Natura morta de Pasqua

Any 1650- La pesta a Mallorca provoca 22.241 morts.

Any 1650- Impressió de la "Historia del Reino de Mallorca" de Vicenç Mut Armengol a l'imprempta de Gabriel Guasp..

4 de febrer de 1650-Mor anegat quan pescava Antoni Thomàs, carnisser de Palma.

6 de febrer de 1650- Gabriel Mascaró "Faruix" és assassinat en el porxo de la Peixateria i enterrat a santa Eulàlia.

9 de febrer de 1650-Antoni Juaneda és admès a l'ofici de notari.

25 de febrer de 1650-Enterrament de Ferran Gual Moix a la Seu.

12 de març de 1650-Leonor Ortiz és enterrada en el convent del Carme. El mateix dia mor Guillem Barrera, comanador de sant Antoni de Viana i de Pàdua.

14 d'abril de 1650-El sucrer Rafel Llàtzer és enterrat en el convent de sant Francesc.

15 d'abril de 1650-Jaume Anglada, cavaller de Santiago, enfrontat al procurador reial, surt exiliat cap a Madrid.

23 d'abril de 1650-Dissabte. Enterrament a santa Eulàlia de Francesc Femenia,  apunyalat davant l'hort de santa Clara.

30 d'abril de 1650-Joan Ferrà i Nicolau Dameto resulten ferits d'arcabussades.

10 de maig de 1650-Incendi de la casa del ferrer Joan Llaneres a la Ferreria.

13 de maig de 1650-Pau Sureda de Santmartí és enterrat a santa Clara.

12 de juliol de 1650- Enterren Joan Amer de les Puntes a sant Francesc.

13 d'agost de 1650 - Diuen els jurats que el consum de blat necessari a Mallorca exigeix 300.000 quarteres.

22 de setembre de 1650-Boda de Maria d'Olesa Sureda amb Tomàs Quint Zaforteza Verí.

28 de setembre de 1650- El capità corsari Jaume Canals, de Sóller, compra la possessió de Son Massanet a Montuïri     

                                                                                                                                                              

15 de novembre de 1650-El rector de Sa Pobla Gabriel Benet Mir mor assassinat d'una arcabussada.

Dormició-Guitard (1650)

 

      Any 1651-Guerra dels bàndols.

Any 1651-Jaume Joan Canals Penya és l'alcaid del castell de sant Carles.

Any 1651- Hug Nunis de Berard Oms, deixa el seu patrimoni als jesuïtes.

Any 1651-Reforma de l'església de sant Jeroni.

Gener de 1651- Gabriel Petrus Genovard mata Jaume Rotger a Muro.

1 de gener de 1651 - Josep Marguerit i de Biure és el coronel del regiment d'Aguilar al servei de Lluis XIV.

25 de març de 1651-Fundació d'un nou col·legi de pintors i escultors del Regne. El seu patró és sant Lluc.


8 d'abril de 1651- Mor Pere Abri Dezcallar Pont que és enterrat a la capella nova del Beat Ramon Llull de sant Francesc.

plaça del mercadal
16 d'abril de 1651- El sineuer Rafeló Gacies és assassinat de dues arcabussades a la plaça del Mercadal.
20 d'abril de 1651-Nicolau Berga és enterrat a la Seu.

6 de juny de 1651 - El capità corsari Jaume Canals compra la possessió de Son Sureda a Artà.

13 de juny de 1651- Arriba a Palma Don Juan de Àustria acompanyat de 13 galeres de l'esquadra espanyola d'Itàlia..

Juliol de 1651- Antoni Pocoví "Bufa" mata Onofre Gomila a Montuïri.

8 de juliol de 1651-Lorenzo Ram de Montoro Martínez, virrei, arriba a Palma acompanyat de 7 naus.

