Illes - Eleccions 2007

Els problemes de la coalició EU-PSM-VERDS-ERC (II)

 

Per Miquel López Crespí, escriptor

http://www.mallorcaweb.net/lopezcrespi/

tornar

Per a tots aquells i aquelles que voldríem veure com s'anàs concretant un autèntic bloc d'esquerres amb els moviments i els partits que lluiten activament contra la dreta i que, per descomptat, és quelcom de ben diferent a una simple aliança electoral per a servar sous i cadiretes, els dies i setmanes van passant i per ara només tenim declaracions d´intencions i poca concreció al respecte. És evident que el congrés del PSM es va definir en aquesta direcció. Recordem la famosa esmena 46 que diu: "El Bloc tendrà abast insular i caràcter assembleari. Integraran l'assemblea insular els militants dels partits integrants residents a l'illa de Mallorca i totes les persones que s'integrin directament en el nou projecte. [...] L'Assemblea nacional, d'abast insular, serà l´òrgan suprem del Bloc". Esmena que, com tothom sap, aprovada pel congrés va significar la ruptura del partit i la marxa de l'organització de les agrupacions de Sóller, Àlaro, Santa Eugènia, Santa Margalida, Muro estan molts altres a l'expectativa del que s'esdevendrà encara, que es el cas, per exemple de Villafranca o Costitx entre moltes altres. ERC, per la seva banda, en l'assemblea de dia dos de juliol ha declarat que rebutja dissoldre's dins un nou partit d'àmbit mallorquí. ERC preferiria, en cas d'anar contratant-se la idea d'un bloc d'esquerres permanent i so solament electoral, amb un tipus de formació política que no significàs la dissolució de la seva organització. Estam, doncs, en presència de dues visions diferents del concepte de bloc d'esquerra.

Posteriorment a l'aprovació del bloc d'esquerra per part del congrés hi hagué una rectificació del nou secretari del PSM Gabriel Barceló, que va mudar la paraula "esquerra" del bloc per "nacionalista" afirmant, enmig de la sorpresa de tots aquells i aquells que donam un suport públic al bloc d'esquerres que en aquesta hipotètica nova força política illenca hi podria caber UM.

El PSM, amb tota aquesta problemàtica interna, no ha pogut anar concretant cap aspecte d'aquesta futura nova força política i el que és encara molt pitjor, amb la proposta d'incorporació d'UM ha complicat encara molt més el debat en torn a bloc o coalició lectoral i en referència a quines han de ser les futures force si moviments que haurien de participar en la constitució de la nova organització política.

Malauradament per a tots aquelles i aquelles que som partidaris d'aquesta nova força política bastida des de la base, per ara només comprovam simples contactes per a una coalició electoral.

La història del bloc d'esquerra ha començat malament perquè la feina s'hauria d'haver començat just després de la derrota del Pacte de Progrés. Aleshores i no ara, amb preses electoralistes, era el moment d'enviar a casa seva tots aquells professionals del romanço que havien tudat anys de lluites i mobilitzacions populars i, a part de perdre el poder, no havien sabut bastir un autèntic Pla d´Ordenació Territorial que servís per a preservar la nostra terra de l'especulació salvatge i desenfrenada que patim. Però aleshores ningú no va voler pensar en el futur. Els polítics professionals que tudaren el Pacte de Progrés, que no saberen conservar el poder que nosaltres, els ciutadans i ciutadanes de les Illes, els hi havíem confiat i s'estimaren més no fer cap anàlisi i molt manco cap autocrítica pels errors comesos.

Per a molts dels que tudaren la nostra feina, per a munió de polítics professionals sense altra visió política que omplir la butxaca cada mes, es tractava de dissimular, de fer com si res no s'hagués esdevengut i mentre tant, com dèiem abans, la paga arribava cada mes que era el que els importava i els importa. I és justament ara, quan manquen pocs mesos per a començar les eleccions que han comparegut les presses electorals, les bregues forassenyades per veure qui ha d'encapçalar la llista del partit i si és més segur anar en coalició o tots sols per a garantir la cadireta.

