La guerra del cava.
Llorenç Buades Castell
La campanya de la dreta espanyola contra la
reforma de l’Estatut de Catalunya es centra en el boicot als productes
catalans, en manifestacions en favor de la Constitució espanyola, la mateixa
que va bastir l’antic eurocomunista Solé Tura (ara al PSOE) o
Santiago Carrillo , i en l’exercici de la catalanofòbia, o de tot allò
que els qüestiona el seu imperialisme. Dic imperialisme, perquè la dreta
espanyola, i fins i tot els socials-liberals amb etiqueta socialista són bàsicament
imperialistes. Fan imperialisme en un nou procés de recolonització de les Amèriques
Llatines i fan imperialisme respecte de les colònies internes que no han acabat
d’assolir en la seva conciència, cultura, i llengua fonamentada en el domini
de l’espanyol bastit a una Castella empobrida pels seus aristòcrates.
En el seu moment vaig llegir el conjunt
dels productes dignes de boicot per part de la dreta espanyola
i vaig veure que molts dels
productes que proposaven pel boicot eren de marca anglesa o dels EUA. Tot això
em va fer que em demanés on seria la burgesia catalana. I vaig refermar el
mateix que creun molts independentistes catalans: que la burgesia catalana no en
té res de nacionalista . Són un simple succedani
regionalista. Els mateixos que tancaren files afavorint Franco, com
Estelrich, Llorenç Villalonga, el meu parent Llorenç Riber (oncle del meu
pare) , o el cambonians l’any 1936. És un regionalisme que té el seu
fonament històric en un absolutisme reaccionari carlí
que dissortadament ha pesat més en el nacionalisme català actual que
aquell dels federalistes republicans.
El boicot contra els mal anomenats
productes catalans, només podia tenir un referent molt concret, el del cava,
que és aquell que expressa d’alguna manera allò que en resta d’una
burgesia catalana cada vegada més espanyolitzada. I els que es diuen
d’esquerra.,alternatius i altres herbes, han fet de la guerra del cava la seva
guerra particular, en defensa de les empreses del cava sense tenir present que
aquestes mateixes empreses, amb beneficis astronòmics van putejar als
agricultors catalans. Allò que ha de fer l’esquerra és recordar la
mobilització de la Unió de Pagesos del 10 de desembre de 2004 a
Sant Sadurni d’Anoia per demanar un preu digne per al raïm i el vi que
negaven aquells avui defensats amb ènfasi per els “nacionalistes”.
Però es que tenen alguna cosa de
nacionalista els exportadors del cava ?. Qui no ha vist baixar-se els calçons
als empresaris de Freixenet ?. I qui no ha vist com venen el seu cava als
empresaris blavers de la “Comunitat Valenciana” ?
Qui pensi que els empresaris del cava hi
perden un cèntim s’equivoquen. Allò
que passa és que dissortadament també nosaltes, els que volem la indepndència
ens movem massa en el terreny dels símbols i molt poc en el de la racionalitat.
Tancar
files amb la nostra burgesia no és una bona eina per a la nostra emancipació,
entre altres coses perquè la nostra burgesia és la causant de la nostra dependència.