El 3 de febrer de 2001 la policia va deteni a quatre feixistes col·locant una olla amb explosius en un caixer proper a les Cotxeres de Sants de Barcelona, on havia de celebrar-se un concert amb Fermin Muguruza contra la Llei Antiterrorista. Segons fonts judicials citades en premsa, Santiago Royuela Samit, fill del ex guàrdia del general Franco, Alberto Royuela; Oscar Serrà Masdeu; Ramón Cuadrado i Antonio Tomás (que van haver de ser hospitalitzats perquè la bomba els va explotar en les mans) eren “amics amb simpaties per la ideologia neonazi” que volien col·locar “un petard” per a donar “bombo mediàtic” a la seva repulsa d'un “acte de suport a ETA al que acudien terroristes”, però sense intenció “de ferir a ningú”. Tots es van declarar membres del grup nacionalista espanyol Timbalers del Bruc.

 

Segons “L’opinion européenne, 2001”, de Reynié i Cautrés, en publicació de la Fundació Robert Schumann,  l’any 1998 el 41 % de la ciutadania europea es declarava descontenta en relació a la manera en que es construeix l’Estat Supranacional Europeu, i al desembre de 2.000, ja eren un 56 % els descontents amb el procés, superant el 60% els grecs, alemanys i francesos. El 70% de les normes tècniques que s’apliquen als països europeus en els àmbits de la “protecció” dels consumidors, de la salut, del desenvolupament, es legislen a Brussel·les per iniciativa de comitès de tècnics sota la pressió dels lobbys, sense cap tipus de debat públic. No és estrany aleshores que els dirigents polítics per tal de trobar-se recorrin a construir llocs de reunió al mig de la mar, o proposin les Muntanyes Rocoses o Qatar per a reunir-se. La seva legitimitat està sota zero.

 

18 de febrer de 2001- Del Congrés d'USO:

 

 

Aquesta revista de la CGT, sense recursos i basada en fotocòpies va ser composada i escrita totalment  per Llorenç Buades.

Març de 2001  Activitats enregistrades a la revista  Catalunya de la CGT durant el mes de març i abril

3 de març de 2001 Participants mallorquins del Fòrum Social Mundial entrevistats al Diario de Mallorca

 

 

30 de març de 2001 Article en defensa de Miquel López Crespí a El Dia-El Mundo

L'Acord Interconfederal per a l'Estabilitat en l'ocupació (AIEE) va finalitzar a l'abril de 2001. De cara a la seva renovació, CC.OO. i UGT van acordar una posició conjunta en el document titulat “Reduir la temporalitat, reforçar l'estabilitat” (octubre de 2000).

En aquest document es plantejaven quatre objectius: reforçar la causalitat en la contractació temporal, establir límits a l'encadenament de contractes, fixar un sobrecost econòmic a la contractació temporal, a més d'una sèrie de mesures relatives a les contractes i subcontractes. Aquesta concertació social entre empresaris, sindicats i govern va fracassar, i el govern del PP  en majoria absoluta, va posar en marxa la reforma laboral per Reial decret, més tard convalidat per Llei 12/2001 de 9 de juliol.

Aquesta reforma en teoria  pretenia minvar “les encara excessives taxes de temporalitat existents” però no va passar de reduir en mes i mig la limitació màxima convencional dels contractes eventuals que van passar de 13 mesos i mig a 12 mesos. També va donar una vigència permanent als contractes indefinits de foment, va ampliar els col·lectius de treballadors que podien acollir-se a ells, i va generalitzar la conversió de contractes temporals en indefinits. També va imposar una indemnització a la finalització dels contractes temporals més utilitzats de 8 dies de salari per any de treball.

Enfront de la reforma unilateral del govern, UGT va proposar donar una resposta de vaga general, rebutjada per l'adreça de CC.OO. amb el pretext de traslladar la baralla al marc de la negociació col·lectiva

 

 

Militante-27 d'abril de 2001

 

                                      17 de maig de 2001 Proposta de convocatòria de vaga de la CGT

 

 

 

 

4 de novembre de 2001

Concentració de la CGT a l'aeroport de Son Sant Joan en defensa dels drets laborals del personal d'Ibèria

L’experiència francesa de 1997 a 2001, avui en procés d’extinció per part de la dreta, demostrà que el creixement acompanyat de la reducció del temps de treball funcionen perfectament per a fer baixar la taxa d’atur. Malgrat alguns aspectes desfavorables a l’ocupació que contemplava la llei Aubry (flexibilitat, intensificació, exoneracions  de cotitzacions) es generaren 400.000 ocupacions a partir de les 35 hores.