D'aquestes presses que no tenen res a veure amb la necessitat que té la societat mallorquina de bastir una nova força política, una autèntica unitat des de la base que no tengui res a veure amb els darrers trenta anys de silencis i claudicacions davant la dreta, amb la renúncia a tota mena de principis en temps de la transició i ara mateix. D'aquestes preses, repetesc, sorgeixen els problemes, les divisions dels partits situats en teoria a l'esquerra del PSOE i també les propostes sovint divergents i enfrontades per a provar de no quedar extraparlamentaris l'any vinent. La confusió entre si és necessari bastir un nou tipus d'organització política semblant al Bloc Nacionalista de Galicia i amb la incorporació de moviments de la societat civil que reforcin l'estricta militància de les organitzacions en declivi es mescla amb la idea de bastir solament una coalició electoral de circumstàncies.

La confusió entre bloc d'esquerra amb dissolució de tots els grups implicats, bloc sense dissolució dels partits o simple coalició electoral és esfereïdora i, fins ara mateix, no es constata cap intent seriós per anar clarificant aquesta mescla estranya de propostes sovint contradictòries. Però la situació de greu crisi cultural i de continuada destrucció dels nostres recursos i territori no permet més coartades. Cal que les organitzacions implicades en aquest debat aclarin amb urgència totes aquestes qüestions abans sigui massa tard. Només ERC ha parlat molt clar al respecte i, en l'assemblea de militants de Sineu aquests dies ha rebutjat explícitament diluir-se dins un bloc dels tipus que proposava el PSM en el seu darrer comgrés en afirmar que "la formació rebutjà també dissoldre's en un nou partit només d'àmbit mallorquí". Per tant, la decisió d'ERC malgrat sigui clarificadora, representa un fort cop a les teoritzacions que s'han fet en referència a la creació d'una nova organització política mallorquina.

Malgrat ERC no accepti la idea de bloc del PSM sí que, davant la urgència de concretar alternatives per a les pròximes eleccions municipals i autònomiques, vol iniciar converses per veure de concretar una aliança electoral. Joan Lladó, Bernat Joan, els militants d'ERC de les Illes, han ajudat, amb la seva decissió, a clarificar la boira de propostes divergents que han anat sortint dels altres partits. En relació al debat actual, comprovada la crisi del PSM i la manca de perspectives electorals d'EU sí que sé entenen perfectament els motius que porten ERC a anar per aquest camí.

En aquests moments, i si miram els resultats de les darreres eleccions, podrem comprovar que tant PSM com EU són organitzacions en declivi. El desastre de Llamazares a nivell de les Illes i nivell de l'estat és absolut. Només té certa presència per la voluntat del PSOE i pel suport que IU fa, a canvi d'aquest suport, a la política de Zapatero. EU de les Illes és ja unes dècimes de fatídic cinc per cent de l'electorat que es necessita per a continuar en la política oficial. Per a no enfonsar-se definitivament EU necessita amb desesperació aferrar-se al que pugui restar del PSM després de la greu crisi patida per aquest partit. Recordem que si Llamazares té grup parlamentari propi a Madrid és a conseqüència del "préstec" del 40.000 vots de la coalició "Progressistes". Si EU no hagués pogut convèncer el PSM, els Verds i ERC per anar plegats a les eleccions ara Llamazares no tendria grup propi.

Si EU por arrossegar ERC en l'operació actual encara hi hauria algunes esperances electorals ja que els prop de vuit mil vots de Joan Lladó podrien compensar els que el PSM ha perdut per l'escissió de Mateu Crespí. El PSM, amb només un 6,5% dels vots, té por, pel que sembla, a anar en solidari a les municipals i autonòmiques del 2006. Per a PSM i EU, la coalició electoral esdevé la darrera provatura per a provar de salvar els mobles, com va escriure recentment en un article molt assenyat l'històric dirigent de l'antifranquisme Llorenç Buades.

