cronologic

L'autor als 4 anys

CRONOLOGIA BREU REFERIDA A MALLORCA ENTRE ELS ANYS 1400 - 1450

Sant Jordi de Francesc Comes

Retaule del mestre de Monti-sion

Any 1400-Antoni Oliva, orfebre, és l'autor de la creu processional de Nostra Senyora de la Consolació de Porreres.
11 de març de 1400- Llorenç Tosquella, pintor, contracta amb Pere Fuster l'obra d'un retaule.
25 de maig de 1400-Martí l'Humà retorna a la comtessa Isabel de Foix el vescomtat de Castellví que havia expropiat al seu germà, excepte les baronies de Rosanes i Castellví de la Marca.
3 de juliol de 1400- Martí I revoca l'acord de pariatge als hospitalers de Pollença.
31 d'agost de 1400-Dues naus de genovesos prenen 3 esclaus a Alcúdia.
3 de setembre de 1400- Que aquells qui pretenguen tenir algun dret a unes cases enderrocadisses
qui foren den P. Matheu tender, scituades en alou del Sr. Rey, près la Font del Sépulcre, en la travessa den Tornamira, o qui prenguen censals sobre aquelles, dins x. dies ho hagen denunciat
en la cort de la governació.
Octubre de 1400-obra e reparació de la casa de la pressora reyal de la Vila de Bunyola, e en compre de una biga d alzina per fer oli del delme del Senyor Bey en la casa de la dita pressora que la
biga que hi solia ésser gran temps havia fos estada trencada.
26 d'octubre de 1400 - Carta del lloctinent general a tols els batles de la zona dient que Francesc Castell,hereu d'Antoni Castell. Andreu Torrabadal i Miquel Rovira, senyors de l'Albufera major d'Alcúdia,exposen que moltes persones hi entren de nit i pesquen a l'encesa i fitora, cacen cignes i altres aucells, fan aücs i el peix s'espanta i fan altres mals. (ARM, AH 77. f.187v. )
Any 1401- El governador ordena al batle de Felanitx que estableixi una ronda totes les nits amb deu homes per a detenir als qui portin armes o siguin sospitosos de promoure bandositats.
Any 1401-Sisa del vi: per quascuna bota vergada de CXII quortés e per cascuna somada pach al size de XXV quortés. El jueu que compri verema per fer vi ha de pagar la sisa abans de fer el vi.
Cent grams de formatge de Mallorca, que és el més consumit a Barcelona, valen tres diners.
El 13 de gener de 1401 el rei Martí atorga el privilegi a la població mallorquina de ser tractada com la catalana.
El 17 de gener de 1401 el rei Martí I ratifica la donació de la casa, capella i alguns trossos de Miramar a l'Ordre de Sant Jeroni.
26 de gener de 1401-Berenguer Umbert llegeix una carta reial que o r d e n a la substitució dels jurats Guillem de Santjoan, Pasqual Cirera, Joan Berard, Berenguer de Marina, Francesc Lodrigo i Guillem Sorribes (que eren del bàndol dels mallorquins)
14 de febrer de 1401- Guillem de Montornés succeeix al seu avi Ramon Sa Torre a la possessió de Sineu.
8 de maig de 1401- Prohibició general y absoluta de portar armes algunes-Fol. 92. Llibre III dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
12 de maig de 1401- Que algun cristià de natura o convers no presumesca comprar del vin juheuesch
que's ven per obs dels juheus, ni negùn taverner o venedor del dit vin gos vendre d'aquell de per si ni per interposada persona a algun cristià de natura o convers, sots pena de x. lliures- Fol. 92. Llibre III dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
17 de juny de 1401- Crida del privilegi estatuit en forsa de lley perpetual a instancia dels sindichs de les universitats de Barcelona, Valencia, Mallorques, Tortosa y Perpinya, otorgat ab carta real ab lo segell pendent segellada, dada a Barcelona a 15 de janer del any present, prohibint que d'aqui avant per negùn temps florentins, luqueses, seneses, toscans, lombarts, o qualsevol italians deça mar, puguen aturar ne mercadejar, per si o per altres, en les dites ciutats ne en altres terres o lochs del Senyor Rey
deça mar, ans tots aquells qui are hi son dins très mesos après de publicades les presens, ab totes lurs mercaduries e bens se 'n sien exits. Los guiatges empero concedits per dos anys a Anthoni d'Alexandre, Philipo de Lorino, Anthoni Philipo fill seu, Barthomeu e Silvestre de Thomas frares, Francesch Leonart, Johan e Dominico de Manellis filis de Nicholau de Manellis, e Johan e Francesch filis de moss. Arnau de Manellis santrás, Andreu de Passis, Aliso d' Alberti, Noroso Ritxardo del Alberti, Guido de Matheo Caxini, Brunaix de Guido, Brunaix Franch de Marcho de Prato, Luca de Sera y Christofol de Bartholo, tots mercaders de la ciutat de Florencia, duren fins a la festa de Nadal prop vinent, que finirán los dos anys, e aço per quant lo Senyor Rey havia jurât no revocar los dits guiatges.Fol. 93. Llibre III dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.

7 de juliol de 1401 -Els sis nous jurats de Ciutat són Miquel Desdé, Joan Moyà, Bernat Febrer, Bernat Terrassa, Arnau Sureda i Francesc Brossa.
8 de juliol de 1401- Privilegi per a la creació d'una taula de canvi a Mallorca (que no es posarà en marxa fins l'any 1454).
7 de setembre de 1401- Guillem Rubí surt amb 40 bótes de vi cap a Càller (Cagliari).
12 de setembre de 1401-"en pena de xx. sous que null hom degués posar ni descarregar lenya en tota la ribera del moll, sino en lo loch antiguament apellat fossar dels jueus e ara plassa de Sancta Caterina, e que tots aquells qui al present tenen lenya en la dita ribera dins x. dies la deguen traure" Fol. 98. Llibre III dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
17 d'octubre de 1401-Publicació del privilegi, dat a Burjaçot a 8 de juliol de 140 , a instancia dels jurats y prohomens de Mallorques, per el qual atorga a tots e sengles estrangers qui aportarán a la dita illa gra, graxa, vi e altres vitualles, perpetual guiatge, no sols de marques represalles y deutes civils, sino encare de tots crims, excessos e delictes fora del dit règne comeses.
Atorga mes avant que en temps de nécessitât, a conexensa del governador, puguen pendre totes
naus aportants de les dites vitualles qui serán atrobades en los ports de la dita illa o en la mar
entre les puntes de Tralalempa y de Cap Blanch, y aquelles forsen a descarregar y vendre les dites
vitualles en la dita ciutat. El text de dit privilegi es traduit de lati en pla-Fol. 99. Llibre III dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
7 de desembre de 1401- Joan de Montbui, governador, disposa que "si alcun daquiavant sera
atrobat que hage furtat sach o sachs de farina ni de forment o de blats de la plassa o Pes de la
farina delà ciutat de Mallorques o dels molins dels moliners delà dita Ciutat o dels camins
per los quais aportaran aquella farina que sia penjat per lo coll en guisa que muyra". I "si algun lauara daquiauant sach de farina o de qualsetiol blat que sie pesât, o no pesât delà dita plaça o pes delà farina per ignorancia o in aduertencia, lo quai no sia seu que pach xxv liures de ban ço es lo terç al senyor
Rey e laltre terç al mur delà Ciutat e laltre terç al acusador e si no haura de que pagar que perda les orelles. E si es catiu o catiua, o en estament de libertat o pagara setmana correga la vila ab açots e perda les orelles e stara en lo costell a coneguda delà cort."
12 de desembre de 1401- Mana a instancia del Oficial del Rev. Senyor Bisbe y dels Jurats que tots juheus, moros o altres infeels, encontinent que vejen portar lo Cors precios de Jhu. Xpst. per qualsevulla parts de la ciutat o defora se deguen ajonollar de dos jonolls en terra, e ajonollats
estien fins que lo dit Cors de Jhu. Xpst, sia passât e los christians, qui semblantment se ajonollen,
se sien alsats en peus. Fol. 102. Llibre III dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
16 de desembre de 1401- Fa a saber lo Senvor Rey, a 8 de juliol del any présent, haver otorgat
per privilegi que no hi hage daqui avant en Mallorca sino quatre capdeguaytes tant solament, y
haver elegits per tals en P. Mestre, en Sanxo Simon, en G. Esteva y en Bn. Ferrer.

2 de juny de 1402-Que tots aquells qui han empriu de la aygua de la cequia de la ciutat deguen
tenir e servar, pena de xxv. liures, la ordenacio estatuida per lo rey en Pere en sa carta
dada a Barcelona a 23 novembre de 1367, ço es que los qui han de la dita aygua no la puguen
vendre ni alienar per regar altres terres sino aquelles per les quals fo concedida. Fol. 103. Llibre III dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
24 de juny de 1402 -S'estableixen delmes reials a Deià i Valldemossa en favor de la Cartoixa.
20 de juliol de 1402 -Els fadrins corren les oques a la festa de Santa Margalida.
26 de juliol de 1402-Jaume Aymeric de Biniaraitx és investigat per la troballa d’una olla amb diners.
21 d'agost de 1402-Nicolau Renovard obté llicència de transport de 50 quintars de figues a Menorca.
30 de setembre de 1402 Blanca de Navarra arriba a Mallorca acompanyada de 6 galeres que es dirigeixen a Sicília.
9 de desembre de 1402-Que com moltes e diverses persones ignorants sciencia de medecina
exercesquen e ministren a persones malaltes de la ciutat de Mallorques medecina de purgar, axaropar,
desuspitar e sagnar los pacients, sens consells de metges aprovats en medecina, per los quals rahons se seguexen affollaments de persones, morts e malalties e ypidemies en la terra, per ço lo dit noble governador mana ab la present, sots pena de xxv. llrs. al fisch reyal aplicadores per cascuna vegada, que negun hom ne dona, de qualsevol ley, condicio o stament sia, no gos purgar, axaropar, desuspitar ne sagnar alcun dels dits pacients sens consell de alcun batxaller licenciât o mestre en medecina. — Item mana que negun barber no gos o presumesca sagnar en son obrador o altra loch alcuna persona
sana sino en aquells dies tan solament que los seran dats e anomenats per esser bons a sagnar per en Bn. Bovera, Anthoni Fe, Johan Soldevila, Jacme Pages e Johanet Barber, o los très de aquells, sots pena de x. llrs. per cascuna vegada que sera contrafet, al fiscb del dit senyor sens tota merce aplicadores. Fol. 107. Llibre III dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.