10 de juliol de 1651-Mor assassinada Margalida Despuig Despuig en el camí de Puigpunyent, entre Ciutat i Son Puig. Va tenir quatre marits (Miquel Joan de Togores, Francesc d'Olesa , Pedro Velázquez della Cerda i Josep de Vilarrasa ) que moriren assassinats. L'any 1672 un fill seu, Francesc Olesa, moriría també d'un tir de trabuc.


2 d'agost de 1651- Moren  voltats de garrot, Pere Joanot Torrens, petrer i Guillem Genovard "Petro" , murer,   empresonats per la mort de Margalida Despuig. Pel mateix motiu és voltat de garrot a la Torre de l'Àngel Joan Pons Homar "Ploma".

3 d'agost de 1651- Pengen a l'arxiu de Cort, Pere Joanot Torrens  i a la Porta del Moll el cadàver de Joan Pons Homar "Ploma", de Petra . Guillem Genovard "Petro" de  Muro és penjat al mirador de l'Hort del Rei,  per la mort de Margalida Despuig Despuig.

15 de setembre de 1651- Pere Nicolau, bandejat de santa Margalida és penjat juntament amb els seus dos fills.

27 de setembre de 1651- El menorquí Joan Godina és enterrat a la parròquia de sant Miquel després d'haver mort de set punyalades.

2 d'octubre de 1651- Enterren el donzell Joan Arnau Vanrell al vas dels Arnau davant la capella de sant Bernadí a sant Francesc.

7 d'octubre de 1651-Mor condemnat a la forca Antoni Vidal "Carreter".

14 d'octubre de 1651- El cavaller de Santiago, Jaume Anglada és enterrat al convent de sant Francesc.

3 de novembre de 1651-Joan Baptista Sunyer, ciutadà militar, compra Sa Bastida (Porreres) a Gabriel Coll, prevere i canonge de la Seu.

15 de desembre de 1651- La viuda del Magnific Joan Amer, ciutadà de Mallorca, anomenat de La Punta d'En Brotat de la vila de Manacor, com hereva usufructuaria del mateix, denuncia tenir i posseir una Cavalleria dita de La Punta d'En Brotat, juntament amb una possessió anomenada La punta, situada en els termes de les viles de Manacor i Artà,en feu del senyor Rei, a vinte de llu'isme i a prestació d'un cavall armat per la defensa del présent Règne.

Sortida de Jaume Canals amb tropes cap al Principat.

Any 1652-Pesta.
Any 1652-Moren al menys 20.406 persones a conseqüència de la pesta. Altres fonts en contabilitzen 14.945, 9.062 de les quals moriren a Ciutat.

Any 1652-Fi de la construcció del revellí de Camp Pelat. Carrer de Francesc de Borja Moll 18,20.

"S'han descobert restes arqueològiques consistents en el peu de la murada exterior del revellí de Camp Pelat, el fos exterior i el contramur per on havia de transcórrer el camí de ronda, tot situat en diagonal i a la meitat
del fons del solar i amb la seva coronació a una profunditat duns 40 cm. respecte de la voravia, el contramur està format per fàbrica de cantons de marès aparellats amb morter i pedra de torrent, aparentment en bon estat de conservació, el peu de la murada també és de fàbrica de cantons de marès amb un aparell
molt més fi i segellat amb morter"- BOIB 50 del 10 d'abril de 2003.

Any 1652- Martin Pañeras fa el rellotge per al campanar de Campos pel preu de 125 lliures.

Any 1652- Pere Antoni Ferragut fa donació de Menut i Binifaldó al monestir de Lluc.

febrer de 1652-Inici de la pesta:
Com en lo any 1652 comença haver contagi en lo prent. Regna de mallorca y comença en lo mes de febrer de dit any en lo lloc dit de la figuera del terma de Soller; desprès en la mateixa vila de Soller; y en la vila de Alarò, en la ciutat, en la vila de Incha y tambè en la vila de Selva " (AH 1-38 de l’arxiu municipal de Sineu).

