De l'any 400 a l'any 500 de la nostra era a Mallorca i a la Mediterrània.



Any 400 (aproximadament)- Construcció del segon recinte de la muralla de Ciutat. El portal de l'Almudaina és d'aquesta època.

Construcció d'una basílica a Mariana (Còrsega).

Domini bizantí d'Amida (Diyarbakir)
Gamaliel VI patriarca palestí
Estilicó cònsol


3 d'abril del 400 - Neix Arcàdia, filla de l'emperador Arcadi.

4 de setembre del 400 - El concili de Toledo nega la comunió als casats que disposen de concubina.

10 d'abril del 401 - Neix Flavi Teodosi II, emperador romà

9 de desembre del 400  - Circular d'Honori contra els abusos comesos pels agents fiscals a Hispania.

18 de novembre del 401 - Les tropes d'Alaric I envaeixen Itàlia.

19 de desembre del 401 - Mor Anastasi papa

22 de desembre del 401 - Innocenci nou papa


Any 402 -Reforma de la Porta de Sant Sebastià a Roma

febrer del 402 - Les tropes d'Alaric es planten davant Milà.

6 d'abril del 402 - Victòria de les tropes d'Estilicó sobre les d'Alaric a la plana de Pollentia. Dona i fills d'Alaric són capturats.


19 de desembre del 401 - Mor Sant Anastasi papa

22 de desembre del 401 - Innocenci I,  papa

6 de juny del 403 - Batalla de Verona. Derrota de les forces d'Alaric contra les comandades per Estilicó.


1 de gener de l'any 404 - Darrera competició de gladiadors a Roma. El monjo Telèmac salta a l'arena del Colisseu per tal d'evitar el combat de gladiadors i els espectadors el maten a pedrades.

9 de juny del 404 Joan Crisòstom és destituít i allunyat de Constantinoble


31 de desembre del 406 - Alans,sueus i vandals passen el Rin,gelat, aprop de Magúncia (Mongontiacum)



22 de febrer del 407 -  Arcadi,Teodosi i Honori ordenen la persecució de donatistes i maniqueus, i la confiscació de béns


1 d'abril del 407 - Terratrèmol a Constantinoble


14 de setembre del 407 - Mor Joan Crisòstom bisbe de Constantinoble enfrontat amb Eudòxia i el patriarca Teophilus



1 de maig de 408 - Mor Arcadi, emperador bizantí.

porta de l'almudaina

  23 d'agost de 408- Decapitat el vàndal Estilicó, magister militium de l'emperador Honori, acusat de conspirar contra l'emperador en un acte de traïció després de sortir del seu refugi a una església de Ravenna per part d'Heracli.


8 de febrer del 410 - Neix Procle, filòsof grec (m. 485).

14 d'agost del 410 - Alaric destitueix Àtal.


24 d'agost del 410 - Esclaus de la romana Proba obren les portes de Roma a les tropes d'Alaric que saquegen la ciutat.


Any 412-Consta l'existència d'un convent dels frares agustins a Mallorca fundat per sant Sever

25 d'octubre del 412 - Mor Teòfil, bisbe d'Alexandria. El succeeix Ciril


Any 413 - Breu estada d'Ataülf i Gal·la Placídia a Barcino.

7 de març del 413 - Mor Heraclià, usurpador del tron imperial, assassí d'Estilicó, comte d'Àfrica, que s'havia alçat a Cartago reivindicant-se com emperador, decapitat en el temple de la Memòria.

8 de maig de 413

A la península itàlica, l'emperador Honori signa un edicte alliberant d'impostos a les províncies de Tuscia, Campània, Picenum, Samnium, Pulla, Lucania i Calàbria, que havien estat arrasades pels visigots.


Gener de 414 - Ataülf es casa amb Gal·la Placìdia, germanastre dels emperadors Honori i Arcadi, presa com hostatge en el saqueig de Roma.

4 de juliol del 414 - Elia Pulquèria, filla d'Arcadi és declarada augusta pel senat.

Any 415 - Les tropes d'Ataülf envaeixen la Tarraconense que passa al domini dels militars visigots instal·lats a la Gàl·lia.