26 de desembre de 1402-Martí el Jove, fill de Martí l'Humà es casa.
Any 1403-Pere Guasch, valencià, es col·loca d'aprenent de vidrier amb Nicolau Coloma.
El 22 de gener de 1403 el bisbe Lluís de Prades posa en entredit a Roger Montcada que el mateix dia prohibeix vendre queviures als clergues.
11 de maig de 1403- El col·legi de mercaders elegeix els seus representants en assemblea.
17 de maig de 1403- Prohibició de cassar ab ballesta ni ab ca de mostre ni ab altre enginy, ni negù puga comprar dita cassa de carnestoltes fins a Sant Miquel. Fol. 118. Llibre III dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
6 de setembre de 1403- Pregó de la pau amb Tunísia en un passacarrers de xeremies i tambor que passen per la Quartera, Cort i el carrer de la Mar. Pregò delà pau perpetualment valedora, acordada entre los reys de Aragó y de Sicilia de una part y Moley Buffares, rey de Tunis, de Xarch, del Garb y de tota Berberia, de la altra. Son 52 capitols, en los quals se estableix que per temps de sinch anys ni el
rey de Sicilia puga invadir l' illa de Gerba ni el de Tunis la de Pantalarea, mas que passat dit terme un y altre ho puguen fer o si volràn, ab estol o armada emperó y no per cossaris ni altres guerres poques, y avisant sis mesos abans per letres publiques o missatgers dignes de fe; se proveeix a la redempsió dels esclaus que sien en los dits règnes, ço es, cristians en terra de moros y moros en terres de cristians; y se asseguran la indempnitat y ventatge de los catalans y sicilians vivents y mercadejants en les parts
del dit rey de Tunis. Fol. 123. Llibre III dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
6 de setembre de 1403-Berenguer Riera arriba amb 10 captius que havien fugit i que ha capturat en una barca a la mar. Demana 10 lliures per cap.
14 d'octubre de 1403- Desbordament de la Riera a Ciutat. Diumenge. L'aigua tomba les parets dels horts externs de Ciutat als costats de la Porta Plegadissa. Tomba els arcs del tints, el pont proper , els tints i un molí d'aigua. Troben 5000 morts entre el Coll d'en Rebassa i Illetes. L'aigua enderroca les parets dels horts propers al Carme, tots els albergs del carrer de la Mar i alguns albergs en el carrer de Palmer darrera sant Jaume. S'omple d'aigua l'església del Carme i el nivell arriba a 20 pams. Es fa necessari apuntalar l'església de sant Feliu davant la llotja dels placentins.
2 de novembre de 1403-"En Luhis per la gràcia de Deu bisbe de Mallorches, Alamat nostro en Jesucrist frare Diego hermita ara habitant en la talaya de Alcudia... Per tenor de les presents vos otorgam que en vostra presencia puscats fer dir e celebrar missa baxa'en lo oratori de la cella la qual tenits en la dita montanya" Arxiu Diocesà-Col·lacions 1403 a 1406.
6 de novembre de 1403- Es concedeix llicència a Bernat de Papagalls per celebrar misses al puig de Sant Nofre.
15 de novembre de 1403- Que tots aquells qui tenguen ceres, robes, diners, argent ne altres bens, trobats après la destrucció que novellament se es seguida en aquesta ciutat per diluvi d'aygues, dins xv. dies ho hagen denunciat als diputats a rebre les dites coses; y promet lo governador fer los donar, ço es, de la cera denunciada la terça part y de tots altres bens lo quarta, mas passât dit terme lo que no hagen denunciat los será près per ladrocini. Fol. 135. Llibre III dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
Any 1404- El rei Martí reinstaura el regiment de la franquesa.
Any 1404-Un troç de terra de Ramon Colell confronta amb el camí que parteix del portal de Santa Fe cap al fossar dels jueus.
Any 1404- L'aragonès d'Arisa Alfonso de Morales es col·loca d'aprenent de vidrier amb Nicolau Coloma.
Any 1404- El rei nomena amb plens poders a Gabriel Cardona i al procurador reial Mateu Lloscos per a la mediació en el conflicte entre bàndols de la juraria.
Any 1404- Guillem Amar, Bernat Armengol, Pere Mir i Arnau Verd són els jurats de Sencelles.
19 de març de 1404- Prohibicio general, conforme lo manat ab letra patent dada a Valencia a 20 de desembre de 1403, que niguna persona, axi estranya com privada, estant o habitant en les terres y regnes del senyor Rey, puga portar ni fer portar nigun aur, argent, vitualles ni altres bens ni mercaderies qualsevol, de les dites terres a les terres y règnes del rey de Castella, ni de les terres y regnes del dit rey de Castella a les de la senyoria del senyor Rey nostre, exceptats solament vassals e sotsmeses del senyor Rey de Castella o altres qui en les terres sues per tres anys prop passats batirán fet continuament lur domicili, e asso sots irremisible e irrevocable pena de mort e de perdre tots los lurs bens. Fol. 138. Llibre III dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
Dia 7 d'abril de 1404 el mercader Antoni Parera anticipa al Consell General els 10.000 florins per al pagament de l'impost del maridatge reial.
7 d'abril de 1404- El governador mana als prohoms i jurats d'Alcúdia que redueixin les talaies peruè només hi ha pressupost per al finançament d'una.
19 de juny de 1404- Que'l senyor Rey, ab sa letra dada a Valencia a 16 de febrer prop passât,
a manat a tots e sengles officials reyals, en pena de la sua ira e indignacio y de mil florins, que
per terme de dos anys no puguen ne deguen fer alguna remissió, perdonament, composició o
transacció de alcun delat de furt. Fol. 155. Llibre III dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
28 de juny de 1404- Pregò de la carta real dada a Valencia a 7 de janer de 1404, per la qual lo rey
en Marti posa sots la seva temorosa guarda e protecció fra Pere Tur, del orde de predicadors,
mestre en Teologia, président en lo offici de la inquisició en les terres del règne de Mallorques,
e a los seus vicaris, comissaris, advocat, procuradors fiscals, escrivans, notaris, e tots altres ministres
treballants en lo dit offici, e tots e sengles bens lurs, en tot loch bon sien. Fol. 156. Llibre III dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
17 de desembre de 1404- Eugeni IV eximeix l'Ordre Cartoixana de pagar contribució de subsidis, talles i altres imposicions. Datum Romae XV kal jan. MCDV. a. XV. Pont. Ntri.Not: Bernat NOVES, de Barcelona.
Any 1405- Segrest dels béns dels senyor de Sa Bastida Gispert de Santjoan per "crims enormes".
Any 1405- Testament de Llucia, tartre, esposa d'Antoni Guaita, tartre de Sineu.
20 de gener de 1405- Que no sia neguna persona qui presumesca mètre negunes besties qui sien
trobades perdudes o desviades en altre loch sino en lo hostal del Sr. Rey, lo qual esta davant lo
costell de la plassa de Sant Anthoni de Padua. Fol. 1. Llibre IV dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
El 17 de maig de 1405 s'estableix el "contracte sant" o concòrdia per la qual la universitat i regne cedien i consignaven als creditors censalistas de Mallorca totes les imposicions, gavelles, vectigals i drets imposats fins al moment, a fi que ells mateixos, o els seus diputats, mitjançant un tresorer que haurien de designar, cobressin tots els seus rèdits. El tresorer s'obligaria a pagar les pensions de les seves censals als creditors de Barcelona, amb la finalitat d'excusar les costes de les execucions; l'excedent es distribuiria a parts proporcionals entre els creditors de Mallorca, per un igual, amb pacte que, si no fos suficient per a les pensions dels mallorquins, la universitat de Mallorca hauria de suplir-lo amb altres doblers obtinguts mitjançant una "talla" o vessa entre els pobladors, de la mateixa manera com en endavant haurien d'obtenir els recursos per a mantenir les despeses pròpies de la mateixa universitat.
Juliol de 1405-Juan de Loda captura una nau mallorquina, pertanyent a Ramon Badis, quan es dirigia a Mallorca, procedent de Mostaganem carregada de blat.
17 de juliol de 1405-Jaume Valero, mercader de Mallorca i procurador de Guillem Urgell,
mercader de Mallorca, i Pere Pelegrí, mercader de València, venen a Teresa Sabata, vídua de Jaume Jofré, llicenciat en lleis de València, l'esclava búlgara Antònia, de 30 anys, propietat de Guillem d'Urgell per 33 lliures.
18 de juliol de 1405-Que niguna persona gos anar ab fusta armada ni altre qualsevol vaxell maritim
al cap Enderrocat a levar aygua de la cisterna que allí tenen los picapedres de Mallorca qui hi acostumen de tayar pedrés, ni gos mostrar la dita cisterna y casanetes que hi ha a negún moro
o moros que trasquen de la illa. Fol. 3. Llibre IV dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
6 de setembre de 1405- Pere Garcies i Antoni Oliver, sobreposats, presenten a l'aprovació del virrei les ordinacions del gremi de picapedrers.

1406- Mestre de Monti-sion

Any 1406- Un privilegi de Martí l'Humà fa dur a Palma les aigües sobrants de Sa Granja i Son Tries.
Any 1406-Extrauen sosa de la barrella de l'Illa Moltó (Campos), per a la fabricació de vidre.
Any 1406-Guillem Bennàsser, propietari d'Alfàbia es queixa de les persones que li desfan les parets de les muntanyes cercant caragols.
Any 1406-Arnau Roser, patró d'un bergantí salvat d'una tempesta, funda l'oratori del Roser-Vell a Pollença.
4 de març de 1406-Que tots aquells qui son tenguts a fer cavalls armats en defensió del regne, per dilluns tot dia sien compareguts devant lo pati del castell reyal ab los dits cavalls e armes per fer mostre, com s' hage sabut certament que nou fustes de moros se han armades en les parts
de Barberia, les quais s' esperan esser prest en nostres mars. Fol. 10. Llibre IV dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
12 de març de 1406-Institució de la festa de l'Àngel, protector de Ciutat.

Angel Custodi de Déu infinit,
guardau la ciutat de dia i de nit
perquè no entre lo mal esperit.