Any 1652- A Lloret , Joan Antic era el morber i eren adjunts " el tinent Joan Antt. Mas, Pere Antt. font y Roig y Pera Jaume de la alqueria".

Any 1652- Moren 22 persones de pesta a Andratx, 18 a Santa Maria del Camí (Fossar al camí de S'Arboçar vora Can Salvà) , 24 a Lloret, (enterrades a Binitaref),  53 a Bunyola, 18 a Santa Eugènia, 23 a Sencelles, 4 a Calvià, 55 a Llucmajor (enterrades al fossar de Son Sord), 38 a Muro,  370 a Petra, 82 a Valldemossa, 95 a Esporles, 95 a Selva, i altres 95 a Campanet.

Any 1652-Entre els posats en quarentena a Son Ignasi de Bunyola hi havia Pere Antoni Mir, muller i quatre infants (59 dies), Joan Català, sa muller i una germana (26 dies) , Nicolau Mercadal, muller i quatre infants (46 dies) , Bernat Montaner, sa mare i un germà (41 dies), Sebastiana Marcús i dos minyons (20 dies), Bartomeu Moragues, senyora i un fill (7 dies), Margarida Canals i filla, Bartomeu Mager i Tonina Vadell (24 dies) ,Mateu Alenyà, Pere Joan Penya, Jordi Cabot i Margarida Ballester (11 dies), Antonina Alcover i infants (22 dies), Antonina Serra i fill (20 dies), Guillem Palou i muller (24 dies), Antoni Picornell, muller i infants (23 dies) Isabet Català, Bartomeu Matheu, Joan Colom, Pere Font, Joana Busquets i fills, Coloma Martorella i fills, i Bartomeu Roig (40 dies) . Rafel Garau i família passaren la quarentena a la casa de Miquel Cabot. Isabel Català, infermera, va estar 172 dies al servei del llatzaret. El morber era Francesc Villalonga.

1 de Febrer de 1652-Enterren a la Capella dels Pacs de sant Francesc , a la part de l' Epístola a Antoni Enriquez de Borja, Cavaller de Calatrava.

