Infern

No hi ha res
darrera la fosca
que omple la nit
de color negre.

És total
i fa hivern
que només trenca
la claror de l'infern,
cremallosa i vermella
com el cap
de la cigarreta
encesa.

I el dimoni cucarell
amb ella crema la pell
dels caiguts
per voluntat divina,
i els sants riuen
des del cel
perquè tots tenen seient
a la dreta palatina.

I el diable ara ès dòcil
i fa el que el senyor vol.
Ja no pensa per ell sol
ni s'abandona a l'oci.
I orfe d'amor i dijú,
amb tot el pes
horrorós
de la culpa mai sentida,
tampoc puc sentir-me ofès
per el dol
comú
que em castiga,
per el dol
que em fer el cor,
amb una mala ferida,
perquè a l'avern
no hi ha drets
i el senyor es diverteix
amb un goig
quasi infinit.