5 de maig de 1406- Jaume Morell compra la cavalleria del palmer.
20 d’agost de 1406 Joan de Bonastre emprèn l’ampliació de la fortificació de Santueri.
7 de desembre de 1406-Joana, resident a València, vídua de Joan Gaciàs, mercader de Mallorca, ven a Isabel Roiç, esposa de Domènec Sivil, escuder de València, l'esclava tártara Joana, de 45 anys, per 25 florins.
Any 1407-Joan de Banyeres lloga unes cases i un corral amb un forn de vidre al vidrier Martí Coloma.
21 de febrer de 1407-Els Jurats aconsegueixen l'objectiu de dedicar a l'Àngel Custodi, protector de Ciutat, una capella de la Seu i amb tal motiu declaren festiu el primer dilluns després de la dominica in albis. Aquest dia no és laborable i s'ha de fer una processó amb el mateix recorregut que la del Corpus.

4 d'abril de 1407-L'Àngel custodi esdevé patró de Ciutat, i es posa en marxa la construcció de la seva capella a la Seu, la segona a partir de la porta del Mirador, després de posar les set primeres pedres Roger de Montcada. La seva actual és la del Sagrat Cor.
5 d'abril de 1407- Festa de l'Àngel ..." sia feta celebrada e solemnitzada daqui avant en per tots temps festa sollemna axi com lo jorn de pascha e de nadal lo primer dilluns après de la Domjnica in albis appellada vulgarment en Mallorques de la Caritat, en la que se face general e solemna processo per los lochs acustumats a la festa del Corpore xpi."
24 d'abril de 1407- El governador arresta Jordi de Sant Joan, Vicenç Salzet i altres 28 membres del seu bàndol a la Casa de la Juraria..
20 de juny de 1407-Bàrbara, esposa d'Alfons de Talamanca, escuder de València, procuradora d'Antoni Rainers, mercader de Mallorca, ven a Isabel, esposa de Jaume Vidal, carnicer de
València, l'esclava búlgara Maria, de 20 anys, propietat d'Antoni Rainers, per 60 lliures.
29 de juny de 1407- Es casen a València, Isabel d'Aragó, filla del rei Pere, i Jaume d'Urgell.
Any 1408- Romeu Pallarés condemna a tortura i mort a un obrer de la Ceca per falsificació de moneda.
Any 1408- Tomàs Tey compra la possessió del su nom a Pere Gual (Sineu), ciutadà.
9 de gener de 1408- Roger de Montcada, governador de Mallorques, fa posar unes forques a la plaça de Cort, amb dogals on penjaran la destral i l'artifici d'escapsar.
14 de març de 1408-Pere Descatlar compra la cavalleria del Palmer.
17 d'agost de 1408- Dos captius de Sarrià (Establiments) són acusats de sodomia. Seran cremats.
28 de setembre de 1408 -Pere Sala, vidrier, pren en lloguer una botiga i un forn a la Plaça dels Corders del mercader Pere Cahors.
12 d'octubre de 1408-Rebuda del dret del vin que les jubeus beuen en Mallorques e encara de la
demanda la gual los dits juheus son tenguts donar al senyor rey per raho de subsidi, lo cual vi e demanda foren arrendats per lo procurador reyal an Abram Sacalli, Abram Isach, Samuel Sasvati e an Struch Montblanc en nom lur propi e de tots los juheus habitants en Mallorques a tres anys del XII die d.octobre del any M CCCC VI avant comptadors per preu de cent luires cascún any, retinentse
lo dit procurador reyal ell pusca enfranquir alguns juheus vivents en Mallorques per los dits tres anys de la dita demanda tan solament. El preu del present any es lo segon. Cent liures. (AHM, Rebudes 3828 (1408-1409) f. 68.)
28 de novembre de 1408- Francesc Nicolau, bracer, és penjat a Palma per haver fet una proclama en favor de la revolta a Sa Quartera d'Inca.
Any 1409- Salvador Jaume, teixidor de Petra ven un esclau tàrtar de nom Pere a Jaume Garriga de Roqueta per 55 lliures.
1 de març de 1409-Divendres. Ban de Pelai Unís per a l'indult a delinqüents i deutors que participin a la campanya de Sardenya amb la flota de Pere Torrella.
23 de març de 1409-El rei Martí atorga llicència als mercaders per a constituïr-se en Col·legi.
28 de juny de 1409- Violant, esposa del sucrer Pere Castellar, es condemnada en efígie pels inquisidors.
25 de juliol de 1409- Mor Marti el Jove, en l'expedició de Sicilia, hereu de la corona d'Aragó, fill del rei Martí l'Humà.
17 de setembre de 1409-Noces del rei Martí amb Margarida de Prades.
Any 1410-Martí Coloma fa donació del forn de vidre del carrer dels Oms a Jaume Miralles.
Any 1410-Extrauen sosa de les barrelles de l'illa Major davant Sa Porrassa, per a la fabricació del vidre.
20 de gener de 1410-Jaume Andreu, ciutadà de Catania, lven a Pere Mercader, ciutadà de
Mallorca, l'esclau sarraí blanc Yucef aben Cibit, de Djerba, per 40 lliures.
31 de maig de 1410- Mor Marti l' Humà darrer monarca del Casal de Barcelona, al monestir de Santa Maria de Valldonzella.
4 de juny de 1410- Mateu de Lloscos imposa el dol "...que d aquí avant no gosen portar vestedures de color sino negres o scures, e les dones no gosen portar vestedurcs de color sino mantells verts e cotes scures sens sobreposits; e que negun no gos ballar, ne cantar, ne sonar alcuns sturmens de alegría, sots pena de xxv lliures: e aço, fins que hagen altre manament en contrari, e les obsequies les quals se han affer per honor del molt alt e victorios senyor En Marti, per la gracia de Deu rey d Arago e nostre, qui es passat d aquesta vida"
El 23 de gener de 1410 Pelai Unís llegeix la carta del rei Martí que convoca una junta de juristes que defineixi la qüestió successòria.
21 de febrer de 1410-Elecció del Consell secret o dels trenta, format per Pau i Ramon de Santmartí (cavallers), Arnau des Mur, Joan Berard, Joan ses Eres i P. Serra (ciutadans), Lleonard Huc, Guillem Oliver, Bartomeu de Basers i Jordi Pont (mercaders), Llorenç Mercer, francesc Vives, Guerau Torrella, Guillem Ferran (menestrals). Síndics forans: Llorenç de Robines, Gabriel Real de Sineu, Guerau Ferrer d'Inca, Joan Ramoneda de Pollença, Joan Renovard d'Alcúdia, Guillem Monge de Santa Margalida, Jaume Parets d'Alaró, Bernat Garriga de Puigpunyent i P. Sacanal de Sóller.
Dia 3 d'abril de 1410 el Consell General debat la forma de pagar el tall de 10.000 florins per al maridatge reial sense arribar a un acord en la decisió de fer-ho sobre un tall directe o mitjançant una imposició sobre la molitja. No hi ha la majoria de 2/3 que exigeix la institució.
4 de juny de 1410 -Es reuneix el Consell de Mallorca a conseqüència de la mort del rei.
6 de juny de 1410 Es reuneix el Consell Menor en el porxo de la Casa de la Juraria de Ciutat en ocasió de la mort del rei Martí i juren lleialtat a un successor que desconeixen.
10 de juny de 1410 Pelai Unis ofereix 100 florins per a la detenció dels qui cremaren el rafal del mostassaf.
9 de juliol de 1410- Pelai Unis revoca les llicències d’armes per tal de frenar la violència.
15 de juliol de 1410- Pelai Unís prohibeix l’exportació de bescuit.
23 d’agost de 1410- Els sobreposats dels paraires Pere Calafell i Bernat Gual, i els dels teixidors Guillem Fuyet i Bartomeu Gontard presenten unes noves ordenances gremials. Estableixen que les llanes gentils han de ser de més de 20 lligadures i que amb els estams importats de Barbària les teles han de ser almenys de 16 lligadures.
5 de setembre de 1410 -Arnau Desmur no vol ser emissari del Regne de Mallorca per a la successió i es debat la seva renúncia al Gran i General Consell.
17 de setembre de 1410 -Un ban del lloctinent ordena anar amb els peus descalços a la processó rogativa a Santa Pràxedis que s’ha de celebrar el dia 19 contra la pesta.
8 d'octubre de 1410- Pelai Unis, lloctinent del governador Roger de Montcada fixa l'itinerari de la processó del divendres 10 d'octubre contra la pesta a requeriment dels jurats. Pelai ordena que els obradors tanquin durant la celebració sota pena de 10 lliures de multa. La processó sortirà de la Seu cap a Santa Clara i d'aquí al cantó del Call, i passarà per l'església nova i el carrer del notari Antoni Ferrer i passarà pel carrer de Mateu de Lloscos cap a Sant Francesc on entrarà per un portal i sortirà per l'altre cap al cantó d'en Caules davant l'alberg de mossèn Pelai. després anirà cap a l'Argenteria i la Bosseria cap a Cort i a la Seu on s'escoltarà un sermó solemne. Tothom que pugui ha de dejunar i seguir la processó amb devoció i vestits obscurs. Aniran amb els peus descalços i invocaran a crits la misericòrdia divina. A canvi obtindran 40 dies d'indulgència.
Any 1411- Berenguer Mayol ven el rafal Puig de Reig (Sineu) a Guillem Calafell per 400 lliures.
El 17 de gener de 1411 es proposa que s'adobi el carrer de Paraires de Ciutat fins a la mar.
24 de març de 1411- Berenguer de Ridaura mestre de fer draps de senyals, treballa per a la
Procuració Reial.
8 d'abril de 1411- "Ara oiats que notifica a tot hom generalment lo honorable en Palay Unís cavaller loctinent del noble baro en Roger de Moncada cavaller e Governador del Regna de Mallorca: que com en la present ila e Regna sia stade portada una bestia appellada tabach la qual ses ensalvatgada, e de
fet segons per molts es stat denunciat al dit honorable loctinent e als honorables jurats de la Universitat de Mallorca la dita bestia ha mortes moltes e diverses besties cabruñes anyells e ovelles,
e ociurá continuament si no hi es degudament provehit, per tant lo dit honorable lochtinent ab consell deis dits honorables jurats volent provehir al gran dan quis poria seguir vivent [ó vivint] la dita bestia, qui poria cadellar e nodrir; denuncien a tota persona qui matara e morta aportara la dita bestia als dits honorables lochtinent e jurats, que hauran per gracia e trabáis de ociure e matar la dita bestia trenta florins dor"
10 de juny de 1411- En Palay Unis, cavaller etc. al honorable en Johan Otger. cavaller governador de la ylla de Eviçe o asson lochtinent. "... vos requerim que en continent vistes les presents fassats manament de part nostra al honrat Norimany de Camporrells, cavaller, castellà del castell de Sentuhiri que dins deu jorns primers vinents del die de la presentació de la present a avant comptadors sots pena de d. lliures al fisch Reyal aplicadoras comperega devant nos per si o altra persona suficient per gordar lo dit castell, intimant li que en altra manera sobre la guardià daquell seria provehit" (AHM-Extraordinaris Jurats. 1408 1423.)
26 d’agost de 1411- L’urgellista Anton de Luna és excomunicat per la mort de l’arquebisbe de Saragossa.
Setembre de 1411- Pesta a Mallorca.
"A 5 de setembre de 1411 donam a en Joan Mascarell, morro de vaques, 1 6 $ per comprar lenya per cremar una bestia appellada Tabach, la qual devorava bestiars per la Isla, e la qual era estada morta en la marina de Felanitx, e la qual bestia era estada aportada al Castell Reyal devant lo I.lochtinent de Governador, per tal que fahes pagar a aquell qui morta la havia o portada 30 florins, que era estada cridada, donadors a aquell qui la mataría, per los Jurats de Mallorques.
F com se digues que de la dita bestia se tenian molts matzins, acordá lo dit I.lochtinent que la dita bestia fos cremada e polvorizada, e la pólvora llansada en la mar perque no 's posguessen
