí són Esbert de Roaix, Pasqual Cirera, Joan Umbert, Joan Guardiola, Gregori Negre i Tomàs Romeu.
       
29 d'abril de 1402 -El rei ordena la continuïtat en els càrrecs dels prohoms i consellers, sense fer eleccions per la Cinquagesma o Pentecosta, com era habitual, fins que decideixi els canvis a fer.
       
2 de juny de 1402-Que tots aquells qui han empriu de la aygua de la cequia de la ciutat deguentenir e servar, pena de xxv. liures, la ordenacio estatuida per lo rey en Pere en sa carta dada a Barcelona a 23 novembre de 1367, ço es que los qui han de la dita aygua no la puguen vendre ni alienar per regar altres terres sino aquelles per les quals fo concedida. Fol. 103. Llibre III dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
       
Juny de 1402 - El rei ordena al governador que si el fra menor Bonaquist continua fent sermons impugnant la suspensió feta pel rei dels jurats i consellers , promoguent divisions i impulsant al poble a actes il·lícits, que sigui exiliat.
       
19 de juliol de 1402 - El rei Martí nomena Antoni Bosta mestre major del palau reial. (HGRM Dameto,Mut,Alemany,pàgina 595).
       
24 de juny de 1402 -S'estableixen delmes reials a Deià i Valldemossa en favor de la Cartoixa.
       
26 de juny de 1402-Testament de Guillem de Sant Joan  (bàndol mallorquí) que vol ser enterrat en el vas dels seus a la capella dels Terriola de sant Francesc.
       
20 de juliol de 1402 -Els fadrins corren les oques a la festa de Santa Margalida.
       
26 de juliol de 1402-Jaume Aymeric de Biniaraitx és investigat per la troballa d’una olla amb diners.
       
21 d'agost de 1402-Nicolau Renovard obté llicència de transport de 50 quintars de figues a Menorca.
       
2 de setembre de 1402-Joan de Maiol, àlies Pellicer,  era orguener. (ARM-Prot-S-5 f. 38).
       
3 de setembre de 1402 - Mor Gian Galeazzo Visconti, duc de Milà.
       
15 de setembre de 1402- Testament de Guillem Saragossa que vol ser enterrat en el claustre de sant Francesc en el vas dels seus.
       
22 de setembre de 1402 - El rei felicita els jurats i prohoms de Mallorca , i a Bernat Febrer perque intentaven arribar a la concordia entre ells per posar fi a les lluites de bàndols.
       
30 de setembre de 1402 Blanca de Navarra arriba a Mallorca acompanyada de 6 galeres que es dirigeixen a Sicília.
       

1 d'octubre de 1402 - Mor el fundador de l'Hospital General Bartomeu Catany que és enterrat a la capella de la Sang.

octubre de 1402- El formatge de Mallorca val 10 diners la lliura.
       
9 de desembre de 1402-Que com moltes e diverses persones ignorants sciencia de medecina exercesquen e ministren a persones malaltes de la ciutat de Mallorques medecina de purgar, axaropar,desuspitar e sagnar los pacients, sens consells de metges aprovats en medecina, per los quals rahons se seguexen affollaments de persones, morts e malalties e ypidemies en la terra, per ço lo dit noble governador mana ab la present, sots pena de xxv. llrs. al fisch reyal aplicadores per cascuna vegada, que negun hom ne dona, de qualsevol ley, condicio o stament sia, no gos purgar, axaropar, desuspitar ne sagnar alcun dels dits pacients sens consell de alcun batxaller licenciât o mestre en medecina. — Item mana que negun barber no gos o presumesca sagnar en son obrador o altra loch alcuna persona sana sino en aquells dies tan solament que los seran dats e anomenats per esser bons a sagnar per en Bn. Bovera, Anthoni Fe, Johan Soldevila, Jacme Pages e Johanet Barber, o los très de aquells, sots pena de x. llrs. per cascuna vegada que sera contrafet, al fiscb del dit senyor sens tota merce aplicadores.( Fol. 107. Llibre III dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.)
       
26 de desembre de 1402-Martí el Jove, fill de Martí l'Humà es casa.
Any 1403

       
Any 1403- Pericó Ferrer, mallorquí, es troba a la presó a Quios per no haver satisfet un deute que té amb en Miquel Gombau.
       
Any 1403-Pere Guasch, valencià, es col·loca d'aprenent de vidrier amb Nicolau Coloma.
       
