... no sé si serà
cosa de telepatia, però molt probablement al mateix temps que vos
escrivia el correu, explicant-vos que a Ciutat passen més coses de les
que ens informen, una sèrie de "posau voltros l'adjectiu" s'han dedicat
a fer pintades als cotxes que mostrassin qualque signe de suport a la
manifestació de dia 17 de març del GOB.
Els fets han passat entre les 10 del matí i la una del migdia, d'avui
dia 23 de març. Jo era fent feina a l'oficina quan ha entrat un al·lot
que vaig tenir a pràctiques, i me diu, ens han fet malbé el cotxe. HE
FLIPAT. Em diu, a tu t'han fet una pintada al "capó" i als llums de
davant i a mi només als llums.
Resulta que jo duia penjats dos cartells de la manifestació de dia 17 de
maig, que posava PROU. Idò això mateix m'ha escrit ocupant tot el capó
del cotxe. El més fort de tot, és que aquell al·lot duia els pòsters de
la manifestació enrotllats, és a dir que només es veia el final del
pòster i també li han pintat. Molt probablement no li han fet més cosa
perquè s'han vist descoberts.
És indignant. Totalment indignant. La pintada al cotxe queda en segon
plànol. Per mi el més trist és que jo vaig creure sincerament que li
feia un bé a Mallorca posant el cartell. A mi sincerament se me'n refot
qui cau en la lluita per salva la illa, tan si és d'esquerres com de
dretes. El que la fa que la pagui.
Quan el meu al·lot em va dir, "mira que si te fan res al cotxe", li vaig
contestar, "va home! si això no és d'un partit polític, no crec que se
fiquin amb mi per això". I de fet encara que ho fos d'un partit polític.
Fa 30 anys que ens prediquen que esteim a un estat amb lliure expressió...
Ja ho veis amics la situació en la que esteim. És molt trist. És trist
que molta gent pugui pensar que m'ha passat per què ara estic "massa
reivindicativa", per què m'indigni amb la passivitat de la gent, fins i
tot haurà gent que pugui pensar "s'ho mereix per ficar-se en coses que
no li demanen". Bé, a tota aquesta gent li diria, que jo estic ben
tranquil·la, que seguiré amb la meva actitud de lluitar pel que és meu,
la meva terra i la meva llengua i que els que m'han fet això al cotxe
han quedat ben retratats.
El més de trist de tot és que ens pensam que coses així només passa a
altres bandes, a països llunyans amb règims dictatorials, quan resulta
que no, que aquí també passa!. I passa a l'aparcament de la UIB a la
llum del sol i amb un munt de cotxes passant.
Salut i ànims a tots els que realment lluiten per la "veritable"
democràcia i la llibertat d'expressió
Gwendolyn
|