Any 1933

      Grans propietaris:

•  Joan March Ordinas és el major propietari rústic de les Illes Balears, amb 6.823 quarterades (4.846,30 hectàrees) repartides entre Escorca (2053,51), Lloseta (519,59), Manacor (377,19), Selva (333,32) i Ses Salines (1562,68).
  
• Nicolau Villalonga Cotoner té en propietat 2.420,47 hectàrees repartides entre Artà(378,01) i Llucmajor (2042,46).
• Manuel Salas Sureda i la seva esposa Maria Garau Tomavells tenen 3.057,69 hectàrees entre Alaró, Bunyola, Palma,Santa Maria, Marratxí i sant Llorenç.
• Fernando Truyols Morell té 2.236,84 hectàrees entre Artà, Calvià i Palma.
  
• Joaquim Gual Gual de Torrella té 2.130 hectàrees (2035,37 a s'Albufera i 95,10 a Binissalem).
  
• Ramon Maroto Moxó Orlandís, marquès de Casa Ferrandell té juntament amb la seva esposa Maria Coll Roca 1.509 hectàrees de terra a Calvià.
• Fernando de España Truyols té 1.506,50 hectàrees entre Maria de la Salut, Sineu i Binissalem.
• Catalina Villalonga Zaforteza i el seu marit José Zaforteza Orlandís tenen 1432 hectàrees entre Bunyola, Llubí i Muro.
• José Quint Zaforteza Amat i la seva esposa Maria Oliver tenen 874,30 hectàrees a Capdepera i 556,1 a Palma.
• Gaspar Bonnín Miró té 1372,71 hectàrees a Manacor.
• Manuel Fuster Fernández-Cortés i Concepción Rossiñol Dezcallar tenen 905,64 hectàrees a Palma, 339 hectàrees a Inca i 172 a Selva.
  
• Enrique Sarriera Villalonga, marquès de Barbarà, té 1.250,22 hectàrees (1.136,48 a Santanyí i la resta  a santa Margalida).
• Luís Sitjar té 1.167 hectàrees a Santanyí.
• Francisco Rossiñol Fuster i Maria Fuster Rossiñol tenen 830,64 hectàrees a Calvià i 261 a Esporles.
  
• Maria Josefa Alemany Sureda té 635,11 hectàrees a Llucmajor, 222,28 a Palma i 142,45 a Sóller.
  
• Francisco Socías Clar té 557 hectàrees a Llucmajor.
  
• Jaime Sitjar té 514,40 hectàrees a Calvià i 456,7 hectàrees a Santanyí.
  
• Bernat Coll Roca té en propietat 1.136 hectàrees (988 a Mancor de la Vall i 148 a Algaida).
• Jordi Fortuny Moragues i la seva esposa Adela Marquès Luigi tenen 1.002 hectàrees entre Estellencs i Esporles.
• Joana Maria Font dels Olors Forteza té 773,17 hectàrees a Capdepera.
  
• Aina Coll Roca i Joan Fortuny tenen en propietat 600 hectàrees a Bunyola.
• Rafael Blanes Tolosa té 553,39 hectàrees a Artà.
• Felipe Villalonga Dezcallar i Mª Ángeles Blanco Tolosa tenen 605,72 hectàrees repartides entre Puigpunyent, Esporles, Alcúdia, Pollença i Sa Pobla.
  
• Juan Villalonga Feliu i la seva esposa Mª  Esperança Amorós Alzina tenen 511 hectàrees entre Calvià i Petra.
  
• Manuela (marquesa de Bellpuig)  i Pedro Antonio Satorras Dameto (cònsol a Melbourne i a Mombai) tenen 497, 92 hectàrees a Andratx.
  
• Damià Jaume Montaner té 497,21 hectàrees a Petra.
• Antonio Roten Sureda, marquès de Campofranco, (Unión de Derechas), té 487,80 hectàrees a Banyalbufar.

• José Quint Zaforteza i Madico (Banc de Crèdit Balear) promouen la societat Playas de Cañamel.

• 8 de gener de 1933
  Revolta anarquista al cinturó de Barcelona (37 morts i 300 ferits)
  Revoltes anarquistes a Castelló,Bugarra (5 guàrdies morts) i Gestalgar. País Valencià.
• 11 de gener de 1933
  Alçament a Casas Viejas. Assalt al quarter liderat per Seisdedos. Repressió de Casares Quiroga.
• 8 de febrer de 1933, Joan Marquès Luigi i Lluís Mulet Ferragut es divideixen Son Reus (Palma)
• 14 de febrer de 1933
  Apareix Sindicalismo, periòdic del sector trentista de la CNT.
• 15 de gener de 1933- Mor Gaspar Bennàssar Moner arquitecte, a Barcelona.
   