fer matzinas."
17 de setembre de 1411 -El Parlament valencià dels trastamaristes es trasllada a Paterna.
25 de setembre de 1411- El Parlament valencià dels urgellistes es trasllada a Vinaroç.
18 d'octubre de 1411 Albertí Dameto obté l'honor d'Artà i Bellpuig.
10 de novembre de 1411- "Pera Juan, texidor de llana C. N. ven a Mathià de Viladestés, buxoler, unas
casas en la parroquia de Santa Eulalia, en el carrer del guix, en alou de Juan Crespi notari, ab carrech de 10 sous el dia de Tots los Sants, per preu de 18 lliures..." BSAL 5 (1893-1894) 189-196, en p. 191.
17 de novembre de 1411- El lloctinent de governador comanda un grup d'homes a cavall i peons per a reprimir els avalots a Alcúdia fets contra els que regien la vila..
Any 1412- Bernat Albertí de Montblanc (Santa Margalida) posseeix 3 esclaves i 6 esclaus.
Any 1412- Francesc Ferrer promet a l'esclau Joan, búlgar, la llibertat per 30 lliures i servei per 4 anys.
Any 1412- Una ovella val 16 sous (3 jornals).
Any 1412- Detenció de Gispert de Santjoan senyor de Sa Bastida.
Any 1412-Saqueig genovès de Portopí.
9 de març de 1412- Joan Bisbal de Fornalutx i la seva dona Catharina, Filla de Romeu Escofet i de Catharina, q.°, habitadors d'Escorca, venen una alqueria en dita parròquia a Jaume i Joan Guardia de Sóller. Preu: 75 lliures.
24 de juny de 1412 -Ferran d'Antequera, infant de Castella, és elegit pels compromissaris valencians, aragonesos i catalans, successor del rei Martí a Casp. Els síndics mallorquins no van ser admesos, i els vots a favor del nou rei d'Aragó, infant de Castella, van ser els d'Aragó, València i de la minoria burgesa catalana. Ferran va tenir al seu favor als Burgues.
2 de juliol de 1412- El xeremier Pere de Castellnou, els trompeters Joan Girart, Guillem i Tomàs Huguet, el sabater Guillem Alegre, que fa les crides, i el bombarder Tomàs Fornés cobren per la seva feina a la festa de proclamació del rei Ferran.
A III juriol MCCCCXII el lochtinent de governador tramés letras a Sóller ab secret et desfressada per escorcollar los hòmens qui se.n anavan del port en Catalunya, com fos denunciat al dir lochtinent que se.n portavan algunas escripturas contràrias a la determinació fahedora del rey e senyor, e de metre divis entre los oficials e lo poble -Item dit dia el dit governador tramés a Sóller un correu cuytat. perquè sabuda la bona nova de la determinació del rey, fossen detengudas algunas fustas que hi havia, perquè alguns a qui despleya dita determinació, no se.n poguessen anar.
5 de juliol de 1412- Reunió dels compromisaris a Casp, que elegeixen rei a Ferran d'Antequera, regent de Castella, fill d'Elionor i nét del rei Pere. Ferran d'Antequera tenia a Mallorca el suport del partit aragonès, i el partit mallorquí en canvi donava suport a Jaume d'Urgell. La mare de Jaume d'Urgell era filla d'Isabel de Mallorca i néta de Jaume III.
8 d'agost de 1412-Pere Ferrández de Mesa, mercader d'Oriola, procurador de Jaume de Lorca, veí
d'Elx, ven a Francesc Pardo, mercader convers de Mallorca, l'esclau sarraí Alí Adzanet, d'Arcila, per 49 lliures.
3 de setembre de 1412- Ferran d’Antequera obté 12.000 florins d’or per al coronatge a Saragossa al que assisteixen Jaume Albertí, Arnau Desmur i Berenguer Tagamanent.
22 de setembre de 1412-Magdalena Descolombers que vivia amb son fill Pere Mojer a l'alqueria de Morell, muda de domicili, i Arnau Sureda, ciutadà de Mallorca (Senyor de Sant Marti, oncle dels germans Antoni i Joan Sureda, gendres de l' esmentada dona Magdalena), creguent- se perjudicat pel desempar en que quedava l 'alqueria susdita, en la que ténia nombroses guardes de bestiars que pujaven a gran quantitat, reclama perqué se posin guardes per conservar l'alberg de la possessió i els bestiars expressats en la proposta o demanda.
Any 1413- Guillem Segarra, inquisidor de Mallorca.
Any 1413- Pere de Quatranys de Manresa (Lloret) ven l'esclava mulata Margalida a Mateva de Sant Joan.
Any 1413- Joan Mestre pinta un retaule per a Sant Pere d' Esporles al preu de 100 lliures.
2 de juny de 1413-Francesco Rex, mercader de Gènova, ven a Guillem Bernat, mercader de Mallorca, l'esclau mingrelià (Geòrgia) Martí, de 14 anys, per 72 lliures i 10 sous de València.
17 de juny de 1413-Joan Morell, patró de lleny de Blanes, i Arnau Roca, mariner de Mallorca, venen a Jaume Plana, patró de barca de Pineda, a Girona, l'esclau sarraí Derrehamén, de 18 anys, per 30 lliures.
Juliol de 1413- Setge trastamarista contra el reducte dels partidaris de Jaume d’Urgell a Balaguer.
18 de juliol de 1413- Vicent Rubert, mercader de Mallorca ven a Joan Pardo, mercader convers de València, l'esclava sarraïna negra Barca, de 15 anys, per 54 lliures.
5 d'agost de 1413-Ferran d'Antequera dirigeix el setge de Balaguer.
1 de setembre de 1413- El predicador Vicenç Ferrer arriba a Portopí.
12 de setembre de 1413- Diumenge-Lo dia é ayn desus dits de pres dinar ajustats en la manera acostumada dins la casa de la Almoyna de Pollensa, lo honrat en Pera Timoneda Batle Reyal en Pollensa, e Miquel Casador, Faliu Pallisse, Bonanat Bota, e Mateu Porquer,j urats. E en Pera Andreu, Pera Pont, Bernat Catlar, Pera Sagui, Bartomeu Strader, Guiemó Pou, Guiem Munar, Guiem Colet, Pascual Tió, Francesch Cabanellas, Pera Camp-lonch, Antoni Bonanat, Pera Pascual, Arnau Compayn e Ramonet Vives, dels consellers la major part.
Los Jurats dixeran que havien hauda letra de mosen Bisba de Veensa (València) per mosen Jacme Marti prevera per la vanguda del Bisba ab mestra Visens Ferrer e la sua gent que seran entom. CL.
persones, que sien acullides dos o tres jorns.
31 d'octubre de 1413- El comte Jaume d'Urgell surt de Balaguer, que havia defensat amb els seus fidels i es lliura a Ferran d'Antequera.
2 de novembre de 1413- El comte Jaume d'Urgell és empresonat al castell de la Suda, a Lleida.
5 de novembre de 1413-Ferran d'Antequera, victoriós, pren possessió de Balaguer.
Any 1414- Les taules del peix han augmentat a tretze i s'escampen pels carrers del voltant de la Pescateria Vella.
Any 1414- Pere Sa Costa, canonge de la Seu, compra per 80 lliures l'esclava mulata Margalida.
Any 1414- Fortun de Ruesta alcaid de les Reials Presons de Mallorca.
Any 1414- Joan Oliver, Antoni Ballester i Francesch Font són jurats de la parròquia de Muro.
El 22 de gener de 1414 Fra Vicenç Ferrer deixa Mallorca.
11 de febrer de 1414- Ferran d'Antequera es corona rei a Saragossa en presència de la família del seu rival vençut, Jaume d'Urgell.
Dia 3 d'abril de 1414 Berenguer de Tagamanent, cavaller, Arnau Desmur, jurista i Jaume Albertí són elegits síndics per a la representació de Mallorca en el Parlament de la Corona. En aquesta qüestió troben l'oposició dels aragonesos.
14 de juny de 1414 Pelai Unís, regent de governació, ordena que les prostitutes no vesteixin mantell ni samarra, ni es posin perles. També ordena que qui faci pecat amb qui no sigui amic o marit fora del bordell serà castigada a 25 assots i reclosa al bordell. Les captives i criades setmaneres no podran ser prostituïdes al bordell i qui ho faci haurà de pagar 10 lliures de multa.
Juliol de 1414 -Francesc Comes pinta el retaule encarregat pel gremi dels sastres.
9 d'agost de 1414-Pere Descatlar II hereda la cavalleria del Palmer.
29 d'octubre de 1414-Margarida de Montferrat, mare del comte Jaume d'Urgell, pretendent al regne, és detinguda amb les seves filles i servents amb l'acusació de voler alliberar al seu fill de la presó.
Novembre de 1414- Margarida de Monferrat i les seves filles, detingudes per mandat reial, arriben a Cullera.
Any 1415- Encàrrec a Nicolau Marçol d'un retaule de tres carrers per a la capella dels mercaders Desmàs de Valldemossa a Sant Antoni de Viana.
Any 1415- Encàrrec per a Gabriel Mòger del retaule de les Onze mil verges per a la capella dels Comes de Sant Domènec.
15 de gener de 1415-Jaume Vila, pelleter de Mallorca, ven a Joan Armenguer, mercader de
València, com procurador de Pons Ramis, mercader de Mallorca, l'esclau sarraí blanc Hamet el Moxohí, de 26 anys, per 87 lliures i 5 sous moneda de Mallorca.
1 de març de 1415- Guillem Pedrosell, Bernat Carreras i Bartomeu Palau es constitueixen en cors.
23 de març de 1415-Joan Dalmau, mercader de Mallorca, en el seu propi nom i com procurador
de Bernat Llauró, peraire de Mallorca, ven a Guillem Porta, ciutadà de València, l'esclau rus Jordi, de 20 anys, propietat de Bernat, per 38 lliures i 10 sous.
23 d'abril de 1415-La infanta Isabel, esposa del comte Jaume d'Urgell, empresonat, suplica a Ferran d'Antequera que li torni les seves dues filles, Isabel i Elionor, però Ferran d'Antequera no accepta la seva petició.
25 de maig de 1415-Francesc del Postigo, notari de Mallorca, en el seu propi nom i com procurador de Bernat Miró, veguer de la cort de la governació de Mallorca, ven a Mateu de Bondia, mercader de València, l'esclava tártara Margarida, de 25anys, per 101 florins i a Joan Pérez, alias Negre, carnisser de Mislata, l'esclava tártara Joana, de 16 anys, per 100 florins, propietat ambdues de Bernat Miró.
12 de juny de 1415-Noces d'Alfons, el primogènit reial, amb Maria de Castella, cosina seva, a València.
22 de juny de 1415- Nicolau de Quint, mercader de Mallorca, ven a Pere Bou, ciutadà de València, l'esclava russa Maria, de 30 anys, per 61 lliures.
20 de juliol de 1415-Francesc Pedroell, sabater de Mallorca, i Esteve Gironés, forner de València, venen a Joan Mainés, mercader de València, l'esclava cristiana, abans sarraïna, Nicolaua, de 20 anys, propietat de Francesc, per 112 florins.
29 de juliol de 1415-Margalida de Monferrat, mare del comte d'Urgell, és declarada reincident de crim de lesa magestat, i empresonada al castell d'Olocau.
13 d'agost de 1415-Francesc Pedroell, sabater de Mallorca, ven a Esteve Gironés, forner de València, l'esclava russa Caterina, de 14 anys, per 110 florins.
19 d'octubre de 1415-Francesc Pedroell, sabater de Mallorca, ven a Caterina, esposa d'Esteve
Gironés, forner de València, l'esclava tártara Úrsula, de 20 anys, per 115 florins.
17 de novembre de 1415- El comte Joan de Foix ofereix a Ferran d'Antequera els drets a la compensació per les retencions que havia fet el rei Martí de la baronia de Martorell i Castellví de Rosanes.
18 de novembre de 1415-Joan de Pròxida, noble, habitant de València, ven a Francesc Pedroell, sabater de Mallorca, l'esclau tártar Joan, de 20 anys, per 44 lliures.
21 de novembre de 1415-Salvador Despont, mercader de València, ven a Francesc Pedroell, sabater de Mallorca, l'esclau circasià Jordi, de 25 anys, per 44 lliures.
Desembre de 1415- Alfons V sol·licita del papa Martí sense èxit l'erecció dels bisbats d'Oriola, Terol, Menorca, Manresa, Xàtiva, Castellói Puigcerdà.
Any 1416- Mafumet, Mussa, Sayt, Sulema i Jordi, esclaus a Bunyola, fugen dels seus amos.