2 de març de 1652-
Disapta que contam als 2 del mes de mars del any de la nativitat del Senyor 1652, convocat y ajustat lo Gran y General Consell de la present Ciutat y Regne de Mallorca a la sala superior de la Casa de la Juraria de la Universitat, ço es los consellers de la part forana mitjansant lletres sitats y los de la present Ciutat ab so de simbol o relotje y après congregats aquell ab so de trompeta com se acustuma a lo qual foren presents los magnitichs senyors Jurats y Consellers decideixen per motiu de la pesta declarar festiu i dia de dejuni la diada de sant Sebastià.
9 de març de 1652-Notes del Dr. Marti Cifre sobre el començament de la pesta a la vila d'Alaró. Als 9 Mars 1652 disapte a les 5 de la tarde entrí jo el Dr. Martí Cifre pre. per eseri rector de la parroquial de Alaro, ab compañía de alguns parents meus, i a una ora de nit me avisaren per administrar Sacraments en casa de Jordi Palou de les cases noves ahont ana per mi lo Rnt. Onofre Mestre vicari, y ja no hi fonch a temps y aqui se comensá a advertir el contagi.
A 19 mars 1652 aportaren el Sanctissim Sacrament en la Capella del lazareto feta en casa mado Cathelineta un poch de part demunt al ponterro y en ella estigué un religiós de St. Domingo natural de Alaro p administrar los sacraments a los malalts que estauen p les barracas p al puig y les comunes y al fossar molt prop de la capella, y molt prest vingué un altre religiós de St. Domingo llech, el primer el qual se deya el Sr. Fr. Miquel Frau, se morí als 8 abril y dins pochs dies lo altre». (Arx. munic. d'Alaró. Llibre de Consells, any 1652 a 1659).
27 de març de 1652- Quarentena a les barraques de Son Curt (Alaró) ."A la tarde despues de haver dinat vist que las barraques stauen ja del tot acabades donarem oïda que se anassen omplint 6 marfegues, y roba tant de llana com de lli ab llansols v flassades y aportarenles a las barraques novas, y comensarem a dar orda al sílurgia de la quarentena que airapas tots los qui havien de anar a las barraques y los fes un bany de vinagre ab moltas herbas preservetívas y dempres los fes mudar roba tant de llana com llíneta, y cremassen la vella juntament ab tot lo que sels havia arrepat de les persones"
"En la primera barrache dels convalesents: G. Ferrer ab sa muller, mestre Michel Ferrer sastra ab 4 minyones. Bernadi Isern ab sa muller, un minyó de teta, una germana y un cunyat seu. En las barraques dels infectes: A la caseta Baltasar Valies y sa muller. Joana Iserna (a) farinera ab dos filles, y un fill de Guillem Ferrer (a) Rei. A la barraque de mes avall: Mariano Palou ab una minyona de Andreu Bestard, Francina Frau ab tres infants mascles, Francina Reynés orada y per dita causa la manaren posar ab un grillo fermada. Y tot asso es lo que se ha obrat en dit die de 27."
Die 31 de marts 1652. Alaró - Essent congregats... los honors... jurats... en presentia y asistencia del honor Bernat Simonet Balle real, fonth proposat... que lo chirurgia no vol anar a visitar los malalts y tenim gran necesitat de ell o de altre... Fonch conclòs .. que conduescan en Sebastià Llull chirurgia y que li sian donats de dinés comuns 16 sous per jorn (?) y que si ell no es content dels 16 sous, quen busquen un altre ab tal y enperó que no pugue pendre de persona alguna si ja no ley dona de se plana voluntat, y que tinga obligació de anar a qualsevol casa ahont sia cridat y les visites que farà que les don ab una llista als jurats perquè tingueu ple poder de cobrar de les cases dels tals visitats.
8 d'abril de 1652-El capità Jaume Socies és enterrat a sant Domingo.
Die 10 Aprilis 1652. Alaró- Essent congregats.... lo per què avem ajuntat a Vs. Ms. es que cl Sr. magnifich Dr. Martorell y lo magnifich Joan Antoni Güells jurat del regne nos an manat que fessem fer 12 barracas
en la comuna plana per posar les personas qui fan la quarenlena...Fonch determinat ques fessen les susdites barracas en la comuna plana allà abont millor convingue.
A 16 de abril (Alaró) se han morts sis perçones ço es Raphel Rosselló àlias malalt Joan son germà, un miñonet fill de Raphel mado Tries los quals son morts en el lazareto. Antoni Roig en una casa fora vila que havem fet tancar ab ferradures, Pere Borràs Lluch es mort dins la vila. Son posats a l a corentena Guillem Rosselló pare de dits germans la muller sua, y sa nora muller de dit Raphel dos miñons Priscedis Borràs
y una filla sua.
