La crisi alimentària
Passen les setmanes, passen els dies i els comerços venen encara carn procedent dels titulars de les granjes afectades per l’engreixement dels animals amb sistemes no autoritzats. Fins ara la política del govern, un govern que fa bones miques amb els pitjors especuladors agrícoles i ramaders de les Illes ha estat d’amagar el problema, al temps que les organitzacions subvencionades pel PP que diuen defensar els consumidors però que no són res més que un aplec d’interessos conservadors no han dit res. Només els interessa que els grans magatzems puguin obrir diumenges i dies de festa per poder servir aliments transgènics, o carn de Matisa, la granja de pollastres d’Antoni Fontanet, l’empresari de Piema, Café Rico, Cafès Llofriu, Farines de Mallorca que als seus 85 anys sembla que encara no ha fet prou doblers per a aprendre a fer les coses bé.
L’intent de llevar-se les busques del damunt i donar la culpa a les exportacions brasileres de pinsos, no ha estat més que una maniobra de distracció, i al final un engany més perquè en el seu moment es van fer les inspeccions oportunes i també perquè el Mercosur no permet l’ús del cloranfenicol.
Una mentida més s’ha intentat traslladar al consumidor amb la minimització dels efectes dels productes emprats en l’engreixament animal.
D’altra banda l’acció de l’oposició no ha mostrat cap tipus de contundència quan la gent com a mínim té dret a saber quins són els elements empresarials que per començar han fet ús del frau en el consum: allò que es ven és el producte de sistemes d’engreixament fraudulents, i la gent ha de saber qui l’enganya.
Les propostes d’organitzacions de consumidors com La Defensa que en el seu moment proposaren al govern del Pacte de Progrés la creació d’elements de control de la seguretat alimentària haguessin servit potser per evitar aquest tipus de situacions, però el pacte també havia de fer la bona a Fontanet, i així ens van les coses.
Alguns agrícultors i ramaders que comparteixen sovint tovalles amb els membres del govern, i fan matar porcs per Sant Martí per tal de complaure als amics demanen prudència.
En aquesta terra clientelar es compren i es venen voluntats, però allò pitjor és que alguns elements de l’esquerra nominal també hi participin tirant terra per tal d’impedir la transparència necessària.