16 de gener de 1416-Martí de Pacs, mercader convers de Mallorca resident a València, en el seu propi nom i com procurador de Guillem Cornell, mercader de Mallorca, ven a Tomàs Marull, forner de València, l'esclau tártar Espert, propietat de Guillem, de 30 anys, per 33 lliures.

30 de març de 1416-Antoni Cardils, sabater de Mallorca, procurador de Sanguina, vídua de
Francesc Plana, mercader de Mallorca, ven a Francesc Dalmau, notari de Gandía, l'esclava cristiana, abans sarraïa, Caterina, de 25 anys, propietat de Sanguina, per 55 lliures.

2 d'abril de 1416- Mor Ferran d'Antequera, rei d'Aragó, a Igualada. El succeeix el seu primogènit, Alfons el Magnànim, fill d'Elionor d'Alburquerque.

15 de juny de 1416 Llorenç Tosquella reclama el pagament del retaule que va pintar per a Santa Llucia d'Artà i que encara no ha cobrat.

5 d’agost de 1416 Issa, esclau moro, és assotat per blasfem, assegut en pella ardent, i claven la seva llengua en un espectacle públic a la Plaça de les Cols, davant el portal menor de Santa Eulàlia.

25 de febrer de 1417-Guillemó Ferrer, patró, obté llicència per anar en cors contra els moros amb la galiota sant Martí i santa Anna que té 22 bancs.

24 de juliol de 1417-Antoni Castanyer menor, mercader de Mallorca, i Francesc Vidal, mercader de València, venen a Maria Navarro, esposa de Ferran Garcia, giponer de València, l'esclava, cristiana, abans sarraïna, la negra Caterina, de 25 anys, propietat d'Antoni, per 77 lliures.

26 de juliol de 1417- Benet XIII (Pedro de Luna) és deposat pel setzè concili ecumènic de Constança , però es manté ferm i excomulga tots els seus enemics

Any 1418-El Consell del Sindicat de Fora, reunit a Sineu protesta contra l´increment de la fiscalitat.

18 de març de 1418-Joan Blanch, prior del convent de Jesús de Mallorca, de l'ordre Cartoixa, síndic i procurador dels monjos de dit convent, i Isabel, vídua de Francesc Oliver, mercader de València, venen a Guillem Morató de València, l'esclau cristià, abans sarraí Jordi, de 16 anys, propietat de Joan Blanch per 60 lliures.

2 d'abril de 1418-El rei Alfons cedeix Martorell al seu germà Enric.

25 de maig de 1418-Pere Coll, mercader de València, en el seu nom i com procurador d'Arnau de Pacs,
ciutadà de Mallorca, ven a Joan Masquefa, donzell d'Oriola, l'esclava tártara Benvinguda, de 20 anys, propietat d'Arnau, per 77 lliures.

8 de novembre de 1418-Ramon Castrellenes, canvista de València, ven a Pere Soler, mercader de
Mallorca, l'esclava búlgara Joana, de 28 anys, per 54 lliures i 10 sous.

3 de febrer de 1419- Testimonis denuncien que a l'hora del seny del lladre, Miquel Sabater i Antoni Sucia feren forats a la paret de l'alberg de Bernat Salom i tallaren una estora per veure nues una núvia i les seves amigues quan es banyaven.

El 13 de febrer de 1419 Hipòlit Brondo exporta estelles d'arc, fusts de ballesta, i astes de glavi i de llança.

24 de març de 1419- Sententia definitiva in favorem Lullianae Doctrinae.

28 de juny de 1419-El rei Alfons concedeix Molins de Rei a Galceran de Requesens, amb la jurisdicció civil i criminal i el títol de baró. Els pobladors de Molins protesten, i només l'admeten després de l'exempció de dos tributs que abans pagaven.

29 de juliol de 1419- Ordinacions als pobladors de Robines: "...que tôt catiu o catiua qui sera atrobat
ab furt de ámenles, olives o quina fruyta se vulla, que pach vint sols de ban per cascuna vagada o reeba sinquante assots en lo loch on lo dit batle elegirá. E si alcun o alcuns compraven dels dits catius de les coses damunt dites, en tal cas los dits compradors fossen cayguts per cascuna vagada en
ban de vint sols. E vitra lo dit ban perdrien ço que del dit catiu o catiua haurien comprat, e seria
restituit al senyor de qui sera furtat.

"que tôt hom o dona hereu o hereua qui haura o possehira vinya alcuna, dege metra per cascuna quarterada de vinya sinch fruyters: ço es, una parera, vn alberquoquer, vna mançanera, vn cirer e vn pressaguer, e aço sots pena de vint sols per cascun arbre qui hi falira"

Item, que tôt hom e tota dona qui tendra ne possehira algun clos de terra qui sie mig quarto o miga que hage a plantar tres amenlers, e aquell qui possehira mige quarterada sinch amenlers dins dos anys primers vinents comptadors del dia que los présents capitols seran publicats; e aço sots pena de vint sols pagadors.

16 d'agost de 1419- Surt un estol de Mallorca cap a Alger.

Any 1420- "Present de l'home docte en refutació dels partidaris de la creu", obra d'Anselm Turmeda.

Any 1420- Les Ordinacions de l'ofici de blanquers exclouen els catius o fills:

VIII. ítem, ordonarem que negun catiu ne que sie stat catiu o fill de catiu, o de catiu si donchs no era fill de catiua e de català no pusca usar del dir offici de blanquer o asseunador axi com a.mestre ne puixa tenir obrador ne axir a.plassa percomprar, o vendre...

7 de febrer de 1420-Jaume Riera, mercader de Mallorca, ven a Joan Samora, fuster de València, l'esclau sarraí Hamet ben Hamet, de Bugía , de 35 anys, per 37 lliures.

9 de febrer de 1420-Antoni Dureta, pelleter de Mallorca, ven a Maties Martí, apotecari de
València, l'esclava albanesa Elena, de 10 anys, per 46 lliures.

26 d'abril de 1420-Joan de Malvaseda, patró de barca armada d'Alacant, ven a Pere Martí,
mercader de Mallorca, els esclaus sarraïns, d'Almería, Mahomat al Granataxí, de 35 anys, i Hamet Acasturí, de 35 anys, per 95 lliures.

3 de juny de 1420 Alfons V el Magnànim finalitza la seva breu estada al Castell de Bellver.

Novembre de 1420-Mor la comtessa Margarida, mare de Jaume d'Urgell, pretendent a la corona, a Morella, on l'havia empresonada Ferran d'Antequera.

Any 1421- Santa Maria del Camí té 48 focs i devers 240 habitants.

Agost de 1421- S'aproven les ordenacions gremials dels blanquers i assaonadors.