18 d'abril de 1652- Alaró- "Segons les ordinations vingudes per orde del magnífich Dr. Martorell avem de elegir un home que cuit de los fossers de la quarentena en ferlos venir per enterrar los morts i treure la roba de ses cases, de tocar la campaneta quant aniran per la vila et alias, tot per al bon govern de esta república y atecar est contagi fent cremar la roba la hora acostumada... y an determinatque la tal persona alegida fos Joan Sitges Roig"
2 de maig de 1652- Mor el canonge Salvador Sureda.
6 de maig de 1652- El doctor Femenia és assassinat d'una arcabussada.
Die 9 maig 1652. Congregats y ajuntats en la scrivania y casa de consell en la pnt. vila de Alaró per effecte de fer la extractio del regiment de los officis... en presentia y sistensia del honor Bernat Simonet Balle real y un miñò de 5 anys. Resultat el següent-Jurats: m.°Joan Ferrer, Bernat Simonet, Pere Sampol curt, Joan Antoni Borràs.—Consellers: Gabriel Bestard, m.° Antoni Ferrer, Joan Ordines del reyguer, Gabriel Palou, m.° Antoni Ordines, Joan Villalonga, Antoni Rosselló Farrer, Matheu Muntaner, Pere Sempol curt, Matia Oliver, Antoni Amengual.— Clavaris: m,° Antoni Ordines.-Ohidors de comptes: Joan Antoni Borràs, Antoni Frau bialó, Joan Sempol Vallés, Joan Guardiola.— Tatxadors: Joan Sempol Verger, m.° Jaume Sempol, m.° Gabriel Reynés,Raphel Sempol. — Mostasaphs: Matia Pisà Tugores, m.° Gabriel Reynés, Pere Bestard Denús, Gabriel Palou. - Conseller de la ciutat: Antoni Frau bialó.—Almoyner: Gabriel Palou. - Aposentador: Pau Bestard. Testimonis, Joan Bordoy y Antoni Mas m.e
23 de maig de 1652-Per culpa de la pesta el virrei suspàn les fires dels dijous a Inca.
27 de maig de 1652- Bernat Gelabert de Binissalem és condemnat a galeres per a tota la vida.
29 de maig de 1652, dimecres - Moren de pesta a Andratx un albat de Guillem Terrades i una albada de Pere Alemany "Matgina".
31 de maig de 1652-Mor de pesta  a Andratx Margalida Alemany Bosch.
1 de juny de 1652 - Dissabte- Moren de pesta a Andratx Joan Bonet i Joana Bonet Villorí.
3 de juny de 1652 - Mor de pesta a Andratx Catalina Porcell, esposa del mostasaf Guillem.
4 de juny de 1652 - Mor de pesta Francina Palmer Simó que és enterrada a S'Arracó i Magdalena Perpinyà de Son Seguí (Andratx).
5 de juny de 1652- El metge Domingo Perelló és assassinat d'una arcabussada a Inca.
9 de juny de 1652 - Diumenge - Mor de pesta a Andratx Sebastiana Alemany.
14 de juny de 1652- Mor de pesta als 9 anys Miquel Campamar Sanxo i és enterrat al Jonquet. El mateix dia a Andratx moren una nina de Joana Puujola i un minyó de Gaspar Juan.
15 de juny de 1652 - Mor de pesta Joan Alemany "Blanc" a una cova de Son  Fortuny, Andratx.
16 de juny de 1652 - Diumenge- Mor de pesta Magdalena Pujol d'Andratx i és enterrada part damunt l'alzinar de Son Seguí.
19 de juny de 1652 - Moren Mateu Crespí d'Andratx a conseqüència de la pesta i Margalida Esteva que és enterrada a S'Arracó.
20 de juny de 1652 - Moren Pere Alemany "Matgina"  i un minyó seu de pesta a Andratx. Són enterrats en el seu olivar.
26 de juny de 1652- Mor degollat a Algaida per orde del virrei, Andreu Mesquida de Formiguera, considerat culpable de la mort d'Antoni Mesquida. El mateix dia moren de pesta Catalina Valent Ferrer i Catalina Palmer d'Andratx.
27 de juny de 1652 - Mor Joan Coves de la Coma de pesta a Andratx.
28 de juny de 1652- Inici de la pesta a Sineu:amb la mort d'Anna Font:.... morber desta vila lo noble Sr D. Baltasar Serra y Nadal; essent batlle dit any de la present vila de Sineu Lleonard Torrelló m y jurats de dita vila Juan Torres notari, Joan Garcies de Joan, Antoni Florit del Puix de Reix y Llorens font de Xphol y sindich per les coses del contagi Juan Rebasa.
29 de juny de 1652- "es notori lo de Incha que cade die se moren conforme relations dels SS. morbers se moren 30, 40 y dies de 80 persones cade die, y en ciutat no nos ne conten cosa manco"
29 de juny de 1652 - Mor Antonina Juan d'Andratx a Son Seguí a causa de la pesta.
30 de juny de 1652 - Mor una minyona de Jaume Bosch d'Andratx a causa de la pesta.
9 de juliol de 1652-Mor a causa de la pesta, Arasa, que estava a la Porta Pintada vella.
10 de juliol de 1652 - A Sineu mor un albat de Bartomeu Salom i ... fonch declarat del tot lo dit contagi; foren nominats per ajudants per adjunts dels magnífics jurats per les coses de la salud Miquel Gacies de Joan, Antony Estela notty. Christophol Gacias de Antt. y Felip Torelló.
Es fan agranar i regar cada matí els carrers. Es prohibeix l'ús de la capa i el mantell i s'ordena matar els cans excepte els de caça que siguin de gran valor i que s'han de tenir tancats. El llatzaret se situa a Binitaref (de Gabriel Arnau) i el cementiri dels apestats a la Vinya vella del mateix lloc.
El dia 11 de juliol moren a Sineu Anna Valls, Guillem Sampol, Joan Balaguer i una filla de Miquel Barceló.