ERC, que sap que ja té més diputats a Madrid que Izquierda Unida, recordem que la formació de Llamazares va quedar reduïda a un percentatge residual de cinc diputats mentre que ERC en va aconseguir vuit, ERC, repetesc sap que pot créixer electoralment damunt la crisi quasi terminal dels seus hipotètics companys de coalició. Les europees del 2004 marcaren una forta inflexió dels vots envers la formació de Joan Lladó i Bernat Joan arribant a prop dels vuit mil volts a les Illes. La qual cosa voli dir que, en aquests moments ERC ja ha superat a Esquerra Unida en nombre de vots a les Illes Balears (6.108 per a la formació de Grosske; 7.474 per a ERC). ERC també va superar EU a l'illa de Mallorca (4.740 EU; 5.751 ERC). A Eivissa ERC va superar, amb 1.068 vots a PSM i EU (191 i 600 respectivament). Però no només són aquests els èxits aconseguits per damunt EU i PSM. A Manacor ERC supera igualment PSM i EU; a Felanitx la pujada sobre el grup de Grosske s'esdevé també ferma; a Pollença, Binissalem i Sineu podem constatar com ERC també guanya el PSM i EU. A Palma, especialment en el districte 1, ERC supera el PSM i EU; en els districtes 2 i 3 de Palma supera el PSM i en el districte 8 supera EU.

Vists i comprovats aquests excel·lents resultats electorals aconseguits per ERC-Illes no són estranyes les provatures per part dels partits en declivi per a neutralitzar aquesta força ascendent alhora que, de forma ben normal en la política oficial, aquests mateixos partits intenten a les totes xuclar part d'aquest electorat per anar compensant les pèrdues que tant EU com PSM tenen i preveuen tendran si no s'ajunten sigui com sigui.

És evident a molts dels grups i plataformes, moviments i sindicats de l'esquerra alternativa de les Illes els i ens hauria agradat molt més, en el camí de reforçar la societat civil i el protagonisme del poble, que s'hagués anat bastint, des de la base un autèntic bloc d'esquerra que pogués combatre, en tots els fronts, la política de la dreta que ens malgoverna. Les presses electorals de darrer moment fan quasi impossible el donar passes concretes en aquest camí i més quan ERC ja ha dit que no vol saber res de bastir una nova força política. Però, talment com ja hem apuntat una mica més amunt, hom comprèn a la perfecció el desig d'ERC d'anar convertint-se, si no es fagocitat pels seus hipotètics socis de coalició, en l'organització sobiranista d'esquerra i republicana més potent de la nostra comunitat autònoma.

 

Imagín que el PSOE deu somriure, sorneguer, en veure les dificultats que envolten la creació d´una alternativa electoral situada a la seva esquerra.

Però anem a pams. L'altra dia es va presentar als mitjans de comunicació una "Declaració política per a l'articulació d´un Bloc nacional i d'esquerres". A la presentació hi eren el PSM, EU-Verds i alguns independents, però no hi va comparèixer ERC. Per no se sap quines estranyes circumstàncies ERC va ser substituïda, a la fotografia que sortí publicada en tots els diaris, per independents de la Plataforma Progressista. Alhora Joan Lladó, el president d'Esquerra a les Illes, en un comunicat enviat a la premsa i tots els altres mitjans de comunicació, afirma, entre moltes altres coses, que no hi varen anar perquè "no volen crear més frustració dins l'espai de l'Esquerra nacional". En definitiva, el que vol ERC és negociar en peu d'igualtat amb els altres membres de la hipotètica coalició electoral. De bon principi ERC ja s'havia negat a dissoldre les seves sigles en el nou projecte de força política que propugnen PSM i EU, però mai s'ha negat, com acordà l'Assemblea d'ERC, a establir converses amb altres formacions en vistes a fer una coalició pre-electoral per a les eleccions autonòmiques de 2007 a Mallorca. El mandat de l'Assemblea d'ERC és obrir aquestes negociacions en un peu d'autèntica igualtat entre les possibles forces integrants i, abans de donar per fet l'existència de la coalició, anar concretant el programa, les llistes, les circumscripcions, totes les qüestions econòmiques i el llarg etcètera que comporta la preparació seriosa d´un envit electoral.

Pel que sembla, res de tot això s'ha fet en prioritzar-se els aspectes purament mediàtics i propagandístics en lloc de concretar consensuadament els aspectes essencials que podrien permetre la incorporació d'ERC al projecte.

Però qui sembla tenir les coses clares és el dirigent d'EU Eberhard Grosske, que des del seu bloc personal suggereix per on han d'anar els trets definitoris de la coalició. I, coses més curioses encara, el mateix Grosske, a les 9:35 del matí de dia primer d'agost, ja feia públic al seu blog personal allò que havien de signar a les 11:00 altres persones i col·lectius, la famosa declaració política del bloc.

