CIUTAT
I CIUTADANIA
|
El diari belga Het Laatste Nieuws ha elaborat una llista dels reis més rics d’Europa. Al capdavant hi és el príncep Hans Adam de Liechtenstein, amb una fortuna de 3.000 milions d’euros. El segueix la reina Isabel II d’Anglaterra, amb 1.800 milions d’euros. En tercer lloc es troba Joan Carles I d’Espanya, amb una fortuna estimada de 1.700 milions d’euros. El rei de Suècia disposa de 775 milions d’euros, la reina Beatriu d’Holanda, amb 217 milions, la reina Margarida II de Dinamarca,146 milions,el rei Harald de Noruega, té 141 milions d’euros. Albert II de Bèlgica, disposa de 12'4 milions d’euros.
Vosaltres votau que ells tanmateix van a la seva: Han oblidat el punt 12 del programa del Bloc: Accés gratuït als llibres de text, en el marc d’un acord amb els centres, tendent a la reutilització dels llibres i a la constitució d’un fons d’aula a tots els nivells educatius obligatoris. L'Accés gratuït no és el mateix que 100 euros i només per a un sector dels alumnes. Els pares i mares d'alumnes d'ESO hauran de pagar, i no menys de 260 euros en el cas de quart d'ESO. I si s'han de tornar els llibres de primària quan valen més que el que subvenciona el govern, qui fa el favor a qui?
El pacte afaroveix també l'escola concertada: S'Autoritza
amb efectes des de l’inici dels curs escolar 2007-2008, la
El senyor Saura (ICV-EUIA) torna a ser notícia després de la repressió de la manifestació del moviment okupa.
Manifest contra l'ús del kubotan
per part dels Mossos d'Esquadra
Ponència de Llorenç Buades per al Congrés de la CGT
Plena ocupació, mínim salari, crític benestar Joan Subirats
Autor: Enrique López Magallón
Manifestació pel dret a l'habitatge
Els feixistes ataquen una vegada més
Parc de Sa Riera: La falca no és verda, és gris Uns 70.000 metres quadrats de la superfície del parc corresponen a paviments durs , en tant que la superfície vegetal tan sols ocupa 30.000 metres. Els altres 20.000 estan ocupats per jocs infantils, magatzems, serveis i pistes esportives. Però què en voleu dels qui regeixen els nostres destins si la seva abundància es genera en el gris formigó ?
Imatges de la destrucció del pont del tren de Ciutat per part de Cirer i Cabrer (PP) EL CAVALL D’ATIL·LAPep Juárez
Lluites del poble mallorquí: Les mares del Manjón. Miquel López Crespí
DAVANT EL NOU ATEMPTAT FEIXISTA AL BOSC DE LA MEMÒRIA
Biodiversitat: la sisena onada d'extincions
La fragata d'en Bono i en Xavier Pastor
L’OCU ALERTA DE LA TOXICITAT DELS AMBIENTADORS
PROU D'AGRESSIONS A LA NOSTRA LLENGUA! (Antoni Borràs Seguí Arquitecte)
Més articles d'Antoni Borràs al web http://personales.mundivia.es/home/ |
Tornar |
|
Que tenen les noves conurbacions que no tinguí el centre de ciutat? Aquest teixit urbà resultant del creixement simultani, recíprocament influït, de dues o més ciutats o pobles pròxims i que arriba fins a fer desaparèixer l'espai rural intersticial, es el que entenem per conurbació. Aquestes gaudeixen i sostenen al mateix temps a les grans superfícies comercials i les seves infrastructures, que no públiques son privades, aprofitant-se de la situació avantatjosa d'averse apropiat d'un espai rural imprescindible per a la bona respiració de les ciutats i pobles als que envoltaven. Així doncs, que n'hem de fer amb aquest centre que ja no respira, que ja no te afores, que manca d'infrastructures tant de públiques com de privades, de parcs d'esbarjo, d'oferta cultural i de oci els cap de setmana, i que es va buidant de mica en mica tant com va omplint al mateix temps les dites conurbacions?. I com recuperar l'espai rural perdut definitivament e irremeiablement en favor de les conurbacions i les empreses privades que les han promogudes?. No oblidem que entre el 25 i el 30% de les vivendes de ciutat estan buides i es pot afirmar que mes o manco si podria haver allotjat el creixement de tot Palma dels darrers cinc anys que inclou el 5% de creixement natural i el 95% procedent de l'immigració, i que les infrastructures viàries que han estat necessàries per a aconseguir aquesta conurbació han col·laborat amb la pèrdua i l'ecrivallament d'aquest espai rural. No sembla que hi haguí una solució ni tan sols provisional, com la provisionalitat que ha guiat l'urbanisme aquests darrers anys, per a recuperar les constants vitals, la respiració, l'estructuració d'espais destinats a l'esbarjo que s'han perdut. Molt manco, quant es veu la insensibilitat galopant alimentada pel propi lucre dels polítics dels conubats, no els nostres, que fan plantejaments tal com la substitució dels pocs espais verds i públics que resten a ciutat per a fer-hi aparcaments al seu servei, per a que aquests puguin venir a treballar, a prendre copes i fer renou a la nit, a tramitar els seus papers a les institucions públiques, i després marxar per autovia o autopista a la seva conurbació deixant el centre buit de contingut per mor de la seva perversa utilització. Les avantatges son clares. Els conurbats no necessiten espais verds públics ja els tenen a casa seva ben domesticats, però si aparcaments. Els conurbats, no necessiten oci ni cultura al cap de setmana ja que el seu gran espectacle consumista ja el tenen a la gran magatzem que fins i tot ara ja disposen de cinemes, per a que mes cultura?, tot la resta sobra. Els conurbats no necessiten espais rurals per que els tenen a les seves afores o els intersticis deixats casualment. Les afores dels qui vivim a ciutat son les conurbacions i les infrastructures que les suporten i es per això que podem dir que no respirem, ni tant sols de l'aire del cel, que per altre banda està tan contaminat. Antoni Borràs Seguí Arquitecte