8 de març del 415 -  Mor Hipatia d'Alexandria, filòsofa, astrònoma i escriptora egipci-romana (n. 355).

15 de març del 415 (o el 8 de març) -  A Alexandria (Egipte), els cristians lapiden a la filòsofa, astrònoma i escriptora egipci-romana Hipatia (n. 355).


Any 416 - Wàlia deixa que Gal·la Placídia torni a Roma a canvi de 600.000 mesures de blat.

5 d'octubre del 416 -El prefecte pretorià Monaxi priva a  Ciril d'autoritat sobre els monjos parabolians

1 de gener de 417 - Gal·la Placídia es casa amb Constanci.

10 de gener del 417 - Mor Joan II de Jerusalem, bisbe cristià (n. 319).

22 de gener del 417 - Mor Gaudenzio,bisbe de Novara



12 de març de 417 - Mor Innocenci I, papa (401-417).

18 de març del 417-  Elecció del Papa Zòsim


31 d'octubre del 417 - El poeta Rutili s'embarca a Ostia en un viatgle fins a Luni que descriu a la seva obra De Reditu Suo.

22 de gener del 418 -  Mor Gaudenzi de Novara

30 d'abril del 418 -  Zòsim,papa, obté de l' emperador un rescripte per a l' expulsió dels pelagians de Roma

26 de desembre del 418 - Mor Zòsim I, papa. El succeeix Bonifaci.

29 de desembre del 418 - Eulali,arcedià es fa consagrar papa a Laterà per tres bisbes partidaris seus


8 de febrer del 419 -
Sínode de Ravenna

3 d'abril del 419- Bonifaci confirmat en el papat per l' emperador


Any 420- Constanci III és declarat august.

Any 420 - Intent vàndal contra Sicília i Calàbria

26 de febrer del 420 - Mor Porfiri de Gaza, anacoreta grec (n. 352).

30 de setembre del 420 -Mor Jeroni d'Estridó a Betlem.


Febrer de 421- Honori, fill de Teodosi I associa Constanci a l'imperi romà occidental.

8 de febrer del 421-
Constanci III es converteix en coemperador de l'Imperi Romà d'Orient.



25 de març del 421-  Fundació segons la llegenda de l'església de Santiago en una de les illes de Rialto (Venècia) .


7 de juny del 421 - Boda de l'emperador Teodosi II amb Eudòxia


2 de setembre del 421- Mor Constanci III

Any 422- Castí, general d'Honori és enviat a Hispània a lluitar contra els vàndals, contra els quals lluita també el general Bonifaci, provinent d'Àfrica.

4 de setembre del 422- Mor Bonifaci,papa

10 de setembre del 422-  Celestí, papa

Any 423- Gal·la Placídia i el seu fill Valentinià, enfrontats a Honori, i expulsats per aquest, es refugien a Constantinoble a l'empar de Teodosi II.


27 d'agost de 423 - Mor l'emperador romà d'Occident Flavi Honori. Castí fa proclamar emperador Joan el Secretari.

Any 424- Gal·la Placídia i el seu fill Valentinià amb el suport de Teodosi II i de l'exèrcit dirigit per Ardaburi,Àspar i Candidià emprenen la presa de Roma.

Any 425- Gunderic, dirigeix els vàndals a la conquesta de Mallorca. Destrucció de Pol·lentia. Poblats existents:S’Esgleiassa, Es Cuitor,Ca Na Menescala, Gotmar, Can Bregat, Sa Figuera Rotja, Coma d’En Angi, Can Guinea, La Cisterna, Masteguera, Vilarets,Vertaient Gran, Sa Coma, S’Alou, Can Capó, Can Porquer.

27 de febrer del 425 - L'emperador Teodosi II funda la Universitat de Constantinoble, a instàncies de la seva muller Eudòcia Augusta.

23 d'octubre de 425- Valentinià III és proclamat august sota la regència de la seva mare Gal·la Placídia.

Any 428 - Clodion "Le Cheveleu", sobirà dels francs.

