imatge de Cort

Any 1230- Nunó Sanç funda l'Hospital de sant Andreu al lloc actual de Cort (Palma).

8 d'octubre de 1232 - Nuno Sanç fa donació als cavallers de sant Jordi d'un hort al costat de l'hospital de sant Andreu.

21 de maig de 1243- A l'Hospital de sant Andreu de Ciutat (a l'actual Cort) el comanador Fra Berenguer Cervera,i el frares Berenguer Fulquers i Joan Calderer es comprometen a la guarda de 100 ovelles i 14 vaques.

21 de març de 1256- Ramon de Costeja i Elvira s'estableixen vora l'Hospital de sant Andreu, a un obrador de la porció del bisbe de Girona al costat de les cases de Guillem Ballester.

25 de maig de 1343-Els jurats de Ciutat intenten arribar a un acord amb el rei Pere, tot i que Jaume III a la Plaça de sant Andreu fa una crida a la resistència.

Any 1348 - Bertran Sala viu a sant Andreu.

10 de març de 1386- El rei Pere ordena la restauració de l'Hospital de Sant Andreu.

4 d'octubre de 1391- L'enviat del governador, el vicari general Pere Solanes i Pere Mosqueroles, representant forà volen negociar amb els tancats en el castell, però aquests no admeten Mosqueroles, que reclama li entreguin l'advocat Llobera i el seu fill i el notari Antoni Castell.

Més tard, Mosqueroles és admés i aquest planteja 56 capítols per a la reforma de l'administració, Entre tant es retira el setge a canvi d'hostatges.En aquests capítols, els forans plantegen la conversió obligatòria dels jueus en un plaç màxim de vuit dies. El capítols es llegeixen a la plaça de sant Andreu després de ser acceptats per el governadors i els jurats.



6 de setembre de 1403- Pregó de la pau amb Tunísia en un passacarrers de xeremies i tambor que passen per la Quartera, Cort i el carrer de la Mar.

9 de gener de 1408- Roger de Montcada, governador de Mallorques, fa posar unes forques a la plaça de Cort, amb dogals on penjaran la destral i l'artifici d'escapsar per tal de pacificar les lluites entre els bàndols.

28 de novembre de 1408- Francesc Nicolau, bracer, és penjat a la plaça de Cort de Palma per haver fet una proclama en favor de la revolta a Sa Quartera d'Inca.

9 de febrer de 1418-Guillemó de Santjoan (partit dels mallorquins)  insulta i amenaça Ramon de Montsó a la Plaça de Cort.

Any 1455-Execucio den Barthomeu Marti, lo qual ha confessât haver donat un colp de lança en los pits a 'n Bernât Busquets dins la casa hon aquell stava e habitava, per lo qual colp lo dit Busquets es passât de esta vida; perqué en pena que fos penjat per lo coll en les forques de la plassa de les Corts.

Any 1464-Mor decapitat Pere d'Esplugues, donzell partidari de la Generalitat a la plaça de Cort.


Any 1466- Execucio de Marti de nacio de rossos, sclau de Berenguer Sbert draper, lo qual ha morta la muller del dit Berenguer, la qual era prenys, e très infans fills del dit senyor seu, batentlos lo cap ab una axada e donantlos altres colps ab aquella; perque en pena que exint del carcer sia mes en un cadaffal, lo qual per la dita causa es stat fet en mig la plassa de la Cort, e aqui li sien levats abdosos los punys, e après sia atanallat, en lo quai cadañal sia tengut per terma de una hora, e après mes en una post e rossegat per la ciutat fahent la cerca acostumada, e amanat a la plassa del Moll sien fets quatra corters de la persona daquell, los quals sien possats ab quatre pals en quatra camins publichs fora la ciutat, ço es, en lo cami de la vinya del dit Berenguer, en la quai es stat perpétrât lo dit crim, en lo cami de Soller, en lo de Incha e en lo cami de Luchmajor.

Any 1466- Execucio de Joan, de nació de rossos, sclau de Matheu Steva de la parroquia de Andraig, lo qual ha confessât que venint ell de mar troba un fadri apellat Joan Mates, de pocha edat, e forcivolment usa ab aquell carnalment, e après ab una pedra bate lo cap al dit Joan Mates e lansal dins un gorch daygua perqué no fos trobat; per ço en pena que exint de la carcer sia ligat en una post, e en la plassa de la Cort li sigui levât la ma dreta, e après sia rossegat fahent la cerca acostumada e amanat en la dita forma a la porta Plegadissa e aqui cremat en forma que muirá.



6 d’agost de 1495- En aquest dia los reverends inquisidors declararen per heretges alguns conversos morts la ossa dels quals fou lliurada al braç secular e après cremada a la Porta Plegadissa ensemps amb na Dolça muller de Rafel Tudela sastre e foren cremats en la plaça de la Cort alguns llibres en pla i en hebraic.

