Porta de Jesús
El convent del Carme es va fundar l'any 1300
Els frares del Carmel s'instal·laren en el Pla del Carme l'any 1321.
El Convent del Carme va patir els desbordaments de Sa Riera que passava per l'actual Rambla en els anys 1403 i 1444.
Any 1469- Execucio de Antonina, sclava den
Nicolau Cases barber, la qual ha confessât que dijous
prop passat ha hauts .viij. jorns, hora de Sanctus,entra en lesgleya del
monestir del Carme e de les faldes de la ymage de nostra dona del aitar major
pres e furta un crucifix dins lo qual stava la Sancta Vera Creu, e un relicari,
los quals havia ficats en les faldes ab un cordo dor ab agulles, e aquells porta
a casa sua e trenca, e vene part del argent del dit relicari, e en los pits de
aquella fonch per lo dit lochtinent atrobada
la dita Vera creu embolicada ab un drap; e mes ha fets diverses furts en
diverses lochs e parts.
Perque en pena mana la dita Antonina sia mesa en una post e per los lochs
acustumats sia rossegada
e en les forques de la plassa del Moll sia penjada.
Gener de 1625-Construcció del campanar del convent del Carme.
21 de juny de 1627-El Col·legi de la mercaderia aporta 50 lliures al prior del Carme perquè es faci un túmul a sor Joana Olivera, monja morta amb fama de santa, a la capella de la Concepció.
19 de novembre de 1636- Espiridió Flor, prior del Carme, posa un entredit contra el bisbe.
Any 1662-Els sucrers i candelers tenen el punt de reunió al convent d'El Carme, on també hi tenen sepultura els comediants.
L'any 1786 es va reconstruir l'església i el 3 de juliol de 1802 va ser consagrat l'altar major per part del bisbe Bernat Nadal.
El Convent, amb la desamortització de l'any 1835 va passar a ser propietat de l'Estat . L'estàtua de la Mare de Déu del Carme va passar a l'església de l'Hospital el 3 de febrer de 1837.
L'església va demolir-se l'any 1852. El carrer actual de Sant Elies, formava part del jardí del convent.
Propers al convent del Carme hi
vivien:
Paraires com Pere de Sant Joan, Jaume Salom, Pere Barbarà (any 1390).
Mercaders com els Bru (1426),Bernat Rovira (1471). Altres com, Antoni Palou
(1649), Jaume Llabrés (1666), o Sebastià Alcover (1670) tenien la sepultura al
convent.
Notaris com Lluis Umbert , Joan Mayrach , que eren els obrers de la capella dels
sants Abdon i Senen (1426), Guillem Alcover, enterrat al convent, o Joan Seguí,
que hi va ser enterrat després del seu assassinat el 3 d'abril de 1663.
Els teixidors tenien la sepultura gremial a la capella de Sant Lleonard.
Bartomeu Celià (1390) i Bartomeu Gomila (1485) són els noms de dos teixidors
d'aquell barri.
Sabaters com Francesc Tomàs (1390) o Antoni Armengol (1499).
Hortolans com Joan Sorell.
L'any 1471 el prevere Eloi Garriga tenia establert un hort davant el convent.
L'any 1394 Fra Jaume de Sant Hipòlit, frare del Carme, era l'encarregat
d'investigar les pràctiques jueves.
Joan Ballester, frare del Carme, natural de Campos va ser general dels
carmelites, l'any 1358.
Rafel Llinars, frare del Carme, va ser bisbe de Cristòpolis (Macedònia) l'any
1537.
L'any 1500 el prior del convent era Galceran Chasach.
El 8 d'abril de 1478 Fra Creix i Fra Greva eren protagonistes d'un gran escàndol
per la seva vida perversa rodejats d'àvols fembres.
L'any 1523 tres vidriers de l'illa del Carme van ser processats per la seva
participació en la Germania. Eran Mestre Gabriel, Joan Isern i Jaume Berenguer.
L'any 1546 el gremi de corders es reunia en el convent.
El 31 d'agost de 1648 varen enterrar en el convent a Esperança Gallard.
L'any 1662 els comediants hi tenien la seva sepultura.
El convent de Santa Teresa va ser fundat per Leonor Ortíz , carmelita, l'any
1613, i va ser enterrada al Convent del Carme el 12 de març de 1650.