El 22 de gener de 1403 el bisbe Lluís de Prades posa en entredit a Roger Montcada que el mateix dia prohibeix vendre queviures als clergues.
       
22 de gener de 1403 - L'ambaixador Benet Umbert lliura als jurats una provisió reial per a la substitució dels mateixos i la imposició unilateral d'altres nomenats pel rei.
       
febrer de 1403 - Neix Pere Espanyol, mercader, fill de Bartomeu.

5 d'abril de 1403 - Mor Arnau Desmur, jurista i canonge.
       
11 de maig de 1403- Creació del Col·legi de la Mercaderia.Els jurats i el clavari major del sindicat forà trien 20 mercaders per a la formació del consell del col·legi de la Mercaderia i dos defenedors.
       
17 de maig de 1403- Prohibició de cassar ab ballesta ni ab ca de mostre ni ab altre enginy, ni negù puga comprar dita cassa de carnestoltes fins a Sant Miquel. Fol. 118. Llibre III dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
       
Juliol de 1403- El formatge de Mallorca val 6 diners la lliura. El d'Aragó val 7,5 diners la lliura.
        Pere Otger arriba a Mallorca a exigir els 6.000 florins que corresponen al maridatge del rei de Sicília.
       
17 d'agost de 1403- Francesc Climent és nomenat bisbe de Mallorca, tot i que mai no en va prendre possessió.
       
22 d'agost de 1403- Testament de Miquel Mausó que vol ser enterrat en el carner dels seus en el claustre de les Llagues de sant Francesc.
       
22 d'agost de 1403- Testament de Tomàs Moncey  que vol ser enterrat en el claustre de sant Francesc.
       
setembre de 1403- Pere Narbona, de Sóller, armador d'un lleny de 9 bancs, que lliurà una fiança de 300 lliures obté la llicència de cors.
       
6 de setembre de 1403- Pregó de la pau amb Tunísia en un passacarrers de xeremies i tambor que passen per la Quartera, Cort i el carrer de la Mar.
        En lo nom de nostre Scnyor sia amen. A perpetual memoria de la bona e vera pau et tranquillitat entre los molt excellents princeps e senyors los senyors en Marti per la gracia de Deu Rey Darago e en Marti Rey de Sicilia, primogenit del dit senyor Rey, de una part, e lo molt excellent Moley Buffares Rey de Tunis, de Xarch e del Garb e de tota la Barbaria, de la altra, Icta e fermada  en per tostemps valedora, lo noble Moley Ethec Benbuibel, lochtinent e procurador en aquestes coses del dit excellent rey de Tunis, havent de acó pie poder del dit magnifich Rey, de una part, e lo noble moss. P. de Caralt, caualler, embixador e missatger special del dit senyor nostre Rey, han feta e fermada la dita pau e tranquillitat entre los dits senyors e tots los sotmeses de aquells....(segueixen 52 capítols) en los quals se estableix que per temps de sinch anys ni el rey de Sicilia puga invadir l' illa de Gerba ni el de Tunis la de Pantalarea, mas que passat dit terme un y altre ho puguen fer o si volràn, ab estol o armada emperó y no per cossaris ni altres guerres poques, y avisant sis mesos abans per letres publiques o missatgers dignes de fe; se proveeix a la redempsió dels esclaus que sien en los dits règnes, ço es, cristians en terra de moros y moros en terres de cristians; y se asseguran la indempnitat y ventatge de los catalans y sicilians vivents y mercadejants en les parts del dit rey de Tunis.  Fol. 123. Llibre III dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
       
6 de setembre de 1403-Berenguer Riera arriba amb 10 captius que havien fugit i que ha capturat en una barca a la mar. Demana 10 lliures per cap.
       
setembre de 1403 - Continuen les negociacions entre els bàndols dels mallorquins i aragonesos per tal d'arribar a una concòrdia.
       