4 d'agost de 1421- A Mallorca no es poden fer execucions perquè manca un morrodevaques. Ningú no vol fer aquest ofici, i es vol aprofitar que un pres francès de nom Johanxo que és a la presó amb provisió de noranta sous per Francesc Carbonell pugui exercir aquest ofici.
Any 1422: Calvià tenia 81 habitants.

16 de juny de 1422- Martí V papa, estableix que per raons financeres, els canonges només poden ser nobles o graduats universitaris.

Clau, obra de Tosquella

Sant Pere, obra de Sagrera.

23 de maig de 1423. Mor l'antipapa Benet XIII (Pedro de Luna)
21 d'octubre de 1423 Cristòfol Murta cobra per haver fet per a la defensa, la palissada de la riba del Mar de Ciutat.
Any 1424- Els propietaris de les taules de la Peixateria, Arnau Desmur, Antoni Castell, Miquel Umbert, Berenguer Castelar, Llàtzer de Lloscos i Ramon Cerda, lloguen a Joan Climent els seus drets per 104 lliures anuals a pagar mensualment.
Any 1424- Pere Albertí de Santa Margalida és condemnat al pagament de 200 lliures per haver acollit bandejats.
Any 1424- Pere Gelabert de Sant Joan compra Martí, esclau tartre per 20 lliures a Jaume Font.
10 de febrer de 1424- Alfons el Magnànim entra a València.
14 de març de 1424- Alfons el Magnànim nomena Berenguer de Barutell, tutor d'Elionor i Isabel, filles del comte Jaume d'Urgell, empresonat pel seu pare.
19 de juliol de 1424- Arriba a Palma una coca dels genovesos capturada a Sardenya.
7 de novembre de 1424- La infanta Isabel de Fortià, esposa de Jaume d'Urgell, i morta a Alcolea, és sepultada a l'església de Sant Francesc.
Any 1425-En l any M. CCCC. XXV. l estol del rey d arago ana als querquens e bareja la yla, e vengueren a batalla e vence lo Rey, de quen tragueren XIIII. milia animes en sus, de que foren capitans del dit host, don Pedro, germa, del Rey, e Don Faderich Compte de Luna.
1 de juliol de 1425 -Magdalena Santmartí Torrella rep en herència la meitat de la baronia de Santa Margalida.
12 d'octubre de 1425- Lo size del vin e peyta que paguen los juheus habitants en Mallorques fon
arrendat per lo dit procurador reyal a hun any qui comensa a XII d.octobre any M CCCC XXV e finirá a XI d.octobre del any M CCCC XXVI present. Cent liures. (AHM- Rebudes 3834 (1426-1428) t. 49)
27 d'octubre de 1425- El prior de Bellpuig, Artà i els 8 frares de la comunitat convenen amb Joan Vivot, senyor d'Os (Urgell) el canvi de propietats, de manera que els frares passen a Os i Joan Vivot pren possessió de Bellpuig.
17 de maig de 1426-Martí Ramis es compromet a vendre el corall que pugui pescar a 17 sous la lliura a Pere Nét i Bernat Desclapers.
17 d'agost de 1426-Nicolau Quintana obté llicència per anar a Menorca amb el seu llaüt.
14 de novembre de 1426-Estruc Xibil·lí , jueu, assegura a Joan Foixà 100 lliures sobre 20 bótes de vi vermell que es carreguen a Alcúdia en la barca d'en Garriga en direcció a Palma.
28 de novembre de 1426-Daniel Pardo assegura a Rafel de Pacs 100 lliures sobre 9 bótes plenes de vi per portar al moll de Mallorca amb la barca d'en Garriga.
Any 1427- Habitants a la Part Forana segons Francesc Sevillano: Inca, 3.200, Pollença, 2.340, Llucmajor, 1.885, Manacor, 1.650, Sineu 1.580, Muro, 1.455, Sóller, 1.400, Alcúdia, 1.340, Porreres, 1.295; Artà, 1.055, Petra, 995, Felanitx 985, Robines 845; Campos, 760; Sencelles, 700; Alaró 610; Castellitx , 595; santa Margalida, 585; Huyalfàs, 575; Selva, 570; Montuïri, 530; Santanyí , 520; Valldemossa, 500; sant Joan , 480; Campanet, 370; Andratx, 370; Bunyola, 280; santa Maria, 220; Calvià 75, Escorca, 75.
Any 1427- Per un ase negre es paguen 50 sous que equivalen a 10 jornals.
1 de gener de 1427-Per motius de deutes s'ordena la detenció de Marc Garí, llombard que viatja en naus genoveses.
20 de gener de 1427-Alfons el Magnànim concedeix salvaguarda perpètua i moratòria per sis anys de
deutes i obligacions a tots aquells que fixin llur residència a Menorca, amb indult dels seus crims a
excepció dels de lesa majestat, traïció, sodomia i falsificació de moneda (AHMC, Llibre Vermell folis 86-
87v).
12 d'abril de 1427-Cinc esclaus fugen en barca.
5 de juliol de 1427-Surten 7 o 8 llaüts a pescar corall a Menorca.
7 de setembre de 1427- "lo Rey Don Alfonso tenint parlament en la Ciutat de Terol ab los aragonesos Catalans e Valencians, fou hofegat lo Juech de Terol e posarenlo en la placa en lo basto en la bocha."
25 d'octubre de 1427- València: "..vench lo riu de gadalauiar en la nit disapte a les X . hores: lo qual deroqua dos arquades del pont dells serrans, e sis del pont del Real, e puja fins al altar maior de la Trinitat."
Any 1428- A Santa Maria hi ha 15 esclaus i els seus propietaris són Francesc Busquets, Francesc Coll, Arnau Marimon, i B.Mataró. A Sant Joan el 15% de la població és esclava i sumen 63 persones. A Santa Margalida hi ha 25 esclaus, 5 dels quals tenen són de la propietat de Jaume Albertí. A Santa Eugènia els esclaus són 15, a Sencelles són 77, a Sineu 52, 23 a Sa Pobla i 48 a Petra, sis són de Ponç Omar i altres sis de Guillem Santandreu. A Santanyí hi ha 25 esclaus i suposen el 4,8% de la seva població. A Selva els esclaus i esclaves són 58.
Esclavistes de Felanitx: Guillem Soler, dos catius Antoni Oliver. un catíu, Guillem Soler jove. un catíu ; Pere Porto Colom. un catíu, Guillem Artigues, dos catius; Antoni Adrover, dos catius Guillem Truyol, dos catius; Guillem Darder. un catíu, Berenguer Burguera, un catiu , Jacmé Sunyer. dos catius, Berthomeu Scapoll, dos catius, Joan Sabet. tres catius; Berthomeu Navata, un catiu ; Antoni Gat, un catiu, Bernat Oliver, un catiu , Salvador Llorens, un catiu, Antoni Artigues, dos catius , Phelip Ballester. un catiu, Guillem Jordi, un catiu ; Bernat Sunyer, un catiu. Felanitx tenia aleshores un miler d'habitants.
Any 1428- Establiment de la comuna de Massanella.
Any 1428-Pere Sala, vidrier és autoritzat a exportar vidre.
29 de gener de 1428- "feu tan gran tempestat en la platja de Valencia que del Sorgidor arambaren moltes
fustes, en spécial la urcha dels venecians e sis naus viscahines, les quals se perderen entre lo riu e l albufera."
2 de febrer de 1428- " lo jorn de Santa Maria vingue tan gran terra-tremol en Barcelona que la O l de Santa
Maria de la mar caygue e mata molta gent, e axi fon per tota Catalunya de que deroqua molts Castells e campanas"
28 de març de 1428-Una ordre permet que els membres de la Casa Real combinin el manteniment de cavalls o rocins amb altres cavalgadures, sempre que les muntures militars siguin numèricament dominants, més de dos terços: per exemple si es tracta d'un oficial de 10 bèsties que aporti 7 cavalls i la resta a voluntat, podent ser mules; si és un oficial de 9 o 8 bèsties, que 6 siguin cavalls.
8 de maig de 1428- Propietaris d'esclaus a Bunyola: Bernat Muntaner (9), Jaume Muntaner (7), Guillem Amat (6), Bernat Palou (3), Miquel Petro (3), Jaume Gelabert, Antoni Uguet, Pere Muntaner,Llorenç Muntaner,Bernat Moragues i Bartomeu Borràs tenen un esclau.(AHM Lletres comunes T. 102.)
28 de maig de 1428- Antoni Castell, cavaller senyor de l'Albufera major, diu que molls d'habitadors de
Muro cacen aucells i pesquen en els estanys els peixos que acabat l'hivern surten de l'Albufera i passen
l'estiu en dits estanys (ARM. AH 111, f.97v.)
Any 1429- Fi de la construcció de la casa de l'almoina dels pobres a Muro.(Esglesieta de la Sang).
Any 1429-Guillem Febrer,Nicolau Genovard i Tomàs Nava, bandejats feren Joan Miquel de Petra,Pere Prexana i A.Balaguer.
17 de març de 1429- Isabel d'Urgell, filla major del comte Jaume, surt de Saragossa amb una comitiva de nobles portuguesos per a casar-se amb l'infant Pere de Portugal, duc de Coimbra.
22 de juny de 1429- Un ban impedeix tallar lledoners, oms i polls del carrer dels Oms.
28 de juny de 1429- " lo Rey Don Alfonso Rey d arago entra en Castella y estigue XII. dies, e la vespra de Sent pere, lo dit Rey trámete per los nobles de Castella que lo mati de Sent pere lo Rey d arago los asignaría bátala, e ells ferense forts en una munytanyha"
14 de juliol de 1429-" los castelans coregueren fins a miga legua de Xativa, e robaren e cremaren tot
lo que pogueren."
15 de juliol de 1429- " a XV.del mes de Juliol los del Rey d arago entraren en Castella e cremaren Almansa, e molts altres lochs que robaren".
16 de juliol de 1429- "a XVI. de Juliol ague una gran escaramuza a Biar en que moriren molts dels Castellans, hi en especial hi mori lo fill de fajardo, que fon nafrat per la cuixa ab estrala plena de herba, e hagueren la bandera de Bilena."
25 de juliol de 1429- "Mossen Bernat Centelles hi en Bardaxi corregueren a Montagut, prengueren e mataren molta gent, e cremaren lo loch, e Nandolca que y era fogi ab molta gent"
26 de juliol de 1429- Climent VIII, Gil Sanxis Munyós i Carbon, papa d'Avinyó renuncia al càrrec a l'església de Sant Mateu del maestrat, presionat per Alfons el Magnànim.
15 d'agost de 1429-" a XV. d agost los Jurats de Valencia reberen dos correus com los castelans eren venguts grosa gent, que de peu, que de caval, a combatre mont-real: isque molta gent del Rey d arago, e molt prest foren ab ells, e hagueren gran bregua e mori molta gent dels castelans. E ni hagueren morts mes, sino que Mossen Berenguer d' Olms caygue en una cija tot armat ab lo caval. E per quant estigueren
molt en treurel los castelans fogiren."
22 d'agost de 1429- " a X X I I . de Agost lo Compte de Luna entra en Castella ab mil de caval e .III. milia de peu, e combate lo castell e loch del Fayo, e preslo; empero mori molta gent de una part e d altra. Empero ell pres la fortaleza e hague lotti la des fere e posay penons reals per lo Rey de arago"
26 d'agost de 1429-Gil Sanxis Munyós i Carbon (Climent VIII) és nomenat bisbe de Mallorca per Martí V.
Any 1430-S'acaba la volta de la nau de la Seu al lateral del nord del costat del campanar.
Any 1430- Nicolau Serra és el batle reial de Campanet.
Any 1430- La quartera de blat a Sant Joan val 30 sous.
26 de gener de 1430-Es prohibeix a Bernat Candela el transport de gent per a la repoblació de l'Alguer.
El 10 de febrer de 1430 Joan Eimeric, governador, estableix una condemna de 100 lliures o la pèrdua d'una orella pels alcavots que fan exercir la prostitució il·legal fora del Bordell. Al mateix temps prohibeix sortir armats al carrer i armar bregues.