• març de 1933-L'eivissenc Josep Costa Ferrer, promou la urbanització de Cala D'Or.
• Març de 1933- L'executiva d'UGT fa constar que a Espanya i a les Balears no hi ha un perill feixista.
• 17 de març de 1933-Francisco Franco Bahamonde, comandant militar de les Illes Balears.

Primer de maig :militants i amics del PCE.

• 14 d'abril de 1933- Manifestació de protesta davant el consolat alemany perquè oneja la bandera nazi.
• 15 de maig de 1933
  Els feixistes campaneters Natalio Tortella Mascaró, metge, i Juan Tortella Pons, s'afilien al Partido Nacionalista Español del doctor Albiñana.
• Maig de 1933 Acte inaugural dels locals de la FSB-PSOE a la Casa del Poble.
• Maig de 1933-Bernat Fluxà Monjo, batle de Santa Margalida.
• 13 de maig de 1933- Llei sobre el Patrimoni artístic nacional.
• 15 de maig de 1933- Nadal Tortella Mascaró i Juan Tortella Pons de Campanet, s'afilien a Partido Nacionalista Español.

• 20 de maig de 1933- Surt el setmanari "Sa Pedra foguera", republicà d'esquerres a Felanitx. Joan Cerdà era el seu director.
• 18 de juny de 1933-Míting al teatre Balear de la Sección Femenina de la Unión de derechas.
• 23 de juny de 1933-Miquel Beltran Planas és el  nou batle d'Inca després de la dimissió d'Antoni Mateu Ferrer. Antoni Mateu torna a la direcció de l’àrea de Cultura i és nomenat per posar en marxa l'Institut de Batxillerat de Sant Domingo.
• 15 de juliol de 1933- Comencen les excavacions a Can Basé (Pollentia).
• 31 de juliol de 1933 - Antoni Servera de Sóller acomiada sense causa a José Cina.
  
• 21 d'agost de 1933 - Inici d'una vaga en l'empresa d'Antoni Servera a Sóller causada per l'acomiadament de José Cina.
  
• 23 d'agost de 1933- Els patrons acomiaden els obrers que agafen les vacances d'acord amb les bases signades pel jurat mixt. L' executiva de la UGT nega el suport al Sindicat Metal·lúrgic de la UGT en aquest cas perquè no ha deixat la qüestió en mans del jurat mixt.
• 2 de setembre de 1933 - Als onze dies de vaga els treballadors de l'empresa d'Antoni Servera de Sóller a més de la readmissió del treballador acomiadat demanan un augment de dues pessetes en els jornals i l'aplicació a Sóller de les bases de treball que es fan a Palma.
• 9 de setembre de 1933 - Els treballadors en vaga de l'empresa d'Antoni Servera a Sóller afegeixen a les seves reivindicacions, la retirada dels esquirols, el reconeixement d'un delegat dels treballadors afiliats a La Fraternidad, disposició de farmacioles quan els treballadors ho facin fora de la vila,impediment del prestamisme laboral entre patrons,  pagament als obrers en els mateixos llocs de feina i setmana laboral de 44 hores.
  
• 23 de setembre de 1933-Segon Congrés de la FSB-PSOE a la Casa del Poble de Palma. Hi participen 42 delegats de 20 federacions en representació de 1.139 afiliats.

• Octubre de 1933-José Garrido de Oro cap d'estat major de la comandància militar de Balears.
• Octubre de 1933- Reunió de simpatitzants feixistes a l'Agència Odisso del carrer de Serinyà 23. Hi participen Antonio Nicolau de Montaner, Juan Crespí, capellà, Nicolàs Garau, Alfredo Corominas, Antonio Colom Colom , Jaime Mulet,  Jaime Juan, Miguel Caldentey Salaverri, Rafael Escalas, Bartolomé Barceló.
• Octubre de 1933-Boda a l'oratori dels marquesos de Casa Desbrull de Maria de la Concepción Villalonga Cotoner i l'oficial de cavalleria José Villalonga Blanes.
• 4 d'octubre de 1933 . Vaga general a Sóller.
  
• 18 d'octubre de 1933- "La Igualdad" demana aplicar les bases acordades pel jurat mixt el 29 de desembre de 1932 i la setmanada de 44 hores.
• 22 d'octubre de 1933- La FSB-PSOE proposa una aliança electoral amb Acció Republicana i els Radicals Socialistes.
• 26 d'octubre de 1933 - Consell de guerra a Palma contra 5 nord-americans per agressió a la Guàrdia Civil.