14 d'octubre de 1403- Desbordament de la Riera (que entra per l'actual Rambla cal al Born) a Ciutat. Diumenge. L'aigua tomba les parets dels horts externs de Ciutat als costats de la Porta Plegadissa. Enderroca les cases de Taulat, les cases d'en Viabrera i el pont nou fins a la carnissseria d'avall, la major part  del carrer de Paraires,el Mercat del fil, les cases que confronten amb el solar del rei i totes les cases de la costa de sant Nicolau vell. Tomba els arcs del tints, el pont proper , els tints i un molí d'aigua. Troben 5000 morts entre el Coll d'en Rebassa i Illetes. L'aigua enderroca les parets dels horts propers al Carme, la carnisseria d'avall,el carrer dels mariners fins a l'hort del rei, tots els albergs del carrer de la Mar i alguns albergs en el carrer de Palmer darrera sant Jaume. S'omple d'aigua l'església del Carme i el nivell arriba a 20 pams. Es fa necessari apuntalar l'església de sant Feliu davant la llotja dels placentins, després que afectés també a tres tires de cases de notables.. En el diluvi moren dos jurats.
       
24 d'octubre de 1403- Surt de Ciutat la primera embarcació després de les inundacions amb una carta dels jurats als consellers de Barcelona demanant ajut.
       
2 de novembre de 1403-"En Luhis per la gràcia de Deu bisbe de Mallorches, Alamat nostro en Jesucrist frare Diego hermita ara habitant en la talaya de Alcudia... Per tenor de les presents vos otorgam que en vostra presencia puscats fer dir e celebrar missa baxa'en lo oratori de la cella la qual tenits en la dita montanya" Arxiu Diocesà-Col·lacions 1403 a 1406.


                                                                   




6 de novembre de 1403- Es concedeix llicència a Bernat de Papagalls per celebrar misses al puig de Sant Nofre.
       
15 de novembre de 1403- Que tots aquells qui tenguen ceres, robes, diners, argent ne altres bens, trobats après la destrucció que novellament se es seguida en aquesta ciutat per diluvi d'aygues, dins xv. dies ho hagen denunciat als diputats a rebre les dites coses; y promet lo governador fer los donar, ço es, de la cera denunciada la terça part y de tots altres bens lo quarta, mas passât dit terme lo que no hagen denunciat los será près per ladrocini.(Fol. 135. Llibre III dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.)
       
Desembre de 1403 - Pere Bremont i Guillem Morató en cors ataquen una nau de Sevilla amb una càrrega per valor de 630 florins en la seva venda a Càller.
       
6 de desembre de 1403 - Se signa segons el noticiari de Mateu Salzet a la sala de la Juraria, «entre aquells qui regien, e aquells qui han regit, sobre lo universal regiment d'aquest regne». Al temps, s'escullen uns representants per a demanar al rei que aclareixi la representació institucional Mallorca, segons les franquicies o segons la pragmàtica d'Huc d'Anglesola.
       
20 de desembre de 1403- Els súbdits del rei Martí  no podran exportar mercaderies dels seus regnes als del rei de Castella ni viceversa, tret dels castellans o d'altres persones que haguessin residit a Castella més de tres anys, ni tampoc els seus vassalls podran carregar llurs mercaderies en els vaixells castellans.



        Any 1404

               

Any 1404- Gabriel Castanyer es troba a Quios per a la compra d'esclaus.
               
Any 1404- El rei Martí reinstaura el regiment de la franquesa.
               
Any 1404-Guillem Sagrera restaura la torre de la catedral d'Elna.
               
Any 1404-Un troç de terra de Ramon Colell confronta amb el camí que parteix del portal de Santa Fe cap al fossar dels jueus.
               
Any 1404- L'aragonès d'Arisa Alfonso de Morales es col·loca d'aprenent de vidrier amb Nicolau Coloma.

               
Any 1404- El rei nomena amb plens poders a Gabriel Cardona i al procurador reial Mateu Lloscos per a la mediació en el conflicte entre bàndols de la juraria.
               
Any 1404-  Guillem Amar, Bernat Armengol, Pere Mir i Arnau Verd  són els jurats de Sencelles.
               
8 de gener de 1404 - El rei comunica al governador de Mallorca l'acord entre els bàndols pel govern de la ciutat i el restabliment del regim de franquesa. Es pacten sis jurats: Ramon de Santmarti (partit aragonès), menor, Francesc Umbert (partit dels mallorquins), Nicolau de Pacs (partit aragonès), major, ciutadans, Joan Sallembe (partit aragonès)  i Joan Dameto (partit dels mallorquins), mercaders i Joan de Moia (partit aragonès), especier. Els deu sindics de la part forana són: Guillem Mascord, de Pollenca; Jaume Duran, notari d'Inca; Joan Calvo, de Sineu; Llorenc Bisbal, de Soller Partit dels mallorquins); Pere Llorenc, de Robines (partit aragonès); Berenguer Raimers, d'Alaro; Jaume Jacob, de Muro; Joan Bonaventura, de Valldemossa; Antoni Baulenes, de Porreres, i Pere Joan d'Esporles (partit dels mallorquins).
               