12 de juliol de 1652- El dia 12 mor a Sineu la muller de Joan Balaguer i un albat del mateix, un albat de Miquel Riera Colomer i Nicolau Rusiñol.Arriba el bergantí de Pere Vicenç Paret,  però no descarrega per por a la pesta.
El dia 13 de juliol moren  a Sineu Magdalena Font Antich i un albat d'en Joan Castell.
El dia 16 de juliol de 1652 moren a Sineu Joana Gilabert Barceló, una filla de Bartomeu Sabater, difunt, el passamaner Baptista Valls i Rafel.
18 de juliol de 1652-Moren  Jaume Juan Ramis, vicari de santa Eulàlia i Àlex Pou, prevere beneficiat de la mateixa parròquia.
24 de juliol de 1652.- Mor de pesta l'apotecari Miquel Cifre i el metge Cupellar. Els dos són enterrats al Jonquet.
25 de juliol de 1652-Mor l'esparter Jaume Tomàs, que és enterrat al Jonquet.
28 de juliol de 1652-Diumenge. Mor Jeroni Riera, fill d'apotecari, de pesta. És enterrat al Jonquet. També mor de pesta el mateix dia el mercader Julià Perpinyà.
29 de juliol de 1652-Moren el manescal Torres, el notari Bartomeu Parets i el bóter Pere Salom.
La collita de blat només arriba a la meitat del que es necessita. Es recullen 153.135 quarteres.
7 d'agost de 1652- Reunió a Artà per a designar nous morbers després que la pesta arribi a Petra.
9 d'agost de 1652- Per cent lliures es contracta a Artà al doctor Joan Massanet que no podrà deixar la vila ì haurà d'assistir a Capdepera i Son Servera.Del monestir vell dels franciscans, abandonat,  es fa llatzaret.
10 d'agost de 1652 - Mor de pesta a Andratx mestre Gaspar Moner, paraire.
14 d'agost de 1652 - Mor de pesta a Andratx Catalina Palmer dins el molí de Son Miquel
19 d'agost de 1652- Mor Pere Antoni Rubí Pol, jurista.
24 d'agost de 1652- Mor Jaume Antoni Martorell Martorell, jurista pollencí.
29 d'agost de 1652 - Mor Magdalena Esteva de pesta a Andratx.
6 de setembre de 1653- Jaume Rossinyol, senyor de la cavalleria de Son Vic, la subhasta i l'adquireix Jeroni Ballester de Togores, canonge de la Seu  i comte d’Aiamans.
7 de setembre de 1652- Lluc Ballester es casa a santa Maria de Brussel·les amb Anne Françoise de Chaine.
El 8 de setembre de 1652 els jurats de santa Maria del Camí prenen l'acord de construir la casa de la vila que havia de disposar de quartera, habitacions pel magnífic jutge de cort, carnicería i presó.
12 de setembre de 1652 - Mor de pesta Baltasar Sbert a Andratx.
22 de setembre de 1652 - Mor Pere Pujol "Negret" de pesta a Andratx
8 d'octubre de 1652-Processó d'acció de gràcies a Ciutat per la fi de la pesta--tot i que van continuar els morts per contagi al menys fins al 25 de novembre.
11 d'octubre de 1652 - Capitulació de Barcelona.
13 d'octubre de 1652- Juan de Àustria entra amb les seves tropes a Barcelona.
13 d'octubre de 1652 - El conseller en cap  de Barcelona ret homenatge a Juan de Àustria en representació de Felipe IV. Durant el virreinat de Juan de Àustria, Barcelona va dedicar el 80% dels ingressos a l'exèrcit, de manera que durant els tres anys i mig que durà el virrei, les despeses militars arribaren a les 431.000 lliures.

