De la Conciliació de la Vida Familiar i Laboral

En els darrers temps i amb pocs efectes pràctics s’ha legislat per a conciliar la vida familiar i laboral. Les lleis aprovades i les pàgines d’alguns convenis col·lectius laborals s’omplen de retòrica i de bones intencions sense cap sentit pràctic.

Els mateixos polítics que ens venen aquest producte de mostrador són els primers que han fet tot el possible perquè no es produeixi a conciliació de la vida familiar i laboral .

Els qui tenim memòria sabem que les “reformes laborals” han aconseguit arribar a la desregulació  total de la jornada , a fer del treball  al minut el seu objectiu. Si tot està en funció de les necessitats del capital, parlar de conciliar la vida familiar i laboral es pura hipocresia.

I si algú en vol fer alguna prova basta que passi per l’aeroport de Son Sant Joan i demani als treballadors i treballadores com ho duen això de la conciliació quan els convoquen per fer dues o tres hores a la nit o als dies festius per a la descàrrega d’equipatge , quan en una setmana no sumes ni vint hores, ni poden conciliar tan sols la son.

Llorenç Buades