La grip és una malaltia vírica que ens ha acompanyat des de temps immemorials. Al ser el seu causant un virus, no és factible l'ús d'antibiòtics per a combatre-la. El seu tractament es limita a combatre la seva simptomatologia, és a dir a alleujar els símptomes, sent el propi cos el que elimina la malaltia. Els analgèsics i antitérmics tenen per objecte alleujar el dolor i baixar la febre. Molts líquids i descans també ajuden.

 

Existeixen tres tipus de grip: A, B i C. D'aquests, el tipus A és el més greu. Dintre del tipus A, al que pertany la grip aviar, existeixen subtipus que vénen determinats per la base de les seves proteïnes de membrana: la hemaglutinina (H) i la neuraminidasa (N).

Fins ara, de la primera es coneixen 15 subtipus (H1 – H15) i  9 de la segona (N1 –N9). De tots aquests subtipus les formes més patògenes corresponen a les H5 i H7. L'actual grip aviar correspon al subtipus H5N1.

 

Per regla general els virus solen estar localitzats en un tipus d'hoste concret i no és freqüent el contagi entre espècies diferents, encara que per descomptat hi ha excepcions. En el cas de la grip aviar aquest virus sol afectar a les aus i també als porcs.

En el cas dels virus de la grip el problema resideix en la capacitat mutágena que aquest virus té. Aquesta prové d'una característica que, en principi, podria considerar-se un defecte. El virus de la grip manca de mecanismes de correcció d'errors durant la replicació, de manera que provoca la introducció de modificacions genètiques en les successives generacions de virus.

 

Aquests canvis solen ser d'escassa importància, però obliguen a reajustar les vacunes contra la malaltia any rere any. Per altra banda el virus és capaç d'intercanviar material genètic entre diferents ceps i en conseqüència afavoreix l'aparició de nous subtipus contra els quals els individus manquen d'immunitat. Aquesta recombinació genètica provoca l'aparició de ceps de distinta patogenicitat. Encara que el pas d'una espècie a una altra no és fàcil, el contacte directe amb animals contaminats pot donar lloc al contagi en humans, com així ha succeït.

 

Si el virus no tingués la capacitat recombinatoria que té, aquests incidents serien puntuals i locals, sense més transcendència que la derivada dels efectes als afectats. La gravetat de la situació ve donada pel fet que es pugui produir la coincidència en un mateix malalt de dos ceps, la aviar i qualsevol de les humanes, podent-se produir un intercanvi genètic que derivés en una modificació de l'H5N1 en una variant capaç de transmetre's de persona a persona. Això ara per ara no és possible.

Aquest canvi també podria produir-se en el porc, animal que pot sofrir contagi tant de la grip aviar com de qualsevol grip humana. Existeix un antecedent de gran similitud: la grip de 1918, també coneguda com grip espanyola. De fet investigacions recents (doctor Kawaoka) han aconseguit recuperar el virus d'aquesta grip. La recuperació del material genètic dels mateixos es va obtenir dels òrgans interns d'esquimals morts com a conseqüència d'aquesta pandèmia i que no es van descompondre a l'estar enterrada en sòl congelat. Els estudis posteriors van demostrar que l'H5N1 comparteix gran part del codi genètic amb el virus de la grip espanyola, el que permet deduir que la pandèmia de 1918 va ser causada per un virus d'origen aviar.

Els estudis realitzats també aclareixen els motius de l'efecte devastador d'aquesta grip. L'estructura genètica del virus provoca una reacció descontrolada del sistema immunològic provocant hemorràgies i greus inflamacions que duen a la mort. L'experiència amb l'H5N1 des de la seva aparició (1997) situa la seva mortalitat en un 50%. Tenint en compte que la mortalitat de la grip espanyola va ser del 2% i va suposar la mort d'al voltant de 40 milions de persones, una possible pandèmia provocada per l'actual virus podria ser terrorífica.

 

És cert que desconeixem com poden afectar al virus les possibles modificacions de la seva estructura en el moment que s'adapti al ser humà fent possible la transmissió d'individu a individu. De fet totes els ceps de la grip des de 1918 que la humanitat ha patit provenen de la grip espanyola que ha esmorteït significativament els seus efectes. Però pressuposar que l'adaptació de l'H5N1 redueixi la seva gravetat és solament un desig.

 

En la situació actual els vehicles d'extensió del virus són les aus salvatges a través de les seves migracions que, a l'estiu, es concentren a Sibèria, on el contagi entre elles és inevitable. D'allí les diferents vies de migració les duen a tots els continents. El seu contacte amb aus domèstiques és un mitjà perquè arribin als humans. Si el virus muta adequadament, la pandèmia s'estendrà per les interrelacions humanes.

 

Amb quins mitjans de defensa comptem?... Amb pocs. No és possible realitzar una vacuna preventiva. Per a desenvolupar-la cal conèixer com serà el virus, i això solament ho sabrem quan ja sigui actiu. L'única cosa que avui podem intentar és el desenvolupament de antigripals (medicació per a pal·liar els efectes induïts per la malaltia) basant-nos en les de la grip espanyola, donat la seva gran semblança. Els epidemiòlegs consideren que l'única mesura realment efectiva davant una pandèmia seria recórrer a una mesura tan clàssica com antiga: la quarentena. El problema és que en un món on el tràfic de persones i mercaderies és la columna vertebral de l'actual model de societat, aplicar un sistema de quarentenes implicaria la paralització de tota la societat.

 

Cal esperar algun tipus de mesura efectiva per part de les autoritats?... La resposta és negativa. És cert que la decisió de destruir 1,5 milions d'animals en Hong Kong en 1997 durant el primer brot que va acabar amb la vida de 18 persones, probablement va reduir les possibilitats de l'extensió de la malaltia. Però si aquesta salta de forma efectiva al ser humà , mesures dràstiques com aquesta mancaran d'efecte .

 

Les famoses “caixes” contenint productes químics, que en el seu moment es van posar en els aeroports suposadament per a desinfectar als passatgers són només mesures de cara a la galeria. És que algú pot pensar que l'H5N1 ha d'ésser transportat adherit a les soles de les sabates?

Si es produeix un contagi persona a persona, el vector d'expansió de la malaltia serà la pròpia persona i la desinfecció de les sabates serà una mesura totalment inútil. Els que prenen aquest tipus de decisions no ho fan perquè creguin en elles. Tenen una doble funció: primer, l'autoritat demostra que es pren de debò el problema i “fa alguna cosa”, i segon, és un mitjà per a tranquil·litzar a la gent.

 

Recentment (24/06/06) la OMS reconeix el primer cas de transmissió del virus H5N1 entre humans. És el cas d'un pare i el seu fill membres d'una família de set persones , de la qual sol n'ha sobreviscut una en el nord de Sumatra. No obstant això la OMS afirma que la mutació que ha sofert el virus és menor i no afecta a la seva capacitat de transmissió. El director general de Salut Publica espanyol (Manuel Oñorbe) va afirmar que en qualsevol cas, atès que l'expansió del brot s'havia tallat i no havia sortit de la família, en la seva opinió, no havia de modificar-se el grau d'alerta.

 

No sense cert cinisme hem d'alegrar-nos que ambdós infectats morissin ja que amb ells mor el virus mutador.

 

Aquest és un exemple d'una intervenció pública orientada a tranquil·litzar a la població. En l'entorn dels investigadors epidemiológics la pregunta no és si es produirà la pandèmia. Ningú dubte d'això. La pregunta és:Quan?