El Tribunal del Sant Ofici executa Dolça, esposa de Rafel Tudela, sastre i Lluís Berard. I en efígie executa Daniel Valleriola i la seva esposa Clara; Pau Valleriola, calceter, i la seva esposa Aldonça; Francesc Valleriola, calceter, i la seva esposa Graciosa;  Andreu, Berenguer, Joan i el taverner Jaume Arnau; Joan Provençal i Joan Provençal Sala; Pere Pardo, mercader, Manuel Rodes, Bartomeu Mulet, especier; Jaume Rotger, i Joan Frígola i la seva esposa Blanca.

Any 1506-La sala de sesions a Cort, era a la planta baixa i s'accedia a ella per un portal al pati situat enfront del balcó de les audiències públiques. El General Consell es reunia a la part alta.

Any 1511 - El notari Mateu Moranta tenia un alberg a la plaça de Cort davant l'església de sant Andreu. (ARM R-576    fol. 126-142)

El 6 de febrer de 1521 són detinguts els germans Joanot i Francesc Colom i Pasqual Rosselló, barreters, Rafel Ripoll, capeller,Pere Bagur, sabater, Guillem Vich, espaser i Joan Crespí pel seu discurs contra el govern dels cavallers. Joanot Colom vivia a l'illeta de Pacs a Sant Nicolau, i Bagur i Rosselló, també a la mateixa parròquia a l'illeta de Riudamenya Vich vivia a l'illeta de Macià Costa. Joan Crespí vivia l'illeta de Bernat Gual.

Els jurats Jordi Arquer, Jaume Martí, Guillem Desmás, Miquel Sunyer i Rafel Arnau van a la Sala amb gramalla negra enlloc de la gramalla roja en rebuig a la protesta agermanada. Aquest fet provoca les ires dels agermanats com Jaume Pou, sabater, i Miquel Seguí, sastre planten les seves banderes gremials a Cort. Aquest amenaça el virrei amb una pica i tira l'espasa en senyal de combat.

Dijous 7 de febrer de 1521 el barreter Pere Rosselló, germà de Pasqual i habitant de l'illeta de Carras surt amb el tambor, acompanyat de Pere Pou, sabater amb la bandera de Sant Pere Màrtir i dirigeixen una protesta dels menestrals que pugen la costa de Sant Nicolau fins a la presó (al costat de Cort) per a posar en llibertat els presos agermanats.

24 de gener de 1522 A instàncies de Berenguer Sbert, set agermanats són executats a la Plaça de Cort per la seva implicació en les morts en l'assalt del castell de Bellver: Jeroni Ferrer, síndic del poble agermanat, els germans Pere i Bernadi Burguera, un paraire i l’altre forner detinguts amb l'ajut de Jaume Febrer, teixidor de llana; Pere Oliver “Botifoc” de Sóller, Francesc Llunes, sabater, matador de l’antic lloctinent Pere de Pacs a Bellver que és trossejat, Andreu Sard, fill de Martí, ferrer,  i Jeroni Ferrer, notari, Síndic del poble.
Pau Casesnoves després de l'intent mascarat sermoneja als agermanats des del pedrís de Sant Andreu.

18 d'abril de 1539- Eclipsi de sol a les 10,30: "dit eclipsi fonch vist y assenyaladament per molts hòmens qui les hores eren en la plaça de les Corts y qui eren èxits de les scrivanies de la dita plaça, spantats de tal visió ...vist en suhito ésser lo dia com la nit.

3 d'agost de 1651- Pengen a l'arxiu de Cort, Pere Joanot Torrens  i a la Porta del Moll el cadàver de Joan Pons Homar "Ploma", de Petra . Guillem Genovard "Petro" de  Muro és penjat al mirador de l'Hort del Rei,  per la mort de Margalida Despuig Despuig.

Any 1657- El forn de la Tapineria estava situat a la Ferreria d'Amunt (devers el carrer dels Llums).

23 de febrer de 1681- Ramon Safortesa, comte de Formiguera, en funcions de virrei, fa cremar a Cort les taules i bancs de jocs i rifes.