16 de febrer de 1404 - Per sol·licitud dels ambaixadors mallorquins Berenguer de Tagamanent (bàndol mallorquí) i Ramon de Santmartí (bàndol aragonès) el rei Martí atorga el privilegi de constitució d'un Consell de Franquesa que permeti el control de les disposicions en relació als privilegis i franqueses existents.
               
13  de març de 1404- El Gran i General Consell de Mallorca atorga poders a Ramon de Santmarti (partit aragonès) i a Berenguer de Tagamanent (partit mallorquí) per vendre censals per tal de fer front a la situació creada per les inundacions..
               
19 de març de 1404- Prohibicio general, conforme lo manat ab letra patent dada a Valencia a 20 de desembre de 1403, que niguna persona, axi estranya com privada, estant o habitant en les terres y regnes del senyor Rey, puga portar ni fer portar nigun aur, argent, vitualles ni altres bens ni mercaderies qualsevol, de les dites terres a les terres y règnes del rey de Castella, ni de les terres y regnes del dit rey de Castella a les de la senyoria del senyor Rey nostre, exceptats solament vassals e sotsmeses del senyor Rey de Castella o altres qui en les terres sues per tres anys prop passats batirán fet continuament lur domicili, e asso sots irremisible e irrevocable pena de mort e de perdre tots los lurs bens. Fol. 138. Llibre III dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
               
Dia 7 d'abril de 1404 el mercader Antoni Parera anticipa al Consell General els 10.000 florins per al pagament de l'impost del maridatge reial.
               
7 d'abril de 1404-  El governador mana als prohoms i jurats d'Alcúdia que redueixin les talaies perquè només hi ha pressupost per al finançament d'una.

14 d'abril de 1404 - Com a mostra de conciliació del governador amb el bisbe Lluís de Prades, el trompeta Berenguer Moragues i el timbaler Bernat Alegre fan una crida en la que s'anuncia que es revoca l'impediment de vendre vitualles als esclesiàstics. (ARM, Pregons 422 f.18-21)
                
19 de juny de 1404- Que'l senyor Rey, ab sa letra dada a Valencia a 16 de febrer prop passât,a manat a tots e sengles officials reyals, en pena de la sua ira e indignacio y de mil florins, que per terme de dos anys no puguen ne deguen fer alguna remissió, perdonament, composició o transacció de alcun delat de furt. Fol. 155. Llibre III dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
               
28 de juny de 1404- Pregò de la carta real dada a Valencia a 7 de janer de 1404, per la qual lo rey en Marti posa sots la seva temorosa guarda e protecció fra Pere Tur, del orde de predicadors,mestre en Teologia, président en lo offici de la inquisició en les terres del règne de Mallorques,e a los seus vicaris, comissaris, advocat, procuradors fiscals, escrivans, notaris, e tots altres ministres treballants en lo dit offici, e tots e sengles bens lurs, en tot loch bon sien. Fol. 156. Llibre III dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
               
23 de juliol de 1404-Miquel Rovellat condueix cap a Ciutat dos esclaus capturats a la marina de Campos quan menjaven un moltó d'en Llorenç Lladó: un era esclau de Gispert de Santjoan  i l'altre , de Pasqual Bauló de Sineu.
               
30 de juliol 1404 - El bisbe Anglesola de Girona concedeix llicència a favor de Guillem Girard, ciutadà de Béziers capturat quan anava de Mallorques a Barcelona amb uns parents seus i captiu a Bugia, que ha de pagar 30 dobles d’or pel seu rescat.

30 d'agost de 1404 - El canonge Francesc Descalç posa la primera als fonaments de la capella davant el cloquer (capella de santa Catalina).(ACM, Llibres de Fàbrica 1712, VIII, f.54v)
                
29 de setembre de 1404 - Huguet de Llupià adquireix l'alqueria que s'anomenarà Son Caulelles (Marratxí) a la Cúria del Pariatge
               
17 de desembre de 1404- Eugeni IV eximeix l'Ordre Cartoixana de pagar contribució de subsidis, talles i altres imposicions. Datum Romae XV kal jan. MCDV. a. XV. Pont. Ntri.Not: Bernat Noves, de Barcelona.

                  

l'any 1405 a Mallorca ixent