A tots aquells que hem lluitat i lluitam per un bloc d'esquerra nacionalista com cal no ens agraden aquestes maneres substituistes de fer política. Amb aquesta manca de respecte per les persones i organitzacions que havien de signar el document a les 11:00 no podem anar a part ni banda. A no ser que aquests dirigents, més que bastir una autèntica organització que ens permeti foragitar la dreta que ens malgoverna, l´únic que vulguin sigui servar les cadiretes i mantenir els privilegis econòmics i personals que comporta continuar gestionant el règim.

Grosske es permet igualment posar en dubte les motivacions d'ERC per no anar a la signatura de la "Declaració política" dient que espera que aquesta abstenció "respongui a una dinàmica negociadora". És a dir, creu que ERC, lluny de defensar els seus principis i els acords que estan obligats a complir per mandat de la seva Assemblea, es dedica a torpedinar la reunió simplement com a "dinàmica negociadora"; la qual cosa vol dir, evidentment, que Esquerra faria tot aquest muntatge només per a obtenir més cadiretes en les llistes.

És una suposició autènticament vergonyosa. Igual que quan el dirigent d'EU se'n riu de les justes aspiracions d'ERC de participar en condicions igualitàries amb els altres socis de la coalició. Grosske afirma que no es pot tenir en compte el concepte d'igualtat entre els membres de la coalició ja que, afirma, "cada partit participarà al bloc en funció de la seva implantació i representativitat". I afegeix, presumint de generós i com si donàs una almoina als d'ERC, que hi haurà "un factor de correcció per tal que tothom es trobi el més còmode possible".

I per què no ho proposa a la inversa, començant per prendre-s'ho tot en pla d'iguals, i que després s'hi afegeixin les correccions pertinents, a fi que tothom s'hi pugui sentir còmode?

Mai no s'havia vist tanta prepotència en un dirigent que diu que vol sumar forces i no restar-ne! Serà el poder de Grosske el que decidesqui el "factor de correcció per tal que tothom es trobi el més còmode possible"? Grosske, des dels inicis de les negociacions, sap i coneix molt bé quines són les condicions sine qua non que demana ERC en relació amb la igualtat de tracte a tots els nivells entre les tres formacions polítiques. De paraula, se n'ha parlat en múltiples ocasions, per activa i per passiva, Grosske només s'atreveix a dir públicament que considera lògic el rebuig d'aquest criteri, quan s'exigeix que es passi de les paraules als fets, i que se signi l'escrit on tothom es comprometi a respectar la igualtat de tracte a tots els efectes.

Grosske diu que la participació i representativitat al bloc, a part del famós "factor de correcció per tal que tothom es trobi el més còmode possible", serà "el que dicta el sentit comú". Vaja, una nova troballa del nostre personatge. Malgrat que li sàpiga greu, a Grosske, sortosament el sentit comú dicta qualque cosa més que allò que assenyala l´ínclit dirigent. El sentit comú dicta que les coses no són avui com eren l'any 2003. Si, en lloc d'atendre solament els resultats electorals d'aquell any, es vol parar una mica d'esment als processos electorals posteriors (europees i generals), hom pot veure que Esquerra Republicana es troba en una situació molt diferent d'aquella que li vol reconèixer Grosske: amb moltíssims més vots que els aconseguits l'any 2003 (de 1.600 a 7.000), i amb moltíssimes més seccions locals arreu de Mallorca (de 2 a 10).

Joan Lladó i l'Esquerra de les Illes (ERC) van deixar molt ben aclarida la seva posició en el comunicat en el qual es demana la igualtat entre tots els membres i col·lectius que volen unir-se per a fer un tomb a la política de la dreta que ens malgoverna. I com deia el dirigent d'ERC adreçant-se als prepotents: "ens sembla molt imprudent la política de 'sí no voleu sortir a la foto, sortirem sense voltros'". Pensam, com Joan Lladó, que la necessària unitat, basada sempre en la igualtat, mai no es podrà bastir des de la prepotència i la desigualtat.

Continuació