
4 d'octubre de 1391- L'enviat del governador, el vicari general Pere Solanes i Pere Mosqueroles, representant forà volen negociar amb els tancats en el castell, però aquests no admeten Mosqueroles, que reclama li entreguin l'advocat Llobera i el seu fill i el notari Antoni Castell.
Més tard, Mosqueroles és admés i aquest planteja 56 capítols per a la reforma de l'administració, Entre tant es retira el setge a canvi d'hostatges.En aquests capítols, els forans plantegen la conversió obligatòria dels jueus en un plaç màxim de vuit dies. El capítols es llegeixen a la plaça de sant Andreu després de ser acceptats per el governadors i els jurats.
Any 1464-Mor decapitat Pere d'Esplugues, donzell partidari de la Generalitat a la plaça de Cort.
Any 1466- Execucio de Marti de nacio de rossos, sclau de Berenguer Sbert draper, lo qual ha morta la muller del dit Berenguer, la qual era prenys, e très infans fills del dit senyor seu, batentlos lo cap ab una axada e donantlos altres colps ab aquella; perque en pena que exint del carcer sia mes en un cadaffal, lo qual per la dita causa es stat fet en mig la plassa de la Cort, e aqui li sien levats abdosos los punys, e après sia atanallat, en lo quai cadañal sia tengut per terma de una hora, e après mes en una post e rossegat per la ciutat fahent la cerca acostumada, e amanat a la plassa del Moll sien fets quatra corters de la persona daquell, los quals sien possats ab quatre pals en quatra camins publichs fora la ciutat, ço es, en lo cami de la vinya del dit Berenguer, en la quai es stat perpétrât lo dit crim, en lo cami de Soller, en lo de Incha e en lo cami de Luchmajor.
Any 1466- Execucio de Joan, de nació de rossos, sclau de Matheu Steva de la parroquia de Andraig, lo qual ha confessât que venint ell de mar troba un fadri apellat Joan Mates, de pocha edat, e forcivolment usa ab aquell carnalment, e après ab una pedra bate lo cap al dit Joan Mates e lansal dins un gorch daygua perqué no fos trobat; per ço en pena que exint de la carcer sia ligat en una post, e en la plassa de la Cort li sigui levât la ma dreta, e après sia rossegat fahent la cerca acostumada e amanat en la dita forma a la porta Plegadissa e aqui cremat en forma que muirá.
6 d’agost de 1495- En aquest dia los reverends inquisidors declararen
per heretges alguns conversos morts la ossa dels quals fou lliurada al
braç secular e après cremada a la Porta Plegadissa ensemps amb na Dolça
muller de Rafel Tudela sastre e foren cremats en la plaça de la Cort
alguns llibres en pla i en hebraic.
El Tribunal del Sant Ofici
executa Dolça, esposa de Rafel Tudela, sastre i Lluís Berard. I en
efígie executa Daniel Valleriola i la seva esposa Clara; Pau
Valleriola, calceter, i la seva esposa Aldonça; Francesc Valleriola,
calceter, i la seva esposa Graciosa; Andreu, Berenguer, Joan i el
taverner Jaume Arnau; Joan Provençal i Joan Provençal Sala; Pere Pardo,
mercader, Manuel Rodes, Bartomeu Mulet, especier; Jaume Rotger, i Joan
Frígola i la seva esposa Blanca.
Any
1506-La sala de sesions a Cort, era a la planta baixa i s'accedia a
ella per un portal al pati situat enfront del balcó de les audiències
públiques. El General Consell es reunia a la part alta.
Any 1511 - El notari
Mateu Moranta tenia un alberg a la plaça de Cort davant l'església de
sant Andreu. (ARM R-576 fol. 126-142)
El 6 de febrer de 1521 són detinguts els germans Joanot i Francesc Colom i Pasqual Rosselló, barreters, Rafel Ripoll, capeller,Pere Bagur, sabater, Guillem Vich, espaser i Joan Crespí pel seu discurs contra el govern dels cavallers. Joanot Colom vivia a l'illeta de Pacs a Sant Nicolau, i Bagur i Rosselló, també a la mateixa parròquia a l'illeta de Riudamenya Vich vivia a l'illeta de Macià Costa. Joan Crespí vivia l'illeta de Bernat Gual.
Els jurats Jordi Arquer, Jaume Martí, Guillem Desmás, Miquel Sunyer i Rafel Arnau van a la Sala amb gramalla negra enlloc de la gramalla roja en rebuig a la protesta agermanada. Aquest fet provoca les ires dels agermanats com Jaume Pou, sabater, i Miquel Seguí, sastre planten les seves banderes gremials a Cort. Aquest amenaça el virrei amb una pica i tira l'espasa en senyal de combat.
18 d'abril de 1539- Eclipsi de sol a les 10,30: "dit eclipsi fonch vist y
assenyaladament per molts hòmens qui les hores eren en la plaça de les
Corts y qui eren èxits de les scrivanies de la dita plaça, spantats de
tal visió ...vist en suhito ésser lo dia com la nit.
3 d'agost de 1651- Pengen a l'arxiu de Cort, Pere Joanot Torrens i a la Porta del Moll el cadàver de Joan Pons Homar "Ploma", de Petra . Guillem Genovard "Petro" de Muro és penjat al mirador de l'Hort del Rei, per la mort de Margalida Despuig Despuig.
Any 1657- El forn de la Tapineria estava situat a la Ferreria d'Amunt (devers el carrer dels Llums).
23 de febrer de 1681- Ramon Safortesa, comte de Formiguera, en funcions de virrei, fa cremar a Cort les taules i bancs de jocs i rifes.
6 de maig de 1691- En execució de la sentència dictada per Josep Calvo Monreal en un cadafal de la Plaça de Cort, moren cremats en viu tres xuetes a Mallorca en una foguera feta davant el Llatzaret a la pujada cap el castell de Bellver: Rafel Valls,saboner, Caterina Tarongí i Rafel Tarongí, germans. Onze més són relaxats i morts en persona, quatre en estàtua i tres en les seves despulles. Són aquests:Isabel Aguiló, Isabel Pomar, mare de Rafel Valls és primer escanyada i després cremada, Isabel Tarongí , Isabel Martí, Joana Cortès, Margarida Tarongí Beatriu Cortès, Violant Fortesa, Josep Aguiló, Rafel Ventura Cortès fill de Rafel Josep, escanyat i cremat, Francesca Martí. Relaxats en estàtua Francesc Josep i Guillem Tomàs Tarongí, fills de botiguer,Miquel Fortesa i Magdalena Fortesa, jueus conversos, Agustí Cortès de Alfonso, jueu fugitiu. L'espectacle va tenir com a protagonistes el virrei, marquès de la Casta, el marquès de Bellpuig, que era jurat en cap, i els seus socis, el comte de Formiguera i el virrei de Milà que havia arribat feia poc.
4 d'octubre de 1706- Carlos III és reconegut a Mallorca com a sobirà amb una festa de coronació a Cort.
17 d'abril de 1936
Topada de falangistes i gent d'esquerra a Cort.
1 de Maig de 1936
Després de la manifestació, Jaume
Garcias, socialista, Josep Bernat, ugetista, Francesc Cañellas ,
comunista i Francesc de Gràcia, poumista, parlen des del balcó de Cort
als manifestants.