|
| El 17 de juliol de
2004 (vegeu BOIB adjunt) la Conselleria de Relacions No deixa de ser pura hipocresia que aquesta publicació "liberal" defensora del mercat prediqui allò que no creu. Si El Mundo hagués de respondre a la "lògica" del mercat només serviria per a fer vidres nets. O potser ni per això. |
| El cúmul d’agressions que
el govern està fent a la nostra llengua i la nostra identitat
ens obliga a prendre mesures. El fet que la
televisió autonòmica no sigui integrament en català o que usurpi les
freqüències de TV3 i Canal 9, que s’atorgui el nivell C als estudiants
d’E.S.O. en acabar el quart curs sense gairebé requisits, que es retirin
les subvencions a associacions i premsa que defensa la llengua catalana,
que ens hagin retirat de l’Institut d’Estudis Ramon Llull o que els pares
puguin decidir la llengua d’aprenentatge dels seus fills a l’escola, són
atemptats contra la nostra identitat. No podem quedar-nos de braços
creuats! Hem de prendre mesures. Hem de lluitar i hem de fer que se’ns
escolti. Volem una televisió pública en català i de qualitat que no afecti
les freqüències de TV3 i Canal 9, que no es posin traves a aquells que
defensen la seva llengua i que no es desacreditin els títols de nivell de
català. Perquè tenim drets i els coneixem no ens deixarem trepitjar i
defensarem allò que és nostre. Per aconseguir-ho
necessitam estar units i fer força tots junts. Aquest tema que
tractarem ens afecta a TOTS com a
ciutadans de les Illes Balears i catalanoparlants. De manera individual i
per separat és impossible que se senti la nostra veu, cal cridar tots
alhora. Per això demanam la vostra col·laboració i la vostra assistència a
l’assemblea que convocam per decidir quines mesures hem de prendre.
Necessitam membres o portaveus de cadascuna de les carreres universitàries
que s’imparteixen a la UIB, així com representació de les diferents
associacions (Consell d’Estudiants, OCB, Joves de Mallorca per la Llengua,
CEPC, etc.). Posau-vos en contacte amb nosaltres a través de l’adreça de
correu electrònic i lluitem tots junts.
MAL FUTUR PER A LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA A CORT Sr. Director: L'Ajuntament de Palma va aprovar el passat dia 25 de novembre el nou Reglament de Participació Ciutadana, amb els vots favorables de PP i PSOE. Aquesta nova norma, que ja ha estat denunciada pels partits minoritaris per la manca de debat en la seva elaboració, lluny d'afavorir la participació ciutadana la dificulta fins a límits insuportables i, en alguns casos, la fa impossible. Posarem un parell d'exemples: per exercir la Iniciativa Ciutadana prevista en l'art. 87 de la Constitució, seran necessàries les firmes de 40.000 palmesans! (un 10% de la població). Perquè es facin una idea de la barbaritat que això suposa, sàpiguen que la Constitució preveu menys d'un 2% de la població espanyola per exercir la Iniciativa Popular i que l'Ajuntament de Barcelona, exigeix per exercir-la un 1% (el que equival a, aproximadament, 15.000 persones). El PSOE i el PP han convertit en impossible l'exercici de la Iniciativa Popular a Palma... Per altra banda, l'Ajuntament ha "inventat" la nova figura denominada Entitat d'Interès Públic Municipal sense la qual les entitats no podran participar en els Consells de Districte i Consells Sectorials. Per ser reconegudes com a tals bastarà haver-se mantingut inscrites en el Registre Municipal d'Entitats els darrers tres anys. Es a dir, només s'exigeix un requisit temporal i no, com la Llei Orgànica d'Associacions exigeix, la verificació de que els seus objectius siguin de caràcter general o que no afavoreixin només els seus associats o que els càrrecs directius de les entitats que percebin retribucions no ho siguin amb càrrec a fons públics o subvencions (i tots saben qui cobra en el moviment veïnal i d'on provenen els fons). En canvi, associacions com la nostra, amb un any d'antiguitat, quedaran fora dels òrgans de participació a pesar de defensar interessos generals i estar degudament inscrites en el Registre Municipal d'Entitats. És a dir, que a Palma, amb l'actual normativa de participació, una associació de jugadors de Truc (i que em perdonin per l'exemple els practicants d'aquest digne joc) pot tenir més representativitat que una associació de veïns. És això foment de la participació, sr. Antoni Roig (vaja badada votar a favor d'aquest desgavell) i sra. Catalina Cirer? Joan J. Prats Marí. President de l'Associació de Veïns de sa Creu Vermella.
|