• 29 d'octubre de 1933-Discurs fundacional de la Falange Espanyola al Teatro de la Comedia de Madrid.
• Novembre de 1933-Joan March regala l'antiga imprenta d'El Imparcial a Solidaridad Obrera.
• Novembre de 1933-El sabater Cristòfor Pons s'afilia a la CNT.
• Novembre de 1933-Julio Ruíz de Alda, Manuel Valdés, Alejandro Salazar i David Jato redacten els estatuts del SEU, sindicat ultradretà d'estudiants.
• Novembre de 1933- Els escindits del PSOE , i fundadors del Partit Socialista Independent, adversaris de la coalició amb els republicans, tornen al partit.
• 2 de novembre de 1933 - Acord entre els treballadors de l'empresa sollerica d'Antoni Servera i el sindicat amb la mediació del batle. Els treballadors aconsegueixen la setmana laboral de 44 hores després de 44 dies de vaga que afectaren 350 obrers.
  
• 3 de novembre de 1933-Joan March fuig de la presó.
• 14 de novembre de 1933-Una assemblea general obrera convoca una vaga a Mallorca a partir del dia 17.
• 17 de novembre de 1933-Vaga general a Ciutat que durarà 10 dies, per la jornada màxima de 44 hores i contra l'atur. El comunista Miquel Llabrés i altres 30 vaguistes són detinguts i alliberats més tard. La patronal admet les bases acordades pel jurat mixt, però no admet la disminució de la jornada setmanal. L'exèrcit surt al carrer en defensa dels patrons. Un total de 14 aparadors de comerços són apedregats. Els tramvies aturen entre les 8 i les 10 hores.
• 18 de novembre de 1933-El governador prohibeix la circulació de bicicletes per tal de dificultar les accions dels vaguistes. Els sabaters ratifiquen la reivindicació de la jornada setmanal màxima de 44 hores. Esclaten petards a Sant Francesc, i contra un autocar de l'Hotel Alhambra que és destruït. Els piquets trenquen els vidres dels comerços oberts a la Plaça d'Abastos. A les cotxeres dels tramvies fan esclatar petards i també als pals de l'electricitat de Sa Portella. L' Unió Protectora Mercantil rebutja la violència i abandona la vaga. En canvi, els cambrers entren en vaga. Els soldats asseguren la circulació dels tramvies.
• 19 de novembre de 1933
  Victòria de la CEDA (dreta) i dels radicals lerrouxistes a les eleccions a les Corts espanyoles.
• 23 de novembre de 1933 - Nova reunió de simpatitzants de Falange. Signen una carta col·lectiva dirigida a José Antonio : Juan Crespi, Fernando Serrano, Antonio Nicolau Montaner, Fernando Cotoner, Pedro Cotoner, Francisco Borras, Nicolás Garáu, Juan Sureda, Isidro Vicente, Alfonso Zayas, Joaquín Puigdorfila, José Moragues, Jaime Mulet, José Seguí, José Tabaque, José Tous Maroto, Bartolomé Barceló, Joaquín Morell, Luis Cotoner, Ladislao López Bassa i Guillermo Pascual.
  
  
• Desembre de 1933-Novè Congrés de la UGT de Balears. Hi participen 73 delegats en representació de 4.944 afiliats. El Sindicat Metal·lúrgic s'enfronta a la direcció executiva en relació als jurats mixts. Antoni Ribas, cap de l'oposició metal·lúrgica a la direcció executiva és el més votat, i elegit president, seguit de Jaume Garcia (l'escindit abans en el Partit Socialista Independent, però prietista), és elegit vice-president.  La burocràcia ugetista , perdedora, no accepta la nova executiva, més radical  i dimiteixen Jaume Garcia, Joan Lladó i Rafel Rigo.
• Un total de 90 metal·lúrgics de la petita empresa, 102 de La Fertilitzadora i 14 de la Fémur reclamen pels seus contractes al jurat mixt que no aporta solucions al temps que les empreses acomiaden personal i redueixen a la meitat les hores de treball.
• 8 de desembre de 1933
  Insurrecció anarquista a Aragó i La Rioja. Assalt al Govern Civil de Saragossa. Un guàrdia resulta mort a Villanueva de la Serena. El comunisme llibertari és proclamat a Fuenmayor,Cenicero i Briones . Enfrontaments a trets a Barcelona. Els revolucionaris controlen Hospitalet. Un guàrdia civil resulta mort al Prat de Llobregat.
• 13 de desembre de 1933- Guillem Forteza Pinya obté la plaça d'arquitecte municipal de Palma.
• 20 de desembre de 1933
  Emili Darder, batle de Palma.
• Segons la cambra de Comerç durant l'any es produïren 28 vagues amb un seguiment de 21.326 treballadors.