10 d'abril del 428 - Nestori esdevé patriarca de Constantinoble

Maig de 429 -Genseric passa amb l'exèrcit vàndal des de la Bètica a Àfrica en ajut del general Bonifaci alçat contra Gal·la Placídia amb el suport de berbers i donatistes. Gal·la Placídia es reconcilia amb Bonifaci que s'enfronta als vàndals als que havia demanat ajut.

30 de maig del 428 -  Teodosi i Valentinià ordenen perseguir Tascodrogites,Batriquistes,Hermogenians,Marcelinaris,Ofistes, Montanistes o Frigis,Marisonistes,Borboristes,Donatistes, Eucratistes,Carpocratistes,Sacaforistes, Enomians,Arians,Macedonians,Pneumatoquians,Apolinaris, Novacians, Tetradrites,Valentinianistes,Paulinaris,Papianistes i Maniqueus




Any 429 - Els vàndals destrueixen Igilgili. Any 430-Els vàndals s'estableixen a Saldae, Bejaïa (Bugia) que esdevé la seva capital.

16 de gener del 430 - Mor Honorat, bisbe d'Arles.

28 d'agost de 430- Mor sant Agustí durant el setge dels vàndals a Hippo Regius (després Bona, i Annaba, a la Numídia).

7 de juny del 431 -Apertura del Concili d'Efes
 


22 de juny del 431- El concili d'Efes condemna Nestori

Any 432 - Bonifaci es desplaça a Itàlia amb part de les tropes africanes reclamat per Gal·la Placídia.

30 de juliol del 432- Mor Celestí, papa.

31 de juliol del 432- Sixte III, consagrat papa.

Any 434 - La pressió dels huns als Balcans fa que l'exèrcit bizantí deixi Àfrica per necessitats defensives.

Any 434 - Revoltes dels bagaudes contra l'imperi a la Gàl·lia i a la part nord-oriental d'Hispània.

Any 435 - Trigetius en nom de Valentinià III signa l'armistici amb els vàndals, reconeix les seves conquestes a Àfrica i els federa a l'imperi.

9 d'abril del 436 - Mor Tan Daoji, general xinès

6 de gener del 437 - Mor Ruf Antoni Agripí Volusià,procònsol d'Àfrica, prefecte de Roma i  prefecte pretori.

1 de gener del 438 - Entrada en vigor del Codi Teodosià.

25 de desembre del 438 - El Senat de Roma grava oficialment el codi de lleis redactat per una comissió de juristes nomenada per l'emperador Teodosi II



9 d'octubre del 439 - Les tropes de Genseric ocupen Cartago.

29 de novembre del 439 - Concili de Riez.

31 de desembre del 439 - Mor Valèria Melània

17 de febrer del 440 - Mor Mesrop Mashtots, monjo i lingüísta armeni



Juny del 440 - Tropes de Genseric ocupen Sicília.

19 d'agost del 440 - Mor Sixte III, papa

29 de setembre del 440 - Lleó , papa

Novembre del 441 - Concili d'Orange.

Any 442 - L'emperador romà reconeix la independència del regne vàndal i la seva possessió d'Àfrica.

Novembre del 442 - Concili de Vaison.

27 de juny del 444 - Mor Ciril d'Alexandria

17 de març del 445 - A Roma, Petronio Màxim succeeix a Valentinià III com a emperador.

6 de juny del 445 - El papa Lleó obté un rescrit de Valentinià III contra Hilari, bisbe d'Arles al que havia excomunicat abans.

Any 448 - Meroveu, sobirà dels francs salis.

17 de febrer del 449 - Mor Flavià de Constantinoble, arquebisbe bizanti

5 de maig del 449 - Mor Hilari, bisbe d'Arles. Ravennius és el seu successor.

13 de juny del 449- Tomus ad Flavianum:Lleó I


8 d'agost del 449 - Inici del concili d'Efes
 
Any 450 - Justa Grata Honòria, gemana de Valentinià, sol·licita l'ajut d'Àtila.


28 de juliol del 450 - Mor Flavi Teodosi II

Novembre de 450 - Mor Gal·la Placídia a Roma.

7 d'abril de 451- Àtila saqueja la ciutat de Metz.

