En clau electoral.
Jo votaré Cecili Buele, el millor tribú de la plebs.
Llorenç Buades Castell
El vaig votar en les llistes del PSM i també en la seva candidatura al Senat en nom dels Progressistes. I voldria tornar-ho a fer, perquè Cecili ens ha demostrat que té un bon suport electoral i allò que és més important , la millor connexió d’una persona amb experiència institucional amb tot el que es mou.
Cecili és avui una de les poques persones que reuneix el conjunt de sensibilitats propis de l’esquerra actual, sigui en la lluita nacional, en l’experiència de lluita ciutadana i pels drets humans, en les lluites obreres, en la defensa de la terra i en la lluita contra el masclisme, i en la dels que no tenen veu, els nouvinguts sense drets polítics i socials. És possiblement la persona més polivalent i més representativa del tarannà que ha de tenir l’esquerra del Segle XXI. Gaudeix d’una experiència institucional brillant, i és dels pocs que en tot moment ha transmés el que feia més enllà de les seves bases partidàries. Cada dia , durant la seva feina institucional, Cecili ens comunicava la seva agenda, allò que feia, i recaptava la nostra opinió, la de les bases, la dels sindicats que en diuen poc representatius, negats sovint del dret a dir la seva.
Tot això em fa pensar que Cecili Buele és un home imprescindible a Cort, al Consell de Mallorca i al Parlament.
L’esquerra social necessita Cecili Buele, perquè seria el millor cap de pont entre les esquerres i amb els moviments socials.Cecili Buele representa bastant més que el seu partit, ERC, i seria convenient generar un corrent d’opinió que possibilités a l’esquerra real accedir amb veu pròpia a les institucions. És més, crec que Cecili podria ajudar a bastir un projecte d’esquerra des de les bases que generés confiança, il·lusió i expectatives de canvi.
És possible que després de la seva darrera experiència electoral no estigui per la labor, però amb el que hi ha ara mateix no sortirem del clot. És per això que des de la meva independència política proposaria bastir una xarxa social per tal que, els que no ens sentim identificats en un projecte concret, poguem tenir una expressió pròpia en les institucions.
Ciutat, 31 de desembre de 2005.