21 de novembre de 1652-
"A los amados y fieles nuestros los Jurados
de Nuestra Ciudad y Reyno de Mallorca"
Avisa Sa Mag. de la recuperación de
Barcelona:

"Amados y fieles nuestros. Haviendose reduzido Barzelona a mi
obediencia, como os mande avisar, en cuya empresa han tenido tanta
parte essa ciudad y Reyno por las embarcaciones que habeys sustentado
en el sitio, y lo demás que se ha ofrecido de mi servicio he querido
significaros la acceptacion y memoria que me queda de todo y daros
muchas gracias por la demostración y firmeza con que habéis continuado
vuestras assistencias y socorros hasta la recuperación de aquella
Plassa, y que siempre estare con la estimación que es justo de lo que
ha obrado esse Reyno para favorecer a tan buenos y fieles vassallos.
Datty en Madrid a XXI de Noviembre de MDCLII.
Yo El REY".
Fons: Arxiu Històric de Mallorca. Códex 32. N.° 151. pàg. 129.

8 de desembre de 1652- Testament de Pere Onofre Socies que vol ser enterrat darrera l'altar de la capella de sant Pere i sant Onofre de sant Francesc a Palma.
29 de desembre de 1652- Mor Joan Serra Domènech, rector d'Alcúdia.

      Any 1653-Bandolerisme i corsarisme.