16 de febrer de 1430-Fra Pere Bonet, prior d'Aula Dei de Martorell compra Lluc a Antoni Mairata de Caimari.
11 de març de 1430-L'abat Francesc Rubio aprova els estatuts de la confraria de Sant Pere i Sant Bernat.
Dia 2 d'abril de 1430 es fa una mostra d'armes a Pollença , formada per 448 homes, 98 ballesters, 72 muls i 23 rossins.
2 d'agost de 1430- No volguent seguir habitant a Artà els notaris Genis Miañes i son fill Nicolau per causa de les calamitoses circunstancies que se succeien en aquel terme i en tota l' i l l a de M a l l o r ca se mana al batle de dita parroquia anomen altre notari que regesca l ' E s c r i v a n i a R e i a l , administrant j u s t i cia,
y puga rebre testaments i altres darreres voluntats i autoritzar contractes entre aquells ha b i t a n ts
Any 1431- Sis dones de Manacor cullen olives a Bunyolí
24 d'abril de 1431- Caterina, vídua del mercader Antoni Reinés fa donació a l'Hospital de Santa Caterina de 24 lliures censals anuals, 16 d'elles provinents de l'alqueria Santa Eulàlia en el camí de Palma a Calvià.
20 de juny de 1431- Jordi de Sant Joan obté la jurisdicció civil d'Ariany en compensació al seu servei al rei Alfons.
Juliol de 1431 -Concòrdia de Barcelona entre la nostra Universitat i els creditors catalans
Any 1432- El deute de Mallorca s'aproximava als 18 milions de sous, de manera que cada habitant resultava deutor en 430 sous.
Maig de 1432-El rei Alfons surt de Catalunya cap a Sicília.
16 de juny de 1432 -Alfons V surt de Mallorca després d'una breu estada.
19 de juliol de 1432 -El governador prohibeix disparar contra les parets d’El Temple.
2 de desembre de 1432- Mor assassinat Berenguer de Barutell, candidat favorit al bisbat de Lleida, per encàrrec dels Santcliment, senyors d'Alcarràs, antiurgellistes.
Dia 1 d'abril de 1433 el picapedrer Guillem Sagrera compra l'esclava russa Llucia, de 14 anys al mercader Gabriel Pardo.
1 de juny de 1433- El comte Jaume d'Urgell mor a la presó del castell de Xàtiva.
17 de juny de 1433 -Joan Desfar, lloctinent reial, prohibeix llevar el llenyam del pont de fusta de davant la Llonja.
27 de juliol de 1433-Albarà del pes de la farina de Pollensa.
10 de setembre de 1433- Bernat II de Togores hereda les cavalleries d'Aiamans i de Lloseta.
12 de desembre de 1433- Lleis sumptuàries- "E primerament es ordonat a tot hom generalment e a tota dona de qualsevol ley, condicio o stament sia, que daqui avant no gos ne presumescha tallarse robes subiranes ne jusanes, ne mantetes, ne mantells, e axi poch punyets de vellut, ne de tot altre drap, de seda, ne de brocat daur, ne dargent, ne encare de seti, ne aportar aquelles qui daquiavant sa tallarien. E si contrafara sia encorregut en pena de deu lliures e perde les dites robes; e lo Sartre qui tals robes tallara
pach de ban per cascuna vegada cent sous, e si pagar nols pora stigue cent jorns en la preso."
Item que negun hom ne dona de qualsevol ley, condicio o stament sia no gos ne presumescha portar brodadures en robes, punyets, ne en calses, ne en neguna part, sota la pena de deu lliures e de perdre les
robes; e los brodadors que non fassen sots pena de cent sols o de star cent dies en la preso."
Item que neguna dona de qualsevol stament o condicio sia no gos portar rossegay en algunes vestedures que rossech mes avant de quatre palms, e que lo dit rossegay no sia folrat de alguna pell o de drap de seda sino tan solament de tela, e que los perfils de les gonelles no sien pus amples de dos dits, sots pena de cent sous e de perdre les robes, e lo menestral qui les farà cayga en pena de sinquanta sous, e si nou pora pagar stiga sinquauta jorns en la preso"
Item slatuexen e ordonen los honorables Jurats que daquiavant neguna fembra qui sia sclave o sempmanera o pach sempmana ne neguna altra fembra publica o qui stigua en cantonade no puquen
ne gosen aportar mantells verts, ne neg r e s encare que haguessen haude o obtenguda licencia del vaguer o algún altra official. E si negunes de les dites fembres contrafaran perden los mantells que portaran e paguen c sous de ban per cade vegada, e si pagar nols poran o no volran correguen la vila ab assots
per los lochs acustumats. Es empero entes e déclarât que en lo dit capítol ni en la pena de aquell no sien enteses ne ocmpromeses aquellas qui hajen marit près en fas de sancta mare Esgleya e que aquells marits
stiguen ab elles. (Llibre de pregons).
28 de maig de1434-L'inventari de Ramon de Santmartí, difunt, diu que tenia "un alberch dins lo qual lo dit deffunt feya sa habitacio, situat dins la ciutat de Mallorques, en la parrochia de sent Jacme, devant
la capella o sgleyeta apellada de sant Francesch". Aquest alberg era abans propietat d'Aries Ferrandis. "es afrontat de vna part ab lo alberch del hereu de la honor, madona Agnes muller del honor, en Phelip Malferit, ciutada de Mallorques de tres parts ab les vies 'publiches, e daltra part ab les cases den Johan Anglada, parayre"
Entre les coses que tenia Ramon de Santmartí trobam: "dues alfabies olieres cascuna de tenor de xxx quartans, dins les quales havia deu quartans d oli..sinch quarters de carnsalada,...vn barril de sardines,...vn saeh de llana per tenir farina, de tenor de dues quarteres, ple de farina,....En la stable atroba vn rossi de pel castany, balsa de tots sos peus, ab lo front blanch, ab sa sella e fre... En la cuyna atroba les coses seguents: Et primo vns ferros grans per cuynar..., un banch gran,...En la sala un drap de canem de pinzel ab ymages de Jhu. Xpit. e de sent Marti, ab senyals de armes de Sent Martins,...un cove de canya. En la dispensa..dos pichs de ferre, sis pavesos ab senyals de Sent Marti e daltres, ..una rodella,..tres lanses largues ab ferres e una curta sens ferre...sinch canalobres poquets de lauto pintats...un serrador de fust,...dues olles de terra per fer cuscusso.., una pollera de jonchs per tenir pollets.... En lo corral atroba dues oches máscle e famella...vuit gallines e un gall.., dos capons un blanch e altre vermell.
En la sala o manjador demunt atroba les coses seguents: un artibanch de tres caxes buyt...un pages de fust per tenir lumaners.., un torn per filar lana fornit..una taula larga abte per manjar ab sos petges...un banch foradat.., un retaula o imatge o oratori de Nostra Dona e de altres sants...vna garba de quatre ganiVets
En una casa appellada del pilar atroba les coses seguents: una taula larga abte per manjar de noguer ab sos petges...un banch larch...dues posts abtes per portar pa al forn...una paella ab sa giradora...un morter de pedra gran ab sa ma de fust, dos talladors de fust, sis scudelles de terra e quatre telladors de terra...vn barral de vidre enserpellat de tenor de 4 quarters...
En la cambra ahon lo dit defunt jahia atroba les coses seguents: Et primo un lit de posts ab sa marfaga e matalas blanch vey; un travesser listat de fluxel ab la sotana vella e squinsada...dos lansols de bri de iiij teles oldans...un cubertor listat de groch e vermeil de listes poches e davall de canamas blau...dos coxins ab ses cubertes de lli...sinch pesses de cortinatge de canamas groch e blau tot veyll ab lo sobrecel...sinch pesses de cortinatge de canamas groch e blau tot veyll ab lo sobrecel...vna flassada de borra..vn gipo de fustani blanch nou...una gramalla o clotxa de drap burell...trcs caperons de drap negra oldans...unes bragues de drap vermell...un cot de dona de drap vert ab managues stretes folrades de anyines e vn mantell del dit drap...dues braoneres de launa...vnas cuyrasses de fustani palos enlaunades ab botons...
Un lavacap de ferro gran...una sclava appellada Catarina de nacio de Burgars de edat de xxxv anys o aquell
entorn...un catiu appellat Agosti de nacio de sarts de edat de xxviij. anys
Any 1435- La diòcesi de Mallorca disposa que els tonsurats ho han de ser de veres per tal de tenir els privilegis clericals i que els tonsurats han de dur la tonsura manifesta i vestir les robes pròpies dels tonsurats per a poder gaudir del privilegi clerical, d'acord amb el Dret Comú.
Any 1435- El mercader i rabí Astruc Xibilli per por a la repressió es fa cristià amb el nom de Gil Catlar.
20 de maig de 1435-" lo molt Revt. Sr. Bisbe de Mallorques, axi per deute de son pastoral offici, al qual sepertany provehir a tals actes, com a requesta del fisch del Sr. Rey, ab la présent contitueix e ordena,
conformants e aderint a la disposicio de dret comu, que lots los dits clergues, axi simples com conjugals, de qualsevol ley, condicio o stament que sien, quis pretenguen alegrar del privilegi clerical, porten la tonsura daqui avant ...e vagen ab habit honest e vestidures de tal longitut e larguesa de mitg ventrell de cama en avant; inhibintlos expressément que no aporten vestidures de diverses colors barrades" (Recopilació de les franqueses y dret municipal del Regne de Mallorca)
Any 1436-Guillem Vilasclar i Antoni Sagrera treballen en el mur entre la barbacana del Sitjar i l'arc de la Riera.
Any 1436- Pere Balaguer, batle reial de Sineu, elegit per la Universitat de Mallorca per a les Corts.
12 de desembre de 1436- El cartògraf Rafel Llorent viu en el carrer de la Mar, en una casa comprada un any abans.
El 8 de febrer de 1436 mor al castell de Santueri el seu castellà Gabriel Roser.
17 de setembre de 1436-El vicari de Llucmajor ordena pagar a Huguet Barxa per la creu de pedra que va fer. (A. D. Liber IJtterarum 1436-1437)
Any 1437-Barcaix, Algaida, es divideix entre els ciutadans Rafel Caulelles i el notari Jaume Rosselló.
27 d'agost de 1437-Ramon Gual Desmur fa donació de Miramar als monjos de l'ermita de la Trinitat.
27 de setembre de 1437- Antoni i Jordi Brondo i Guillem Bramona tenen tints a la Parellada vora el tint de Domingo Nicolau i Sa Riera.
Any 1438-Gabriel Mòger pinta un retule de la Passió per a la parròquia de Santa Eulàlia.
Any 1438- Sant Joan compra 25 quarteres de blat de Sicília a una lliura i dos sous i 50 quarteres de blat de Tortosa a una lliura i vuis sous la quartera.
19 d'octubre de 1438-Pere Descatlar Santa Coloma és nomenat marquès de Llucmajor.