26 de maig de 451- Batalla d'Avarayr entre rebels armenis i l'Imperi sassànida. Els primers, encara que derrotats, obtenen el dret de mantenir la seva religió. A la batalla mor  Vardan Mamikonian,


14 de juny del 451- Aeci i Teodoric alliberen Orleans

20 de juny de 451 - Al nord de França comença la Batalla dels Camps Catalàunics.
  

20 de juny del 451- Aeci venç Atila, però el seu aliat Teodoric mor en combat en els Camps Catalàunics.

 
8 d'octubre del 451 - Inici del Concili de Calcedònia



8 de juny del 452 - Atila entra a Itàlia

18 de febrer del 453 - Mor Elia Pulquèria, emperadriu i santa, tot i tenir un amant de nom Paulí i relacions incestuoses amb el seu germà Teodosi (Segons Suedi). Va assassinar l`eunuc Crisafi, partidari de seguir pagant l'impost als huns.

16 de març de 453 - Mor Atila



30 de desembre del 453 - Concili d'Arles presidit per l'arquebisbe Ravennius.

12 de maig del 454 - Neix  Teodoric II el Gran



21 de setembre del 454 - Mor assassinat Flavi Aeci per orde de Valentinià III.

16 de març del 455 - Valentinià III és assassinat en el Camp de Mart per homes (Ezio,Trastila i Optila )al servei del senador Petroni Màxim que es proclama emperador.També és assassinat el polític Heracli, eunuc.

17 de març de 455 - Petroni Màxim esdevé emperador de Roma. És assassinat  més endavant per una multitud enfurismada.

22 d'abril o maig de 455 Mor Petroni Màxim, emperador romà, lapidat.
 
31 de maig de 455 -Genseric desembarca a Òstia.

Mor assassinat Petroni Màxim per oficials de Valentinià i mercenaris burgundis.


3 de juny de 455 -Saqueig de Roma pels vàndals. Els vándals incorporen les Balears als dominis del Nord d'Àfrica.

5 d'octubre del 455 -  Batalla de l'Òrbigo (Astorga) entre sueus i gods amb victòria goda



6 d'octubre del 456- Derrota bagauda-sueva a Braga


26 de gener del 457- Mor Marcià, emperador bizantí



7 de febrer del 457 - Lleó I es converteix en emperador bizantí.

28 de febrer del 457 -L'emperador romà d'Orient Lleó I nomena magistri militum els generals de l'imperi d'Occident, Ricimer i Majorià, responsables de la mort de l'emperador Avit.

31 de març del 457 - Teodoric II surt de Mèrida cap a les Gàlies

-





1 d'abril del 457- El magister millitum Majorià és proclamat emperador a prop de Ravenna


Juliol del 457 - Mor Meroveu, rei dels francs salis.

28 de desembre del 457  - Majorià és aclamat emperador d'Occident i  reconegut per l'emperador d'Orient Lleó Ier el Gran



17 de març del 461 - Mor Patrici d'Irlanda

13 de maig del 461 -Es produeix la batalla de Cartagena, entre l'armada romana i la vàndala, en el context dels intents de l'emperador Mayoriano de reconquistar els territoris romans perduts.

10 de novembre del 461 - Mor Lleó el Gran, papa

12 de novembre del 461- Hilari papa



28 de febrer del 463 - Mor Romain de Condat,abat 

10 de juny del 463- Mor Oliva de Palerm, martiritzada pels vàndals


Any 464 - Marcel·lí d'Il·líria expulsa els vàndals de Sicília.

18 de gener del 465 - Mor Sulpici bisbe de Tongres


Any 466 - Els vàndals saquegen Corfú.

12 d'abril de 467  -Antemi és proclamat emperador a Roma.

Any 468 - Expedició militar de l'imperi romà oriental contra els vàndals dirigida per Basilisc que és vençut per Genseric..

21 de febrer del 468 - Mor el papa sard Hilari


25 de febrer del 468 - Simplici,consagrat papa (diumenge)



Any 468 - Marcel·lí d'Il·líria expulsa els vàndals de Sardenya.

22 de maig del 472 - Mor santa Quitèria, martir



20 de gener del 473 - Mor Eutimi el Gran, abat bizantí




Any 474 Mor Lleó I el Traci

18 de gener del 474- Lleó II esdevé emperador bizantí.