Any 1653- Els gerrers d'Inca constitueixen un gremi propi.
Any 1653- Juan de Àustria, virrei del Principat de Catalunya ordena una devaluació de la moneda del 75%.
Any 1653- Matrimoni de Miquel March de Binitiger (Son Marc de Pollença) amb Joana Axartell i Campos, filla única de Jaume Axartell i Cànaves de Mosso, ciutadà militar.
Any 1653- Es publica: "De l´art de picapedrers", obra de Josep Gelabert, mestre d´obres.
Any 1653- Gabriel Vilar, en cors, captura un bergantí musulmà de 13 bancs, i fa 4 esclaus.
Any 1653- Pirates musulmans capturen la família de Pere Ferrer d'Artà.
3 de gener de 1653- El rei confirma els privilegis i constitucions de Catalunya anteriors a la guerra dels segadors, si bé es reserva el control de les inseculacions per al Consell de Cent, i per als càrrecs de la Diputació. A partir d'aquest moment el control de les insaculacions es fa des del poder central de manera que els consellers i diputats fan una proposta de candidats que pot ser corregida per Don Juan de Àustria i l'Audiència, fent que la decisió darrera sobre les propostes estigui en mans del rei.
8 de gener de 1653- Neix Jaume Cànaves March, a Pollença, bisbe de Malta.
5 de febrer de 1653-Gaspar Llompart, rector de Porreres compra Son Servera (Porreres).
18 de febrer de 1653 - Moren de pesta a Sineu una filla de Joan Gelabert i Joana Puig.
24 de febrer de 1653-Mor a la forca Josep Garí, fadrí.
17 de març de 1653- Mor encara de pesta a Sineu un fill de Bernat Real.
28 de març de 1653-Mor Bartomeu Febrer Nadal, rector d'Alcúdia.
5 d'abril de 1653- El rei  fa donació a la Universitat de Mallorca de 5 canons que s'havien guanyat en la captura d'una sagètia francesa quan anava de Roses a França.
25 d'abril de 1653-Divendres. L'algutzir Gallur és assassinat a la Peixateria d'una arcabussada. L'enterren a sant Francesc.
30 d'abril de 1653-Rosselló mor a la forca.
11 de maig de 1653- És acoltellat Francisco Baldo, fadrí.
25 de maig de 1653-Sufragi per als morts del contagi a Artà i processó d'agraïment a sant Sebastià.
15 de juny de 1653-Baptisme a Mancor de Miquel Coll Batle, fill d'un bandoler dels "Barona".
Agost de 1653- Deportació de francòfils de Barcelona a Mallorca.
19 d'agost de 1653-Macià Bolitxer mor assassinat d'una arcabussada.
20 d'agost de 1653- Antoni Carbonell, escultor, fa un retaule per a la parròquia de sant Llorenç de Selva.
21 d'agost de 1653-És enterrat a la Seu el canonge Josep Sánchez de Villanueva.
6 d’agost de 1653- Els moliners de vent demanen l’entrada a la confraria de Sant Llorenç de Santa Creu.
Setembre de 1653 - S'alça el setge de Girona.
6 de setembre de 1653- Mor Jeroni Anglesola, prior de la Cartoixa.
6 de setembre de 1653 - Jaume Rossinyol, senyor de la cavalleria de Son Vic, la subhasta i l’adjudica a Jeroni Ballester de Togores, prevere, canonge de la Seu de Mallorca i comte d’Aiamans.
15 de novembre de 1653-Mor el bisbe Tomàs de Rocamora i és enterrat a Sant Domingo.
23 de novembre de 1653.- Fra Vicenç Pizà de l'orde de Sant Domingo cobra cent lliures per l'orgue que fa pel convent de Jesús. (ARM-AH-C-996).

Any 1654-Bandolerisme.

Any 1654- Una part de Son Pisà a Bunyola és propietat de Pere Antoni Pisà.
Any 1654- Josep Mas, advocat de la Universitat, és empresonat pel Virrei per haver presentat un escrit d'oposició a una disposició que afectava a la insaculació dels oficis.
16 d'abril de 1654- Nos Don Felipe....estatuimos ordenamos y mandamos que los arçobispos, grandes de España, títulos, cavalleros ni otras personas algunas por preeminentes que sean, de qualquier grado, estado y calidad, assi edesiasticas como seculares, sino solamente mis virreyes, puedan llevar ni lleven tiro de seys mulas ni cavallos en el coche, assi en la ciudad de Mallorca, sus arrabales, marinas ni otros paseos,como en las domas ciudades, villas y lugares del dicho reyno y islas adjacentes.
24 de juliol de 1654 - Formació del terç de Barcelona comandat per Josep Galceràn Pinós per tal d'alçar el setge de Puigcerdà.
5 d'agost de 1654- Dimecres. Mor el canonge Pere Sanglada Valentí, que és enterrat a la Seu.
11 d'agost de 1654-Dimarts. Fra Gabriel Thomàs, frare del sant Esperit, és assassinat d'una carrabinada.
30 d'agost de 1654- Pere Borguny, mariner, mor cremat a la foguera a Alger.
20 de setembre de 1654- El sucrer Martí Pou és assassinat d'una arcabussada i a punyalades al carrer de la Sabateria.
27 d'octubre de 1654- Aina de Verí, vídua de Nicolau Quint Burgues, suplica a la Reial Audiència, que fonamentant-se en la sentència de 26 de novembre de 1638 faci que Lleonard Burguès Zaforteza, com fideïcomissari de Gregorio Burgès Sallambé, sigui condemnat a satisfer 8.000 lliures del seu dot, més els drets dota'ls, protestant d'interessos discorreguts i per discórrer.

     segueix