6 de maig de 1691- En execució de la sentència dictada per Josep Calvo Monreal en un cadafal de la Plaça de Cort, moren cremats en viu tres xuetes a Mallorca en una foguera feta davant el Llatzaret a la pujada cap el castell de Bellver: Rafel Valls,saboner, Caterina Tarongí i Rafel Tarongí, germans. Onze més són  relaxats i morts en persona, quatre en estàtua i tres en les seves despulles. Són aquests:Isabel Aguiló, Isabel Pomar, mare de Rafel Valls és  primer escanyada i després cremada,  Isabel Tarongí , Isabel Martí,  Joana Cortès, Margarida Tarongí Beatriu Cortès, Violant Fortesa, Josep Aguiló, Rafel Ventura Cortès fill de Rafel Josep, escanyat i cremat,  Francesca Martí. Relaxats en estàtua Francesc Josep i Guillem Tomàs Tarongí, fills de botiguer,Miquel Fortesa i Magdalena Fortesa, jueus conversos, Agustí Cortès de Alfonso, jueu fugitiu. L'espectacle va tenir com a protagonistes el virrei, marquès de la Casta, el marquès de Bellpuig, que era jurat en cap, i els seus socis, el comte de Formiguera i el virrei de Milà que havia arribat feia poc.


9 d'agost de 1699- Gràcies a l'Apéndice aportat per Lorenzo Pérez Martínez (BSAL de 1985,pàgina 346) per la processó realitzada en honor de Ramon Llull sabem que devers la plaça de Cort hi havia la font de sant Cristòfol davant la casa del sucrer Bover, i que la casa del senyor Berga estava al costat de la presó, que el sucrer Miquel Esteva vivia al carrer de la cadena de Cort i Francesc Carbonell al carrer de la Ferreria de Cort.

4 d'octubre de 1706- Carlos III és reconegut a Mallorca com a sobirà amb una festa de coronació a Cort.


Compta de los altars se posan en la Plasa de Cort los dias que passan
prossesons, desde als 4 octubre de 1754 fins en 1755 en 15 agost:
7 de octubre prosesó del Àngel . 10 sous
8 de decembre prosesó de la Purisima 10 sous
25 de janer prosesó de Sant Sebastià 10 sous
25 de abril prosesó de Sant March 10 sous
3 de maig prosesó de la Creu 10 sous
4 de maig prosesó del Roser . 10 sous
Dia del Corpus prosesó 10 sous
Dia de la prosesó de la Mersed . 10 sous
29 de juny prosesó de Sant Pere . 10 sous
Dia de la prosesó de Santa Prixedis . 10 sous
15 de agost prosesó de la Mare de Déu . 10 sous
més per pa y vi .3 lliures
. 8 lliures 10 sous
8 de març de 1750-Les morts per contagi fan que es treguin els presos de la presó de Cort i es traslladin al castell de Bellver.

Any 1773 - El forn d'en Rafel estava situat en el carrer de la Ferreria d'Amunt (carrer dels Llums).
24 d'octubre de 1782- He comprat unas calces negras de seda filade de case de Vanmarch de Cort per 34 sous.(Dietari del doctor Fiol).

22 d'abril de 1793-Processó general contra els republicans francesos que surt de la Seu. Els gremis surten en vestes negres i atxes. Passa per Cort, Sant Miquel i baixa després per carrer dels Oms, va cap a Sant Jaume  i Sant Nicolau, puja cap a Sant Domingo i torna a la Seu. Cada dia de la setmana s'organitzà una processó que partia d'una parròquia diferent.
16 de juny de 1843-Manifestació a Cort a favor del Ministeri López. Intervé una companya de granaders per tal d'evitar aldarulls.
17 de juny de 1843-Reunits en el Born els membres de les milícies nacionals decideixen no alçar-se, tot i que alguns discrepants s'ajunten a Cort on són aturats per quatre companyies de tambors de la reina.


11 de juliol de 1843-Després de saber-se que la major part de les províncies s'han adherit al pronunciament, la gent se concentra a Cort i es forma una comissió que es dirigeix al  capità general Rodríguez perquè accepti el pronunciament. Enmig de la plaça cremen el retrat d'Espartero. Dimiteix el cap polític Tries, i el govern provisional designa cap polític de les Balears a Josep Villalonga Aguirre i capità general a Miguel Tacón, marquès de la Unió de Cuba.

19 d'agost de 1857-El Comerç a Palma: 
L'encarregat de la casa de menjars davant la presó a la Plaça de Cort es trasllada aprop de les Minyones al carrer del Forn de Can Frasquet. A la Plaça de Cort, 54,  venen vidres plans i canals de llautó i de zinc.
Any 1863- Quan s'edificava en la casa d'Humbert,capeller, situada en el carrer de Lulio,a la cantonada amb la de de Sant Bonaventura, es va trobar una galeria subterrània que semblava anar des del Temple a la plaça de Cort.

17 d'abril de 1936

Topada de falangistes i gent d'esquerra a Cort.


1 de Maig de 1936

Després de la manifestació, Jaume Garcias, socialista, Josep Bernat, ugetista, Francesc Cañellas , comunista i Francesc de Gràcia, poumista, parlen des del balcó de Cort als manifestants.