9 de febrer del 474 - Zenó és coronat co-emperador de l'Imperi Bizantí

9 de gener de 475 - L'emperador bizantí Zeno és forçat a fugir de la seva capital a Constantinoble.


5 de març del 475 - Mor Geràsim del Jordà, anacoreta

9 d'abril de 475 - L'emperador Basilisc mitjançant una encíclica demana als bisbes bizantins que sostenguin les posicion monofisites.

Any 477- Una revolta contra els vàndals dirigida per Iabdas funda un primer regne berber independent a l'Aurès.

4 de setembre del 496 -  Odoacre fa abdicar Ròmul August


24 de gener del 477 - Mor Genseric.

25 de gener del 477 - Huneric és és nou rei dels vàndals a la mort del seu pare Genseric

4 de març del 480 - Mor Landry de Sées, bisbe


25 d'abril del 480 - Mor Giulio Nepote

Any 481 - Mor Khilderic I, rei dels francs salis.

1 de febrer del 481- A Cartago (actual Tunísia) el rei vàndal Huneric organitza una conferència entre bisbes arrians i catòlics.

26 de desembre del 481 - Mor Childéric Ier, rei dels Francs salis.



10 de març del 483 - Mor Simplici, papa

13 de març del 483 - Fèlix III,papa

11 de maig de 483 - Neix Justinià I, emperador bizantí (527-565).


1 de febrer de 484- Bisbes Balears a Cartago (Elíes de Mallorca, Macari de Menorca,i Olipi d'Eivissa). Materials de Son Piris, Son Vives, Es Figueral Blanc,(S. II a VI) Na Bou (Santanyí) (S. I a VI) , Es Braó (Consell) (S.I. a VI) Na Fàtima a Calvià (S.II AC a S.II ), Puig Vermell (Calvià) (S.II AC a S.VI) Segle V a VII -Material ceràmic de Son Oms (Palma).

28 de juliol del 484- Condemna papal a Acaci



23 de desembre del 484 - Mor Huneric, rei de vàndals i alans. Gundamund succeeix al seu oncle Huneric i és rei dels vàndals d'Àfrica.

Basílica de Sa Carrotja (Porto Cristo)



28 de desembre del 484 - Alaric II succeeix Euric rei visigot.

17 d'abril de 485 - Mor Procle, filòsof grec (n. 412).


29 de març de 487 - Neix Maclu, fundador de Bretanya.

4 de maig del 490 - Neix K'an Joy Chitam I, sobirà de Palenque

9 d'abril del 491 - Mor Zenón, emperador bizantí

11 d'abril del 491 - Flavi Anastasi es converteix en emperador bizantí, amb el nom d'Anastasi I

25 de febrer del 492  Mor Fèlix III ,papa

1 de març del 492- Gelasi I, papa

15 de març del 493 - Mor Odoacre, líder germànic (n. 435).

18 de gener del 496- Mor Volusià de Tours, bisbe

Any 496 - Trasamund, fill del príncep Gento, és el quart rei de vàndals i alans després de la mort del seu germà Gundamund.


14 de febrer del 496 - S'estableix la festa de Sant Valentí

19 de novembre del 496- Mor Gelasi, papa

24 de novembre del 496 - Anastasi II, papa.

25 de desembre del 496 - Clovis (I) batejat a Reims per Saint Remi



14 de març del 497 - Neix Teodora, emperadriu bizantina


21 de gener de 498 - Mor Epifani, bisbe de Pavia

19 de novembre del 498 - Mor Anastasi II papa. El succeeixen Simac I i Llorenç, antipapa que té el suport d'Anastasi I, emperador bizantí.

25 de desembre del 498 - Clovis, rei dels merovingis,es batejat pel bisbe Remigi de Reims. Aixi assegura el suport de l'Església

catòlica a l'Imperi Franc.

1 de març del 499 - Símac convoca un concili a Roma en el que l'antipapa Llorenç accepta el papat de Símac i és nomenat bisbe de Nocera.

26 d'abril del 499

Mor Xiaowen emperador del Nord Wei

endavant


Son Peretó


Son Peretó