|
El 3 de febrer de
2001 la policia va deteni a quatre feixistes col·locant
una olla amb explosius en un caixer proper a les
Cotxeres de Sants de Barcelona, on havia de celebrar-se
un concert amb Fermin Muguruza contra la Llei
Antiterrorista. Segons fonts judicials citades en premsa,
Santiago Royuela Samit, fill del ex guàrdia del general
Franco, Alberto Royuela; Oscar Serrà Masdeu; Ramón
Cuadrado i Antonio Tomás (que van haver de ser
hospitalitzats perquè la bomba els va explotar en les
mans) eren “amics amb simpaties per la ideologia
neonazi” que volien col·locar “un petard” per a donar
“bombo mediàtic” a la seva repulsa d'un “acte de suport
a ETA al que acudien terroristes”, però sense intenció
“de ferir a ningú”. Tots es van declarar membres del
grup nacionalista espanyol Timbalers del Bruc.
|
|
Segons
“L’opinion européenne, 2001”, de Reynié i
Cautrés, en publicació de la Fundació
Robert Schumann,
l’any 1998 el 41 % de la ciutadania europea es declarava
descontenta en relació a la manera en que es construeix l’Estat
Supranacional Europeu, i al desembre de 2.000, ja eren un 56 %
els descontents amb el procés, superant el 60% els grecs,
alemanys i francesos. El 70% de les normes tècniques que
s’apliquen als països europeus en els àmbits de la “protecció”
dels consumidors, de la salut, del desenvolupament, es legislen
a Brussel·les per iniciativa de comitès de tècnics sota la
pressió dels lobbys, sense cap tipus de debat públic. No és
estrany aleshores que els dirigents polítics per tal de
trobar-se recorrin a construir llocs de reunió al mig de la mar,
o proposin les Muntanyes Rocoses o Qatar per a reunir-se. La
seva legitimitat està sota zero.
|
18 de febrer de 2001- Del
Congrés d'USO:
Aquesta
revista de la CGT, sense recursos i basada en fotocòpies va ser
composada i escrita totalment per Llorenç Buades.
Març
de 2001 Activitats enregistrades a la revista Catalunya de
la CGT durant el mes de març i abril
3 de març de 2001
Participants mallorquins del Fòrum Social Mundial entrevistats al Diario
de Mallorca
30 de març de 2001 Article
en defensa de Miquel López Crespí a El Dia-El Mundo
|
L'Acord
Interconfederal per a l'Estabilitat en l'ocupació (AIEE)
va finalitzar a l'abril de 2001. De cara a la seva
renovació, CC.OO. i UGT van acordar una posició conjunta
en el document titulat “Reduir la temporalitat, reforçar
l'estabilitat” (octubre de 2000).
En aquest document
es plantejaven quatre objectius: reforçar la causalitat
en la contractació temporal, establir límits a
l'encadenament de contractes, fixar un sobrecost
econòmic a la contractació temporal, a més d'una sèrie
de mesures relatives a les contractes i subcontractes.
Aquesta concertació social entre empresaris, sindicats i
govern va fracassar, i el govern del PP en majoria
absoluta, va posar en marxa la reforma laboral per Reial
decret, més tard convalidat per Llei 12/2001 de 9 de
juliol.
|
Aquesta reforma en teoria pretenia
minvar “les encara excessives taxes de
temporalitat existents” però no va
passar de reduir en mes i mig la
limitació màxima convencional dels
contractes eventuals que van passar de
13 mesos i mig a 12 mesos. També va
donar una vigència permanent als
contractes indefinits de foment, va
ampliar els col·lectius de treballadors
que podien acollir-se a ells, i va
generalitzar la conversió de contractes
temporals en indefinits. També va
imposar una indemnització a la
finalització dels contractes temporals
més utilitzats de 8 dies de salari per
any de treball.
Enfront de la reforma unilateral del
govern, UGT va proposar donar una
resposta de vaga general, rebutjada per
l'adreça de CC.OO. amb el pretext de
traslladar la baralla al marc de la
negociació col·lectiva |
|
|
|
Militante-27 d'abril de 2001
17
de maig de 2001 Proposta de convocatòria de vaga de la CGT
  
4 de novembre de 2001
Concentració de la CGT a
l'aeroport de Son Sant Joan en defensa dels drets laborals del personal
d'Ibèria
|
L’experiència francesa de 1997 a 2001, avui en
procés d’extinció per part de la dreta, demostrà que el
creixement acompanyat de la reducció del temps de treball
funcionen perfectament per a fer baixar la taxa d’atur. Malgrat
alguns aspectes desfavorables a l’ocupació que contemplava la
llei Aubry (flexibilitat, intensificació, exoneracions de
cotitzacions) es generaren 400.000 ocupacions a partir de les 35
hores. |
|