Any 1439-Portolà de Guillem Vallseca.
Any 1439-Els propietaris de les vuit taules de la Peixateria són, Antoni Castell, Ramon Gual Desmur, Llàtzer de Lloscos, Miquel Umber, Pere Espanyol, Romeu Rigolf, Berenguer Castellar i Pere Cerdà.
17 de juny de 1439- Alfons el Magnànim atorga el privilegi gaetà on ordena la no submissió de Mallorca a Catalunya.
22 de juliol de 1439- Joan Ginard de Porreres ven 45 quintars de llana al preu de 5 lliures i t sous per quintar.
15 d'octubre de 1439- Antoni Montornés propietari de la possessió de Sa Torre de Montornès (Sineu).
Any 1440- Pesta a Mallorca que disposa de 6878 focs i 34.390 habitants.
Any 1440-La torre de la porta de Santa Catalina està en runes.
Any 1440- Antoni Caldés, frare observant , fa una ermita a la cova de s'Aresta (Gràcia).
17 de setembre de 1440- Pregó per anunciar que per mandat de Berenguer d'Oms es prohibeix als cirurugians i barbers afaitar barbes a partir del toc de l'Ave Maria de dissabte.
Any 1441- Fundació del Convent de Jesús de Palma.
Any 1441- Divisió de bàndols entre els jurats mallorquíns:Descatllar contra el règim de la Concòrdia.
Any 1441- Dues naus i dues gabelles podran comerciar a Egipte franques d'impostos, duanes i gabelles.
Any 1441-Guillem Sagrera és encarregat de fer una creu per al camí de Portopí.
15 de febrer de 1441-Pregò per a la cerca de Margalida, desapareguda, esclava búlgara de Coloma, esposa de Nicolau de Pacs, i que vestia gonella vermella i cota blava.
11 de maig de 1441- Pere Vicens, picapedrer, cobra 70 lliures per la reparació de la muralla i la torre de santa Catalina.
22 de juny de 1441- Es publiquen les ordenances del gremi de bóters.
1 de juliol de 1441 -Es subhasta la possessió de Pere Ferragut de Costitx per tal de satisfer els seus deutes en censals.
8 d’agost de 1441 El consell del Sindicat Forà opta per escriure el seu llibre en romanç perquè els prohomes desconeixen el llatí.
4 de novembre de 1441-Joan Bertran és el nou guarda de la Torre de la Llosa de Portopí.
Any 1442- Hug Nunís compra a Llàtzer de Lloscos la cavalleria d'Orient.
Any 1442-Joan Sagrera treballa en l'obra de la porta del cor de la catedral de València, dirigida per Antoni Dalmau.
18 de gener de 1442-Bonjoan Sanfilatzi, mercader florentí, arriba amb una barca carregada amb 3000 quarteres de blat per a Palma.
2 de juny de 1442- Alfons el Magnànim conquesta Nàpols, on s'instal·la després del seu trencament amb la noblesa catalana.
6 d'agost de 1442- El vicari d'Alaró ordena pagar a Miquel Alcanyís per un retaule de sant Sebastià.
3 d'octubre de 1442- El vicari d'Alcúdia ordena pagar una pedrel·la al pintor Miquel Alcanyís.
Any 1443-Sala Capitular de la Seu.
Any 1443-Guillem Vilasclar accedeix a ser sobreposat dels picapedrers.
Any 1443- Els Vivot compren Can Oleo que era dels Thomàs al carrer de l'Almudaina 4 de Palma.
Gener de 1443- El Castell Nou de Nàpols es rendeix a Alfons el Magnànim.
23 de febrer de 1443- Alfons el Magnànim entra victoriós a Nàpols.
Any 1444- Llàtzer de Lloscos obté del rei Alfons la baronia de Banyalbufar.
Any 1444- Bartomeu Gilabert, Pere Llebrés, Pere Estela, i Julià Ferragut jurats de Sencelles.
Any 1444- Antoni Massot treballa d'agricultor a l'illa Panteleria.
Any 1444- Arnau Negre té un tros de terra a l'illa Panteleria.
Any 1444- Enfrontaments entre el Call (Descatllar,Albertí),i l´Almudaina (Sureda,Net,Unis).
Alfons el Magnànim ven als mallorquíns el règim de Franquesa.
Any 1444- Palma tenia una població de 2.055 morabatins i el total de la illa eren 6878 , equivalents aproximadament a 10.275 habitants a Ciutat i 34.390 a tota Mallorca.

Casc de Salvador Sureda

El 5 de gener de 1444 l'infant Ferran evita el duel de Francesc Vallseca amb Salvador Sureda.
14 de maig de 1444-Pelai Unís ordena esbucar les construccions adosades a la muralla de Ciutat.
30 de setembre de 1444- Desbordament de Sa Riera
Desembre de 1444- Establiment del règim de Concòrdia a Mallorca.
Any 1445- Joan de l'Or , brodador, viu en el carrer dels Pintors.
Dia 2 d'abril de 1445 el rei Alfons V estableix les Regles dels cavalls dels senyors.
18 de maig de 1445- Els sobreposats, russos de nació, Joan Ferrer, Jaume Puig, Jordi Domingo i Joan Thomàs, obtenen la capella de sant Amador a l'església del sant Esperit per a la constitució de la confraria d'antics esclaus russos amb la condició de respectar les insígnies del seu donant Rubert de Bellvey i de no canviar d'ubicació, perquè en aquest cas els béns aportats a la capella serien de l'església de sant Esperit.
15 de setembre de 1445 -Joan Bordils acusa als esclaus de la possessió a Sencelles de jocs vedats i són castigats a 50 assots
28 de desembre de 1445- Mor Gil Sanxis Munyós i Carbon, bisbe de Mallorca, que des de l'any 1423 fins al 26 de juliol de 1429 va ser papa d'Avinyó amb el nom de Climent VIII.
8 de maig de 1446-Consagració de l'altar major de la Cartoixa de Valldemossa.
16 de juliol de 1446-Pere Aguells és el nou abat de La Real.
13 d'agost de 1446- Guillem Vilasclar i Miquel Sagrera signen un contracte de continuació de les obres de la Llonja.
Any 1447-La Pragmàtica de Sort i Sac de 1447 estableix un sistema electoral consistent en la formació de dos sacs, en un dels quals s'introdueixen els noms dels elegibles per l'estament militar, i en l'altre els de l'estament de ciutadans. Cada any, l'endemà a la festa de Sant Julià, un nen de set anys, en presència dels Jurats i el Gran i General Consell, ha d'extreure d'un dels sacs, successivament, el nom d'una persona, a qui es donarà possessió de l'ofici
Any 1447-Cadirat del cor de Sant Francesc,obra de Macià Bonafè, part del qual és actualment a l'església de Nostra Senyora de la Consolació de Porreres.
Any 1447-Pedra de Santanyí i de Felanitx (canteres de Cala Sa Nau) tallada per Antoni Sagrera i Cristòfol Vilasclar, surt cap a Nàpols per a la construcció del Castell Nou.
2 d’agost de 1447 La sentència de Tívoli compensa les despeses dels bàndols, de manera que al bàndol del Call corresponen 51.000 lliures i 39.000 al bàndol de l’Almudaina.
Any 1448-Joan Amades, vidrier, importa sosa de València.
17 d'abril de 1448-Antoni Cerdà de Santa Margalida és nomenat cardenal.
Any 1449-Els jurats de Mallorca avisen als consellers barcelonins que en els voltants de la illa hi ha baleners de corsaris bascs i fustes de rems de provençals, que causen grans mals, i que s'han decidit a armar
dues naus i dues galeres per a perseguir-los, malgrat la pobresa del regne.
Any 1449-El boter Joan Pons tenia les cases extramurs al carrer de les Estores.(ARM C-2509 fol. 14-16v; encant fol. 16v-17)
18 de febrer de 1449-Miquel Sagrera, picapedrer, promet pagar a Huguet Barxa, imaginaire, 30 lliures i 3 sous per una obra feta a l'església de Nostra Dona de Gracia de la Ciutat de Mallorca. (ARM, Prot. M-176, 50.)
16 de maig de 1449-llicència per obrir un forat a la murada davant l'hort de la Llotja perquè puguin entrar les barques i no facin nosa en el pont de fusta.
15 de setembre de 1449-Tall per una armada contra corsaris.